Tinc picor i coïssor; tinc infecció d’orina?

Una infecció d’orina és el nom que se li dona col·loquialment a una infecció que pot estar present al llarg de l’aparell urinari, des de la part baixa (bufeta) fins a la part alta (ronyó). La majoria de les vegades que diem infecció d’orina ens referim a la cistitis bacteriana, que és la infecció d’orina que es dona en la bufeta.

Els símptomes més comuns de la infecció d’orina

  • Necessitat d’orinar diverses vegades al dia, més de l’usual.
  • Coïssor i picor
  • Urgència per a orinar, amb sensació de «no aguanto» o «haig de córrer al bany».
  • Molèsties o cremor en orinar.
  • Sensació de bufeta sense buidar després d’orinar.
  • Dolor en el baix ventre.
  • Presència de sang en l’orina.

Com prevenir la infecció d’orina

  • Beure uns 2 litres aigua durant el dia. La seva orina estarà més diluïda i les seves miccions seran més freqüents.
  • No aguantar sense anar al bany.
  • És important acudir al bany a orinar després de cada relació sexual.
  • Després de fer de ventre, netegi’s d’endavant a enrere per evitar el pas dels bacteris per la zona propera a la uretra.
  • Està desaconsellat portar pantalons massa cenyits o roba interior de material sintètic.
  • Cura amb els dolços, afavoreixen el creixement d’aquests gèrmens.
  • Ull amb l’excés de carn, la composició de la femta, podria tenir una influència significativa sobre el risc de patir infeccions d’orina.
  • Certes alteracions com el restrenyiment o la diarrea poden ser causants d’infeccions d’orina.
  • Consumir nabiu vermell, un remei natural que ja utilitzaven fa segles els indis americans per tractar les infeccions urinàries. 

Pot afectar el tabac a la visió?

Se sent molt a parlar de les conseqüències del tabac a la salut en general, però no són tan coneguts els seus efectes en els ulls, que poden arribar a derivar en pèrdua de visió i ceguesa.

D’una banda, el fum del tabac pot afectar els teixits que es troben al voltant dels ulls. Pot provocar trastorns a la pell, irritació i inflamació de les parpelles, sequedat ocular o esgrogueïment dels ulls.

D’altra banda, quan una persona fuma, les toxines nocives que inhala van a parar al torrent sanguini i es reparteixen per tot el cos, fins als ulls. Això pot augmentar el risc de patir diferents problemes oculars, com cataractes, glaucoma,  degeneració macular associada a l’edat (DMAE), retinopatia diabètica, toxicitat al nervi òptic i uveïtis. A més, està demostrat que el tabaquisme agreuja els símptomes de l’ull sec i pot empitjorar el pronòstic de patologies com l’orbitopatia tiroïdal.

Durant l’embaràs pot provocar un part prematur i/o que el nadó pateixi retinopatia del prematur (una patologia que podria arribar a produir baixa visió o fins i tot ceguera).

Com pot afectar el tabac a la visió de les persones fumadores?

La primera recomanació per evitar aquests efectes adversos del tabac és deixar de fumar. Quan s’atura aquest hàbit es redueix considerablement el risc de patir alguns trastorns oculars.

També es poden seguir una sèrie de consells per protegir la vista d’aquests efectes nocius:

  • Parpellejar regularment per evitar que els ulls s’assequin o s’irritin
  • Fer pauses freqüents d’activitats que requereixin un esforç considerable de la vista (pantalles, lectura…)
  • Mantenir els ulls hidratats
  • Acudir a revisions oftalmològiques periòdicament
  • Vigilar amb el tabac al voltant; evitar ser fumador/a passiu/va en la mesura del possible
  • Ventilar espais on hagi quedat retingut el fum del tabac
  • Seguir hàbits saludables en general (una dieta equilibrada, activitat física regular…)

És important tenir en compte que hi ha col·lectius més vulnerables als efectes del tabac i que, per tant, cal protegir més del fum. Evidentment, les persones gestants o que ja pateixen alguna de les malalties esmentades, diabetis o problemes cardiorespiratoris haurien de rebutjar el tabac, també de manera passiva. Igualment és important evitar que els infants inhalin o estiguin en contacte amb el fum.

Com puc prevenir el càncer de laringe: recomanacions per reduir-ne el risc

En moltes ocasions el fet de conèixer els factors de risc d’una malaltia pot ajudar-nos a reduir-ne els efectes o a evitar que aparegui.

En el cas del càncer de laringe, aquests factors estan molt relacionats amb els nostres hàbits i estil de vida diari.

Només cal deixar enrere aquells que més ens perjudiquen per veure com es redueix la probabilitat de patir-lo.

A continuació, enumerem els més rellevants.

4 consells per prevenir el càncer de laringe

Com dèiem, prevenir el càncer de laringe és possible sempre que es porti un estil de vida saludable.

No obstant això, cal esmentar que no es poden evitar el 100 % dels casos.

Tot i això, és molt recomanable seguir consells com els següents.

Tenir cura l’alimentació

L’alimentació és la peça clau que sustenta el nostre estat de salut.

S’ha demostrat que una nutrició incompleta o amb falta de vitamines pot provocar càncer de laringe.

Per prevenir-lo, els metges recomanen que incloguem en la nostra dieta verdures, fruites i cereals integrals, especialment. De la mateixa manera, aconsellen evitar les carns vermelles, els aliments processats i les begudes ensucrades.

A més d’això, donen prioritat a la ingesta vitamínica a partir dels aliments, en comptes d’obtenir-la a partir de suplements vitamínics.

Abandonar l’alcohol i el tabac

No és cap secret que les dues substàncies són perjudicials per al nostre organisme. Més encara si estem parlant de prevenir el càncer de laringe.

El tabac és una de les causes principals d’aquest tipus de malalties, amb la qual cosa convé allunyar-se’n al màxim.

Per la seva banda, l’alcohol és un altre dels factors de risc més importants.

Evitar el consum d’aquestes substàncies contribuirà significativament a prevenir el càncer de laringe.

Evitar l’exposició a substàncies químiques

Hi ha determinades substàncies químiques que promouen l’aparició de malalties com la que estem tractant.

Si hi treballem o les manipulem d’alguna manera, convé fer-ho en un lloc ventilat i aplicant les mesures de seguretat apropiades.

Acudir a un especialista

En el moment en què experimentem alguna molèstia o símptoma com ara canvi de veu, dolor en empassar-se aliments, dolor d’oïda, disfonia o dificultat respiratòria, l’ideal és acudir a un especialista.

Com més aviat ens posem en mans expertes, més probabilitats hi haurà de prevenir el càncer de laringe.

Esperem que aquesta informació et sigui útil i t’ajudi a millorar el teu estat de salut.

5 hàbits saludables per reduir el colesterol de manera efectiva

De vegades n’hi ha prou de canviar el nostre estil de vida per experimentar una millora de salut més que notable.

En el cas del colesterol, és així. El fet de parar més atenció a l’alimentació i al pes, d’abandonar rutines perjudicials o fer exercici pot ajudar a reduir-lo i, al seu torn, a disminuir el consum de medicaments.

A continuació, veurem amb més detall quin tipus d’hàbits saludables són els que més beneficis aporten en aquest sentit. Descobreix com reduir el colesterol.

Com reduir el colesterol de manera natural

Tots sabem que els nivells alts de colesterol incrementen el risc de patir malalties de caràcter cardíac.

Per això, és summament important canviar el nostre estil de vida i tenir hàbits saludables que ens ajudin a reduir-lo.

Si no saps per on començar, aquí et deixem una llista amb 5 consells que et serviran.

Canvia la teva alimentació

Per reduir el colesterol, el primer que has de fer és deixar de banda tots aquells aliments que continguin greixos saturats i greixos trans. En el seu lloc, és recomanable incorporar aliments que siguin rics en àcids grassos omega-3 i fibra soluble.

Fes exercici

L’ideal per reduir el colesterol és fer almenys 30 minuts d’activitat física al dia. Tens diverses opcions. Pots optar per caminar, córrer, anar en bicicleta, jugar amb amics al teu esport preferit… El més important és ser constant.

Abandona el tabac i l’alcohol

Aquest tipus de substàncies no juguen a favor del nostre colesterol. Per tant, és fonamental eliminar-les de l’equació. Al principi pot ser complex, especialment en el cas del tabac. Però sabies que, si ho fas, al cap d’un any hauràs reduït a la meitat el risc de patir una malaltia cardíaca?

Vigila la bàscula

Reduir el pes també ajuda a reduir el colesterol de manera efectiva. Per això, s’aconsella controlar-lo de manera periòdica, per exemple, mensualment. Pesar-se una vegada al mes i fer un seguiment dels resultats t’ajudarà a millorar la teva salut.

Posa’t en mans d’especialistes

Aquest és el consell més important de tots. Sigui quin sigui el canvi que vulguis dur a terme, et recomanem que consultis el teu metge i segueixis les seves indicacions. Un professional t’ajudarà a reduir el colesterol de manera controlada i segura.

Estàs preparat per fer canvis en el teu dia a dia?

Consells de Mútua Penedès per aplicar correctament un tractament amb insulina

El 14% de la població adulta espanyola pateix diabetis i la gran majoria de casos (al voltant del 90%) es relacionen amb la tipus II, que té molt a veure amb el consum d’aliments ultraprocessats i la vida sedentària. Des del servei d’infermeria del  Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem com aplicar correctament un tractament d’insulina, imprescindible per al bon funcionament de l’organisme si es pateix diabetis.

Què és la diabetis?

La diabetis és una malaltia crònica, aquells que la pateixen no produeixen correctament l’hormona de la insulina (generada pel pàncrees) que és l’encarregada que la glucosa de la sang entri a les cèl·lules del cos per aportar l’energia necessària i evita, per tant, que s’acumuli a les venes.

Com aplicar correctament un tractament amb insulina

Els diabètics necessiten medicar-se amb insulina, que s’administra mitjançant una injecció en el teixit subcutani. S’han de seguir les següents passes per poder fer-ho correctament:

  1. Triar la zona de punció. La insulina es pot punxar a la part posterior del braç, a l’abdomen, a les natges i a la zona lateral superior externa de les cames. Quan els nens són molt prims és preferible no utilitzar l’abdomen. És fonamental rotar la zona de punció, perquè injectar la insulina sempre en el mateix lloc del cos pot provocar l’aparició de lipodistròfies. Les lipodistròfies o “lipos”, com es coneixen comunament, provoquen l’enduriment o la inflamació del teixit gras subcutani.
  2. Escollir el tipus d’agulla. Hi ha diferents agulles segons la longitud i el gruix. S’aconsella fer servir agulles de 4, 5 o 6 mil·límetres (mm) de longitudper a totes les persones amb diabetis, tant nens com adults. Les agulles són d’un sol ús i s’hauria d’utilitzar una nova en cada injecció.
  3. Punxar la insulina de forma correcta. Agafar un pessic amb ajuda dels dits índex i polze de la zona on punxarem ens ajuda a evitar que la insulina romangui en el múscul i minimitzar el risc d’hipoglucèmia no desitjada. En nens molt prims és aconsellable punxar amb angle de 45 graus encara que es disposi d’agulles curtes.

Agenda la teva cita aquí.

Per què em tremola l’ull?

És probable que alguna vegada hagis patit tremolors a les parpelles. Sovint es tracta d’una mena de palpitacions o espasmes a la parpella, conegudes amb el nom tècnic de mioquímies orbiculars i no sempre apreciables a simple vista.

En la majoria de casos, aquests moviments involuntaris no són un símptoma de cap trastorn greu. Tanmateix, darrera d’aquestes contraccions hi podria haver un desordre muscular o neurològic, com un blefaroespasme o un espasme hemifacial, que caldria controlar amb especialistes.

Habitualment quan es tracta de tremolors benignes o mioquímies:

  • es manifesten en una única parpella, sovint la inferior;
  • no arriben a tancar completament l’ull;
  • apareixen de manera sobtada, i
  • desapareixen en qüestió de segons o minuts sense molèsties majors.

 

Causes i consells de prevenció

 

En cas que el que et passa coincideixi amb les característiques descrites a l’apartat anterior, és molt probable que estiguis davant de mioquímies, un fenomen molt estès entre la població. Les principals causes són l’estrès, l’angoixa, la falta de son, el consum de begudes estimulants, el tabac i/o la sequedat ocular.

Per tal de fer-les desaparèixer i prevenir-les, recomanem descansar, evitar pressions, intentar relaxar-se, reduir el consum de cafeïna i tabac i mantenir els ulls ben hidratats. La consulta amb un/a professional d’oftalmologia serà necessària si les contraccions persisteixen en el temps o bé si no coincideixen amb la descripció anterior o en tens dubtes.

 

Tremolors associats a patologies

 

Quan es tracta d’afectacions més greus els moviments són espasmes més enèrgics (i no petits tremolors) i podrien estar associats amb malalties neurooftalmològiques. Caldrà consultar amb un/a especialista si els moviments:

  • es produeixen als dos ulls;
  • es manifesten en altres zones de la cara, a banda de l’àrea ocular;
  • provoquen el tancament total de les parpelles, i/o
  • dificulten el fet de mantenir els ulls oberts durant el dia.

 

Un/a especialista en Neurooftalmologia serà l’encarregat/da de diagnosticar blefaroespasmes i espasmes hemifacials. Si ho considera necessari, derivarà el cas a especialistes en oculplàstia per a tractar-los.

Però recorda: si et tremola l’ull, el més probable és que pateixis mioquímies, que no requereixen un tractament específic més enllà dels consells esmentats.

Conviure amb migranya, 4 consells infal·libles

La migranya és un tipus de mal de cap que es caracteritza per episodis repetits de gran intensitat, que poden impedir a la persona afectada desenvolupar les seves activitats, i que solen durar hores o fins i tot diversos dies. És una malaltia tres vegades més comuna en dones que en homes i, generalment, s’inicia abans dels trenta anys i no més tard dels cinquanta anys. Des del departament de Neurologia del  Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem els factors que la poden desencadenar i com prevenir-la.

En què consisteix la migranya?

El dolor és típicament unilateral (fa mal la meitat del cap), de caràcter pulsatiu (com un batec), i pot anar acompanyat de nàusees, vòmits i intolerància a la llum i al soroll. Les migranyes poden durar des de quatre fins a setanta-dues hores. Són mals de cap crònics que poden presentar-se només una o dues vegades a l’any, o tan sovint com cada dia.

Alguns factors que poden desencadenar la migranya són:

  • Ansietat.
  • Estrès.
  • Trastorns del son.
  • Olors fortes o inusuals, llums brillants o sorolls forts.
  • Períodes menstruals, píndoles per al control de la natalitat o canvis hormonals en la dona.
  • Canvis de temperatura o d’altura.
  • Certs aliments, sobretot els que contenen tiramina (nous, xocolata, iogurt, soja, cacauets, espinacs, figues o coco), nitrats de sodi (es fan servir com a conservant en alguns aliments i productes processats com els embotits) o fenilalanina (la principal Font són les carns i els formatges, però també la contenen fruita seca com les nous i els cacauets, les llavors de carabassa, xia o gira-sol, els ous, el peix, les llenties i els pèsols).
  • Saltar-se àpats o dejunar.
  • Activitat física intensa, fins i tot activitat sexual.
  • Tabac.
  • Begudes alcohòliques.
  • Cafeïna en excés.

La migranya no es cura (encara que pot millorar o desaparèixer amb la menopausa). Un tractament adequat pot alleugerir-ne el dolor i prevenir-ne l’aparició. Es recomana:

  1. Aturar la tasca que s’està fent sobretot si el dolor és molt intens i requereix concentració.
  2. Jeure en una habitació fosca i on no hi hagi soroll.
  3. Col·locar-se un drap fred sobre el front.
  4. Fer-se massatges al cuir cabellut pressionant fortament.

Agenda la teva cita aquí.

 

Guia per fer una autoexploració mamària

El càncer de mama és el més comú entre les dones, una de cada vuit el patirà en algun moment de la seva vida. Aquest pròxim 4 de febrer es commemora el Dia Mundial contra el càncer i des del departament de Ginecologia del  Centre Mèdic Mútua Penedès et proporcionem una petita guia amb les passes imprescindibles per a realitzar una bona autoexploració mamària.01

El pas a pas d’una autoexploració mamària

L’autoexploració de mames és un mètode senzill en el qual la mateixa dona palpa les seves mames a la recerca de possibles canvis, bonys, plecs o inflamació. Si es porta a cap de forma regular i correcta, pot ajudar en la detecció precoç d’alguns tipus de càncer de mama, tot i que la seva fiabilitat no és absoluta i no ha de substituir mètodes de seguiment com les mamografies.

Les autoexploracions mamàries consten de 6 passes que s’han de dur a terme a l’inici del cicle menstrual, si encara es té la regla. En cas contrari, si es duen durant l’ovulació o la fase lútia, quan els pits normalment estan més inflats, es poden detectar falsos bonys i crear alarmes innecessàries.

  1. Inspeccionar el pit amb els braços als costats del cos
  2. Inspeccionar el pit amb els braços darrere del cap.
  3. Inspeccionar el pit amb els braços a la cintura.
  4. Palpació de les mames.
  5. Palpació del mugró.
  6. Palpació del tòrax estirada sobre l’esquena.

És important dur a terme l’exploració mamària periòdicament a partir dels 25 anys i en totes les circumstàncies, també en període de gestació. Aquests consells no han de substituir les revisions ginecològiques anuals i les mamografies a partir del moment que ho recomani el teu professional de capçalera, habitualment a partir dels 40 anys.

Agenda la teva cita aquí.

Com evitar els còlics en nadons

Plorar és gairebé l’única eina comunicativa que tenen els nadons. Encara no saben parlar, ni assenyalar les coses o gesticular; així que mentre es desenvolupen cognitivament, plorar és l’avís per quan tenen gana, fred, dolor, precisen atenció… Ara bé, de vegades aquests plors es produeixen massa sovint o amb una intensitat fora del que es considera normal. En aquests casos sempre es recomana consultar amb un professional mèdic que pugui descartar patologies o diagnosticar la més comuna: els còlics en nadons. Des del servei de Pediatria del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem en què consisteixen els còlics i com evitar-los.

Els senyals que alerten d’un còlic en nadons

Un còlic es considera un episodi molt freqüent, consistent en una crisi de plor agut en lactants sans i ben alimentats. Aquest fenomen s’acompanya de congestió de la cara del nadó i flexió de les cames sobre l’abdomen sovint tibant i bombat.

Aquest escenari sol alarmar els pares provocant angoixa i preocupació, ja que no saben com consolar al nen. Pot passar entre el primer i el quart mes de vida; i és més freqüent a última hora de la tarda.

Les causes d’aquests còlics no es coneixen amb exactitud, però l’observació i l’experiència han permès establir algunes pràctiques que permeten prevenir-los.

Consells per a evitar els còlics

  1. Alimentar el nadó de forma correcta.
  2. Ajudar-lo a expulsar els gasos, amb moviments de pedaleig de les seves cames i carícies sobre l’abdomen.
  3. Col·locar al nen de bocaterrosa sobre les seves cames.
  4. Acaronar-lo mentre es balanceja suaument.
  5. Posar música relaxant.
  6. Fer una volta en automòbil aconsegueix calmar a molts nadons.
  7. Paciència, serenitat i amor.
  8. Evitar l’ús de medicaments a menys que ho indiqui el seu pediatre.

Agenda la teva cita aquí.

Seguretat ocular a la neu

Quan ve el fred de l’hivern, moltes persones en gaudeixen amb una escapada a llocs on hi ha neu. Malgrat que en general es coneix la importància de protegir-se els ulls davant els rajos del sol, hi ha persones que practiquen esports d’hivern sense la protecció adequada. Utilitzar unes ulleres adients augmenta la seguretat ocular davant els raigs ultraviolats, però també protegeix del fred, el vent i la possible entrada a alta velocitat de qualsevol partícula a l’ull.

Als indrets amb neu els efectes de la llum solar poden veure’s augmentats fins a un 90%. Per això cal ser conscients que les ulleres no només són necessàries durant la pràctica d’esquí o de snowboard, sinó durant tota l’estona que s’estigui exposat/da a la llum i a la neu.

És especialment important protegir la visió dels infants, sigui quina sigui l’activitat que realitzen, mentre es troben a un exterior nevat. No podem oblidar tampoc l’estona de descans en què continuen exposats/des als rajos UVA i UVB.

Per què cal fer servir unes ulleres adequades?

Si no es fa servir una protecció solar adequada a la neu, es pot produir el que es coneix com a queratitis solar o oftàlmia de la neu. Es tracta d’una condició relacionada amb l’exposició solar que pot provocar envermelliment dels ulls, inflamació de les parpelles, dolor, sensibilitat excessiva a la llum, mal de cap…

Per tal d’evitar-ho és rellevant escollir unes ulleres de protecció adients, que poden ser graduades o es poden combinar amb l’ús de lentilles, en cas de necessitar-ho. El més important és que disposin d’un bon filtre de protecció pels rajos UV.

Igual que per a la tria d’ulleres de sol a l’estiu, cal tenir en compte quina activitat durem a terme a l’hora d’adquirir la protecció adequada. Per a la pràctica d’esports d’hivern és essencial que les ulleres siguin còmodes, però quedin ben ajustades a la cara, siguin preferiblement lleugeres i no obstaculitzin el camp visual. A més, recomanem que estiguin fetes d’un material resistent als cops i a les rascades; en cas de caiguda, poden ajudar a prevenir un traumatisme ocular.