7 consells de salut ocular per al dia a dia

Cal fer revisions oftalmològiques regularment, des de la infantesa i a cada etapa de la vida, especialment en el cas de persones a partir de 40 anys, esportistes, diabètiques o amb antecedents familiars de malalties oculars d’origen genètic. Tanmateix, hi ha motes accions i hàbits que es poden adoptar diàriament i que ajudaran a preservar una bona salut ocular. En destaquem set exemples:

Dur una bona alimentació.

Una dieta deficient podria arribar a causar ceguesa. Si és escassa en vitamines, podria malmetre el nervi òptic. Per això es recomana incloure-hi força fruita, verdura i aliments rics en nutrients.

Evitar el tabac.

Sabies que malalties com la cataracta, el glaucoma o la DMAE estan relacionades amb el tabac? Deixar de fumar pot millorar la salut en molts aspectes, també l’ocular.

Protegir els ulls d’agents externs.

Utilitza ulleres de sol que et protegeixin 100% dels raigs UVA. Quan practiquis esport o a l’hora de realitzar tasques del món de la construcció, en manipular productes químics o en la realització d’altres treballs manuals, utiliza la protecció ocular adecuada, en cas contrari, es poden produir lesions oculars.

Fer un bon ús de les lents de contacte

Les lentilles han de ser receptades per un metge o optometrista i adquirides en establiments autoritzats. A més, cal que les netegis i desinfectis adequadament per evitar infeccions, i que no les utilitzis ni més temps del que et recomanin ni en entorns com la piscina o el mar.

Tenir cura en l’ús del maquillatge

Es recomana fer servir només productes de maquillatge homologats, aprovats per l’administració o fins i tot prescrits per un/a oftalmòleg/òloga per evitar reaccions adverses. També és important eliminar-lo amb cotó i aigua o sabons especials per a maquillatge abans d’anar a dormir.

Conèixer l’estat de salut propi

Algunes condicions mèdiques com la pressió sanguínia poden afectar també la salut ocular. És important ser conscient de l’estat de salut d’un/a mateix/a i acudir al centre mèdic quan calgui poder-se tractar correctament. Això inclou no retardar les visites si es detecta una anomalia o lesió.

Seguir les indicacions del metge/essa

A les revisions oftalmològiques, els equips d’optometria i oftalmologia poden recomanar proves, medicaments o altres accions per millorar l’estat de la teva visió. No seguir les seves indicacions correctament pot afectar l’efectivitat del tractament. En cas de dubte, consulta-ho al/la metge/essa.

Beneficis de la cirurgia de cataractes més enllà de la visió

La cirurgia de cataractes és una intervenció ambulatòria, ràpida i senzilla. Molts pacients se sotmeten cada any a aquesta operació per millorar la visió afectada per la cataracta. Però a més de millorar la visió, aquest procediment pot aportar molts més beneficis als pacients.

Una intervenció, diverses correccions

Amb la tecnologia actual es poden corregir defectes refractius (miopia, astigmatisme…) durant la mateixa operació. D’aquesta manera es redueix la dependència de les ulleres sense la necessitat de passar per quiròfan una segona vegada.

Durant la intervenció es realitza el que s’anomena facoemulsificació, un procés a través del qual s’extreu el cristal·lí (la lent interior de l’ull) opacificat per la cataracta i es substitueix per una lent intraocular. En el cas que el pacient desitgi millorar la graduació, es recomana la implementació d’una lent trifocal, amb focus per a visió llunyana, intermèdia i propera. Aquest tipus de lents permeten corregir la miopia o la hipermetropia al mateix temps que la presbícia i, en la seva versió tòrica, l’astigmatisme. Si l’ull no fos compatible amb aquest tipus de lent, hi ha diverses alternatives, com les lents de focus estès.

A més, en la mateixa intervenció de cataractes, també es poden fer altres operacions, si fos necessari. Un exemple d’això és la queratoplàstia o trasplantament de còrnia.

Més enllà de la visió: salut mental i mobilitat

Un estudi britànic elaborat per investigadors de l’English Longitudinal Study of Aging (ELSA) apunta que les persones que s’operen de cataractes milloren les seves habilitats cognitives i la seva salut mental. En un seguiment de 13 anys a més de 6.000 adults, es va concloure que la taxa de deteriorament cognitiu s’havia reduït en un 50% després de la cirurgia de cataractes i que la disminució observada s’havia tornat similar a la de les persones sense cataractes.

Hi ha recerca que indica que les persones que s’han operat de cataractes, en millorar la seva visió, també disminueixen el risc de caure i trencar-se el maluc. Altres estudis conclouen que les persones d’entre 55 i 85 anys que pateixen la malaltia tenen quatre vegades més probabilitats de tenir dificultats davant situacions complicades al volant.

Si estàs interessat/da en la intervenció o en tens qualsevol dubte, el més recomanable és preguntar-ho directament a la consulta amb l’oftalmòleg/a.

Tornada a l’escola i revisions oftalmològiques pediàtriques

Comença el nou curs. Infants i adolescents s’enfronten a la tornada a les aules, i la millor manera de fer-ho és comptant amb una bona salut ocular. Sovint un baix rendiment escolar està relacionat amb algun problema de visió. La gran majoria es poden diagnosticar amb revisions oftalmològiques pediàtriques a la consulta i tractar a temps. Per això és important programar revisions periòdicament.

Quins problemes de visió són els més habituals en infants i adolescents?

  • Ambliopia o ull Gandul. Es tracta d’una asimetria visual en l’ús dels dos ulls. El cervell rep una imatge de més qualitat per part d’un d’ells, a la qual dona preferència. Això fa que l’altre ull no s’estimuli ni treballi prou i acabi per tornar-se “gandul”. Acostuma a desenvolupar-se en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil. Com més aviat es detecti i es tracti millor, ja que a partir dels 7-8 anys l’índex d’èxit del tractament comença a baixar, encara que hi ha casos en què es poden aconseguir millores fins als 15 anys.
  • Estrabisme. Consisteix en una alteració dels ulls, que fa que no mirin simultàniament el mateix punt. Pot aparèixer des dels 6 mesos i fins a l’edat adulta. Si no es tracta podria derivar en ambliopia.
  • Defectes refractius: astigmatisme, miopia i hipermetropia. De tots tres, el darrer (visió poc nítida en distància intermèdia i pròxima) és el més freqüent en infants de 3-4 anys i pot anar acompanyat de mal de cap. D’altra banda, la miopia acostuma a ser més comuna en edats més avançades.
  • Discromatòpsia. Es tracta d’una discapacitat de la visió per distingir colors que engloba, per exemple, defectes com el daltonisme. N’hi ha de diferents tipus i graus.
  • Conjuntivitis. Inflamació de la conjuntiva, una membrana mucosa que recobreix l’interior de les parpelles. La inflamació es propaga a la part anterior del globus ocular fins a arribar a la còrnia. Pot ser infecciosa o al·lèrgica i provoca símptomes diversos com enrogiment, llagrimeig, lleganyes matinals o picor.

Com es poden prevenir?

La majoria d’aquests defectes (i les seves conseqüències en el procés d’aprenentatge) es poden atendre fàcilment durant la infantesa. De fet, alguns problemes com l’ambliopia cal que es tractin abans dels 8 anys, edat en què es comença a assolir la visió definitiva.

Per tal de garantir una bona visió i facilitar un bon rendiment escolar, és important que es facin les revisions oftalmològiques pertinents. Són necessàries de manera anual a partir dels 3-4 anys, però també abans, quan es detecti algun símptoma o anomalia en la seva visió.

Consells per a tractar les picades d’abella

A l’estiu els riscos de patir una picada d’una vespa o abella s’incrementen perquè passem més temps a l’aire lliure. La doctora Elena Hermida Clarena, de l’especialitat d’Al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells sobre com hauríem de tractar les picades d’insectes.

Les picades d’abelles i vespes

Els himenòpters són més agressius quan fa calor i els atrauen els menjars, begudes, olors fortes i la suor. És important saber el tipus d’insecte que ens pica, ja que el metge ho preguntarà. Les vespes mosseguen i quan piquen no deixen el fibló (és retràctil), mentre que les abelles piquen i solen deixar el fibló amb el sac de verí al lloc de la picada.

Què fer si ens pica una vespa o abella? 

  • Mantenir la calma.
  • Treure el fibló. En cas d’una picada d’abella retirar el fibló amb l’ajuda de l’ungla, una fulla de ganivet o una targeta, vigilant de no prémer el sac de verí.
  • Mantenir neta la ferida. Rentar-la amb aigua i sabó.
  • Aplicar gel a la zona afectada per la picada durant 10 minuts per a detenir la circulació del verí. El millor és introduir els glaçons en una tovallola i posar-la sobre la picada.
  • Mantenir la zona de la picada en repòs.
  • No rascar la zona afectada.
  • Antihistamínics i antiinflamatoris.

Com reduir la coïssor?

  • Fer servir un antihistamínic.
  • Crema amb corticoides per a baixar la inflamació.
  • Analgèsic pel dolor.
  • Els corticoides orals també són una opció eficaç, però sempre sota prescripció mèdica.
  • Adrenalina pels al·lèrgics.

En cas d’hipersensibilitat al verí hi ha risc d’anafilaxi, si patiu una reacció greu, l’ús d’autoinjectors d’adrenalina pot salvar vides. Un cop posada aquesta injecció, s’ha d’acudir al servei d’urgències més pròxim.

Les xifres del servei d’Al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 65 visites, 18 espirometries i 23 prick test (proves d’al·lèrgia) al servei d’Al·lergologia durant el primer semestre enguany. Agenda la teva cita aquí.

Consells per a tractar les picades de meduses aquest estiu

Les picades de meduses són bastant habituals a les platges i cales del nostre país durant els mesos d’estiu. La doctora Elena Hermida Clarena, de l’especialitat d’Al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells sobre com hauríem de tractar-les per a reduir els riscos i el dolor que generen.

Les picades de medusa

Els mesos d’estiu coincideixen amb la presència de meduses adultes pel cicle natural de moltes espècies. Les seves picades podrien produir reaccions no només tòxiques, sinó també al·lèrgiques. MedusApp adverteix en temps real de la presència de meduses al mar.

EL QUE SÍ  QUE PODEM I HEM DE FER:

  • Rentar la ferida amb aigua salada.
  • Treure les restes de tentacles amb guants o pinces.
  • Si l’actuació és immediata després de la picada, cal aplicar draps calents (no més de 45º), per a desnaturalitzar el verí. Després aplicar fred (bossa de gel) durant 10-15 minuts. Així controlarem el dolor i evitarem que s’estengui el verí.
  • En cas d’utilitzar gel, aquest no ha d’anar directe sobre la pell, sinó dins una bossa ben tancada perquè l’aigua dolça no tingui contacte amb la pell.
  • Mantenir la ferida aïllada de l’aigua i el sol durant dos o tres dies.
  • Aplicar antisèptic a la ferida (alcohol iodat) 3-4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Repetir això fins que cicatritzi.
  • Administrar antihistamínic via oral per a calmar la picor, crema amb corticoides per a baixar la inflamació i analgèsic pel dolor.
  • Si apareixen senyals que facin sospitar que la persona està patint una reacció greu s’ha d’acudir a un centre hospitalari de manera urgent o trucar al 112.

EL QUE NO PODEM NI HEM DE FER:

  • Rentar amb aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa les restes de cèl·lules verinoses que poden quedar a la pell i això augmenta la quantitat de verí inoculat.
  • Fregar o rascar la zona afectada.
  • Eixugar la pell amb tovalloles o aplicar sorra.
  • Utilitzar amoníac o alcohol.
  • Aplicar vinagre. Hi ha molts articles i pàgines d’internet que en recomanen l’ús. Només és útil en alguns tipus de meduses, en altres és molt perjudicial i està totalment contraindicat.

Un element imprescindible per a una bona nutrició: L’aigua

L’estiu és una de les èpoques preferides per a la majoria. Sol, platja, vacances… I també, bon temps! Els espais a l’aire lliure i les terrasses s’omplen de persones que gaudeixen d’una estona d’oci i fan més vida al carrer. Almenys molt més que a l’època d’hivern. Una de les raons principals és la climatologia, a l’estiu, és evident, fa calor. I això significa deslliurar-se dels abrics, jaquetes, sabates tancades i gaudir del sol, la brisa marina i, perquè no, dels gelats. Tanmateix, és important mantenir-se hidratat per motius de salut. Naomi Navarro Garriga, de l’especialitat de Nutrició del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells sobre l’aigua com a element imprescindible per a una bona nutrició.

L’aigua a una dieta equilibrada

Una bona hidratació és imprescindible per a un correcte funcionament del cos, així com per a tots els organismes de la terra. El cos és un 70-80% d’aigua i els humans la necessiten per a realitzar tots els processos biològics.

Beneficis de l’aigua pel cos

  • Ajuda a mantenir la temperatura corporal i evita la deshidratació.
  • Millora la qualitat i elasticitat de la pell i les mucoses.
  • Preveu el restrenyiment, la fatiga i oxigena la
  • Endarrereix la sensació de gana.
  • Aporta minerals vitals per al cos com el calci, sodi i potassi.

Consells per a facilitar la ingesta d’aigua i altres recomanacions

  • Aromatitzar amb menta, cítrics, gingebre o fruits vermells. Li donarà un gust diferent i aportarà valor nutricional.
  • Els experts assenyalen que seria important beure entre 2 i 3 litres d’aigua al dia (varia segons factors genètics, edat, esforç físic, temperatura ambiental…)

Les xifres del servei de nutrició del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 53 visites al servei de Nutrició Clínica durant l’any 2021. Quant al primer semestre d’enguany, ja s’han comptabilitzat 81 visites. A partir d’aquest mes de juliol aquestes consultes seran gratuïtes pels mutualistes de Previsora General.

Per altra banda, aquest servei també t’ofereix sessions de pressoteràpia de la mà de la marca Sizen, líder al mercat, que ha cedit els seus equipaments per a combinar el seu ús amb les visites de nutrició. La pressoteràpia és una tècnica que permet acabar amb l’acumulació de greix i cel·lulitis, entre altres. Els mutualistes poden gaudir dels següents abonaments:

  • 1 sessió pressoteràpia 15€.
  • Abonament de 4 sessions de pressoteràpia 40€.
  • Abonament de 8 sessions pressoteràpia 64€.

Gaudir del sol amb vista

Protegir els ulls dels raigs solars és important al llarg de tot l’any. Tanmateix, a l’estiu sovint passem més temps a l’exterior, hi ha més hores de llum i la intensitat de la radiació és més alta. Per això és especialment important tenir cura de la salut ocular durant aquests mesos. Per tal d’evitar lesions, es poden fer servir gorres i ulleres de sol, tot i que no tots els vidres i models són igual de vàlids. A continuació et donem alguns consells per triar unes ulleres que et protegeixin la vista de manera adequada.

Mesures indispensables

  • Cal adquirir les ulleres en centres especialitzats. Les ulleres que no són d’òptica podrien tenir distintius falsos.
  • Han de tenir homologació amb el distintiu de la CE de la ISO EN 1836:1997.
  • La protecció de la radiació ultraviolada (UV) ha de ser del 100%. Usar ulleres sense aquest filtre podria ser més perillós que no utilitzar-ne cap.
  • És important pensar en l’activitat que es realitzarà amb les ulleres. Per exemple, si són massa fosques, potser no serveixen per a conduir.

Altres recomanacions

  • Tenir en compte el nivell de protecció de la llum, que va del 0 al 4. Sigui quin sigui el nivell seleccionat, el filtre de la radiació ultraviolada ha de ser del 100%.
  • Si duus ulleres graduades, abans de triar una muntura caldria comentar la graduació amb la persona responsable de l’òptica i seleccionar primer els vidres.
  • Anar amb molta cura a l’hora de triar ulleres de sol per a infants, ja que els seus ulls són molt més vulnerables a la llum que els d’una persona adulta.

Més enllà de les ulleres de sol

Per gaudir d’una bona vista a l’estiu, és important que, a banda de protegir-la amb lents homologades, es faci prevenció: aplicant col·liri per netejar l’ull quan sigui necessari, fent un ús correcte de les lentilles, emprant ulleres de natació sota l’aigua….

En cas de presentar algun símptoma anòmal a l’ull, el més recomanable és consultar amb un oftalmòleg, demanant cita o acudint a les urgències oftalmològiq

Com prevenir les infeccions d’orina

Les infeccions del tracte urinari són, després de les de l’aparell respiratori, les més freqüents en la pràctica clínica diària. Afecten principalment dones joves, sent l’Escherichia coli el microorganisme implicat amb major freqüència en aquesta mena d’infeccions. El doctor Javier Tesedo Cubero, de l’especialitat d’Urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells per a evitar les infeccions d’orina.

Anatomia de l’aparell urinari

L’aparell urinari està format per una sèrie d’estructures que tenen com a finalitat depurar la sang i recollir i eliminar substàncies de deixalla resultants dels processos bioquímics i metabòlics que permeten el manteniment de la vida. Ho formen els següents òrgans:

  • Ronyons. Formacions massisses situades a la regió lumbar, una a cada costat de la columna vertebral. S’encarreguen de la formació de l’orina.
  • Urèters. Són dos llargs conductes que uneixen els ronyons amb la bufeta urinària, transportant cap a aquesta l’orina.
  • Bufeta. Emmagatzema l’orina fabricada pels ronyons fins que arribi el moment adequat per a abocar-la a l’exterior
  • Uretra. Estructura que drena l’orina de la bufeta. En la dona mesura uns 3 cm de llarg i en l’home 20 cm, començant en la bufeta i passant per l’interior de la pròstata.

Els factors de risc per a les infeccions urinàries:

  • Ser dona. Amb una uretra més curta des de la bufeta, els bacteris han de viatjar menys distància per a causar infeccions. És relativament freqüent l’aparició de cistitis en la dona després de les primeres relacions sexuals.
  • Aproximadament un 20-30% de les dones joves amb episodi inicial de cistitis tenen infeccions recurrents.
  • Les causes d’aquestes recurrències se solen relacionar amb una predisposició biològica i es veuen afavorides per les relacions sexuals, l’ús de diafragma o espermicides.
  • Els canvis en l’anatomia pelviana, especialment durant la menopausa. Després de la menopausa, les dones solen estar més predisposades a la infecció, ja que la pèrdua d’estrògens comporta un augment del pH vaginal que produeix una alteració de la flora endògena.
  • Més del 20% de les dones de més de 65 anys presenten bacteriúria.
  • Aproximadament, entre l’1 i el 3% de les dones joves presenta almenys un episodi d’infecció del tracte urinari, dels quals la major part són cistitis no complicades. En les dones, l’activitat sexual, l’alteració de la flora vaginal i uretral per l’ús de diafragma i espermicides i l’ús d’anticonceptius orals i antibiòtics són factors que afavoreixen l’aparició d’infecció urinària.
  • Les infeccions del tracte urinari són rares en homes per sota dels 50 anys.

La prevenció de les infeccions urinàries

  1. Triar compreses sanitàries en lloc de tampons (és recomanable canviar-la cada vegada que es faci servir el bany).
  2. No usar dutxes, ni aerosols o pólvores d’higiene femenina. Com a regla general, no s’hauria d’utilitzar cap producte que contingui perfums en la zona genital.
  3. Dutxar-se en lloc de rentar-se a la banyera o bidet.
  4. Evitar els banys d’olis.
  5. Mantenir la zona genital neta. S’han de netejar les zones genitals i anals abans i després de l’activitat sexual.
  6. Orinar abans i després de les relacions sexuals. Prendre 2 gots d’aigua després de l’activitat sexual pot ajudar a estimular la producció d’orina.
  7. Netejar-se d’endavant cap endarrere després d’emprar el bany.
  8. Evitar els pantalons arrapats i fer servir roba interior de cotó (que s’hauria de canviar una vegada al dia).
  9. Rentar excessivament la zona urinària i genital altera l’equilibri dels gèrmens possibilitant que proliferin els negatius per sobre dels naturals i que es produeixin infeccions.
  10. Beure molts líquids, de 2 a 4 litres cada dia.
  11. Evitar les begudes que poden irritar la bufeta, com l’alcohol i la cafeïna.

Les xifres del servei d’Urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 814 visites, 206 ecografies urològiques, 46 cistoscòpies i 136 fluxometries al servei d’Urologia durant l’any 2021. Quant al primer semestre d’enguany, s’han comptabilitzat 229 visites, 60 ecografies, 46 fluxometries i 14 cistoscòpies. Agenda la teva cita aquí.

 

Com recuperar l’olfacte i el gust després de patir Covid-19

Un dels efectes secundaris més preocupants de la Covid-19 és la pèrdua del gust i l’olfacte. Des de l’inici de la pandèmia han estat dos dels símptomes associats al desenvolupament de la malaltia, així i tot, els professionals i investigadors encara no saben respondre al fet que en alguns pacients aquesta simptomatologia persisteix en el temps, mesos i mesos després de donar negatiu en tots els tests d’antígens i PCR. Des de l’especialitat d’Otorrinolaringologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem alguns consells per a recuperar l’olfacte.

La importància del sentit de l’olfacte

El doctor Mario Alfonso Martínez del servei d’Otorrinolaringologia afirma que l’olfacte és considerat un dels sentits que permeten realitzar una vida normal. Entre les seves funcions destaca la de defensar l’organisme alertant de pudors, aliments en mal estat, fums i substàncies que ens poden posar en perill.

Per altra banda, al llarg de tota la vida es crea l’anomenada memòria olfactòria on es guarden les bones i les males olors que es van aprenent al llarg dels anys. El neuroepiteli olfactori es situa al sostre de la cavitat nasal, considerat el nervi més curt pel seu petit trajecte.

La pèrdua de l’olfacte amb la Covid-19

Els trastorns olfactoris es manifesten com a símptomes de diferents malalties entre elles la infecció per Covid-19 que pot ser parcial (hipòsmia), total (anòsmia) i acompanyada o no d’alteracions del gust (agèusia o hipogèusia).

Durant el transcurs de la pandèmia s’han publicat diferents estudis quant a evolució i tractaments, fins i tot es mantenen estudis clínics en marxa. “Els professionals que hem tingut i tenim pacients que han sofert la malaltia observem un alt percentatge de recuperació de l’olfacte, diríem que més del 85-90%”, explica el doctor Alfonso Martínez.

Què es pot fer si es perd l’olfacte?

  • Rentades nasals amb sèrum fisiològic.
  • Estimular l’olfacte. És recomanable fer servir les espècies de cuina, mai productes químics. També existeixen tests per a estímuls que es comercialitzen a les farmàcies.

Si pateixes alguna malaltia com la sinusitis o poliposis nasal has d’acudir a un especialista i no automedicar-te.

Les xifres del servei d’Otorrinolaringologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 968 visites i 149 audiometries al servei d’Otorrinolaringologia durant l’any 2021. Agenda la teva cita aquí.

Per què pateixo retenció de líquids? 4 consells per a evitar-la

La retenció de líquids s’ha relacionat tradicionalment amb qüestions estètiques, o bé amb una manca de pràctica esportiva o amb perfils molt concrets com les dones embarassades. En realitat es tracta d’un problema de salut que pateixen moltes persones (especialment les dones per la seva estructura orgànica) i que si no es tracta, pot derivar en complicacions greus. Des de l’especialitat de Medicina General del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem els possibles motius que poden fer aparèixer la retenció de líquids i alguns trucs per a evitar-la.

Què és la retenció de líquids?

La retenció de líquids és una acumulació de líquids en l’organisme. Són diversos els factors pels quals es pot produir aquesta retenció. Pot aparèixer a qualsevol edat, durant l’embaràs o si la persona afectada passa molt de temps dreta o asseguda.

Pot estar relacionada amb alteracions a nivell endocrí, cardíac, vascular, renal, immunològic, pulmonar o hepàtic. Per això és important fer-se una revisió mèdica per a determinar l’origen i el possible tractament.

Consells per a evitar la retenció

  1. Bona hidratació. Fonamentalment aigua, però també serveixen els caldos o les infusions. Normalment, es creu que ingerint més líquid es retindran encara més líquids, però això només es produeix en el cas de consumir begudes ensucrades que afavoreixen la retenció.
  2. Alimentació equilibrada. És clau per a poder aconseguir les vitamines, nutrients i minerals necessaris perquè el cos funcioni correctament i la funció d’eliminació de líquids també.
  3. Evitar el sobrepès i el sedentarisme. El greix acumulat i la falta d’activitat són els principals factors per a potenciar la retenció. Evitant el consum de sucres i greixos saturats juntament amb una pràctica esportiva regular afavoriran la circulació sanguínia i minimitzaran la retenció de líquids.
  4. Reduir el consum d’aliments rics en sodi. Aquest mineral afavoreix la retenció, per això és millor evitar-lo.

Les xifres del servei de Medicina General del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 1.902 visites, 4.397 del Servei d’Atenció Ràpida (SAR) al servei de Medicina General durant l’any 2021. Agenda la teva cita aquí.