Com prevenir les infeccions d’orina

Les infeccions del tracte urinari són, després de les de l’aparell respiratori, les més freqüents en la pràctica clínica diària. Afecten principalment dones joves, sent l’Escherichia coli el microorganisme implicat amb major freqüència en aquesta mena d’infeccions. El doctor Javier Tesedo Cubero, de l’especialitat d’Urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells per a evitar les infeccions d’orina.

Anatomia de l’aparell urinari

L’aparell urinari està format per una sèrie d’estructures que tenen com a finalitat depurar la sang i recollir i eliminar substàncies de deixalla resultants dels processos bioquímics i metabòlics que permeten el manteniment de la vida. Ho formen els següents òrgans:

  • Ronyons. Formacions massisses situades a la regió lumbar, una a cada costat de la columna vertebral. S’encarreguen de la formació de l’orina.
  • Urèters. Són dos llargs conductes que uneixen els ronyons amb la bufeta urinària, transportant cap a aquesta l’orina.
  • Bufeta. Emmagatzema l’orina fabricada pels ronyons fins que arribi el moment adequat per a abocar-la a l’exterior
  • Uretra. Estructura que drena l’orina de la bufeta. En la dona mesura uns 3 cm de llarg i en l’home 20 cm, començant en la bufeta i passant per l’interior de la pròstata.

Els factors de risc per a les infeccions urinàries:

  • Ser dona. Amb una uretra més curta des de la bufeta, els bacteris han de viatjar menys distància per a causar infeccions. És relativament freqüent l’aparició de cistitis en la dona després de les primeres relacions sexuals.
  • Aproximadament un 20-30% de les dones joves amb episodi inicial de cistitis tenen infeccions recurrents.
  • Les causes d’aquestes recurrències se solen relacionar amb una predisposició biològica i es veuen afavorides per les relacions sexuals, l’ús de diafragma o espermicides.
  • Els canvis en l’anatomia pelviana, especialment durant la menopausa. Després de la menopausa, les dones solen estar més predisposades a la infecció, ja que la pèrdua d’estrògens comporta un augment del pH vaginal que produeix una alteració de la flora endògena.
  • Més del 20% de les dones de més de 65 anys presenten bacteriúria.
  • Aproximadament, entre l’1 i el 3% de les dones joves presenta almenys un episodi d’infecció del tracte urinari, dels quals la major part són cistitis no complicades. En les dones, l’activitat sexual, l’alteració de la flora vaginal i uretral per l’ús de diafragma i espermicides i l’ús d’anticonceptius orals i antibiòtics són factors que afavoreixen l’aparició d’infecció urinària.
  • Les infeccions del tracte urinari són rares en homes per sota dels 50 anys.

La prevenció de les infeccions urinàries

  1. Triar compreses sanitàries en lloc de tampons (és recomanable canviar-la cada vegada que es faci servir el bany).
  2. No usar dutxes, ni aerosols o pólvores d’higiene femenina. Com a regla general, no s’hauria d’utilitzar cap producte que contingui perfums en la zona genital.
  3. Dutxar-se en lloc de rentar-se a la banyera o bidet.
  4. Evitar els banys d’olis.
  5. Mantenir la zona genital neta. S’han de netejar les zones genitals i anals abans i després de l’activitat sexual.
  6. Orinar abans i després de les relacions sexuals. Prendre 2 gots d’aigua després de l’activitat sexual pot ajudar a estimular la producció d’orina.
  7. Netejar-se d’endavant cap endarrere després d’emprar el bany.
  8. Evitar els pantalons arrapats i fer servir roba interior de cotó (que s’hauria de canviar una vegada al dia).
  9. Rentar excessivament la zona urinària i genital altera l’equilibri dels gèrmens possibilitant que proliferin els negatius per sobre dels naturals i que es produeixin infeccions.
  10. Beure molts líquids, de 2 a 4 litres cada dia.
  11. Evitar les begudes que poden irritar la bufeta, com l’alcohol i la cafeïna.

Les xifres del servei d’Urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 814 visites, 206 ecografies urològiques, 46 cistoscòpies i 136 fluxometries al servei d’Urologia durant l’any 2021. Quant al primer semestre d’enguany, s’han comptabilitzat 229 visites, 60 ecografies, 46 fluxometries i 14 cistoscòpies. Agenda la teva cita aquí.

 

Ansietat: La seva relació amb dolors al pit i la falta d’aire

La salut mental ha adquirit un paper rellevant en els darrers anys i cada cop més estudis determinen que la seva relació amb algunes patologies físiques és determinant. Des de l’especialitat de Neurologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem els possibles motius que poden fer aparèixer molèsties físiques a partir d’un problema d’ansietat.

L’ansietat i l’estrès en el context actual

En la societat contemporània no és necessari enfrontar-se a perills que requereixin una solució armada o de lluita física. Afortunadament, ningú es troba animals perillosos quan surt al carrer i existeixen espais segurs on refugiar-se, com les llars. En canvi, a la prehistòria, els avantpassats dels homes i dones sobrevivien a depredadors, inclemències del temps, malalties…

Amb l’evolució tecnològica al llarg dels segles, el món s’ha convertit en un món més segur (depèn del lloc de residència, això sí); però  els humans conserven el component de sobre estimulació motora alta quan el cos interpreta que una situació és amenaçadora. L’encarregat de coordinar aquesta activació motora i tots els canvis físics relacionats és el sistema nerviós autònom (SNA) que forma part del sistema nerviós perifèric.

Què passa quan el cervell interpreta una situació perillosa? Es comunica amb el sistema nerviós autònom, que activa la branca simpàtica i afavoreix una sèrie de canvis físics per a preparar l’organisme per a lluitar o fugir.

Els símptomes més comuns de l’ansietat

L’ansietat es pot expressar de moltes maneres:

  • Sensació d’ofec.
  • Falta d’aire.
  • Espiral de pensaments negatius que desemboquen en una por a morir.
  • Parestèsies.
  • Nàusees.
  • Marejos.

De fet, molts senyals van més enllà de la simple activació fisiològica.

Altres símptomes d’ansietat

Existeixen tot un seguit de símptomes que solen cridar menys l’atenció com el dolor al pit per ansietat, un dels que genera més preocupació en els qui el pateixen. Potser és perquè aquest dolor pot imitar gairebé a la perfecció aquell que es percep durant un accident cardíac.

És per això que saber diferenciar l’origen causal d’un dolor al pit, especialment quan es produeix a la regió mediastínica, és tan important; ja que, en el pitjor dels casos, aquest tipus de dolor pot indicar un problema de salut urgent.

Davant l’aparició d’un dolor al pit, la primera mesura consisteix a buscar atenció mèdica immediata per si es pogués tractar d’una patologia greu de salut.

Les xifres del servei de Neurologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 157 visites al servei de Neurologia durant l’any 2021. Agenda la teva cita aquí. 08

Com afecta l’al·lèrgia a les gramínies i alguns consells per a alleujar els símptomes

La primavera ja està arribant al seu final, però encara són moltes les plantes i flors que són pol·linitzades i compliquen una mica la vida dels al·lèrgics. Com ja hem comentat anteriorment a Mútua Penedès, no afecten igual els mesos de març i abril que el maig o el juny, la resposta la trobem en l’època concreta de floració de les diferents plantes i arbres. Des de l’especialitat d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès ens centrem en l’al·lèrgia a les gramínies, que té especial incidència als mesos de maig i juny.

Gramínies, molt més que unes plantes

Segons la doctora Elena Hermida, al·lergòloga del Centre Mèdic Mútua Penedès, la temporada d’al·lèrgies al pol·len continua avançant amb el pas de les setmanes i ara s’inicia la pol·linització de les gramínies, tot i que sempre molt condicionada per la meteorologia.

Les gramínies són plantes silvestres o conreades (cereals) de la família botànica (Poaceae). El període de floració depèn de la zona climàtica, a Catalunya floreixen  de l’abril al juliol amb més incidència els mesos de  maig i juny.  Hi ha moltes espècies diferents de gramínies i entre elles presenten reactivitat creuada, és a dir, que les persones al·lèrgiques a les gramínies generalment ho són a totes.

Per l’extensa distribució i el seu grau d’al·lergogenitat, és un  pol·len amb gran capacitat de produir símptomes al·lèrgics, des de rinitis fins asma, originant una alteració important en la qualitat de vida de les persones que pateixen aquesta al·lèrgia.

Quines gramínies són les que donen al·lèrgia?

Normalment són les herbes de creixement de forma espontània que trobem als vorals de les carreteres i  al camp, la gespa i farratge també. Per contra, els cereals no solen ser un problema, el seu pol·len és massa pesat i perd la seva facultat de ser aerotransportat.

Les persones amb al·lèrgia al pol·len de les gramínies poden prendre cereals sense cap problema, tret que hagin estat diagnosticats d’al·lèrgia a alguns d’aquests aliments.

Les xifres del servei d’Al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 145 visites, 52 espirometries i 36 prick test (proves d’al·lèrgia) al servei d’Al·lergologia durant l’any 2021. Agenda la teva cita aquí. 

Si vols veure les recomanacions per a pacients amb al·lèrgia al pol·len, visita el nostre web.01

Quan haig de començar a portar un control del meu embaràs?

Les dones embarassades experimenten molts canvis físics i hormonals al llarg de tota la gestació. La seva salut es pot veure afectada en casos de risc, com l’edat avançada de la mare o patir malalties prèvies. En l’actualitat, els embarassos són cada vegada més tardans i les possibilitats de patir algun problema de salut s’accentuen. En qualsevol cas, l’equip de ginecologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’explica quins controls s’han de dur a terme per a garantir la seguretat de mare i nadó durant l’embaràs. Recorda que pots demanar cita online.

Els senyals d’embaràs

El seguiment gestacional ha de començar quan la dona sospiti que està embarassada. S’ha d’estar atenta als següents senyals:

  • Retard en l’arribada de la regla superior als 15 dies.
  • Si ja fa 6 setmanes des de l’última vegada que es va menstruar.
  • Test positiu d’embaràs en orina.
  • Pèrdues de sang o dolor abdominal després de la data prevista de regla sense que hagi aparegut.

Habitualment, la primera visita es gestiona cap a les vuit setmanes des de l’última regla, moment en el qual ja es podrà veure en una ecografia l’embrió a dins de l’úter de la mare.

Els controls obstètrics de l’embaràs

El seguiment de l’embaràs es realitza amb freqüència i regularitat per a vigilar possibles alteracions o trastorns que es puguin identificar abans de l’aparició de complicacions  maternes.

La freqüència de visites varia segons el grau de risc que presenta l’embaràs i la mare. Normalment, es duen a terme cites mensuals on es mesuren i controlen diferents aspectes:

  • Augment del pes matern.
  • Tensió arterial.
  • Realització de tests i estudis analítics per a detectar malalties o complicacions.
  • Ecografies per a conèixer l’estat del fetus.

El Protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya estableix els següents criteris:

  • 8-12 setmanes – S’obre la història clínica i es sol·licita l’analítica de primer trimestre.
  • 11-14 setmanes – Es porta a cap l’ecografia de primer trimestre. Amb aquesta informació es demana l’analítica de diagnòstic prenatal.
  • 15-16 setmanes – S’informa dels resultats del diagnòstic prenatal i si és necessari es pauta una prova de procediment invasiu. També s’informa de la possibilitat actual de diagnòstic prenatal segons DNA fetal a la sang materna.
  • 19-21 setmanes – Es fa l’ecografia de segon trimestre. Aquesta estudia la morfologia del fetus.
  • 21-22 setmanes – Es sol·licita l’analítica materna de segon trimestre, juntament amb el test d’O’Sullivan (24 -28 setmanes).
  • 25-26 setmanes – Es donen els resultats de l’analítica de segon trimestre.
  • 29-30 setmanes – S’administra la vacuna Anti-D si la dona és Rh negatiu. També s’informa de la vacuna de la Tos Ferina.
  • 32-34 setmanes – Es du a terme l’ecografia de tercer trimestre. Aquesta estudia el creixement del fetus.
  • 36-37 setmanes – Es sol·licita a la mare l’analítica de tercer trimestre i es realitza frotis vaginorectal per a detectar l’Estreptococ B Agalactiae. Es donen els consentiments informats necessaris per a l’assistència al part.
  • 38-39 setmanes – Es comprova que tota la informació necessària per al part està disponible. Es poden iniciar les proves d’estudi de benestar fetal.
  • 40 setmanes – Poden fer-se proves d’estudi de benestar fetal.
  • 41 setmanes – Poden dur-se a terme proves d’estudi de benestar fetal. S’informa de la possibilitat de fer la inducció si la dona no es posa de part espontàniament.

El servei de Ginecologia i Obstetrícia del Centre Mèdic Mútua Penedès està format pels professionals Enric Capdevila Vilamajó, Laura Cusiné López i Georgina Martínez Vidal que s’incorpora el pròxim 2 de juny.

Durant l’any 2021 es van dur a terme un total de 2.393 visites (tant de ginecologia com obstètriques), 802 revisions ginecològiques i citologies, 1.172 ecografies, 83 tractaments ginecològics en consulta, 546 mamografies i 112 ecografies mamàries.

Esgotament físic: Una possible anèmia?

L’esgotament físic i la sensació de cansament són habituals durant les èpoques d’entretemps, com per exemple ara, que ens trobem al bell mig de la primavera. Així i tot, s’ha de vigilar en cas que la sensació s’allargui en el temps o que empitjori, en aquest cas des del Centre Mèdic Mútua Penedès et recomanem visitar primer al teu metge de família, qui demanarà les proves mèdiques necessàries per a establir un diagnòstic i farà una possible derivació, si escau, al servei d’Hematologia en cas de patir anèmia o qualsevol altra afectació. Tot i que l’anèmia és un dels diagnòstics més usuals en persones sanes i amb un estil de vida saludable.

Els símptomes que acompanyen l’esgotament físic

El doctor Jordi Zaragoza del Centre Mèdic Mútua Penedès explica que en cas de cansament moderat o intens amb sensació d’ofec i pal·lidesa és imprescindible demanar cita amb un metge de família perquè valori la situació. Si es tracta principalment de persones grans o dones amb hipermenorrees o femtes de color negre sense causa justificada el primer pas seria demanar una analítica de sang bàsica amb un hemograma complet i una ferritina, per a poder valorar el nivell de ferro del o la pacient.

Com es pot distingir un esgotament fruit de la primavera d’un trastorn de la salut?

El doctor Zaragoza posa un exemple molt clar: Si els recorreguts a peu habituals comencen a ser més cansats i aquest esgotament no depèn del dia, sinó que s’allarga en el temps o fins i tot empitjora, és el moment de visitar a un especialista per a corroborar l’estat de salut.

Què determina un estat d’anèmia?

Des del punt de vista hematològic les dues proves principals per a determinar si hi ha anèmia són precisament l’hemograma complet i la ferritina. Si la ferritina aporta un valor baix hi ha moltes  probabilitats de patir una anèmia ferropènica. En cas contrari, s’ha de fer una derivació directa a Hematologia perquè el professional de torn faci un estudi i determini el motiu de l’anèmia. Una vegada localitzat el problema serà molt més fàcil iniciar un tractament.

El servei d’Hematologia de Mútua Penedès en xifres

L’any 2021 es van fer 128 visites d’hematologia al Centre de Vilafranca.Agenda la teva cita aquí.

 

 

8 consells de prevenció de les úlceres en pacients diabètics

Els casos de diabetis tipus 2 s’han incrementat en els darrers anys a conseqüència de l’estil de vida de la societat. En aquests casos la malaltia crònica s’origina quan el cos del pacient no produeix o no utilitza la insulina de forma adequada, una hormona, que recordem, ajuda que la glucosa (sucre) accedeixi a les cèl·lules per a subministrar energia. Això pot provocar que sense l’hormona, el sucre resti a la sang i s’originin problemes a llarg termini als ulls, ronyons, sistema nerviós i malalties cardíaques. Una dieta saludable i un estil de vida allunyat del sedentarisme redueixen les possibilitats de patir diabetis. Així i tot, si pateixes la malaltia, des del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem alguns consells de prevenció d’úlceres, molt freqüents en pacients diabètics. 

Consells de prevenció d’úlceres 

El 25% dels pacients diabètics poden desenvolupar úlceres o lesions cutànies de diferent consideració. Això té a veure amb l’afectació que provoca la malaltia als vasos, nervis i teixit epitelial. A més a més, aquests pacients tenen més risc d’infecció per la mateixa patologia, cosa que pot provocar complicacions. Apunta els següents consells: 

  1. Fer servir calçat ample i còmode que eviti qualsevol fricció. 
  2. Utilitzar mitjons de cotó sense costures. 
  3. Netejar cada dia els peus amb aigua tèbia o freda i sabó de pH àcid. 
  4. Assecar les extremitats curosament amb petits tocs amb una tovallola (evitar fregar la pell). 
  5. Mantenir una bona hidratació de la pell (beure aigua i aplicar cremes hidratants). 
  6. Tractar les callositats amb un podòleg i evitar aplicar solucions queratolítiques. 
  7. Tallar les ungles rectes. 
  8. Evitar caminar descalç. 

El titular del servei d’Angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès és Lluís Moga Donadeu. 

Les dades del servei d’Angiologia al Centre Mèdic Mútua Penedès 

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 244 visites, 119 ecografies Doppler vasculars i 35 fleboesclerosis al servei d’Angiologia durant l’any 2021. Agenda la teva cita aquí. 

Consells per a mantenir una bona salut ocular a través de l’alimentació

La dieta mediterrània és reconeguda per ser una de les més equilibrades i saludables del món, ja que contribueix a la prevenció de malalties com la diabetis o els trastorns cardiovasculars. Pel que fa a la salut ocular, aquesta no n’és una excepció, i és que aliments rics en vitamina C i E, Zinc, Luteïna i Omega 3 disminueixen el risc de contraure degeneració macular associada a l’edat, cataractes i ull sec. A continuació t’expliquem en quins aliments podem trobar tals nutrients i com milloren la nostra salut ocular amb alimentació.

Com millorar la salut ocular: Quins problemes de visió podem prevenir mitjançant la dieta? 

  • DMAE: La Degeneració Macular Associada a l’Edat és la causa més habitual de pèrdua de visió en els països desenvolupats i en persones majors de 65 anys. Diferents estudis han demostrat que la ingesta d’altes dosis de vitamina C i E, betacarotens i suplements de zinc retarden l’aparició de la DMAE. Aquests es poden trobar en aliments com els cítrics, la pastanaga, els llegums i els fruits secs.
  • Cataractes: Una cataracta és una opacitat en la transparència del cristal·lí de l’ull que pot dificultar tasques com llegir, conduir de nit o veure les expressions facials. Diversos estudis han demostrat que una dieta rica en antioxidants, presents a la fruita i a la verdura, poden reduir el risc de contraure aquesta patologia.
  • Ull sec: L’ull sec sol produir molèsties com coïssor, sensació de cos estrany i picor. La seva causa pot ser una escassa producció de llàgrimes que no compleixen la funció d’humitejar i protegir l’ull. Si bé les llàgrimes artificials i els medicaments són molt efectius, també es recomana una dieta rica en peix blau per pal·liar el dolor, ja que conté Omega-3 i Omega-6.
  • Retinopatia diabètica: És una malaltia derivada de la diabetis que es deu a l’alteració progressiva dels vasos sanguinis que nodreixen la retina. Es recomanen aliments que no disparin els nivells de sucre, com els cereals muesli, l’arròs integral o les nous.

Una alimentació saludable, juntament amb un control oftalmològic anual i un tractament adequat per a cada cas, ens permetran mantenir una bona salut visual al llarg de la nostra vida.

Causes de la diarrea i el restrenyiment

Els problemes estomacals són una de les afectacions més habituals en l’estat de salut de les persones. Poden aparèixer per múltiples causes i normalment es resolen sense necessitat de medicació, amb repòs i dietes específiques. De fet, no solen agreujar-se si es segueixen unes pautes i l’alimentació és equilibrada.  Existeix un ampli ventall de problemàtiques estomacals, les més usuals són la diarrea i l’estrenyiment. Des del servei de Digestologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem algunes de les seves causes.

Les causes de la diarrea

La diarrea (deposicions toves, líquides i/o més freqüents) és un problema comú. Pot presentar-se sola o estar associada a altres símptomes com nàusees, vòmits, dolor abdominal o pèrdua de pes.

Afortunadament, segons el doctor Salomon Jabiles Eskenazi del Centre Mèdic Mútua Penedès, la diarrea es resol ràpidament i sol durar uns pocs dies com a màxim. No obstant això, quan passa a durar setmanes, sol indicar que existeix una altra qüestió, com la síndrome del còlon irritable o un trastorn més greu, com una infecció persistent, celiaquia o la malaltia intestinal inflamatòria.

És important visitar a l’especialista perquè faci un diagnòstic i un tractament precís.

Les causes del restrenyiment

El restrenyiment és una condició que consisteix en la falta de moviment regular dels intestins, la qual cosa produeix una defecació infreqüent o amb esforç, generalment de femta escassa i dura.

La freqüència defecatòria normal varia entre persones, des d’un parell de vegades al dia fins a tres vegades a la setmana. Pot considerar-se un trastorn segons alteri o no la qualitat de vida. Les causes són múltiples, algunes de les més freqüents són:

  • Síndrome de l’intestí irritable.
  • Restrenyiment funcional.
  • Càncer de còlon.
  • Hipotiroïdisme.
  • Trastorns de la motilitat.

El servei d’Aparell Digestiu de Mútua Penedès en xifres

La consulta externa de Digestologia ha dut a terme 1.269 visites l’any 2021. Al marge del doctor Salomon Jabiles Eskenazi, també passa consulta en aquesta especialitat el Dr. Blas Calahorra Medrano. Agenda la teva cita aquí.

Apendicitis: Quins són els símptomes per a anar a urgències?

El dolor abdominal és un dels més habituals i el seu origen pot tenir múltiples causes. Una de les més greus és l’apendicitis, la inflamació de l’apèndix, una zona que es localitza a l’inici de l’intestí gruixut i que pot esdevenir greu (peritonitis) si no es tracta urgentment. Des del servei de Cirurgia del Centre Mèdic Mútua Penedès, analitzen els senyals que ens poden ajudar a detectar una possible apendicitis.

Els símptomes d’una apendicitis

El cirurgià del Centre Mèdic Mútua Penedès, Sergi Martínez, explica que els símptomes de l’apendicitis aguda poden ser força variables. El més freqüent sol ser un dolor abdominal que es va localitzant a la part inferior dreta de l’abdomen i es pot acompanyar de vòmits, febre i anorèxia. Cal consultar al metge o anar a un servei d’urgències tan aviat com es pugui per a fer una valoració i proves complementàries si cal.

En el cas de confirmar l’apendicitis s’ha de realitzar una intervenció quirúrgica per a extirpar l’apèndix. Si no es dugués a terme aquesta operació, la inflamació creixeria i acabaria per perforar-se el teixit fent que la infecció s’esbandeixi per l’abdomen, el que es coneix com a peritonitis.

El servei de cirurgia al Centre Mèdic Mútua Penedès

El servei de cirurgia del Centre Assistencial de Vilafranca està encapçalat pel doctor Sergi Martínez. Durant l’any 2021 es van dur a terme un total de 299 visites a cirurgia general i es van realitzar 36 cirurgies menors.

Pots demanar cita amb l’especialitat de cirurgia còmodament des del web si ets mutualista o trucar per telèfon si ho prefereixes al 93-891-71-00, o bé si ets client d’altres companyies asseguradores o pacient privat. Al Centre Mèdic Mútua Penedès treballem amb: Adeslas, Agrupació Mútua, Cigna, DKV, Divina Pastora, Generali, Mapfre, HNA, Axa, Sanitas, Assistència Sanitària, Fiatc, Mútua General de Catalunya i Asisa.

Com afecta l’al·lèrgia al plataner i alguns consells per a alleujar els símptomes

La intensificació de les al·lèrgies al pol·len amb l’arribada de la primavera és bastant habitual; ja que és en aquesta estació quan la majoria de plantes floreixen i són pol·linitzades. De tota manera, no afecten igual els mesos de març i abril que el maig o el juny, la resposta la trobem en l’època concreta de floració de les diferents plantes i arbres. Des de l’especialitat d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès destaquen especialment l’al·lèrgia al plataner, que ara es troba en la seva màxima plenitud.

L’al·lèrgia al plataner

Segons la doctora Elena Hermida, al·lergòloga del Centre Mèdic Mútua Penedès, el plàtan presenta una pol·linització curta i molt intensa el mes de març i especialment durant el mes d’abril. Durant aquests mesos, els al·lèrgics a aquest pol·len poden presentar manifestacions molt variables com rinitis, conjuntivitis, picor al paladar, faringe, tos… Així com episodis d’asma.

No hem de confondre l’al·lèrgia al pol·len amb les irritacions a les mucoses que poden causar els fruits del plataner quan es dispersen.

Segons els resultats obtinguts en un estudi dut a terme per investigadors de la UAB, i en un context de canvi climàtic, les temperatures altes per a l’època i les concentracions atmosfèriques elevades de diòxid de carboni, faciliten la producció pol·línica de les plantes. Si tenim en compte que el pol·len del plataner és altament al·lergogen, amb un clima càlid i en entorns urbans, les concentracions pol·líniques són molt agressives.

Si plou, millorarà la situació?

Rentar l’atmosfera de pol·len facilitarà que una disminució del patiment pels al·lèrgics; però com a contrapartida les precipitacions poden afavorir la pol·linització d’espècies que ho fan més tard, com les gramínies, olivera, parietària, artemísia, blets, plantatge, etc.

Per què el plataner és un arbre estrella a Catalunya?

No és gens difícil identificar els plataners a pobles i ciutats de Catalunya;  són els arbres més populars de la ciutat de Barcelona. Els plàtans van ser triats com espècie dominant del sud d’Europa pel seu ràpid creixement, la seva adaptació a les condicions adverses com la contaminació i per la immensa ombra que són capaços de proporcionar. En condicions òptimes poden arribar fins als 40 metres.

El plàtan d’ombra pertany a la família de les platanàcies, i és important no confondre aquest arbre amb el plataner que dona plàtans o bananes com a fruit. Malgrat que el seu nom pot crear confusió, els al·lèrgics a aquest pol·len poden ingerir bananes o plàtans sense problemes.

On podem consultar les previsions pol·líniques?

A Catalunya la xarxa aerobiològica de Catalunya (XAC)  estudia  la diversitat i els nivells de pòl·lens i espores de fongs de l’aire. El document de predicció setmanal es pot consultar des del seu web (PIA: Punt d’informació aerobiològica), a Twitter i a Instagram.

També existeixen apps que es basen en les prediccions de la XAC: El Temps, per a Android, i PolenCat, per a Android i iOS. Tanmateix, podem accedir a les dades des de l’Alexia Skills d’Amazon.

A més,  existeix una app que s’anomena Planttes, un projecte de ciència ciutadana que informa  sobre la presència de plantes al·lergògenes a l’entorn i del seu estat fenològic.

Si vols veure les recomanacions per a pacients amb al·lèrgia al pol·len, visita el nostre web.