Consells per a prevenir el càncer de còlon

El càncer de còlon és el tercer tipus de tumor més diagnosticat al món. Es calcula que cada any es detecten 2 milions de casos nous. Darrerament, també s’ha observat un increment dels diagnòstics entre gent jove, quan històricament ha estat un càncer que afecta persones de més de 60 anys. Des de l’especialitat de digestologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquen quins són els factors de risc per a l’aparició d’aquest tipus de tumor i quins consells es poden aplicar per a prevenir-lo.

Els factors de risc de patir càncer de còlon

El càncer de còlon està fortament relacionat amb els hàbits i l’estil de vida. De fet, els experts asseguren que més de la meitat dels casos es podrien evitar amb millores de la dieta i altres hàbits saludables. Els factors de risc més destacats són:

  • Consum habitual d’alcohol.
  • Menjar sovint carn vermella processada.
  • Fumar.
  • Practicar el sedentarisme.
  • Patir sobrepès.

Els factors de prevenció del càncer de còlon

Tot indica que uns hàbits saludables poden ser determinants per evitar l’aparició d’un càncer de còlon. Tanmateix, existeixen alguns consells en concret que poden afavorir la prevenció. Un estudi publicat a la revista científica Nature Communications ha demostrat que els lactis redueixen la possibilitat de patir aquest càncer. En concret, la investigació determina que la ingesta diària de 300 mg de calci (un got de llet, per exemple) s’associa a una reducció del 17% del risc de desenvolupar un tumor colorectal. 

El calci també s’obté de les begudes vegetals enriquides o les verdures de fulla verda com el bròquil o els espinacs. Altres factors preventius són:

  • Incrementar el consum de fibra a la dieta: fruites, verdures i cereals integrals.
  • Activitat física diària.
  • Reducció del consum d’alcohol.

Si et preocupa la salut dels teus intestins o tens factors de risc de patir aquesta malaltia, demana la teva cita al servei de digestologia del Centre Mèdic Mútua Penedès per fer-te una revisió.

10 consells per tenir cura de la teva pell aquest estiu

Tenir cura de la pell s’ha associat tradicionalment a l’àmbit estètic més que no pas al sanitari. Afortunadament, en els últims anys l’especialitat de dermatologia ha recuperat el prestigi popular i la població sap valorar la importància de prevenir i tractar les malalties i problemàtiques associades a la pell, l’òrgan més extens del cos humà. Amb l’arribada de l’estiu, la calor i l’exposició solar més perllongada es multipliquen els problemes cutanis i s’han d’extremar les precaucions. Des de la consulta externa de dermatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès fem un recull amb consells per cuidar la pell aquest estiu.

Per què tenir cura de la pell a l’estiu?

L’estiu és sinònim de sol, platja, més activitats a l’aire lliure, calor, la brisa marina, els passejos al capvespre (amb mosquits), la roba més lleugera… Encara que no ho sembli totes aquestes accions representen un factor de risc per a la nostra pell. Els raigs UVA poden cremar l’epidermis, els mosquits fan picades que es poden infectar si ens rasquem i el vent i la brisa combinada amb la humitat i la calor poden ressecar la pell i fer que apareguin reaccions cutànies o al·lèrgiques.

Consells per tenir cura de la pell durant l’estiu

Els hàbits saludables amb la teva pell són imprescindibles durant l’estiu per protegir-la de factors externs com el sol o les infeccions.

  1. Escollir un factor solar 50 independentment del to de pell que tinguis.
  2. Aplicar la protecció solar 30 minuts abans de l’exposició solar. Només en cas de tractar-se d’un protector mineral (també anomenat físic) l’exposició podria ser immediata. Ja que el producte no absorbeix, sinó que es queda damunt la pell fent de barrera. Els filtres físics són els més naturals i respectuosos amb la pell, per això es recomana que nens i embarassades només facin servir aquests. L’únic inconvenient és que poden crear la sensació de “cara pintada”.
  3. Repetir l’aplicació del protector solar cada dues hores.
  4. Evitar l’exposició solar directa en les hores centrals (12 h a 17 h).
  5. Mantenir-se hidratat bevent prou aigua i aplicant-se locions corporals i facials.
  6. Vestir amb roba lleugera i de teixits naturals (lli, cotó orgànic…).
  7. Evitar l’ús de perfums i altres productes amb alcohol sobre la pell.
  8. Netejar diàriament la pell amb un sabó suau sense fregar-la en excés.
  9. Utilitzar polseres i pegats de citronel·la i altres olis essencials per evitar les picades dels mosquits de forma natural.
  10. Desinfectar les picades dels mosquits per evitar reinfeccions i l’aparició de ferides a la pell.

Durant l’estiu, la cura de la pell ha de ser més exhaustiva que en altres èpoques de l’any. Des del servei de dermatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, advoquen per una exposició solar responsable com la millor prevenció de futures malalties a la pell.

Guia pràctica per a curar una ferida superficial

Esgarrapades, abrasions o cops amb ferida oberta. Els accidents existeixen, sobretot a les llars amb nens petits; així que és habitual que moltes famílies apliquin cures casolanes a una ferida superficial per evitar infeccions que obliguin a desplaçar-se a un centre de salut per a un tractament més específic. El departament d’infermeria del Centre Mèdic Mútua Penedès ha elaborat una guia pràctica per a curar ferides superficials. La vols consultar? Pren bona nota de totes les recomanacions i passes que detalla el nostre personal sanitari. 

Què he de fer per curar una ferida superficial?

Les ferides superficials no comprometen la integritat de la persona que les pateix, per això és indispensable comprovar, primer de tot, que la ferida no és profunda. Si en taponar-la i fer pressió no para de sagnar és necessari acudir immediatament a un centre mèdic. En cas contrari, t’expliquem quines passes hauries de seguir:

  1. Netejar la ferida amb aigua i sabó suau. També pots fer servir sèrum fisiològic.
  2. Assecar la ferida amb una gasa estèril fent petits tocs, mai fregant-la.
  3. Aplicar un antisèptic per evitar infeccions com pot ser el iode. Et pots ajudar d’una altra gasa neta.
  4. Cobrir la ferida amb un embenatge estèril o un apòsit.
  5. Canviar l’embenatge dos cops al dia o com a mínim una vegada.
  6. Evitar rascar-se la ferida, ja que pot endarrerir la curació i facilitar la infecció.
  7. Fer servir roba de cotó 100% o teixits orgànics que no freguin la zona de la ferida.

Abans de seguir totes aquestes passes és important que la persona que faci les cures es netegi les mans amb sabó per evitar traslladar bacteris a la ferida oberta. En cas que després de dos o tres dies la lesió tingui un pitjor aspecte és imprescindible consultar amb un professional mèdic. Pots demanar cita al nostre servei d’infermeria al Centre Mèdic Mútua Penedès.

Per què tinc l’ull vermell?

L’ull vermell és un símptoma relativament freqüent que es produeix en moltes patologies i condicions oculars. L’enrogiment de la part blanca de l’ull indica una inflamació ocular que sovint es deu a la dilatació o inflamació dels vasos sanguinis de la zona, que pot tenir diversos orígens.

Pot anar acompanyat (o no) d’altres símptomes, com dolor, febre o pèrdua de visió. En aquests tres casos concrets, és molt important acudir al servei d’urgències oftalmològiques.

Possibles causes de l’ull vermell

Alguns dels motius més comuns pels quals l’ull es mostra vermell són:

  • Conjuntivitis. En funció de la causa, pot ser molt molesta i contagiosa. Si sospites que podries tenir conjuntivitis (ull vermell, secrecions…), cal que avisis al centre mèdic perquè prengui les mesures necessàries.
  • Sequedat ocular. La manca d’hidratació, l’ús prolongat de pantalles i/o de lents de contacte, l’aire condicionat o una qualitat insuficient de la llàgrima poden provocar sequedat (picor, sensació de sorra dins l’ull…) i, en conseqüència, un enrogiment dels ulls.
  • Al·lèrgia, refredat o grip. El cos pot emetre respostes defensives contra certes infeccions o al·lèrgens, que fan dilatar els vasos sanguinis dels ulls.
  • Uveïtis. Aquesta inflamació de la capa intermèdia de l’ull produeix una vermellor més subtil, però sovint provoca més dolor i problemes de visió. 
  • Tabac. Fumar irrita els ulls i augmenta les probabilitats de patir malalties com la degeneració macular o les cataractes. 
  • Falta de son. Si no es dormen les hores que el cos necessita, els ulls poden envermellir.
  • Altres afeccions, com el glaucoma (alguns tractaments per la malaltia causen envermelliment de l’ull), la queratitis, el pterigi, l’úlcera corneal o l’herpes ocular, per exemple.

Què hi puc fer?

El més important si tens els ulls vermells és acudir a la consulta d’oftalmologia al més aviat possible, fins i tot d’urgències, si no en detectes un motiu clar, l’envermelliment ha durat més d’una setmana o va acompanyat d’altres símptomes, com els descrits a l’inici de l’article. En cas contrari, per a l’ull vermell pots aplicar llàgrima artificial sense recepta o bé compreses fredes sobre els ulls tancats. Evita fregar-te els ulls i renta’t les mans amb freqüència.

Cinc coses que has de saber abans de renovar el carnet de conduir 

Renovar el carnet de conduir és una de les gestions més habituals entre els conductors. Es fa cada deu anys des de l’obtenció del permís i fins als 65 anys, després és necessari fer-ho cada cinc. La renovació consisteix en una sèrie de proves psicotècniques i mèdiques per acreditar el bon estat de salut del conductor o conductora que permeti la seva lliure circulació viària. Al Centre Mèdic Mútua Penedès disposem del servei RCC de Renovació del Carnet de Conduir i altres llicències, com poden ser les d’armes esportives, de seguretat privada, certificats per a propietaris d’animals potencialment perillosos o llicències nàutiques esportives de la Marina Mercant. En aquest article ens centrarem en els permisos de conducció i des del nostre servei especialitzat en RCC t’expliquem quines coses hauries de tenir en compte abans de renovar el carnet de conduir.

Què has de saber abans de renovar el carnet de conduir?

El permís de conduir és un document indispensable perquè un conductor o conductora pugui circular amb un vehicle de motor. N’hi ha que acrediten la conducció de turismes, altres per a motocicletes, camions… En qualsevol cas, t’expliquem quines coses hauries de tenir en compte abans d’anar a renovar el teu carnet i alguns consells per a facilitar el procés. Necessitaràs:

  1. Superar un examen mèdic. Per poder optar a la renovació del carnet de conduir és imprescindible sotmetre’s a un reconeixement mèdic que acrediti que la persona és apta per a la conducció. El test d’Snellen (visual), les proves de coordinació (psicotècnic) i el reconeixement d’oïda són les proves habituals que s’han de superar. Al Centre Mèdic Mútua Penedès pots accedir a aquest servei obert a tota la població i si ets mutualista et pots beneficiar de preus reduïts. 
  2. Presentar informes mèdics addicionals en el cas de malalties que poden ser incompatibles amb la circulació. En alguns casos, la Direcció General de Trànsit considera que algunes persones poden representar un perill per a la seguretat viària si pateixen certes problemàtiques mèdiques, en aquest cas els afectats hauran de presentar un informe mèdic favorable.
  3. Presentar el DNI en vigència i l’actual permís de conduir. Ara a la majoria dels centres de renovació de permisos s’encarreguen de fer les fotografies que apareixeran al carnet i no és necessari aportar les imatges.
  4. Pagar les taxes. Si vols renovar el carnet de conduir, necessitaràs pagar una taxa administrativa que pot variar segons la comunitat autònoma on facis la renovació.
  5. Avançar la renovació és obligatòria si canvies de nom, direcció postal o altra dada rellevant.

Si necessites renovar el teu carnet de conduir, informa’t del preu de les taxes al nostre servei d’RCC de Renovació del Carnet de Conduir i altres llicències al Centre Mèdic Mútua Penedès. 

Consells per a millorar els símptomes de l’al·lèrgia primaveral

L’arribada de la primavera és sinònim de bon temps, més hores de llum i plans a l’aire lliure. Però no tota la població celebra de la mateixa manera que arribi aquesta estació de l’any, ens referim a les persones amb al·lèrgia al pol·len. Per a molts la primavera és sinònim de congestió i degoteig nasal, irritació ocular, esternuts o llagrimeig. Uns símptomes molt molestos que pateixen les persones al·lèrgiques. Des del servei d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, et proporcionem alguns consells per a millorar els símptomes de l’al·lèrgia primaveral. 

6 consells per a millorar el malestar de l’al·lèrgia a la primavera

Els símptomes de l’al·lèrgia primaveral poden arribar a ser molt incòmodes i molestos impedint, fins i tot, desenvolupar amb normalitat la rutina diària. Els mocadors d’un sol ús es converteixen en l’aliat més gran dels al·lèrgics, però tot i així no ajuden a sentir-se millor. Així que des de Mútua Penedès t’expliquem alguns trucs per a millorar el teu benestar i reduir la simptomatologia.

  1. Proves d’al·lèrgia. El prick-test és una tècnica que permet detectar a quin tipus de pol·len tens al·lèrgia i a partir d’aquí poder rebre un tractament farmacològic adequat. Recorda que el nostre departament d’infermeria pot dur a terme aquesta prova a petició del servei d’al·lergologia. Visita el Centre Mèdic Mútua Penedès i assessora’t com més aviat millor. 
  2. Neteja en profunditat de la llar. Els espais on més al·lergògens s’acumulen són catifes, cortines, matalàs, roba i altres tèxtils. Aspirar-los sovint t’ajudarà a combatre la teva al·lèrgia primaveral.
  3. Ús de sèrum fisiològic. Per a alleujar la rinitis, les rentades nasals són molt efectives. T’ajudarà a descongestionar el teu nas i respirar millor. De fet, a pediatria és l’únic tractament que prescriuen quan els menuts tenen mocs i encara no saben expulsar-los ells mateixos.
  4. Hidratació. És molt important beure molta aigua i mantenir-se hidratat durant tot el dia. Ja que això permetrà diluir el moc i la congestió.
  5. Increment del consum de vitamina C. Té un efecte antihistamínic i antial·lèrgic. Aliments com les fruites cítriques, el bròcoli, el tomàquet o la maduixa són grans aliats contra l’al·lèrgia al pol·len i altres partícules. A banda de l’alimentació, també es poden incrementar els nivells d’aquesta vitamina mitjançant suplements, que a més, milloraran el teu sistema immunitari.
  6. Protecció del pol·len. Per exemple, mantenint tancades les finestres de casa, de la teva oficina i també del cotxe. Així no entraran les partícules. Una altra opció és fer servir ulleres de sol. D’aquesta manera, mentre siguis al carrer, evitaràs que els teus ulls s’irritin.

Amb aquests trucs podràs alleujar tots els símptomes de l’al·lèrgia primaveral. Posa’ls en pràctica i segur que aquesta primavera serà diferent. I si no, demana la teva cita amb al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès perquè valorin el teu cas de manera individual.

Les infeccions d’orina asimptomàtiques en embarassades

Les infeccions d’orina durant l’embaràs són bastant habituals i les estadístiques determinen que entre un 5 i un 10% de les gestants patirà alguna ITU (Infecció del Tracte Urinari). Els canvis fisiològics que suposa un embaràs incrementen el risc de patir una infecció d’orina en comparació amb la resta de la població no gestant. Alhora, presentar una ITU estant embarassada comporta més riscos, tant per la dona com pel fetus. Per això és important iniciar un tractament amb antibiòtics quan abans per evitar que la infecció arribi als ronyons i desencadeni una pielonefritis, un estat molt greu en embarassades que provoca ingrés hospitalari i pot derivar en un part prematur si no es tracta immediatament. En alguns casos no es pot evitar perquè durant l’embaràs són habituals les infeccions d’orina asimptomàtiques, és a dir, no provoquen cap símptoma. Es denominen bacteriúries asimptomàtiques. Des del servei d’urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem quins són els factors de risc de patir infeccions d’orina durant l’embaràs i com es poden prevenir.

Factors de risc de patir ITU durant l’embaràs

L’estat propi fisiològic de l’embaràs facilita que es desencadenin ITU’s, ja que el desplaçament dels òrgans pel creixement del ventre dificulten buidar completament la bufeta entre altres canvis:

  • Dilatació dels urèters (conductes que comuniquen els ronyons amb la bufeta).
  • Pressió sobre els urèters i la bufeta per la mida de l’úter que va creixent.
  • Poc to muscular als urèters.
  • Major reflux de la bufeta als urèters.
  • Augment del volum de la bufeta.
  • Increment del pH de l’orina.

A banda d’això, existeixen altres factors de risc que poden incrementar les possibilitats de patir una infecció d’orina durant l’embaràs:

  • Haver patit amb anterioritat infeccions d’orina de repetició.
  • Presentar un historial de pedres al ronyó.
  • Embarassos anteriors.
  • Tenir diabetis tipus 2.
  • Presentar malformacions uroginecològiques.
  • Patir malalties neurològiques que afecten la micció.

Com evitar les infeccions d’orina durant l’embaràs

Per evitar qualsevol mena d’Infecció del Tracte Urinari durant l’embaràs, els professionals recomanen fer cultius d’orina trimestrals per detectar bacteris. Per altra banda, en dones que tenen factors de risc afegits als que són habituals durant l’embaràs (ITU’s prèvies de repetició, historial de pedres al ronyó o còlics nefrítics, etc.) seria interessant mantenir un tractament amb probiòtics durant tota la gestació, sempre amb un seguiment exhaustiu per part de professionals mèdics que adeqüin les dosis al cas particular de cada dona.

L’ús de probiòtics en tractaments amb antibiòtic

L’accés a tractaments amb antibiòtics va revolucionar la medicina. Malalties que abans suposaven la mort del pacient, ara es podien curar. Aquests fàrmacs lluiten contra els microbis i n’hi ha de molts tipus: antibacterians, antivirals, antimicòtics i antiparasitaris. I també existeixen els antibiòtics denominats d’ampli espectre, perquè són eficaços contra diferents organismes. Això sí, com totes les medicines, els antibiòtics també tenen algunes contraindicacions que durant moltes dècades no s’han tingut en compte, ja que el benefici que ofereixen és major als efectes secundaris que poden suposar. Un dels més comuns té a veure amb l’alteració de la microbiota estomacal i vaginal, cosa que pot derivar en infeccions d’orina de repetició o l’aparició de fongs que debiliten l’estat de salut general de les persones. Des del servei de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem com lluitar contra els efectes secundaris dels tractaments amb antibiòtic amb l’ajuda de probiòtics.

Els efectes secundaris de l’ús d’antibiòtics

El tractament amb antibiòtics és imprescindible en alguns processos d’infecció d’orina, faringitis, angines o refredat (sempre que l’origen sigui bacterià i no víric). També en altres circumstàncies com la infecció de ferides o cicatrius postoperatòries que pot expandir-se provocant una sepsia (una reacció en cadena per tot el cos). Així que l’ús d’antibiòtics està més que justificat, però té algunes conseqüències: 

  • El desajust en la microbiota de l’estómac provocant malestars digestius.
  • El desajust en la microbiota de la vagina facilitant les infeccions d’orina, malestar en les relacions sexuals i alteració de l’endometri (pot dificultar la implantació en processos de cerca de l’embaràs).
  • Aparició de fongs en el cas d’infeccions d’orina que faciliten les reinfeccions.

Per evitar aquests efectes secundaris no desitjables, els experts recomanen prendre probiòtics durant el tractament amb antibiòtic i allargar-lo uns dies després que hagi finalitzat.

Com prendre correctament probiòtics?

Normalment, els metges que recepten els antibiòtics també prescriuen l’ús de probiòtics per evitar alteracions de la microbiota i evitar reinfeccions. Però els farmacèutics també són una figura clau que poden recomanar-los.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) els probiòtics són microorganismes vius que si es consumeixen en quantitats adequades, proporcionen un benefici per a la salut. Aconsegueixen mantenir l’equilibri de la microbiota evitant que es reprodueixi un major nombre de bacteris dolents a l’intestí o la vagina.

Abans de prendre un probiòtic és important consultar amb un professional mèdic o farmacèutic que faci una recomanació personalitzada i ajustada a les circumstàncies de cada pacient.

Quan és necessari fer-se un estudi biomecànic de la marxa?

El running ja fa temps que va arribar per quedar-se. Una manera fàcil i barata de practicar esport, siguis on siguis. Sense haver de pagar quotes de gimnàs o reservar sales. Es pot practicar a qualsevol hora i es necessiten poc més que unes sabatilles esportives i roba còmoda. 

El running, s’ha convertit en un dels esports estrella a entorns rurals i urbans; al marge de la proliferació de curses populars amb alta participació. Tot i això, no tots i totes les runners treuen profit de la seva pràctica esportiva al 100%. Sabies que si surts a córrer pots millorar els teus resultats amb un bon estudi biomecànic de la marxa? Els experts del servei de podologia al centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquen en què consisteix aquest estudi, que al marge de millorar el rendiment esportiu també pot ajudar a persones que tenen lesions al peu o pateixen dolors crònics.

Què és un estudi biomecànic de la marxa?

L’estudi biomecànic de la marxa diagnostica de forma precisa si el pacient camina de manera correcta o si la seva marxa pot generar alguna patologia o frenar la velocitat que adquireix quan es mou.

Per a realitzar l’estudi es fa servir una tecnologia que replica la geometria del peu obtenint un motlle virtual en format 3D. Després, un podòleg expert analitza els resultats i valora quins són els punts de suport del peu per aconseguir un diagnòstic acurat que permeti millorar la marxa.

En resum, l’estudi permet observar la postura i la forma de caminar del pacient, la relació entre els dos peus, genolls, malucs i columna. Entre els tractaments disponibles destaca l’ús de plantilles i altres exercicis i estiraments.

Qui pot fer servir un estudi biomecànic de la marxa?

Qualsevol persona pot fer-se un estudi biomecànic de la marxa per conèixer la seva forma de caminar, prevenir i tractar possibles lesions. Però majoritàriament està indicat per a:

  • Esportistes professionals, especialment corredors.
  • Esportistes recreatius, especialment corredors.
  • Persones amb molèsties o lesions als peus.

Caminar de forma inadequada pot provocar dolor i alteracions als peus. Si vols saber si és el teu cas, demana cita amb el servei de podologia de Mútua Penedès.

Puc contagiar-me de grip a través dels ulls?

Els ulls poden ser, igual que el nas o la boca, una via d’entrada d’alguns virus al cos si hi arriben restes de secrecions d’una persona infectada. Per exemple, en el cas de la grip, es pot transmetre d’un/a infectat/da a una persona sana que hi està físicament a prop; la primera persona estossega, expulsa petites gotes de saliva, de les quals una proporció arriba a la mà de la segona, qui sense ser conscient del que ha passat, es frega l’ull amb aquesta mà. Amb aquest gest aparentment innocu, el virus ha entrat al cos.

Per això, cal seguir les recomanacions habituals per evitar els contagis (tapar-se la boca i el nas en esternudar, rentar-se les mans amb freqüència, dur una vida sana en general, vacunar-se, etc.), a més de tenir en compte que també s’ha de posar atenció a la zona dels ulls. És a dir, addicionalment s’aconsella:

  • Evitar tocar-se els ulls quan no sigui imprescindible.
  • Abstenir-se de compartir objectes que vagin a la zona dels ulls (com ara maquillatge o tovalloles).
  • Evitar el contacte molt proper amb persones infectades.
  • Fer servir mocadors d’un sol ús.

Altres virus contagiosos a través dels ulls

Hi ha altres malalties infeccioses que es poden transmetre per contacte amb la superfície ocular, com el coronavirus o la conjuntivitis. Per això és important seguir els consells anteriors i, en cas de contagi, tractar els símptomes de manera adequada.Per tal de fer un bon diagnòstic i prescriure el tractament més indicat, caldrà acudir a la consulta mèdica. Si el/la pacient sospita que pot tenir una malaltia com les descrites anteriorment, es recomana que, a més, faci servir una mascareta.