Roncs, mal descans i apnea al setembre

Roncs, mal descans i apnea al setembre

Després de l’estiu i amb la tornada de les vacances es recuperen les rutines, els horaris i la planificació dels menús setmanals, les extraescolars i els entrenaments al gimnàs, entre altres. Això provoca que moltes persones detectin més cansament de l’habitual, certa somnolència durant el dia per dormir menys hores que a l’estiu i també un pitjor descans nocturn. Des del servei de pneumologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem en profunditat què signifiquen i com poden evitar-se tot aquest seguit de trastorns respiratoris del son.

L’empitjorament del descans després de l’estiu

Com ja hem dit anteriorment, a la tornada de setembre es recuperen rutines i moltes persones detecten millor si dormen malament, si ronquen o si es lleven cansades. Aquests roncs, apnees, despertars freqüents i la sensació de mal descans sovint s’han normalitzat, tot i que poden indicar un problema de salut del son.

Senyals d’alerta d’un trastorn del son

  • Roncs forts i habituals.
  • Pauses respiratòries observades per la parella.
  • Sensació d’ofec durant la nit.
  • Despertar-se amb la boca seca o mal de cap.
  • Somnolència diürna.
  • Cansament o dificultat de concentració.
  • Irritabilitat o sensació de no haver descansat.

Molta gent pensa que només ronca, però el problema real és que no descansa bé o que deixa de respirar de manera repetida mentre dorm. Com pot ajudar-te el nostre servei de pneumologia? Es tracta d’una especialitat clau en l’estudi dels trastorns respiratoris del son, especialment quan hi ha sospita d’apnea:

  • Valora els símptomes.
  • Orienta l’estudi.
  • Ajuda a confirmar si hi ha apnea del son (aturades i reinicis repetits de la respiració mentre es dorm impedint que el cos rebi prou oxigen).
  • Indica el tractament més adequat segons cada cas.

Si notes que el teu cansament ha crescut després de les vacances i vols revisar les teves rutines de son, agenda la teva cita al Centre Assistencial de Vilafranca amb el nostre equip de pneumologia.

Final d’estiu i caiguda dels cabells: què cal saber sobre l’alopècia areata

Final d’estiu i caiguda dels cabells: què cal saber sobre l’alopècia areata

La caiguda dels cabells és un clàssic del final de l’estiu. Després de les vacances, els dies de descans a la platja, les jornades familiars a la piscina i els viatges internacionals, moltes persones detecten més pèrdua de pèl al cap. Estàs notant una caiguda dels cabells, més pronunciada a la dutxa, al raspall i la pinta, o al coixí quan et lleves al matí? Sovint es tracta d’una caiguda estacional, però en altres casos pot ser el senyal d’una afecció dermatològica que cal valorar. Des del servei de dermatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem què cal saber sobre l’alopècia areata.

La caiguda estacional de cabells

La caiguda estacional de cabells s’anomena mèdicament efluvi telogen agut i té lloc principalment durant els canvis d’estació. La majoria de les persones ho noten cap a finals de l’estiu, entre els mesos de setembre i octubre, però també es pot detectar a la primavera.

Es tracta d’un procés natural i temporal de renovació capil·lar que pot durar entre 4 i 8 setmanes. A l’estiu, el cos allarga la fase de creixement per protegir el cuir cabellut del sol. Quan arriba la tardor, tots els cabells acumulats entren en fase de caiguda simultània. 

Què és l’alopècia areata

Al final de l’estiu augmenten les consultes o les preocupacions relacionades amb els cabells; tot i que la major part de les vegades la caiguda és temporal, hi ha casos que requereixen diagnòstic dermatològic. Per exemple, quan apareixen clapes o una pèrdua molt localitzada.

L’alopècia areata és una forma de pèrdua de cabells que sol manifestar-se amb plaques o clapes ben delimitades. Pot afectar el cuir cabellut, però també altres zones amb pèl. A la consulta de dermatologia es pot:

  • Identificar el problema.
  • Diferenciar-lo d’altres tipus d’alopècia.
  • Orientar el tractament i el seguiment.

Senyals d’alerta

  • Aparició de clapes rodones o localitzades.
  • Caiguda sobtada en una zona concreta.
  • Afectació de celles, barba o altres zones.
  • Recurrència.
  • Preocupació estètica o emocional.

Ara és el moment idoni per observar el comportament dels nostres cabells i detectar possibles canvis. Si tens dubtes o senyals d’alerta, agenda la teva cita al Centre Assistencial de Vilafranca amb el nostre equip de dermatologia.

Salut ocular sota l’aigua

Encara queden dies de capbussades a la piscina, la platja, el riu, etc., ideals per refrescar-nos en la calor de l’estiu. Però l’exposició reiterada de la pel·lícula lacrimal a alguns d’aquests entorns, podria debilitar aquesta capa dels ulls, deixant-los més desprotegits i vulnerables a diferents trastorns oculars.

Consells de salut ocular a la piscina

En el cas de les piscines, en les quals sovint s’utilitzen productes químics, és més fàcil que es produeixin irritacions a la còrnia i la conjuntiva que podrien causar conjuntivitis, queratitis irritativa, envermelliment, ull sec o visió borrosa. 

Per això es recomana:

  • Fer servir ulleres de natació. Això evita que els ulls entrin en contacte directe amb l’aigua, que conté clor i altres substàncies que podrien ser provocar infeccions oculars. No passa res si puntualment no se’n fa ús, però s’aconsella dur aquesta protecció ocular el màxim temps possible durant el bany.
  • Evitar obrir els ulls sota l’aigua. Si no es fan servir ulleres de natació, el més segur és mantenir els ulls tancats sota l’aigua o evitar submergir-hi el cap.
  • Fer un rentat suau dels ulls després de banyar-se. En sortir de la piscina, s’aconsella rentar-se les mans amb aigua dolça i sabó, per després rentar suaument els ulls i la cara. Així s’eliminaran substàncies químiques que hagin quedat a les pestanyes i al voltant dels ulls. 
  • Mantenir una bona hidratació. L’ús de llàgrima artificial ajuda a lubricar la superfície ocular que algunes substàncies químiques de la piscina hagin pogut assecar o danyar. A més, beure aigua també ajudarà a mantenir una bona hidratació del cos i, per extensió, dels ulls.
  • Evitar compartir tovallola. Per motius higiènics i per evitar infeccions, és millor que cadascú faci servir la seva tovallola.
  • Les persones usuàries de lents de contacte, cal que se les treguin abans de ficar-te a la piscina i no les manipulin sense rentar-se primer les mans amb aigua i sabó.  
  • Els i les pacients en postoperatori d’una cirurgia ocular hauran de consultar l’equip mèdic abans de banyar-se a la piscina.
  • Davant la presència de símptomes com ull vermell, picor, coïssor, llagrimeig o fotosensibilitat, és recomanable acudir a al centre oftalmològic per realitzar una exploració i establir el tractament més adequat. 

Gaudir de l’eclipsi de manera segura

El proper 12 d’agost es produirà un eclipsi total del sol, un esdeveniment astronòmic que a Catalunya no era visible des de l’any 1905. Durant uns instants, la Lluna se situarà entre la Terra i el Sol, de manera que taparà completament el nostre astre durant com a màxim un minut i mig.

A Catalunya es podrà veure cap a la meitat sud, a algunes comarques de Lleida i Tarragona, entre les 19:30 i les 21h. Tot i que el fenomen serà visible a simple vista, sense la necessitat d’un telescopi, mirar-lo sense protecció podria causar danys irreversibles als ulls i la visió.

Què pot passar si miro l’eclipsi directament?

Els nostres ulls actuen com a lupes i concentren els rajos lluminosos del Sol a la zona central de la retina. Exposar-s’hi podria provocar lesions greus. A més, la llum del Sol no causa dolor quan arriba a aquesta part de l’ull, de manera que és possible estar patint un dany sense adonar-se’n. 

Tot i que d’entrada no es percebin les molèsties, la retina pot absorbir una gran quantitat d’energia de la llum visible, infraroja i ultraviolada, fins al punt de produir-se cremades irreparables. Per això, no s’ha de mirar mai el Sol directament ni confiar en la sensació de confort visual, ja que l’absència d’enlluernament no implica que sigui segur. 

Com cal observar l’eclipsi de manera segura?

Per gaudir d’aquest fenomen sense posar en risc la vista, cal seguir unes mesures bàsiques de protecció:

  • Utilitzeu filtres solars homologats segons la norma ISO 12312-2 o ulleres homologades per la Comunitat Europea amb un índex d’opacitat de 5 o superior. Es poden adquirir fàcilment online.
  • No mireu mai el Sol a simple vista o amb ulleres de sol convencionals. 
  • Descarteu mètodes casolans com radiografies, vidres enfosquits o filtres de càmera no dissenyats per a aquesta finalitat. 
  • També es pot observar la projecció de l’eclipsi. Es pot obtenir fàcilment amb una cartolina, fer-li un petit forat al centre i projectar-ho sobre una superfície blanca (el que cal mirar).
  • Únicament durant els segons en què el Sol queda completament ocult per la Lluna, es pot observar el fenomen a ull nu. Tan bon punt reaparegui el primer raig de Sol, cal tornar a utilitzar immediatament la protecció ocular escollida.

4 consells per prevenir el mal de cap a l’estiu

La calor i els aires condicionats són les dues causes principals del mal de cap a l’estiu.  L’aparició sobtada de dolor al cap no sempre està associada a aquests dos factors, però és cert que tant persones que pateixen habitualment de cefalees i migranyes, com les que no, poden patir molèsties provocades exclusivament per la pujada de temperatures. Des del servei de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns consells per evitar el mal de cap a l’estiu provocat per la calor i els aparells d’aire condicionat.

Les causes de l’aparició de mals de cap a l’estiu

Durant els mesos de calor, factors com les altes temperatures, la deshidratació, els canvis bruscos de temperatura entre l’exterior i els interiors amb aire condicionat; o també passar moltes hores en espais tancats poden afavorir l’aparició de cefalees.

  • La calor com a desencadenant. Les temperatures elevades poden provocar malestar general, cansament i també mal de cap, especialment si hi ha molta exposició solar.
  • La deshidratació. Beure poca aigua a l’estiu pot traduir-se en cefalea, sensació de debilitat o mareig.
  • L’aire condicionat. No tant perquè “provoqui” directament el mal de cap en tots els casos, com perquè genera contrastos bruscos de temperatura, pot ressecar l’ambient i pot causar tensió o incomoditat si està molt fort o enfocat directament a la persona.
  • Canvis de rutina. Dormir pitjor, menjar a deshores, més exposició al sol o cansament acumulat també poden afavorir el mal de cap.

Consells per evitar el mal de cap a l’estiu

Els especialistes recomanen:

  1. Bona hidratació (beure aigua abans de tenir set).
  2. Evitar exposicions prolongades al sol (sempre fer servir gorra o barret)
  3. Moderar l’ús de l’aire condicionat (programar temperatures entre els 23 i els 25 graus evitant diferències entre l’exterior i l’interior de més de 5 graus).
  4. Descans nocturn adequat.

Recorda que pots demanar cita amb el servei de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès si el teu mal de cap augmenta a l’estiu i els consells habituals no funcionen. Recorda que aquests símptomes es poden agreujar en persones especialment sensibles.

Piscina, platja i sol: claus per protegir la pell dels nens a l’estiu

Piscina, platja i sol: claus per protegir la pell dels nens a l’estiu

Jocs d’aigua a l’aire lliure, castells de sorra a les platges i molta piscina. L’estiu és per gaudir i sense dubte, l’estació preferida dels més menuts. Ara bé, també és una època de temperatures extremes que poden provocar deshidratació si no es prenen les mesures adequades: beure molta aigua, evitar les hores centrals del dia per exposar-se al sol, fer servir barrets per protegir el cap… De tota manera, existeix un altre “perill” a tenir en compte, parlem de la pell de la canalla. Normalment, és més sensible que la dels adults i cal tenir en compte el sol, la suor, l’aigua salada, el clor de les piscines i l’augment d’hores a l’aire lliure. Des del servei de pediatria del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem les claus per protegir la pell dels nens a l’estiu.

Què passa amb la pell infantil a l’estiu?

Com ja hem comentat, la pell de la canalla és molt més sensible que la dels adults. Per això, s’ha de tenir més cura de l’habitual durant l’estiu, una època en la qual pot rebre alguns impactes que no succeeixen a l’hivern:

  • El clor de les piscines pot provocar irritacions a la pell dels més menuts. 
  • L’aigua del mar pot incrementar la sequedat o la picor després de banyar-se.
  • La suor i la calor contribueixen a l’aparició de granets, envermelliment o dermatitis.
  • El sol pot provocar cremades a la pell si no es protegeix adequadament.

Com protegir la pell dels infants a l’estiu

Des de Mútua Penedès t’expliquem algunes cures bàsiques per a la pell dels més petits en època estival:

  • Dutxa d’aigua dolça. Després del bany en aigua clorada o salada és important dutxar l’infant amb aigua dolça per evitar que passi moltes hores amb clor i sal a la pell. D’aquesta manera s’eviten irritacions i deshidratacions (efecte pell seca i tibant).
  • Ús de protecció solar específica per a infants. També es recomana que sigui del factor de protecció solar més alt possible (50 FPS). El número fa referència als minuts que pot estar exposada la pell al sol directe sense patir cremades. Com més alta sigui la xifra, més temps de protecció ens assegurem. De tota manera, és clau reaplicar la crema solar mínim cada hora o després de cada bany.
  • Ús de roba lleugera i gorres per a protegir-se d’una possible insolació. També és convenient evitar les hores de màxima insolació per fer activitats a l’aire lliure.
  • Hidratar la pell després de l’exposició solar i dels banys.
  • Atenció especial en nens amb pell atòpica o especialment sensible.

Recorda que pots demanar cita amb el servei de pediatria del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites consells més específics sobre com cuidar la pell del teu infant, especialment si és menor de tres anys. I recorda, que fins al primer any de vida no es recomana l’exposició solar directa a platges, piscines o excursions a l’aire lliure.

Frenar l’avenç de la miopia des de la infantesa

La miopia és un dels problemes visuals més freqüents en la infantesa i la seva prevalença continua augmentant arreu del món. De fet, es calcula que al 2050, la meitat de la població tindrà miopia. 

Aquest defecte refractiu dificulta veure amb nitidesa els objectes llunyans, mentre es manté una bona visió de prop, si no hi ha altres alteracions visuals. Molts infants no són conscients que hi veuen malament, ja que la pèrdua visual sol aparèixer de manera progressiva.

Possibles símptomes

Abans del diagnòstic, en molts infants miops es poden observar senyals com aclucar els ulls per enfocar millor, apropar-se molt als llibres o a les pantalles, preferir seure a les primeres files de classe… Tanmateix, no sempre hi ha signes evidents. Com que els infants sovint no saben que la seva visió no és l’adequada, és habitual que la miopia passi desapercebuda durant un temps si no es realitzen revisions oftalmològiques específiques.

Revisions oftalmològiques des dels 18 mesos

La salut visual juga un paper fonamental en el desenvolupament infantil. Per aquest motiu, és recomanable fer revisions oftalmològiques a partir dels 18 mesos, encara que no hi hagi cap queixa ni s’observin dificultats visuals. Aquestes exploracions permeten detectar precoçment alteracions que podrien afectar l’aprenentatge, el desenvolupament i la qualitat de vida de l’infant.

Es pot frenar l’avenç de la miopia?

Actualment, la miopia infantil no només es corregeix, sinó que s’intenta desaccelerar o fins i tot prevenir mitjançant el control de miopia. Existeixen diferents opcions terapèutiques, com tractament amb col·liri d’atropina, ulleres amb lents de desenfocament perifèric o ortoqueratologia. L’objectiu amb què s’apliquen és minimitzar el risc que la miopia arribi a valors elevats, de manera que s’aconsegueixi reduir la probabilitat de patir complicacions oculars en l’edat adulta.

Amb tot, la detecció precoç, que es pot fer en controls oftalmològics, és una de les millors eines per protegir la salut visual dels infants. Veure-hi bé durant les primeres etapes de la vida és fonamental per al desenvolupament i per a la salut ocular (i qualitat de vida) futures.

Com detectar l’osteoporosi silenciosa 

L’osteoporosi és una malaltia que s’ha associat erròniament a un perfil de persones molt concret: dones d’edat avançada. Però en realitat es tracta d’un problema de salut que pot aparèixer a qualsevol moment de la vida. I de fet és molt habitual que en persones joves no es manifesti amb símptomes clars i de vegades no es detecta fins que apareix una fractura o moltes fractures sense explicació causal. Una de les proves més punteres per a detectar la malaltia i que permet fer un seguiment acurat que permeti establir el tractament personalitzat adequat és la densitometria. El  Centre Mèdic Mútua Penedès ara disposa d’un servei de densitometria que depèn de l’especialitat de radiologia i que permet dur a terme les proves necessàries per a detectar i tractar l’osteoporosi.

Els perfils de risc de patir osteoporosi

Com hem comentat anteriorment és habitual associar l’osteoporosi a certs perfils. La menopausa i l’edat avançada són dos dels principals factors que incrementen les possibilitats de patir osteoporosi. Però també s’han de tenir en compte altres aspectes com el dèficit de calci i de vitamina D que pot aparèixer a qualsevol edat i per múltiples causes. 

La detecció de l’osteoporosi silenciosa

La importància de la prevenció i el diagnòstic precoç és primordial per aconseguir detectar a temps l’osteoporosi. És habitual que moltes persones sense símptomes siguin diagnosticades quan apareix una fractura sense explicació causal. Quan hauries de fer-te una densitometria òssia encara que no tinguis símptomes? 

  • Dones de més de 65 anys i homes de més de 70 anys.
  • Adults amb fractures sense traumatisme.
  • Adults amb una malaltia o afecció associada amb baixa massa òssia o pèrdua òssia.
  • Adults que prenen medicaments associats amb baixa massa òssia o pèrdua òssia.
  • Adults amb un estil de vida que provoca pèrdua òssia (consum excessiu de tabac i alcohol).
  • Dones amb menopausa.
  • Homes menors de 70 anys amb factors de risc de baixa massa òssia (baix pes corporal i fractures prèvies).
  • Dones que han perdut més de 3,8 cm d’alçada i homes que han perdut més de 5 cm.

La densitometria òssia (o prova DXA) mesura la densitat mineral òssia (DMO), és a dir, la quantitat de calci i altres minerals presents en els ossos.

Recorda que pots demanar cita amb el servei de densitometria del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites valorar l’estat dels teus ossos o presentes símptomes que poden indicar que pateixes osteoporosi. 

6 senyals per a detectar l’anèmia

Esgotament i falta d’energia sense motiu aparent? En la societat moderna actual l’estrès, l’ansietat, els horaris exigents i la forma de vida contribueixen a empitjorar l’estat general de salut de les persones. La meditació, una bona alimentació i la pràctica regular d’esport són imprescindibles per a combatre aquests efectes nocius de les societats capitalistes contemporànies. Ara bé, la resposta no sempre és aquesta. Quan existeix esgotament físic és recomanable estudiar els motius per a descartar problemes de salut greus o altres patologies que poden afectar la teva vida diària com és l’anèmia. Des del servei d’hematologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns senyals que poden indicar una anèmia.

Què significa patir anèmia?

Quan la sang no té suficients glòbuls vermells o hemoglobina (la proteïna que transporta l’oxigen als teixits) apareix l’anèmia. Es tracta del trastorn de la sang més comú i aquestes són algunes de les causes que el provoquen:

  • Falta de nutrients (dèficit de ferro, vitamina B12 o àcid fòlic).
  • Pèrdua de sang (menstruacions abundants, úlceres, ferides que no cicatritzen…)
  • Producció de glòbuls vermells alterada (la medul·la òssia no funciona correctament).

Senyals d’anèmia

  1. Fatiga extrema i debilitat.
  2. Marejos.
  3. Mal de cap.
  4. Pell pàlida.
  5. Falta d’aire.
  6. Ungles trencadisses.

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’hematologia del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites valorar unes analítiques que indiquen una possible anèmia o pateixes alguns d’aquests símptomes. 

El paper de les hormones en el cansament i els canvis de pes

El paper de les hormones en el cansament i els canvis de pes

A mesura que passen els anys és normal perdre energia i notar més el cansament diari. Activitats que abans es duien a terme sense cap esforç, ara costen el doble. Això és normal, però els experts recomanen parar atenció a alguns senyals que poden indicar alguna cosa més que esgotament per l’estrès i la vida diària. De fet, les teves hormones poden estar afectant el teu descans i desregulant altres aspectes com l’equilibri en el teu pes o la falta d’energia per a realitzar les tasques més ordinàries. Des del servei d’endocrinologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns dels motius que relacionen l’estat de les teves hormones i el teu nivell de cansament. 

Què són les hormones?

Les hormones actuen com a missatgers químics que regulen el metabolisme, la producció d’energia i l’emmagatzematge de greix. Quan els nivells hormonals es desequilibren, apareix la fatiga crònica i canvis de pes sense cap explicació. Alguns dels factors que poden desequilibrar les hormones són:

La relació hormonal amb l’esgotament físic i els canvis de pes

  • Hipotiroïdisme. La baixa producció de l’hormona tiroidal  fa que el metabolisme s’alenteixi, causant fatiga extrema, augment de pes i falta d’energia.
  • Hipertiroïdisme. L’alta producció de l’hormona tiroidal pot provocar pèrdua de pes, inquietud i fatiga per esgotament. 
  • Cortisol (Hormona de l’estrès). Nivells alts crònics provoquen un augment de greix abdominal, impuls de menjar contínuament i fatiga.
  • Resistència a la insulina. La insulina regula els nivells de sucre en sang, que és el combustible principal del cos. La resistència a la insulina fa que les cèl·lules no absorbeixin bé la glucosa, provocant un baix nivell d’energia, fatiga després de menjar i tendència a acumular greix. 
  • Niells baixos d’estrògens (especialment amb l’arribada de la menopausa). Disminueixen l’eficiència dels mitocondris (les fàbriques d’energia cel·lular), causant fatiga intensa. Aquesta caiguda d’estrògens altera el metabolisme i facilita l’acumulació de greix a la zona abdominal.
  • Nivells baixos de testosterona. Poden conduir a la pèrdua de massa muscular, disminució de l’energia i augment de greix corporal. 

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’endocrinologia del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites revisar el teu estat hormonal i mantenir un equilibri per evitar la simptomatologia relacionada amb el cansament.