Les diferències entre roncar i fer apnees

Els problemes de son entre la població general s’han agreujat i incrementat en les darreres dècades. Les causes són multifactorials: des de l’estrès o l’estil de vida a l’entorn de son (habitacions petites amb poca ventilació, etc.) Al marge de l’insomni, una de les problemàtiques més habituals són els roncs. De vegades es poden confondre amb apnees, que són més greus des del punt de vista mèdic. Des del departament de Pneumologia del Centre Mèdic Mútua Penedès expliquen millor aquests dos conceptes i les seves diferències.

Les principals diferències entre roncar i fer apnees

El ronc és el soroll que es produeix per la vibració del vel del paladar i la campaneta durant la respiració. Això no representa un risc per a la salut, però sí que pot ocasionar problemes personals i de relació social o de parella.

L’apnea és el cessament del pas d’aire durant almenys 10 segons; si aquesta es repeteix en diverses ocasions al llarg del son, comportarà una falta d’oxigenació i és més que probable que apareguin símptomes durant el dia. És el que es diu Síndrome d’Apnees Obstructives del Son. És lògic pensar que no oxigenar bé cada nit tindrà una sèrie de repercussions en la salut, a diferents nivells (tensió arterial, alteracions cardíaques, alteracions neurològiques…).

Davant la sospita d’aquest diagnòstic s’ha de sol·licitar una prova de registre del son, que es pot ser a casa (poligrafia). Aquesta prova ens confirmarà la presència o no d’apnees i ens dirà si la síndrome és lleu, moderada o greu, en funció de la quantitat d’apnees per hora que es registrin.

Les xifres del servei de Pneumologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat el primer semestre d’enguany un total de 111 visites i 85 proves al servei de Pneumologia. Durant l’any 2021 es van dur a terme 253 visites i 256 proves mèdiques. Agenda la teva cita aquí.

7 consells de salut ocular per al dia a dia

Cal fer revisions oftalmològiques regularment, des de la infantesa i a cada etapa de la vida, especialment en el cas de persones a partir de 40 anys, esportistes, diabètiques o amb antecedents familiars de malalties oculars d’origen genètic. Tanmateix, hi ha motes accions i hàbits que es poden adoptar diàriament i que ajudaran a preservar una bona salut ocular. En destaquem set exemples:

Dur una bona alimentació.

Una dieta deficient podria arribar a causar ceguesa. Si és escassa en vitamines, podria malmetre el nervi òptic. Per això es recomana incloure-hi força fruita, verdura i aliments rics en nutrients.

Evitar el tabac.

Sabies que malalties com la cataracta, el glaucoma o la DMAE estan relacionades amb el tabac? Deixar de fumar pot millorar la salut en molts aspectes, també l’ocular.

Protegir els ulls d’agents externs.

Utilitza ulleres de sol que et protegeixin 100% dels raigs UVA. Quan practiquis esport o a l’hora de realitzar tasques del món de la construcció, en manipular productes químics o en la realització d’altres treballs manuals, utiliza la protecció ocular adecuada, en cas contrari, es poden produir lesions oculars.

Fer un bon ús de les lents de contacte

Les lentilles han de ser receptades per un metge o optometrista i adquirides en establiments autoritzats. A més, cal que les netegis i desinfectis adequadament per evitar infeccions, i que no les utilitzis ni més temps del que et recomanin ni en entorns com la piscina o el mar.

Tenir cura en l’ús del maquillatge

Es recomana fer servir només productes de maquillatge homologats, aprovats per l’administració o fins i tot prescrits per un/a oftalmòleg/òloga per evitar reaccions adverses. També és important eliminar-lo amb cotó i aigua o sabons especials per a maquillatge abans d’anar a dormir.

Conèixer l’estat de salut propi

Algunes condicions mèdiques com la pressió sanguínia poden afectar també la salut ocular. És important ser conscient de l’estat de salut d’un/a mateix/a i acudir al centre mèdic quan calgui poder-se tractar correctament. Això inclou no retardar les visites si es detecta una anomalia o lesió.

Seguir les indicacions del metge/essa

A les revisions oftalmològiques, els equips d’optometria i oftalmologia poden recomanar proves, medicaments o altres accions per millorar l’estat de la teva visió. No seguir les seves indicacions correctament pot afectar l’efectivitat del tractament. En cas de dubte, consulta-ho al/la metge/essa.

Coneix els tipus de vasectomia que es poden practicar

La vasectomia consisteix en la secció i lligadura dels conductes deferents. Com a conseqüència, en poc temps el semen ejaculat no conté espermatozoides. És un mètode de control natal o anticonceptiu, amb taxes molt altes de seguretat i efectivitat, així i tot pot revertir-se, però la probabilitat de recuperar la fertilitat i aconseguir un embaràs disminueix a mesura que passa el temps entre la realització de la vasectomia i la seva revocació.

Cada 20 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Vasectomia i des del departament d’Urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, aprofiten per a explicar en què consisteix i de quins tipus n’hi ha. Al Centre Assistencial de Vilafranca l’uròleg s’encarrega de fer el corresponent seguiment després d’una intervenció d’aquestes característiques.

Tipus de vasectomia

Hi ha dues maneres de realitzar la vasectomia, un mètode amb incisió i un altre sense ella. A continuació, detallem cada forma de realització d’aquesta intervenció de control de la natalitat:

  1. Vasectomia amb bisturí. Mitjançant un tall a l’escrot (bossa dels testicles), el cirurgià accedeix als conductes deferents, els lliga i els talla, bloquejant així el pas dels espermatozoides. També pot cauteritzar-los amb el bisturí elèctric.
  2. Vasectomia sense bisturí. En lloc d’utilitzar el bisturí per fer un tall, simplement es fa un petit orifici amb unes pinces especials per arribar a ambdós conductes deferents. En primer lloc, el cirurgià buscarà els conductes deferents amb la palpació de l’escrot i els subjectarà amb unes pinces en f08orma d’anella. A continuació, amb unes pinces més afilades, es fa una punció diminuta que permeti l’ accés als conductes deferents per lligar-los o cauteritzar-los.

En tots dos casos s’utilitza l’anestèsia local. La recuperació de la vasectomia és ràpida. L’home només necessitarà fer repòs durant uns dies perquè la ferida pugui cicatritzar correctament.

Agenda la teva cita aquí.

5 coses a tenir en compte per a tractar el peu diabètic

El peu diabètic o síndrome del peu diabètic es refereix a la presència d’infeccióulceració  o destrucció (necrosi) dels teixits del peu associada amb neuropatia perifèrica i/o malaltia arterial perifèrica de les extremitats inferiors de les persones amb diabetis mellitus.

A causa de la neuropatia perifèrica associada amb la diabetis (neuropatia diabètica), els pacients tenen una disminució de la capacitat de sentir dolor. Això pot comportar que el pacient no detecti lesions menors durant molt de temps i acabi desenvolupant una úlcera.

Cada 14 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Diabetis i des del departament d’Angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, aprofiten per a explicar quins són els símptomes del peu diabètic i com tractar-lo.

Els factors de risc per a patir peu diabètic

Es considera que existeix un risc de patir peu diabètic quan, tot i no tenir una úlcera al activa, es presenta una neuropatia perifèrica (amb la presència de deformitat en els peu o sense) o una malaltia arterial perifèrica, o antecedents d’anteriors úlceres del peu o d’una amputació (distal o transmetatarsiana) dels dits d’aquesta extremitat.

Símptomes del peu diabètic

  1. Pèrdua de la sensibilitat als peus.
  2. Dolor nocturn.
  3. Intolerància a la fricció dels llençols .
  4. Pell seca que pot derivar en esquerdes.
  5. Canvis en els punts de suport del peu.
  6. Aparició de calls i ulceracions que poden acabar en amputació.

Quines han de ser les cures que he de tenir sobre els meus peus?

  1. Higiene, inspecció i exploració regular del peu.
  2. Identificació del peu de risc (per part del professional sanitari) realitzant una vegada a l’any un TALLER DEL PEU, que consisteix en una trobada informativa on es donen recomanacions per a la prevenció i el maneig dels problemes del peu en pacients amb diabetis.
  3. Educació al pacient, la família i els professionals sanitaris.
  4. Inspecció del calçat i promoure la utilització del calçat adequat.
  5. Tractament de les úlceres (si és que n’hi ha).

Agenda la teva cita aquí.

Els 8 senyals que indiquen que pots patir la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una afecció pulmonar inflamatòria que causa l’obstrucció del flux d’aire en els pulmons. Els símptomes inclouen dificultat per a respirar, tos, producció de moc (esput) i sibilàncies.

Cada 16 de novembre es commemora el Dia Mundial de l’MPOC i des del departament de Pneumologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, aprofiten per a explicar quins són els símptomes i com tractar-la.

Símptomes de la malaltia pulmonar obstructiva crònica

Els símptomes de l’MPOC no acostumen a aparèixer fins que es produeix un dany pulmonar significatiu i habitualment empitjoren amb el temps, sobretot si l’exposició al tabac continua.

Els signes i símptomes de la malaltia pulmonar obstructiva crònica poden incloure els següents:

  1. Falta d’aire, especialment durant l’activitat física.
  2. Sibilància.
  3. Opressió del pit.
  4. Una tos crònica que pot produir mucositat (esput) que pot ser clara, blanca, groga o verdosa.
  5. Infeccions respiratòries freqüents.
  6. Falta d’energia.
  7. Pèrdua de pes involuntària (en etapes posteriors).
  8. Edema en turmells,  peus o cames.

Com es pot prevenir?

A continuació, et donem algunes mesures que pots prendre per a prevenir les complicacions associades amb la malaltia pulmonar obstructiva crònica:

  • Deixar de fumar per a contribuir a reduir el risc de tenir malalties cardíaques i càncer de pulmó.
  • Administra’t la vacuna antigripal cada any i la vacuna contra la pneumònia pneumocòccica regularment per reduir el risc o prevenir algunes infeccions.
  • Parla amb el teu metge si et sents trist o impotent, o si penses que pots estar experimentant una depressió.

Agenda la teva cita aquí.

Els 3 símptomes principals d’un diagnòstic de psoriasi

La pell és l’òrgan més gran del cos humà i també el més visible, ja que el cobreix completament amb les seves 3 capes. La pell també actua com un protector contra la calor, les lesions i les infeccions, a més de regular la temperatura corporal o emmagatzemar aigua i greix. En les darreres dècades les persones tenen cura, cada vegada més, de l’epidermis, la capa més superficial. És també l’única part totalment visible i que actua com a barrera entre l’organisme i l’entorn. Algunes malalties poden afectar l’òrgan epidèrmic, com la psoriasi, una afecció cutània que provoca envermelliment, escames platejades i irritació de la pell.

Cada 29 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Psoriasi i des del departament de Dermatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, aprofiten per a explicar quins són els símptomes i com tractar-la.

Les causes de la psoriasi

La psoriasi és una malaltia molt comuna i qualsevol persona la pot patir. Això sí, no és contagiosa; aquestes són algunes de les causes que la provoquen:

  • Infeccions.
  • Pell seca.
  • Lesió a la pell com una cremada, picada d’insecte o altres erupcions cutànies.
  • Medicaments.
  • Estrès.
  • Exposició al sol.

Els símptomes d’aquesta malaltia de la pell

La psoriasi pot aparèixer de forma sobtada o lenta. El símptoma principal és la pell irritada, vermella i descamació. Per a diagnosticar la psoriasi, habitualment es duu a terme una biòpsia del teixit per a poder oferir un diagnòstic.

Quin és el tractament per a la psoriasi?

Existeixen tres tipus de tractaments que actualment s’utilitzen per a tractar la psoriasi:

  1. Locions, cremes i sabons específics per a la pell. Això es denomina tractament tòpic.
  2. Pastilles o injeccions que afecten la resposta immunitària del cos, i no simplement de la pell. Es denominen tractaments sistèmics o generalitzats.
  3. Fototeràpia. Es fa servir la llum ultraviolada com a tractament.

La prevenció

Hi ha una sèrie de recomanacions que es poden dur a terme en el dia a dia com a prevenció:

  1. Dutxar-se diàriament.
  2. Mantenir la pell humida i hidratada.
  3. La llum solar, o les tècniques anti estrès.

Agenda la teva cita aquí.

Beneficis de la cirurgia de cataractes més enllà de la visió

La cirurgia de cataractes és una intervenció ambulatòria, ràpida i senzilla. Molts pacients se sotmeten cada any a aquesta operació per millorar la visió afectada per la cataracta. Però a més de millorar la visió, aquest procediment pot aportar molts més beneficis als pacients.

Una intervenció, diverses correccions

Amb la tecnologia actual es poden corregir defectes refractius (miopia, astigmatisme…) durant la mateixa operació. D’aquesta manera es redueix la dependència de les ulleres sense la necessitat de passar per quiròfan una segona vegada.

Durant la intervenció es realitza el que s’anomena facoemulsificació, un procés a través del qual s’extreu el cristal·lí (la lent interior de l’ull) opacificat per la cataracta i es substitueix per una lent intraocular. En el cas que el pacient desitgi millorar la graduació, es recomana la implementació d’una lent trifocal, amb focus per a visió llunyana, intermèdia i propera. Aquest tipus de lents permeten corregir la miopia o la hipermetropia al mateix temps que la presbícia i, en la seva versió tòrica, l’astigmatisme. Si l’ull no fos compatible amb aquest tipus de lent, hi ha diverses alternatives, com les lents de focus estès.

A més, en la mateixa intervenció de cataractes, també es poden fer altres operacions, si fos necessari. Un exemple d’això és la queratoplàstia o trasplantament de còrnia.

Més enllà de la visió: salut mental i mobilitat

Un estudi britànic elaborat per investigadors de l’English Longitudinal Study of Aging (ELSA) apunta que les persones que s’operen de cataractes milloren les seves habilitats cognitives i la seva salut mental. En un seguiment de 13 anys a més de 6.000 adults, es va concloure que la taxa de deteriorament cognitiu s’havia reduït en un 50% després de la cirurgia de cataractes i que la disminució observada s’havia tornat similar a la de les persones sense cataractes.

Hi ha recerca que indica que les persones que s’han operat de cataractes, en millorar la seva visió, també disminueixen el risc de caure i trencar-se el maluc. Altres estudis conclouen que les persones d’entre 55 i 85 anys que pateixen la malaltia tenen quatre vegades més probabilitats de tenir dificultats davant situacions complicades al volant.

Si estàs interessat/da en la intervenció o en tens qualsevol dubte, el més recomanable és preguntar-ho directament a la consulta amb l’oftalmòleg/a.

Els 7 senyals que poden indicar una trombosi

La campanya de vaccinació contra la Covid-19 va portar associada diferents campanyes de la por i un tractament informatiu un pèl tendenciós. Es va escampar per tot arreu la falsa creença que els vaccins podien provocar trombosi i la histèria col·lectiva va fer la resta. En realitat, les possibilitats de patir una trombosi són més altes durant la infecció de Covid-19 que per la vacuna, on els casos reportats no arriben al 0’001 % de les dosis.

Cada 14 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Trombosi i des del departament d’Hematologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, aprofiten la jornada d’avui per a explicar quins són els símptomes i com tractar-la.

Quan es produeix una trombosi?

La trombosi venosa profunda es produeix quan es forma un coàgul de sang en una o més venes profundes del cos, generalment en les extremitats inferiors, causant dolor i inflamació de les cames.

La trombosi venosa profunda pot ser greu perquè els coàguls de sang que es produeixen en les venes, poden alliberar-se i d’aquesta manera a través del torrent sanguini arribar fins als pulmons, produint una embòlia pulmonar.

Símptomes d’una trombosi

  • Falta d’aire.
  • Dolor o molèstia al pit.
  • Sensació d’atordiment o mareig.
  • Desmai.
  • Pols accelerat.
  • Respiració ràpida.
  • Esput amb sang.

Com es pot prevenir?

Els canvis en l’estil de vida poden ajudar a evitar la trombosi venosa profunda:

  • Mou les cames:si has tingut una intervenció quirúrgica o estàs en repòs al llit, intenta moure’t, en cas contrari el flux sanguini es pot veure compromès. Per exemple, quan fem un viatge en avió, hem d’intentar caminar una mica cada hora i mitja.
  • No fumis:fumar augmenta el risc de patir una trombosi venosa profunda.
  • Controla el teu pes:l’obesitat és un factor de risc per a patir una trombosi venosa profunda. Fer exercici de forma regular redueix les possibilitats que es formin coàguls sanguinis. Com a mínim 30 minuts al dia.

Agenda la teva cita aquí.

 

Puc fer pressoteràpia cada dia?

L’actual estil de vida amb horaris de feina impossibles de compatibilitzar amb la família i altres tasques personals està fent que augmenti el sedentarisme, la poca pràctica d’esport i una alimentació gens equilibrada. Tot això contribueix a l’increment de greix, la mala circulació, l’aparició de cel·lulitis, més cruiximents i un pitjor rendiment esportiu. Des del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem una bona fórmula per a lluitar contra tot això: La pressoteràpia. A les nostres instal·lacions disposem d’equips de la marca Sizen perquè puguis combinar les teves visites a la consulta de Nutrició o Fisioteràpia i Medicina de l’Esport amb sessions de pressoteràpia.

Què és la pressoteràpia?

La pressoteràpia és una tècnica que permet realitzar un drenatge limfàtic en persones que presenten diferents problemes mèdics i també estètics com aranyes vasculars, cames cansades, edemes, acumulació de greix, cel·lulitis… El drenatge consisteix en l’aplicació d’aire amb un vestit neumàtic amb càmeres que distribueixen pressions d’aire a la zona afectada.

Quan puc fer pressoteràpia?

Tens una idea ja bastant clara sobre el funcionament de la pressoteràpia i els seus beneficis, però abans d’adquirir el teu propi equip, et preguntes: puc fer pressoteràpia cada dia? Has de saber que depenent de la freqüència amb la qual usis la pressoteràpia, obtindràs uns resultats més o menys considerables i que cada cos és un món i no tots necessiten el mateix, però sí que hauries de tenir en compte:

  • Quin és el teu objectiu? Reduir volum en àrees localitzades, atenuar l’efecte visible de la cel·lulitis (pell de taronja), reconduir la retenció de líquid, millorar el teu rendiment esportiu, alleujar el cruiximent…
  • Que algú avaluï la teva condició física per a decidir quina freqüència en el tractament necessites. Consulta a un especialista -en qualsevol centre d’estètica- o pregunta directament al venedor de l’equip domèstic que vulguis comprar. Una bona marca de pressoteràpia sempre ofereix una bona atenció al client amb personal expert al qual pots consultar.
  • És molt important que no pateixis cap malaltia per a la qual la pressoteràpia estigui contraindicada. Si dubtes, pregunta al teu doctor o doctora.
  • Quin tipus de màquina usaràs? Si parlem de pressoteràpia a casa, hi ha molts equips en el mercat, però no tots són igual d’efectius. La intensitat de la màquina és un rellevant. No et deixis portar per un preu massa baix. Si és tan barat, no esperis miracles i menys en poc temps.

Les màquines professionals empleades en els centres i clíniques d’estètica són les més potents. Actuen més profundament i per això amb una màquina professional no sol aconsellar-se més d’una o dues sessions setmanals. També és important recordar que la pressoteràpia reactiva la circulació sanguínia i limfàtica. Amb una màquina professional això suposa un esforç per a l’organisme al qual no és aconsellable sotmetre’l diàriament. En canvi, amb una màquina de pressoteràpia portàtil o domèstica, la intensitat del tractament és moderada, així que pots fer-ne cada dia. Això no significa que el seu tractament sigui menys efectiu que el d’una màquina professional, simplement canvia la intensitat.

Senzillament, un equip de pressoteràpia domèstica està pensat per a un ús més freqüent sense cap impacte negatiu per a la salut. La intensitat de la compressió i descompressió és menor i, per tant, pots usar-la diàriament. Això sí, hauràs de fer sessions amb una certa regularitat consecutiva per a anar veient resultats. Normalment, totes les persones que empren un equip de pressoteràpia domèstic i són fidels a la seva rutina, aconsegueixen la seva meta amb satisfacció.

Sizen pressoteràpia esportiva

Diguem que aquestes màquines són semiprofessionals, però que ofereixen tots els beneficis de qualsevol equip professional. I per descomptat s’obtenen avantatges considerables que només la pressoteràpia domèstica pot oferir-te:

  • Disposes de l’equip en tot moment sense subjeccions a cap horari. Quan puguis o et vagi millor, el teu equip sempre serà aquí.
  • Un tractament freqüent en un centre d’estètica diverses vegades al mes és impagable per a la majoria. És bona opció per a un tractament puntual i intensiu, però la pressoteràpia requereix cert manteniment. Per això molta gent desisteix i es desanima abans d’obtenir uns resultats que realment hagin valgut la pena. L’estalvi per a la teva butxaca és, per tant, ja a curt termini, enorme.
  • Un equip de pressoteràpia per a casa és fàcilment transportable. Podràs portar-t’ho al gimnàs, a la teva oficina o quan vagis de vacances.

Quantes sessions de pressoteràpia a la setmana són recomanables?

Unes tres o quatre sessions de pressoteràpia per setmana ja suposen una freqüència raonable que ja ha de donar bons resultats. Aquestes sessions poden durar entre 15 i 90 minuts depenent de l’equip que tinguis. Però no t’obsessionis amb la durada: mitja hora o 45 minuts ja és prou efectiu i beneficiós.

A SIZEN et poden assessorar i resoldre tots els teus dubtes abans que adquireixis el teu equip de pressoteràpia. Pot ajudar-te llegir el blog de la marca, o consultar-los directament. Disposen d’un equip d’experts en pressoteràpia a la teva disposició. Si vols començar ja les sessions, agenda la teva cita aquí.

Tornada a l’escola i revisions oftalmològiques pediàtriques

Comença el nou curs. Infants i adolescents s’enfronten a la tornada a les aules, i la millor manera de fer-ho és comptant amb una bona salut ocular. Sovint un baix rendiment escolar està relacionat amb algun problema de visió. La gran majoria es poden diagnosticar amb revisions oftalmològiques pediàtriques a la consulta i tractar a temps. Per això és important programar revisions periòdicament.

Quins problemes de visió són els més habituals en infants i adolescents?

  • Ambliopia o ull Gandul. Es tracta d’una asimetria visual en l’ús dels dos ulls. El cervell rep una imatge de més qualitat per part d’un d’ells, a la qual dona preferència. Això fa que l’altre ull no s’estimuli ni treballi prou i acabi per tornar-se “gandul”. Acostuma a desenvolupar-se en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil. Com més aviat es detecti i es tracti millor, ja que a partir dels 7-8 anys l’índex d’èxit del tractament comença a baixar, encara que hi ha casos en què es poden aconseguir millores fins als 15 anys.
  • Estrabisme. Consisteix en una alteració dels ulls, que fa que no mirin simultàniament el mateix punt. Pot aparèixer des dels 6 mesos i fins a l’edat adulta. Si no es tracta podria derivar en ambliopia.
  • Defectes refractius: astigmatisme, miopia i hipermetropia. De tots tres, el darrer (visió poc nítida en distància intermèdia i pròxima) és el més freqüent en infants de 3-4 anys i pot anar acompanyat de mal de cap. D’altra banda, la miopia acostuma a ser més comuna en edats més avançades.
  • Discromatòpsia. Es tracta d’una discapacitat de la visió per distingir colors que engloba, per exemple, defectes com el daltonisme. N’hi ha de diferents tipus i graus.
  • Conjuntivitis. Inflamació de la conjuntiva, una membrana mucosa que recobreix l’interior de les parpelles. La inflamació es propaga a la part anterior del globus ocular fins a arribar a la còrnia. Pot ser infecciosa o al·lèrgica i provoca símptomes diversos com enrogiment, llagrimeig, lleganyes matinals o picor.

Com es poden prevenir?

La majoria d’aquests defectes (i les seves conseqüències en el procés d’aprenentatge) es poden atendre fàcilment durant la infantesa. De fet, alguns problemes com l’ambliopia cal que es tractin abans dels 8 anys, edat en què es comença a assolir la visió definitiva.

Per tal de garantir una bona visió i facilitar un bon rendiment escolar, és important que es facin les revisions oftalmològiques pertinents. Són necessàries de manera anual a partir dels 3-4 anys, però també abans, quan es detecti algun símptoma o anomalia en la seva visió.