Final d’estiu i caiguda dels cabells: què cal saber sobre l’alopècia areata

Final d’estiu i caiguda dels cabells: què cal saber sobre l’alopècia areata

La caiguda dels cabells és un clàssic del final de l’estiu. Després de les vacances, els dies de descans a la platja, les jornades familiars a la piscina i els viatges internacionals, moltes persones detecten més pèrdua de pèl al cap. Estàs notant una caiguda dels cabells, més pronunciada a la dutxa, al raspall i la pinta, o al coixí quan et lleves al matí? Sovint es tracta d’una caiguda estacional, però en altres casos pot ser el senyal d’una afecció dermatològica que cal valorar. Des del servei de dermatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem què cal saber sobre l’alopècia areata.

La caiguda estacional de cabells

La caiguda estacional de cabells s’anomena mèdicament efluvi telogen agut i té lloc principalment durant els canvis d’estació. La majoria de les persones ho noten cap a finals de l’estiu, entre els mesos de setembre i octubre, però també es pot detectar a la primavera.

Es tracta d’un procés natural i temporal de renovació capil·lar que pot durar entre 4 i 8 setmanes. A l’estiu, el cos allarga la fase de creixement per protegir el cuir cabellut del sol. Quan arriba la tardor, tots els cabells acumulats entren en fase de caiguda simultània. 

Què és l’alopècia areata

Al final de l’estiu augmenten les consultes o les preocupacions relacionades amb els cabells; tot i que la major part de les vegades la caiguda és temporal, hi ha casos que requereixen diagnòstic dermatològic. Per exemple, quan apareixen clapes o una pèrdua molt localitzada.

L’alopècia areata és una forma de pèrdua de cabells que sol manifestar-se amb plaques o clapes ben delimitades. Pot afectar el cuir cabellut, però també altres zones amb pèl. A la consulta de dermatologia es pot:

  • Identificar el problema.
  • Diferenciar-lo d’altres tipus d’alopècia.
  • Orientar el tractament i el seguiment.

Senyals d’alerta

  • Aparició de clapes rodones o localitzades.
  • Caiguda sobtada en una zona concreta.
  • Afectació de celles, barba o altres zones.
  • Recurrència.
  • Preocupació estètica o emocional.

Ara és el moment idoni per observar el comportament dels nostres cabells i detectar possibles canvis. Si tens dubtes o senyals d’alerta, agenda la teva cita al Centre Assistencial de Vilafranca amb el nostre equip de dermatologia.

Salut ocular sota l’aigua

Encara queden dies de capbussades a la piscina, la platja, el riu, etc., ideals per refrescar-nos en la calor de l’estiu. Però l’exposició reiterada de la pel·lícula lacrimal a alguns d’aquests entorns, podria debilitar aquesta capa dels ulls, deixant-los més desprotegits i vulnerables a diferents trastorns oculars.

Consells de salut ocular a la piscina

En el cas de les piscines, en les quals sovint s’utilitzen productes químics, és més fàcil que es produeixin irritacions a la còrnia i la conjuntiva que podrien causar conjuntivitis, queratitis irritativa, envermelliment, ull sec o visió borrosa. 

Per això es recomana:

  • Fer servir ulleres de natació. Això evita que els ulls entrin en contacte directe amb l’aigua, que conté clor i altres substàncies que podrien ser provocar infeccions oculars. No passa res si puntualment no se’n fa ús, però s’aconsella dur aquesta protecció ocular el màxim temps possible durant el bany.
  • Evitar obrir els ulls sota l’aigua. Si no es fan servir ulleres de natació, el més segur és mantenir els ulls tancats sota l’aigua o evitar submergir-hi el cap.
  • Fer un rentat suau dels ulls després de banyar-se. En sortir de la piscina, s’aconsella rentar-se les mans amb aigua dolça i sabó, per després rentar suaument els ulls i la cara. Així s’eliminaran substàncies químiques que hagin quedat a les pestanyes i al voltant dels ulls. 
  • Mantenir una bona hidratació. L’ús de llàgrima artificial ajuda a lubricar la superfície ocular que algunes substàncies químiques de la piscina hagin pogut assecar o danyar. A més, beure aigua també ajudarà a mantenir una bona hidratació del cos i, per extensió, dels ulls.
  • Evitar compartir tovallola. Per motius higiènics i per evitar infeccions, és millor que cadascú faci servir la seva tovallola.
  • Les persones usuàries de lents de contacte, cal que se les treguin abans de ficar-te a la piscina i no les manipulin sense rentar-se primer les mans amb aigua i sabó.  
  • Els i les pacients en postoperatori d’una cirurgia ocular hauran de consultar l’equip mèdic abans de banyar-se a la piscina.
  • Davant la presència de símptomes com ull vermell, picor, coïssor, llagrimeig o fotosensibilitat, és recomanable acudir a al centre oftalmològic per realitzar una exploració i establir el tractament més adequat. 

Gaudir de l’eclipsi de manera segura

El proper 12 d’agost es produirà un eclipsi total del sol, un esdeveniment astronòmic que a Catalunya no era visible des de l’any 1905. Durant uns instants, la Lluna se situarà entre la Terra i el Sol, de manera que taparà completament el nostre astre durant com a màxim un minut i mig.

A Catalunya es podrà veure cap a la meitat sud, a algunes comarques de Lleida i Tarragona, entre les 19:30 i les 21h. Tot i que el fenomen serà visible a simple vista, sense la necessitat d’un telescopi, mirar-lo sense protecció podria causar danys irreversibles als ulls i la visió.

Què pot passar si miro l’eclipsi directament?

Els nostres ulls actuen com a lupes i concentren els rajos lluminosos del Sol a la zona central de la retina. Exposar-s’hi podria provocar lesions greus. A més, la llum del Sol no causa dolor quan arriba a aquesta part de l’ull, de manera que és possible estar patint un dany sense adonar-se’n. 

Tot i que d’entrada no es percebin les molèsties, la retina pot absorbir una gran quantitat d’energia de la llum visible, infraroja i ultraviolada, fins al punt de produir-se cremades irreparables. Per això, no s’ha de mirar mai el Sol directament ni confiar en la sensació de confort visual, ja que l’absència d’enlluernament no implica que sigui segur. 

Com cal observar l’eclipsi de manera segura?

Per gaudir d’aquest fenomen sense posar en risc la vista, cal seguir unes mesures bàsiques de protecció:

  • Utilitzeu filtres solars homologats segons la norma ISO 12312-2 o ulleres homologades per la Comunitat Europea amb un índex d’opacitat de 5 o superior. Es poden adquirir fàcilment online.
  • No mireu mai el Sol a simple vista o amb ulleres de sol convencionals. 
  • Descarteu mètodes casolans com radiografies, vidres enfosquits o filtres de càmera no dissenyats per a aquesta finalitat. 
  • També es pot observar la projecció de l’eclipsi. Es pot obtenir fàcilment amb una cartolina, fer-li un petit forat al centre i projectar-ho sobre una superfície blanca (el que cal mirar).
  • Únicament durant els segons en què el Sol queda completament ocult per la Lluna, es pot observar el fenomen a ull nu. Tan bon punt reaparegui el primer raig de Sol, cal tornar a utilitzar immediatament la protecció ocular escollida.

Xancletes, sorra i calor: què cal tenir en compte per cuidar els peus a l’estiu

Quan arriba la calor escollim roba més fresca i lleugera. Amb els peus no hi ha cap mena de transició, pràcticament passem de les botes a les sandàlies d’un dia per l’altre. Ara bé, els peus també necessitem una preparació extra, com la pell, per poder rebre nous impactes dels quals han estat protegits durant l’hivern: la suor, la calor, el sol, l’asfalt que crema, la sorra que abrasa… Des del servei de podologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem què hauries de tenir en compte per cuidar els peus a l’estiu.

Els nostres peus a l’estiu

A l’estiu canvia la rutina dels peus perquè és habitual fer servir un calçat més obert, anem més a la platja o a la piscina, caminem per superfícies que no són tan habituals a l’hivern, com la sorra, i passem més hores drets o descalços. Tot això pot provocar sobrecàrregues, fregaments, butllofes, sequedat o molèsties.

Com cuidar els peus a l’estiu

Des del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem com hauries de cuidar els teus peus a l’estiu:

  • El calçat d’estiu, clau per evitar molèsties als peus. Es recomana que les xancles siguin sempre de tipus cranquera o sandàlia d’aigua perquè el peu quedi totalment subjectat a diferència de la típica xancleta de dit. El mateix per les sandàlies, sempre millor amb sivella o de corda i que no siguin planes del tot. Tanmateix, els primers dies d’ús és millor posar-se mitjons per evitar fregaments i l’aparició de butllofes, ja que la pell del peu s’ha d’acostumar a portar sabates en contacte directe amb el material del calçat.
  • Eixugar i hidratar els peus per evitar problemàtiques. És important eixugar bé els peus després del bany, tenint especial cura entre els dits per evitar l’aparició d’humitat i fongs. Per això mateix es recomana no caminar descalç en superfícies poroses que acumulin bacteris com el terra de lavabos i dutxes públiques; o bé damunt la sorra, ja que pot provocar cremades importants per les altes temperatures que acumula a l’estiu. També és important retirar amb cura la sorra que s’acumuli als peus per no provocar ferides o petits fregaments. Després de l’activitat diària es recomana hidratar els peus amb una crema adequada per evitar la sequedat i les esquerdes, sobretot als talons.
  • Protecció solar als peus. No oblidis aplicar crema solar als peus per evitar cremades per l’exposició directa al sol a platges i piscines.

Els peus també es poden inflar a l’estiu com a efecte directe de la calor. En aquest cas, des del servei de podologia del Centre Mèdic Mútua Penedès recomanen fer petits massatges després de la dutxa per activar la musculatura i els vasos sanguinis de la zona. També es recomanen els passejos tranquils, però evitant les hores més caloroses. Si necessites informació més específica sobre com tenir cura dels teus peus aquest estiu, agenda la teva cita al Centre Assistencial de Vilafranca amb el nostre equip de podologia.

5 consells per a millorar la teva circulació

Mantenir una bona circulació de la sang és imprescindible per poder gaudir d’un bon estat de salut. De tota manera, de vegades el ritme actual de vida impossibilita o dificulta que el flux sanguini sigui l’adequat. Des del servei d’angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns consells per poder millorar la teva circulació i també et fem algunes advertències sobre certs hàbits que poden empitjorar el teu sistema circulatori.

Consells per millorar la circulació

Mantenir una bona circulació no sempre depèn exclusivament dels nostres hàbits, existeixen algunes patologies que poden dificultar-la. De tota manera sí que podem prendre certes decisions que ens ajudaran a mantenir a ratlla el nostre sistema circulatori. T’expliquem què hauries d’aplicar a les teves rutines:

  1. Portar una vida activa. El sedentarisme és un dels principals enemics de la circulació. Per això, moure’t cada dia, encara que sigui poc és un dels millors consells que pots tenir en compte. Caminar, pujar escales o fer petits moviments si treballes assegut ajuda a activar el retorn venós.
  2. Educació postural. Evitar estar massa estona en la mateixa postura és primordial. Estar moltes hores assegut o dret dificulta la circulació, especialment a les cames. L’ideal és fer pauses cada hora per canviar de posició o caminar uns minuts.
  3. Elevar les cames sempre que sigui possible. A casa, posar les cames en alt uns minuts al dia facilita el retorn de la sang cap al cor i alleuja la sensació de pesadesa.
  4. Bona alimentació i hidratació suficient. Una dieta equilibrada, baixa en sal i rica en fruita i verdura, ajuda a mantenir una bona salut vascular. Beure aigua suficient també és clau per a una circulació fluida.
  5. Evitar roba massa ajustada i la calor excessiva. La roba ajustada pot dificultar el flux sanguini, especialment a cames i cintura. A més, la calor dilata les venes i pot empitjorar la sensació de cames cansades.

Els senyals d’alerta per una mala circulació

  • Sensació de cames pesades o cansades, sobretot al final del dia.
  • Inflor a turmells o peus.
  • Formigueig o entumiment a les extremitats.
  • Aparició de varius o venes visibles.
  • Canvis de color a la pell (pal·lidesa o to blavós).
  • Rampes freqüents, especialment a la nit.

Si aquests símptomes són persistents, és recomanable consultar amb un especialista en angiologia per fer una valoració adequada.

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès.

Com fer front als símptomes de l’al·lèrgia primaveral

L’arribada de la primavera significa per a moltes persones incomoditat, esternuts i viure envoltats de mocadors. Les al·lèrgies al pol·len provoquen una simptomatologia molt específica que afecta la vida diària de moltes persones: esternuts, picor als ulls, congestió nasal o cansament. En altres articles ja hem parlat de la importància de medicar-se adequadament, de les proves d’al·lèrgia i de diversos consells per alleujar els símptomes. Però, a més de tot això, hi ha un altre factor clau que sovint passa desapercebut: evitar alguns errors molt habituals que poden empitjorar l’al·lèrgia sense adonar-nos-en.

Des del servei d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem com fer front als símptomes de l’al·lèrgia primaveral parant especial atenció en els errors més comuns que es poden cometre, i que agreugen l’estat de salut de les persones al·lèrgiques.

Com fer front a l’al·lèrgia al pol·len evitant els errors més comuns

Un dels errors més habituals és ventilar la llar sense tenir en compte l’hora del dia. Obrir finestres a primera hora del matí o al vespre, quan els nivells de pol·len acostumen a ser més alts, pot fer que els símptomes s’intensifiquin. És preferible ventilar en les hores centrals de la jornada i durant poc temps.

També és habitual sortir a fer esport a l’aire lliure sense revisar els nivells de pol·len. L’activitat física és saludable, però en dies amb concentracions elevades pot agreujar la simptomatologia. Adaptar l’horari o optar per espais interiors pot marcar la diferència.

Un altre error freqüent és no canviar-se de roba, ni rentar-se els cabells en arribar a casa. El pol·len s’adhereix fàcilment a la roba i als cabells, i mantenir-los pot prolongar l’exposició durant hores, fins i tot dins de casa.

Finalment, moltes persones minimitzen els símptomes o s’automediquen sense consultar. L’al·lèrgia pot evolucionar d’un any a l’altre, i un seguiment mèdic adequat permet ajustar el tractament i evitar complicacions.

Fer front als símptomes de l’al·lèrgia primaveral no és només qüestió de prendre medicació, sinó també d’evitar petits hàbits que juguen en contra nostra. Identificar-los és un primer pas per viure la primavera amb més confort i tranquil·litat.

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès.

Com preparar-se per a una analítica de sang

Les analítiques de sang són les proves de diagnòstic no invasiu que més es realitzen en el món. L’extracció d’una mostra de sang permet estudiar possibles alteracions, dèficits i nivells descontrolats de certes substàncies. Tot això permet elaborar al personal mèdic un diagnòstic acurat o proporciona pistes i una guia d’altres proves que s’haurien de dur a terme. Des del servei d’anàlisis clíniques del Centre Mèdic Mútua Penedès, ja hem parlat amb anterioritat dels tipus d’extraccions i ara ens centrem en la preparació prèvia que hauria d’anar associada abans de realitzar-se qualsevol anàlisi de sang.

La preparació prèvia a una analítica de sang

Abans de fer-se una analítica de sang és habitual tenir dubtes sobre si cal anar en dejú o si la medicació pot alterar els resultats. Conèixer aquesta informació prèviament ajuda a evitar errors i a garantir resultats fiables.

El dejuni

No totes les analítiques de sang requereixen dejuni, però la majoria sí. El dejuni és especialment important quan s’analitzen paràmetres relacionats amb el metabolisme. Les pautes habituals indiquen una forquilla d’entre 8 i 12 hores en proves com:

  • Glucosa.
  • Colesterol i triglicèrids.
  • Insulina.
  • Algunes analítiques hepàtiques.

Durant aquest temps no s’ha de menjar ni beure res que no sigui aigua. El cafè, les infusions, begudes ensucrades o fins i tot mastegar xiclet poden alterar els resultats. L’aigua, en canvi, està permesa i recomanada per evitar la deshidratació.

En altres analítiques (hormones, marcadors inflamatoris, controls rutinaris generals), el dejuni no sempre és necessari, però és important seguir les indicacions específiques del professional sanitari o del centre on es fa l’extracció.

Medicació que pot alterar els resultats

Alguns medicaments poden modificar certs valors de l’analítica de sang. Per això, és fonamental informar sempre de la medicació que es pren, encara que sigui puntual o sense recepta.

Entre els fàrmacs que poden influir en els resultats destaquen:

  • Antiinflamatoris i analgèsics.
  • Anticonceptius hormonals.
  • Medicació per a la tensió arterial.
  • Antidepressius.
  • Corticoides.
  • Suplements vitamínics o de ferro.

Això no vol dir que s’hagi de deixar la medicació abans de l’analítica. En la majoria dels casos, s’ha de continuar el tractament amb normalitat, però el personal mèdic tindrà en compte aquesta informació a l’hora d’interpretar els resultats.

Seguir correctament les indicacions de dejuni i comunicar qualsevol tractament mèdic garanteix que l’analítica reflecteixi realment l’estat de salut. Sempre és millor preguntar abans de la prova que repetir-la després.

Recorda que pots fer-te les teves extraccions de sang al servei d’anàlisis clíniques del Centre Mèdic Mútua Penedès de dilluns a divendres de 8 h a 11 h.

Com conviure amb artritis reumatoide

Les malalties cròniques autoimmunes han deixat de ser unes desconegudes per a la societat i han aconseguit la rellevància i atenció que necessiten, tenint en compte que es tracta d’afeccions importants. Fa alguns anys els tractaments eren molt limitats, però ara la majoria d’especialistes en medicina interna aposten per un enfocament integral combinant medicació i bons hàbits de vida. L’artritis reumatoide és una de les malalties autoimmunes amb més afectats, des de l’especialitat de medicina interna del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem com conviure amb aquesta afecció. 

Què és l’artritis reumatoide?

L’artritis reumatoide és una malaltia autoimmune i crònica que provoca inflamació, dolor i rigidesa a les articulacions. Afecta principalment els canells i els dits, però també es pot manifestar a altres parts del cos i òrgans com els ulls, els pulmons o el cor.

Aquesta malaltia no té cura, tot i que el diagnòstic i tractament precoç permet controlar els símptomes, prevenir danys articulars i mantenir una vida activa.

Símptomes de l’artritis reumatoide

  • Dolor, calor, inflor i rigidesa a les articulacions, especialment en despertar-se (s’anomena rigidesa matutina prolongada).
  • Fatiga, febre baixa, pèrdua de la gana i de pes. 
  • Afectació simètrica (les dues mans i peus).

Com conviure amb artritis reumatoide

L’enfocament integral de la malaltia és molt important per a poder mantenir una bona qualitat de vida. Des de Mútua Penedès t’expliquem quins aspectes s’han de tenir en compte per a poder combatre la malaltia amb màximes garanties:

  • Tractament mèdic. És imprescindible seguir les indicacions del reumatòleg o metge internista, prendre la medicació prescrita i fer les revisions programades. 
  • Exercici adaptat. És important mantenir-se actiu combinant descans i activitat. Els exercicis de baix impacte com caminar, pedalejar o el ioga, acompanyats de rutines de força que siguin curoses amb les articulacions, són la clau. En aquest cas, un fisioterapeuta pot ajudar a crear un pla personalitzat.
  • Dieta antiinflamatòria. Equilibra els àpats escollint un estil mediterrani amb aliments rics en omega-3, vitamines, proteïnes i antioxidants. El peix blau i les verdures s’han de prioritzar i, per altra banda, s’han de limitar els greixos i els sucres.
  • Descans nocturn.
  • Gestió de l’estrès. Els exercicis de relaxació i meditació, i les respiracions completes i profundes poden ajudar-te.
  • Estil de vida saludable. Al marge de la nutrició, l’esport i el descans, per a combatre l’artritis reumatoide és necessari abandonar hàbits perillosos com el consum d’alcohol i tabac.
  • Altres ajudes. Al marge de totes aquestes recomanacions, una altra manera de combatre aquesta malaltia autoimmune té a veure amb l’autocura. Els símptomes es poden alleujar amb l’aplicació de compreses calentes per a relaxar els músculs i fredes per adormir el dolor o reduir la inflamació.

Tots els experts coincideixen afirmant que la combinació de medicació, exercici, bona alimentació, descans i gestió de l’estrès permeten conviure amb la malaltia amb garanties d’una bona qualitat de vida.

Recorda que sempre pots demanar cita amb el servei de medicina interna del Centre Mèdic Mútua Penedès.

M’he de protegir els ulls a l’hivern?

Tot i que molta gent creu que els efectes del sol només es produeixen a l’estiu, el cert és que ens hauríem de protegir els ulls del sol durant tot l’any. 

A l’hivern, a més, molta gent aprofita els caps de setmana o moments de lleure per anar a la neu, tant per practicar esports d’hivern com per simplement anar-hi a passar el dia. 

Cal tenir present que els ulls estan especialment exposats en aquests entorns. La neu actua com un mirall i pot reflectir fins a un 90 % dels raigs solars, cosa que incrementa notablement l’impacte de la radiació ultraviolada (UV) sobre la vista.

Aquesta exposició pot provocar molèsties oculars i, en alguns casos, lesions que es podrien evitar fàcilment amb una bona protecció. Per això, portar ulleres adequades és imprescindible, no només en esquiar, sinó també en moments de passeig, descans o joc a l’aire lliure. 

Riscos per a la salut ocular i com prevenir-los 

Un dels problemes més freqüents a la neu és l’oftàlmia de la neu, també coneguda com a queratitis solar. Es tracta d’una cremada de la superfície de l’ull causada per l’excés de radiació UV que pot provocar envermelliment, dolor, sensació de sorra als ulls, visió borrosa, mal de cap… Aquests símptomes poden aparèixer hores després de l’exposició i resultar força molestos.

És per això que aconsellem protegir adequadament els ulls així:

  • Cal fer servir ulleres o goggles amb filtre UV del 100%.
  • És important que s’ajustin bé al rostre i no deixin passar llum als laterals.
  • Els materials de la muntura han de ser resistents i homologats, adaptats a l’activitat que es vulgui fer. 
  • Cal fer especial atenció a la protecció ocular dels infants, que també ha de reunir els requisits anteriors.

Protegir els ulls a la neu és un gest senzill que pot evitar problemes de salut ocular. En cas d’accident ocular o d’experimentar símptomes com els descrits anteriorment, cal consultar l’equip mèdic d’oftalmologia.

Què puc fer si m’entra fum als ulls?

Les llars de foc, xemeneies i estufes de llenya s’encenen a moltes cases durant els mesos més freds i sobretot durant les festes nadalenques. Per gaudir de la seva calidesa i benestar, cal vigilar amb els riscos que impliquen el foc i el fum.

En el cas de la salut ocular, cal vigilar especialment amb el fum, que fàcilment pot entrar als ulls i fer malbé la seva protecció natural. Això pot fer que s’irritin els ulls, s’assequin i s’enrogeixin.

Els símptomes més freqüents del contacte del fum amb els ulls (picor, coïssor, sequedat, vermellor) són encara més molestos per a persones amb ull sec, blefaritis, conjuntivitis o usuàries de lents de contacte. 

Consells per alleujar els símptomes

Si t’entra fum als ulls, pots fer accions senzilles per trobar-te millor:

1. Esbandir els ulls amb aigua.
És el primer pas per eliminar qualsevol partícula irritant.

2. Utilitzar llàgrimes artificials.
Humidifiquen i calmen l’ull. Si ja en fas servir habitualment, és recomanable augmentar-ne una mica la freqüència.

3. Refredar la zona.
Una compresa freda o un col·liri guardat prèviament a la nevera poden aportar un alleujament immediat.

4. Evitar exposicions noves al fum.
Cal allunyar-se de fonts de fum, no fumar, ventilar els espais…

Normalment, aquests gestos són suficients perquè l’ull es recuperi. Però si la irritació, l’envermelliment o el malestar duren més d’una setmana, és important acudir a la consulta d’oftalmologia.