Tinc un dolor al pit. Com puc saber si és angina o ansietat?

Sovint, els dolors derivats d’una angina de pit i d’un episodi d’ansietat es poden confondre.

I, encara que en aquests casos, l’ideal és acudir a un especialista i sotmetre’s a un revisió, a continuació, volem compartir algunes claus per diferenciar-los.

El dolor al pit pot ser un símptoma important en determinades malalties. Parar-hi atenció i actuar a temps en prevé les conseqüències.

3 claus per diferenciar si és angina de pit o ansietat

Abans de començar a enumerar els aspectes que poden ajudar-nos a diferenciar l’angina de pit de l’ansietat, convé aclarir què és cadascuna d’aquestes afeccions.

  • Angina de pit. Apareix quan disminueix el flux sanguini cap al cor. És a dir, quan no li està arribant prou sang, el cos ens alerta amb aquest dolor al pit.
  • Es tracta d’un sentiment intens de temor o preocupació que es manifesta físicament a través d’un dolor al pit agut i punyent.

Vegem en què hem de fixar-nos a l’hora de diferenciar els dos dolors.

Tipus de dolor

Tot i que tant l’angina de pit com l’ansietat es manifesten amb una sensació d’opressió, en el primer cas es pot parlar de pesadesa i en el segon, de dolor punyent.

Quan es tracta d’una angina, sentim pressió i com si un gran pes s’estigués recolzant al nostre pit.

Si patim ansietat, podem notar com si ens travessés una fletxa. És un dolor més agut i punyent.

Símptomes

Els símptomes que acompanyen el dolor de pit en cada cas també poden ajudar-nos a diferenciar-los.

L’angina sol anar acompanyada de dolor als braços, al coll, a l’esquena, a les espatlles i fins i tot a la mandíbula. També es poden presentar fatiga, marejos, sudoració o nàusees.

El dolor provocat per l’ansietat sol estar associat a moments d’estrès i, per tant, apareix durant el treball, quan estem entre multituds o quan hi ha un excés de preocupació.

Durada del dolor

Aquest també és un aspecte clau per diferenciar el dolor al pit provocat per una angina o per ansietat.

La durada del dolor en l’angina de pit sol allargar-se fins a 15 o 20 minuts. En l’ansietat és més curt; sol estar entre els 5 i 10 segons.

Tot i conèixer aquesta informació, si sents un dolor incòmode al pit, et recomanem que vagis a un especialista. D’aquesta manera, evitaràs qualsevol risc o conseqüència posterior

Consells de Mútua Penedès per aplicar correctament un tractament amb insulina

El 14% de la població adulta espanyola pateix diabetis i la gran majoria de casos (al voltant del 90%) es relacionen amb la tipus II, que té molt a veure amb el consum d’aliments ultraprocessats i la vida sedentària. Des del servei d’infermeria del  Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem com aplicar correctament un tractament d’insulina, imprescindible per al bon funcionament de l’organisme si es pateix diabetis.

Què és la diabetis?

La diabetis és una malaltia crònica, aquells que la pateixen no produeixen correctament l’hormona de la insulina (generada pel pàncrees) que és l’encarregada que la glucosa de la sang entri a les cèl·lules del cos per aportar l’energia necessària i evita, per tant, que s’acumuli a les venes.

Com aplicar correctament un tractament amb insulina

Els diabètics necessiten medicar-se amb insulina, que s’administra mitjançant una injecció en el teixit subcutani. S’han de seguir les següents passes per poder fer-ho correctament:

  1. Triar la zona de punció. La insulina es pot punxar a la part posterior del braç, a l’abdomen, a les natges i a la zona lateral superior externa de les cames. Quan els nens són molt prims és preferible no utilitzar l’abdomen. És fonamental rotar la zona de punció, perquè injectar la insulina sempre en el mateix lloc del cos pot provocar l’aparició de lipodistròfies. Les lipodistròfies o “lipos”, com es coneixen comunament, provoquen l’enduriment o la inflamació del teixit gras subcutani.
  2. Escollir el tipus d’agulla. Hi ha diferents agulles segons la longitud i el gruix. S’aconsella fer servir agulles de 4, 5 o 6 mil·límetres (mm) de longitudper a totes les persones amb diabetis, tant nens com adults. Les agulles són d’un sol ús i s’hauria d’utilitzar una nova en cada injecció.
  3. Punxar la insulina de forma correcta. Agafar un pessic amb ajuda dels dits índex i polze de la zona on punxarem ens ajuda a evitar que la insulina romangui en el múscul i minimitzar el risc d’hipoglucèmia no desitjada. En nens molt prims és aconsellable punxar amb angle de 45 graus encara que es disposi d’agulles curtes.

Agenda la teva cita aquí.

Conviure amb migranya, 4 consells infal·libles

La migranya és un tipus de mal de cap que es caracteritza per episodis repetits de gran intensitat, que poden impedir a la persona afectada desenvolupar les seves activitats, i que solen durar hores o fins i tot diversos dies. És una malaltia tres vegades més comuna en dones que en homes i, generalment, s’inicia abans dels trenta anys i no més tard dels cinquanta anys. Des del departament de Neurologia del  Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem els factors que la poden desencadenar i com prevenir-la.

En què consisteix la migranya?

El dolor és típicament unilateral (fa mal la meitat del cap), de caràcter pulsatiu (com un batec), i pot anar acompanyat de nàusees, vòmits i intolerància a la llum i al soroll. Les migranyes poden durar des de quatre fins a setanta-dues hores. Són mals de cap crònics que poden presentar-se només una o dues vegades a l’any, o tan sovint com cada dia.

Alguns factors que poden desencadenar la migranya són:

  • Ansietat.
  • Estrès.
  • Trastorns del son.
  • Olors fortes o inusuals, llums brillants o sorolls forts.
  • Períodes menstruals, píndoles per al control de la natalitat o canvis hormonals en la dona.
  • Canvis de temperatura o d’altura.
  • Certs aliments, sobretot els que contenen tiramina (nous, xocolata, iogurt, soja, cacauets, espinacs, figues o coco), nitrats de sodi (es fan servir com a conservant en alguns aliments i productes processats com els embotits) o fenilalanina (la principal Font són les carns i els formatges, però també la contenen fruita seca com les nous i els cacauets, les llavors de carabassa, xia o gira-sol, els ous, el peix, les llenties i els pèsols).
  • Saltar-se àpats o dejunar.
  • Activitat física intensa, fins i tot activitat sexual.
  • Tabac.
  • Begudes alcohòliques.
  • Cafeïna en excés.

La migranya no es cura (encara que pot millorar o desaparèixer amb la menopausa). Un tractament adequat pot alleugerir-ne el dolor i prevenir-ne l’aparició. Es recomana:

  1. Aturar la tasca que s’està fent sobretot si el dolor és molt intens i requereix concentració.
  2. Jeure en una habitació fosca i on no hi hagi soroll.
  3. Col·locar-se un drap fred sobre el front.
  4. Fer-se massatges al cuir cabellut pressionant fortament.

Agenda la teva cita aquí.

 

Com evitar els còlics en nadons

Plorar és gairebé l’única eina comunicativa que tenen els nadons. Encara no saben parlar, ni assenyalar les coses o gesticular; així que mentre es desenvolupen cognitivament, plorar és l’avís per quan tenen gana, fred, dolor, precisen atenció… Ara bé, de vegades aquests plors es produeixen massa sovint o amb una intensitat fora del que es considera normal. En aquests casos sempre es recomana consultar amb un professional mèdic que pugui descartar patologies o diagnosticar la més comuna: els còlics en nadons. Des del servei de Pediatria del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem en què consisteixen els còlics i com evitar-los.

Els senyals que alerten d’un còlic en nadons

Un còlic es considera un episodi molt freqüent, consistent en una crisi de plor agut en lactants sans i ben alimentats. Aquest fenomen s’acompanya de congestió de la cara del nadó i flexió de les cames sobre l’abdomen sovint tibant i bombat.

Aquest escenari sol alarmar els pares provocant angoixa i preocupació, ja que no saben com consolar al nen. Pot passar entre el primer i el quart mes de vida; i és més freqüent a última hora de la tarda.

Les causes d’aquests còlics no es coneixen amb exactitud, però l’observació i l’experiència han permès establir algunes pràctiques que permeten prevenir-los.

Consells per a evitar els còlics

  1. Alimentar el nadó de forma correcta.
  2. Ajudar-lo a expulsar els gasos, amb moviments de pedaleig de les seves cames i carícies sobre l’abdomen.
  3. Col·locar al nen de bocaterrosa sobre les seves cames.
  4. Acaronar-lo mentre es balanceja suaument.
  5. Posar música relaxant.
  6. Fer una volta en automòbil aconsegueix calmar a molts nadons.
  7. Paciència, serenitat i amor.
  8. Evitar l’ús de medicaments a menys que ho indiqui el seu pediatre.

Agenda la teva cita aquí.

Seguretat ocular a la neu

Quan ve el fred de l’hivern, moltes persones en gaudeixen amb una escapada a llocs on hi ha neu. Malgrat que en general es coneix la importància de protegir-se els ulls davant els rajos del sol, hi ha persones que practiquen esports d’hivern sense la protecció adequada. Utilitzar unes ulleres adients augmenta la seguretat ocular davant els raigs ultraviolats, però també protegeix del fred, el vent i la possible entrada a alta velocitat de qualsevol partícula a l’ull.

Als indrets amb neu els efectes de la llum solar poden veure’s augmentats fins a un 90%. Per això cal ser conscients que les ulleres no només són necessàries durant la pràctica d’esquí o de snowboard, sinó durant tota l’estona que s’estigui exposat/da a la llum i a la neu.

És especialment important protegir la visió dels infants, sigui quina sigui l’activitat que realitzen, mentre es troben a un exterior nevat. No podem oblidar tampoc l’estona de descans en què continuen exposats/des als rajos UVA i UVB.

Per què cal fer servir unes ulleres adequades?

Si no es fa servir una protecció solar adequada a la neu, es pot produir el que es coneix com a queratitis solar o oftàlmia de la neu. Es tracta d’una condició relacionada amb l’exposició solar que pot provocar envermelliment dels ulls, inflamació de les parpelles, dolor, sensibilitat excessiva a la llum, mal de cap…

Per tal d’evitar-ho és rellevant escollir unes ulleres de protecció adients, que poden ser graduades o es poden combinar amb l’ús de lentilles, en cas de necessitar-ho. El més important és que disposin d’un bon filtre de protecció pels rajos UV.

Igual que per a la tria d’ulleres de sol a l’estiu, cal tenir en compte quina activitat durem a terme a l’hora d’adquirir la protecció adequada. Per a la pràctica d’esports d’hivern és essencial que les ulleres siguin còmodes, però quedin ben ajustades a la cara, siguin preferiblement lleugeres i no obstaculitzin el camp visual. A més, recomanem que estiguin fetes d’un material resistent als cops i a les rascades; en cas de caiguda, poden ajudar a prevenir un traumatisme ocular.

7 consells de salut ocular per al dia a dia

Cal fer revisions oftalmològiques regularment, des de la infantesa i a cada etapa de la vida, especialment en el cas de persones a partir de 40 anys, esportistes, diabètiques o amb antecedents familiars de malalties oculars d’origen genètic. Tanmateix, hi ha motes accions i hàbits que es poden adoptar diàriament i que ajudaran a preservar una bona salut ocular. En destaquem set exemples:

Dur una bona alimentació.

Una dieta deficient podria arribar a causar ceguesa. Si és escassa en vitamines, podria malmetre el nervi òptic. Per això es recomana incloure-hi força fruita, verdura i aliments rics en nutrients.

Evitar el tabac.

Sabies que malalties com la cataracta, el glaucoma o la DMAE estan relacionades amb el tabac? Deixar de fumar pot millorar la salut en molts aspectes, també l’ocular.

Protegir els ulls d’agents externs.

Utilitza ulleres de sol que et protegeixin 100% dels raigs UVA. Quan practiquis esport o a l’hora de realitzar tasques del món de la construcció, en manipular productes químics o en la realització d’altres treballs manuals, utiliza la protecció ocular adecuada, en cas contrari, es poden produir lesions oculars.

Fer un bon ús de les lents de contacte

Les lentilles han de ser receptades per un metge o optometrista i adquirides en establiments autoritzats. A més, cal que les netegis i desinfectis adequadament per evitar infeccions, i que no les utilitzis ni més temps del que et recomanin ni en entorns com la piscina o el mar.

Tenir cura en l’ús del maquillatge

Es recomana fer servir només productes de maquillatge homologats, aprovats per l’administració o fins i tot prescrits per un/a oftalmòleg/òloga per evitar reaccions adverses. També és important eliminar-lo amb cotó i aigua o sabons especials per a maquillatge abans d’anar a dormir.

Conèixer l’estat de salut propi

Algunes condicions mèdiques com la pressió sanguínia poden afectar també la salut ocular. És important ser conscient de l’estat de salut d’un/a mateix/a i acudir al centre mèdic quan calgui poder-se tractar correctament. Això inclou no retardar les visites si es detecta una anomalia o lesió.

Seguir les indicacions del metge/essa

A les revisions oftalmològiques, els equips d’optometria i oftalmologia poden recomanar proves, medicaments o altres accions per millorar l’estat de la teva visió. No seguir les seves indicacions correctament pot afectar l’efectivitat del tractament. En cas de dubte, consulta-ho al/la metge/essa.

Beneficis de la cirurgia de cataractes més enllà de la visió

La cirurgia de cataractes és una intervenció ambulatòria, ràpida i senzilla. Molts pacients se sotmeten cada any a aquesta operació per millorar la visió afectada per la cataracta. Però a més de millorar la visió, aquest procediment pot aportar molts més beneficis als pacients.

Una intervenció, diverses correccions

Amb la tecnologia actual es poden corregir defectes refractius (miopia, astigmatisme…) durant la mateixa operació. D’aquesta manera es redueix la dependència de les ulleres sense la necessitat de passar per quiròfan una segona vegada.

Durant la intervenció es realitza el que s’anomena facoemulsificació, un procés a través del qual s’extreu el cristal·lí (la lent interior de l’ull) opacificat per la cataracta i es substitueix per una lent intraocular. En el cas que el pacient desitgi millorar la graduació, es recomana la implementació d’una lent trifocal, amb focus per a visió llunyana, intermèdia i propera. Aquest tipus de lents permeten corregir la miopia o la hipermetropia al mateix temps que la presbícia i, en la seva versió tòrica, l’astigmatisme. Si l’ull no fos compatible amb aquest tipus de lent, hi ha diverses alternatives, com les lents de focus estès.

A més, en la mateixa intervenció de cataractes, també es poden fer altres operacions, si fos necessari. Un exemple d’això és la queratoplàstia o trasplantament de còrnia.

Més enllà de la visió: salut mental i mobilitat

Un estudi britànic elaborat per investigadors de l’English Longitudinal Study of Aging (ELSA) apunta que les persones que s’operen de cataractes milloren les seves habilitats cognitives i la seva salut mental. En un seguiment de 13 anys a més de 6.000 adults, es va concloure que la taxa de deteriorament cognitiu s’havia reduït en un 50% després de la cirurgia de cataractes i que la disminució observada s’havia tornat similar a la de les persones sense cataractes.

Hi ha recerca que indica que les persones que s’han operat de cataractes, en millorar la seva visió, també disminueixen el risc de caure i trencar-se el maluc. Altres estudis conclouen que les persones d’entre 55 i 85 anys que pateixen la malaltia tenen quatre vegades més probabilitats de tenir dificultats davant situacions complicades al volant.

Si estàs interessat/da en la intervenció o en tens qualsevol dubte, el més recomanable és preguntar-ho directament a la consulta amb l’oftalmòleg/a.

Tornada a l’escola i revisions oftalmològiques pediàtriques

Comença el nou curs. Infants i adolescents s’enfronten a la tornada a les aules, i la millor manera de fer-ho és comptant amb una bona salut ocular. Sovint un baix rendiment escolar està relacionat amb algun problema de visió. La gran majoria es poden diagnosticar amb revisions oftalmològiques pediàtriques a la consulta i tractar a temps. Per això és important programar revisions periòdicament.

Quins problemes de visió són els més habituals en infants i adolescents?

  • Ambliopia o ull Gandul. Es tracta d’una asimetria visual en l’ús dels dos ulls. El cervell rep una imatge de més qualitat per part d’un d’ells, a la qual dona preferència. Això fa que l’altre ull no s’estimuli ni treballi prou i acabi per tornar-se “gandul”. Acostuma a desenvolupar-se en edats molt primerenques i és la primera causa de pèrdua de visió infantil. Com més aviat es detecti i es tracti millor, ja que a partir dels 7-8 anys l’índex d’èxit del tractament comença a baixar, encara que hi ha casos en què es poden aconseguir millores fins als 15 anys.
  • Estrabisme. Consisteix en una alteració dels ulls, que fa que no mirin simultàniament el mateix punt. Pot aparèixer des dels 6 mesos i fins a l’edat adulta. Si no es tracta podria derivar en ambliopia.
  • Defectes refractius: astigmatisme, miopia i hipermetropia. De tots tres, el darrer (visió poc nítida en distància intermèdia i pròxima) és el més freqüent en infants de 3-4 anys i pot anar acompanyat de mal de cap. D’altra banda, la miopia acostuma a ser més comuna en edats més avançades.
  • Discromatòpsia. Es tracta d’una discapacitat de la visió per distingir colors que engloba, per exemple, defectes com el daltonisme. N’hi ha de diferents tipus i graus.
  • Conjuntivitis. Inflamació de la conjuntiva, una membrana mucosa que recobreix l’interior de les parpelles. La inflamació es propaga a la part anterior del globus ocular fins a arribar a la còrnia. Pot ser infecciosa o al·lèrgica i provoca símptomes diversos com enrogiment, llagrimeig, lleganyes matinals o picor.

Com es poden prevenir?

La majoria d’aquests defectes (i les seves conseqüències en el procés d’aprenentatge) es poden atendre fàcilment durant la infantesa. De fet, alguns problemes com l’ambliopia cal que es tractin abans dels 8 anys, edat en què es comença a assolir la visió definitiva.

Per tal de garantir una bona visió i facilitar un bon rendiment escolar, és important que es facin les revisions oftalmològiques pertinents. Són necessàries de manera anual a partir dels 3-4 anys, però també abans, quan es detecti algun símptoma o anomalia en la seva visió.

Consells per a tractar les picades d’abella

A l’estiu els riscos de patir una picada d’una vespa o abella s’incrementen perquè passem més temps a l’aire lliure. La doctora Elena Hermida Clarena, de l’especialitat d’Al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells sobre com hauríem de tractar les picades d’insectes.

Les picades d’abelles i vespes

Els himenòpters són més agressius quan fa calor i els atrauen els menjars, begudes, olors fortes i la suor. És important saber el tipus d’insecte que ens pica, ja que el metge ho preguntarà. Les vespes mosseguen i quan piquen no deixen el fibló (és retràctil), mentre que les abelles piquen i solen deixar el fibló amb el sac de verí al lloc de la picada.

Què fer si ens pica una vespa o abella? 

  • Mantenir la calma.
  • Treure el fibló. En cas d’una picada d’abella retirar el fibló amb l’ajuda de l’ungla, una fulla de ganivet o una targeta, vigilant de no prémer el sac de verí.
  • Mantenir neta la ferida. Rentar-la amb aigua i sabó.
  • Aplicar gel a la zona afectada per la picada durant 10 minuts per a detenir la circulació del verí. El millor és introduir els glaçons en una tovallola i posar-la sobre la picada.
  • Mantenir la zona de la picada en repòs.
  • No rascar la zona afectada.
  • Antihistamínics i antiinflamatoris.

Com reduir la coïssor?

  • Fer servir un antihistamínic.
  • Crema amb corticoides per a baixar la inflamació.
  • Analgèsic pel dolor.
  • Els corticoides orals també són una opció eficaç, però sempre sota prescripció mèdica.
  • Adrenalina pels al·lèrgics.

En cas d’hipersensibilitat al verí hi ha risc d’anafilaxi, si patiu una reacció greu, l’ús d’autoinjectors d’adrenalina pot salvar vides. Un cop posada aquesta injecció, s’ha d’acudir al servei d’urgències més pròxim.

Les xifres del servei d’Al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 65 visites, 18 espirometries i 23 prick test (proves d’al·lèrgia) al servei d’Al·lergologia durant el primer semestre enguany. Agenda la teva cita aquí.

Consells per a tractar les picades de meduses aquest estiu

Les picades de meduses són bastant habituals a les platges i cales del nostre país durant els mesos d’estiu. La doctora Elena Hermida Clarena, de l’especialitat d’Al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells sobre com hauríem de tractar-les per a reduir els riscos i el dolor que generen.

Les picades de medusa

Els mesos d’estiu coincideixen amb la presència de meduses adultes pel cicle natural de moltes espècies. Les seves picades podrien produir reaccions no només tòxiques, sinó també al·lèrgiques. MedusApp adverteix en temps real de la presència de meduses al mar.

EL QUE SÍ  QUE PODEM I HEM DE FER:

  • Rentar la ferida amb aigua salada.
  • Treure les restes de tentacles amb guants o pinces.
  • Si l’actuació és immediata després de la picada, cal aplicar draps calents (no més de 45º), per a desnaturalitzar el verí. Després aplicar fred (bossa de gel) durant 10-15 minuts. Així controlarem el dolor i evitarem que s’estengui el verí.
  • En cas d’utilitzar gel, aquest no ha d’anar directe sobre la pell, sinó dins una bossa ben tancada perquè l’aigua dolça no tingui contacte amb la pell.
  • Mantenir la ferida aïllada de l’aigua i el sol durant dos o tres dies.
  • Aplicar antisèptic a la ferida (alcohol iodat) 3-4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Repetir això fins que cicatritzi.
  • Administrar antihistamínic via oral per a calmar la picor, crema amb corticoides per a baixar la inflamació i analgèsic pel dolor.
  • Si apareixen senyals que facin sospitar que la persona està patint una reacció greu s’ha d’acudir a un centre hospitalari de manera urgent o trucar al 112.

EL QUE NO PODEM NI HEM DE FER:

  • Rentar amb aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa les restes de cèl·lules verinoses que poden quedar a la pell i això augmenta la quantitat de verí inoculat.
  • Fregar o rascar la zona afectada.
  • Eixugar la pell amb tovalloles o aplicar sorra.
  • Utilitzar amoníac o alcohol.
  • Aplicar vinagre. Hi ha molts articles i pàgines d’internet que en recomanen l’ús. Només és útil en alguns tipus de meduses, en altres és molt perjudicial i està totalment contraindicat.