Les infeccions d’orina asimptomàtiques en embarassades

Les infeccions d’orina durant l’embaràs són bastant habituals i les estadístiques determinen que entre un 5 i un 10% de les gestants patirà alguna ITU (Infecció del Tracte Urinari). Els canvis fisiològics que suposa un embaràs incrementen el risc de patir una infecció d’orina en comparació amb la resta de la població no gestant. Alhora, presentar una ITU estant embarassada comporta més riscos, tant per la dona com pel fetus. Per això és important iniciar un tractament amb antibiòtics quan abans per evitar que la infecció arribi als ronyons i desencadeni una pielonefritis, un estat molt greu en embarassades que provoca ingrés hospitalari i pot derivar en un part prematur si no es tracta immediatament. En alguns casos no es pot evitar perquè durant l’embaràs són habituals les infeccions d’orina asimptomàtiques, és a dir, no provoquen cap símptoma. Es denominen bacteriúries asimptomàtiques. Des del servei d’urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem quins són els factors de risc de patir infeccions d’orina durant l’embaràs i com es poden prevenir.

Factors de risc de patir ITU durant l’embaràs

L’estat propi fisiològic de l’embaràs facilita que es desencadenin ITU’s, ja que el desplaçament dels òrgans pel creixement del ventre dificulten buidar completament la bufeta entre altres canvis:

  • Dilatació dels urèters (conductes que comuniquen els ronyons amb la bufeta).
  • Pressió sobre els urèters i la bufeta per la mida de l’úter que va creixent.
  • Poc to muscular als urèters.
  • Major reflux de la bufeta als urèters.
  • Augment del volum de la bufeta.
  • Increment del pH de l’orina.

A banda d’això, existeixen altres factors de risc que poden incrementar les possibilitats de patir una infecció d’orina durant l’embaràs:

  • Haver patit amb anterioritat infeccions d’orina de repetició.
  • Presentar un historial de pedres al ronyó.
  • Embarassos anteriors.
  • Tenir diabetis tipus 2.
  • Presentar malformacions uroginecològiques.
  • Patir malalties neurològiques que afecten la micció.

Com evitar les infeccions d’orina durant l’embaràs

Per evitar qualsevol mena d’Infecció del Tracte Urinari durant l’embaràs, els professionals recomanen fer cultius d’orina trimestrals per detectar bacteris. Per altra banda, en dones que tenen factors de risc afegits als que són habituals durant l’embaràs (ITU’s prèvies de repetició, historial de pedres al ronyó o còlics nefrítics, etc.) seria interessant mantenir un tractament amb probiòtics durant tota la gestació, sempre amb un seguiment exhaustiu per part de professionals mèdics que adeqüin les dosis al cas particular de cada dona.

L’ús de probiòtics en tractaments amb antibiòtic

L’accés a tractaments amb antibiòtics va revolucionar la medicina. Malalties que abans suposaven la mort del pacient, ara es podien curar. Aquests fàrmacs lluiten contra els microbis i n’hi ha de molts tipus: antibacterians, antivirals, antimicòtics i antiparasitaris. I també existeixen els antibiòtics denominats d’ampli espectre, perquè són eficaços contra diferents organismes. Això sí, com totes les medicines, els antibiòtics també tenen algunes contraindicacions que durant moltes dècades no s’han tingut en compte, ja que el benefici que ofereixen és major als efectes secundaris que poden suposar. Un dels més comuns té a veure amb l’alteració de la microbiota estomacal i vaginal, cosa que pot derivar en infeccions d’orina de repetició o l’aparició de fongs que debiliten l’estat de salut general de les persones. Des del servei de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem com lluitar contra els efectes secundaris dels tractaments amb antibiòtic amb l’ajuda de probiòtics.

Els efectes secundaris de l’ús d’antibiòtics

El tractament amb antibiòtics és imprescindible en alguns processos d’infecció d’orina, faringitis, angines o refredat (sempre que l’origen sigui bacterià i no víric). També en altres circumstàncies com la infecció de ferides o cicatrius postoperatòries que pot expandir-se provocant una sepsia (una reacció en cadena per tot el cos). Així que l’ús d’antibiòtics està més que justificat, però té algunes conseqüències: 

  • El desajust en la microbiota de l’estómac provocant malestars digestius.
  • El desajust en la microbiota de la vagina facilitant les infeccions d’orina, malestar en les relacions sexuals i alteració de l’endometri (pot dificultar la implantació en processos de cerca de l’embaràs).
  • Aparició de fongs en el cas d’infeccions d’orina que faciliten les reinfeccions.

Per evitar aquests efectes secundaris no desitjables, els experts recomanen prendre probiòtics durant el tractament amb antibiòtic i allargar-lo uns dies després que hagi finalitzat.

Com prendre correctament probiòtics?

Normalment, els metges que recepten els antibiòtics també prescriuen l’ús de probiòtics per evitar alteracions de la microbiota i evitar reinfeccions. Però els farmacèutics també són una figura clau que poden recomanar-los.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) els probiòtics són microorganismes vius que si es consumeixen en quantitats adequades, proporcionen un benefici per a la salut. Aconsegueixen mantenir l’equilibri de la microbiota evitant que es reprodueixi un major nombre de bacteris dolents a l’intestí o la vagina.

Abans de prendre un probiòtic és important consultar amb un professional mèdic o farmacèutic que faci una recomanació personalitzada i ajustada a les circumstàncies de cada pacient.

Quan és necessari fer-se un estudi biomecànic de la marxa?

El running ja fa temps que va arribar per quedar-se. Una manera fàcil i barata de practicar esport, siguis on siguis. Sense haver de pagar quotes de gimnàs o reservar sales. Es pot practicar a qualsevol hora i es necessiten poc més que unes sabatilles esportives i roba còmoda. 

El running, s’ha convertit en un dels esports estrella a entorns rurals i urbans; al marge de la proliferació de curses populars amb alta participació. Tot i això, no tots i totes les runners treuen profit de la seva pràctica esportiva al 100%. Sabies que si surts a córrer pots millorar els teus resultats amb un bon estudi biomecànic de la marxa? Els experts del servei de podologia al centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquen en què consisteix aquest estudi, que al marge de millorar el rendiment esportiu també pot ajudar a persones que tenen lesions al peu o pateixen dolors crònics.

Què és un estudi biomecànic de la marxa?

L’estudi biomecànic de la marxa diagnostica de forma precisa si el pacient camina de manera correcta o si la seva marxa pot generar alguna patologia o frenar la velocitat que adquireix quan es mou.

Per a realitzar l’estudi es fa servir una tecnologia que replica la geometria del peu obtenint un motlle virtual en format 3D. Després, un podòleg expert analitza els resultats i valora quins són els punts de suport del peu per aconseguir un diagnòstic acurat que permeti millorar la marxa.

En resum, l’estudi permet observar la postura i la forma de caminar del pacient, la relació entre els dos peus, genolls, malucs i columna. Entre els tractaments disponibles destaca l’ús de plantilles i altres exercicis i estiraments.

Qui pot fer servir un estudi biomecànic de la marxa?

Qualsevol persona pot fer-se un estudi biomecànic de la marxa per conèixer la seva forma de caminar, prevenir i tractar possibles lesions. Però majoritàriament està indicat per a:

  • Esportistes professionals, especialment corredors.
  • Esportistes recreatius, especialment corredors.
  • Persones amb molèsties o lesions als peus.

Caminar de forma inadequada pot provocar dolor i alteracions als peus. Si vols saber si és el teu cas, demana cita amb el servei de podologia de Mútua Penedès.

Puc contagiar-me de grip a través dels ulls?

Els ulls poden ser, igual que el nas o la boca, una via d’entrada d’alguns virus al cos si hi arriben restes de secrecions d’una persona infectada. Per exemple, en el cas de la grip, es pot transmetre d’un/a infectat/da a una persona sana que hi està físicament a prop; la primera persona estossega, expulsa petites gotes de saliva, de les quals una proporció arriba a la mà de la segona, qui sense ser conscient del que ha passat, es frega l’ull amb aquesta mà. Amb aquest gest aparentment innocu, el virus ha entrat al cos.

Per això, cal seguir les recomanacions habituals per evitar els contagis (tapar-se la boca i el nas en esternudar, rentar-se les mans amb freqüència, dur una vida sana en general, vacunar-se, etc.), a més de tenir en compte que també s’ha de posar atenció a la zona dels ulls. És a dir, addicionalment s’aconsella:

  • Evitar tocar-se els ulls quan no sigui imprescindible.
  • Abstenir-se de compartir objectes que vagin a la zona dels ulls (com ara maquillatge o tovalloles).
  • Evitar el contacte molt proper amb persones infectades.
  • Fer servir mocadors d’un sol ús.

Altres virus contagiosos a través dels ulls

Hi ha altres malalties infeccioses que es poden transmetre per contacte amb la superfície ocular, com el coronavirus o la conjuntivitis. Per això és important seguir els consells anteriors i, en cas de contagi, tractar els símptomes de manera adequada.Per tal de fer un bon diagnòstic i prescriure el tractament més indicat, caldrà acudir a la consulta mèdica. Si el/la pacient sospita que pot tenir una malaltia com les descrites anteriorment, es recomana que, a més, faci servir una mascareta.

5 consells per a recuperar la rutina dels àpats després de Nadal

Les festes nadalenques sempre són un motiu de celebració i no hi ha cosa que ens agradi més a la nostra societat que reunir-nos al voltant d’una taula per menjar i celebrar. Ara bé, els àpats de Nadal s’allarguen moltes hores i els menús habitualment són copiosos i calòrics. No és gens estrany que la majoria de les persones faci un parèntesi en la seva dieta saludable i les seves rutines. Ara que les dates assenyalades ja són cosa del passat, des del servei de Nutrició del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquen alguns consells per a recuperar la rutina dels àpats després de Nadal.

Els horaris dels àpats diaris

La part més fàcil de tornar a la rutina després de les festes nadalenques és la que està relacionada amb el menjar. Tornada a la feina i a l’escola, amb uns horaris molt marcats que permeten establir de forma ràpida i poc traumàtica un retorn als horaris anteriors d’esmorzars, dinars, berenars i sopars. Aquesta és una bona premissa per iniciar de nou una dieta més lleugera i saludable en comparació amb els àpats copiosos de les celebracions.

Consells per a recuperar la rutina després de Nadal

La part més complicada té a veure amb la preparació dels àpats. Si prèviament s’ha menjat més dolç i salat del que és habitual, el cos continuarà demanant aquestes altes dosis. 

  • Treballar la palatabilitat dels aliments: introduir de nou i a poc a poc aliments amb menys contingut de sucre i sal.
  • Introduir més espècies i condiments a la teva cuina per incrementar el sabor dels aliments. Això els farà més palatables com els productes menys saludables que segurament has consumit aquest Nadal.
  • Cuinar plats equilibrats seguint les guies de la Generalitat. 
  • Optar per preparacions al vapor, a la planxa, al forn o en papillota.
  • Intentar fer els trajectes diaris caminant i pujar escales evitant els ascensors. Això permetrà recuperar una vida activa.

Fractures per estrès: causes i mètodes preventius

Les fractures per estrès o sobrecàrrega són petites fissures a l’os que es desenvolupen a causa de microtraumatismes repetits o d’una càrrega excessiva en l’estructura òssia. Encara que poden afectar qualsevol part, aquestes lesions són especialment freqüents als ossos del peu i a la zona inferior de la cama, atès que suporten gran part del pes del cos. Els esportistes, sobretot els d’elit, són els que més pateixen aquestes lesions, causades per les altes càrregues a les quals se sotmeten durant els entrenaments.

Símptomes i factors de risc

El principal símptoma de la fractura per estrès és un dolor a la zona de la fractura, que sol augmentar amb l’activitat física i disminuir en respòs. Hi ha diversos factors que augmenten el risc de patir aquestes fractures:

  • Esports d’alt impacte (atletisme, bàsquet, tenis, etc.).
  • Osteoporosi o afectacions que afebleixin els ossos.
  • Increment sobtat d’activitat física.
  • Problemes o falta de mobilitat als peus.
  • Fractures per sobrecàrrega prèvies.

Mètodes preventius

Les fractures per estrès poden arribar a evitar-se seguint els següents consells:

  • Utilitza un calçat adequat.
  • Evita el sobreentrenament.
  • Defuig dels canvis bruscos de superfícies.
  • Millora la tècnica de moviment.
  • Porta una bona alimentació.
  • Realitza els canvis de manera progressiva.

Això sí, les fractures per estrès són difícils de diagnosticar, i sovint es confonen amb altres patologies, motiu pel qual és necessari acudir a un expert. A Mútua Penedès disposem del servei de traumatologia l’objectiu del qual és la prevenció, el diagnòstic i el tractament de pacients amb malalties del sistema musculoesquelètic. Si recentment has patit una lesió o experimentes un dolor brusc no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

Consells per a prevenir l’anèmia

La tardor sovint ve acompanyada de sensacions com el cansament i la debilitat, causades per la disminució de les hores de llum, el descens de les temperatures i l’alimentació poc equilibrada duta durant l’estiu. Tot això provoca que, durant aquesta estació, el cos redueixi la producció de glòbuls vermells, un fet que pot acabar derivant en anèmia.

Què és l’anèmia?

L’anèmia és un trastorn que es caracteritza per una reducció en la quantitat de glòbuls vermells o d’hemoglobina en la sang. L’hemoglobina, una proteïna present en aquests glòbuls, és responsable de transportar l’oxigen des dels pulmons fins a les diferents parts del cos. Per tant, quan els nivells d’hemoglobina són insuficients, el cos no rep l’oxigen necessari, fet que pot desencadenar diverses complicacions.

Aquesta malaltia pot ser causada per diferents factors: una mala alimentació, infeccions o inflamacions, malalties cròniques, antecedents familiars, afectacions obstetrícies o ginecològiques, etc. No obstant això, la causa principal sol ser una dieta baixa en ferro, motiu pel qual podem dir que l’anèmia és una malaltia previsible i totalment curable.

Símptomes de l’anèmia

Els símptomes més comuns de l’anèmia són els següents: 

  • Fatiga i debilitat.
  • Dispnea i taquicàrdia.
  • Marejos o sensació d’atordiment.
  • Fred a les mans o als peus.
  • Pèrdua de gana i pes.
  • Cefalea.
  • Pal·lidesa.

Encara que l’anèmia comença a manifestar-se com una disminució de la resistència a l’hora de fer exercici físic, quan aquesta es fa més intensa els símptomes s’accentuen, i apareixen amb el mínim esforç.

Com prevenir l’anèmia?

Introduir canvis a la dieta pot ajudar, en alguns casos, a reduir aquesta malaltia. Per això es recomana seguir una alimentació sana i variada:

  • Consumir aliments rics en ferro (carn vermella o magra, peix, llegum, cereals, aviram, etc.).
  • Consumir aliments rics en vitamina C (fruites i verdures). 
  • Evitar els aliments que alenteixen l’absorció de ferro (farina integral, avena, té, cafè, cacau, calci, etc.).

A més d’això, sempre que es presentin símptomes d’anèmia s’ha d’acudir a un especialista en el tema, aquest cas l’hematòleg. A Mútua Penedès disposem de servei d’hematologia, encapçalat pel doctor Jordi Zaragoza, qui s’encarrega de diagnosticar i tractar les malalties de la sang i els seus components cel·lulars. Si necessites concertar una visita amb aquest especialista contacta amb nosaltres. 

Els esmorzars més saludables

L’esmorzà és l’àpat més important del dia. Després de tota la nit sense menjar, l’organisme està en dejú i, ingerir quelcom en despertar-nos ens aporta l’energia suficient per enfrontar el nou dia. Això sí, cal que aquest sigui saludable, i que aporti els nutrients suficients que s’aniran necessitant al llarg de la jornada.

Què es recomana menjar?

Segons els experts, un esmorzar complet ha de tenir farinacis, làctics i fruita. Ara bé, no tot s’hi val. Els elements més recomanables són els següents:

  • Pa o torrades (preferiblement de llavors integrals i cuits amb fermentacions llargues).
  • Flocs de blat de moro.
  • Musli.
  • Arròs inflat.
  • Llet.
  • Iogurt natural.
  • Fruita fresca de temporada.
  • Fruita seca o dessecada.
  • Hortalisses.
  • Aliments proteics (ous, formatge, humus, etc.).
  • Aliments grassos (alvocat, crema d’ametlles, etc.).

Què es recomana evitar?

Sovint el desconeixement o la pressa de primera hora del matí poden conduir a no prendre l’opció més saludable. Hi ha alguns aliments els quals habitualment se solen consumir durant l’esmorzar que s’han d’evitar:

  • Cereals ensucrats.
  • Flams i natilles.
  • Aliments processats.
  • Brioixeria i galetes.
  • Sucs i batuts (porten sucres afegits).
  • Mantega i margarina.
  • Mel.
  • Melmelada.
  • Xocolata i cacau en pols.
  • Embotits i carns processades.

En definitiva, un bon esmorzar és clau pel teu benestar, gran part de la teva energia diària prové d’aquest. A Mútua Penedès vetllem per la teva salut, i per això hem volgut posar al teu abast aquests coneixements. Si vols ampliar la informació d’aquest article o sol·licitar una dieta que s’adapti millor a les teves necessitats posa’t en contacte amb nosaltres. Et proporcionarem una visita amb la doctora Naomi Navarro Garriga, especialista en dietètica i nutrició.

La radiografia: característiques i consells

Avui parlem de la radiologia, una de les especialitats que Mútua Penedès disposa i que és encapçalada per la tècnica de radiologia Laura Olmedo Dominguez. L’objectiu d’aquest servei és la realització d’imatges de l’interior del cos per tal de diagnosticar malalties o patologies. I, aquestes es poden crear a través de raigs X, ultrasons o camps magnètics. 

La radiografia és la prova diagnòstica que més s’utilitza i s’obté mitjançant raigs X. Aquesta es fa servir per examinar estructures denses, com els ossos o els teixits, i es registra en format digital o pel·lícula. A la fotografia les diferents parts del cos es veuen clares o fosques segons la seva densitat. És per això, que les estructures denses apareixen de color blanc, i l’aire es veu de color negre. 

Aquest tipus de prova és totalment indolora, i serveix per diagnosticar una gran varietat d’afeccions, com fractures d’ossos, càries, pneumònies i pedres al ronyó. Ara bé, cal remarcar que, encara que en una radiografia la dosi de radiació és molt petita, només cal fer-la quan és estrictament necessari. A més, malgrat les baixes radiacions, se sol col·locar proteccions als nens i als joves per tal de protegir-los.

Tot i que en funció de la radiografia el metge t’indicarà les pautes a seguir, hi ha un seguit de mesures que pots prendre per tal de facilitar l’experiència:

  • Fes servir roba còmoda: aquest tipus de roba et permet desvestir-te millor.
  • No duguis complements: la joieria pot interferir en la visió de la imatge, per la qual cosa es recomana no dur cap mena d’objecte de metall.
  • Orina abans de la prova: un cop iniciat el procés no es pot abandonar la sala, motiu pel qual s’aconsella no beure massa aigua l’estona prèvia.

La radiografia permet que el metge obtingui informació per triar la tècnica que més s’adequa a les necessitats de cada pacient. Davant d’una intervenció quirúrgica la radiografia serveix com a “full de ruta” i, en un context postintervenció pot ajudar a valorar el resultat obtingut. La utilitat d’aquest examen és múltiple i els beneficis que se n’extreu també. Si necessites realitzar-te una prova, contacta amb Mútua Penedès.

Quan s’ha d’anar cardiòleg?

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a escala mundial, i ho verifiquen les recents dades publicades per l’OMS. Les cardiopaties isquèmiques, que es produeixen quan es taponen les principals artèries del cor, són un problema especialment perillós. I, quan es desencadenen, el percentatge de morir és molt elevat. Ara bé, es calcula que el 80% d’aquests esdeveniments cardiovasculars prematurs podrien prevenir-se controlant els factors de risc. La clau rau, doncs, en fer petits canvis als nostres hàbits i adaptar-los a un estil de vida més saludable.

Els factors de risc

Els factors de risc cardiovascular augmenten la probabilitat de patir malalties al cor, i poden ser inherents o relacionats amb els hàbits diaris. Entre els més comuns s’hi troben:

  • Antecedents familiars
  • Hipertensió arterial 
  • Colesterol alt
  • Tabaquisme
  • Diabetis
  • Sedentarisme
  • Dieta poc saludable

Com prevenir-los?

Encara que alguns tipus de malalties cardiovasculars són inevitables, molts altres es poden reduir considerablement modificant l’estil de vida. Alguns dels factors que t’ajudaran són:

  • Seguir una dieta sana 
  • Fer exercici
  • Deixar de fumar

Freqüència de visita al cardiòleg

En la majoria dels casos, es recomana acudir al cardiòleg anualment a partir dels 45 – 50 anys, ja que un cop passada aquesta franja les probabilitats de patir una patologia d’aquest tipus incrementa. No obstant això, aquells qui presenten algun factor de risc han de visitar-se abans de l’edat preestablerta, i amb certa freqüència, per tal de prevenir qualsevol ensurt.

A més, també és important acudir a un professional del cor quan es presenta algun símptoma preocupant, com podria ser:

  • Dolor toràcic
  • Pressió al pit
  • Palpitacions
  • Sensació d’ofec
  • Episodis de síncopes
  • Cansament intens

A Mútua Penedès disposem de dos professionals en cardiologia, el doctor Gabriel Rodriguez Gonzalez i el doctor Pere Carbonell Coll. El seu principal objectiu és diagnosticar i tractar les malalties que afecten el cor, i posar-hi solució com més aviat millor. Si hi ha algun aspecte relacionat amb aquest òrgan que et preocupa, demana hora de visita. Ambdós doctors t’atendran amb total dedicació.