Cada quant m’he de revisar la vista?
Gaudir d’una bona salut ocular és una peça clau en una bona qualitat de vida. Per tal de mantenir-la és molt important fer revisions oftalmològiques de manera periòdica. Durant aquests controls, a més de controlar la graduació i l’agudesa visual podem diagnosticar patologies oculars encara que no presentin símptomes i/o frenar-ne el desenvolupament.
Però amb quina freqüència cal fer revisions oftalmològiques? Depèn de diversos factors, com l’edat, l’estil de vida, l’historial mèdic o els antecedents familiars. En qualsevol cas, però, no cal esperar a tenir símptomes per acudir a la consulta de l’especialista. La prevenció és la millor eina que tenim per mantenir una bona salut ocular.
A cada franja d’edat
Cal dur els infants a la consulta d’oftalmologia pediàtrica a partir dels 18 mesos, si no hi ha antecedents familiars oftalmològics greus i no es detecta cap irregularitat abans. Aquesta és l’edat indicada per explorar el fons d’ull amb gotes per dilatar la pupil·la.
L’especialista recomanarà la data aproximada de la propera revisió, que passarà a tenir una freqüència anual a partir dels 3-4 anys i fins a l’adolescència. Aquests exàmens són fonamentals per poder frenar problemes oculars com l’ambliopia, que poden tractar-se en nadons i infants petits però són irreversibles més enllà dels 8-9 anys.
Encara que la joventut és una etapa en la qual probablement no cal visitar tan sovint l’equip d’oftalmologia, les persones per sota dels 40 anys també haurien d’acudir a revisions oftalmològiques de manera més ocasional. El desenvolupament del sistema visual arriba a la maduresa cap als 20 anys i sol romandre estable durant la trentena, excepte en el cas d’alteracions visuals produïdes a causa de l’embaràs.
A partir dels 40 anys és habitual que es presentin problemes de visió com la presbícia o vista cansada (canvi fisiològic que es produeix per una pèrdua progressiva de la capacitat d’acomodació, que provoca dificultats de visió durant la lectura, a l’ordinador…) o la síndrome de l’ull sec (més habitual en dones quan es presenta la menopausa, produïda perquè la llàgrima que ha d’hidratar la còrnia no és de la quantitat o qualitat adequada).
D’altra banda, hi ha malalties oftalmològiques més greus que poden iniciar-se a aquesta edat sense presentar símptomes, com el glaucoma o les cataractes. Per tot això, caldrà fer un examen oftalmològic complet als 40 anys i repetir-lo amb l’assiduïtat que marqui l’especialista.
Més enllà dels 60 la revisió ocular ha de ser anual, llevat dels casos en els quals es detecti algun problema i s’indiqui que s’ha de fer més sovint. A més, és important fer atenció a canvis en la visió i ser conscients dels antecedents familiars i riscos de patir malalties oculars.
Malalties preexistents i herència genètica
Hi ha malalties que, sense ser oftalmològiques, afecten directament la visió. Un dels casos més clars és la diabetis, que pot comportar complicacions com retinopatia diabètica, edema macular diabètic o despreniment de retina, entre d’altres. En aquests casos caldrà fer seguiment de la visió un cop cada sis mesos o un any, segons aconselli l’oftalmòleg/òloga.
També cal tenir en compte el risc genètic de patir malalties o trastorns oculars (com les distròfies retinianes, el glaucoma o la cataracta congènita, l’estrabisme hereditari o les neuropaties òptiques hereditàries). Si el/la pacient té antecedents familiars de degeneració macular o glaucoma, té més risc de patir-ne. Per descartar-ne la presència, o si calgués, aplicar un tractament precoç, caldrà sotmetre’s a un examen oftalmològic complet.