5 errors que poden acabar en lesió si comences a córrer aquesta primavera

5 errors que poden acabar en lesió si comences a córrer aquesta primavera

El bon temps de la primavera convida a gaudir de l’oci a l’exterior i la pràctica d’esport es converteix en una de les opcions preferides per la majoria. De tota manera, encara que fer exercici és essencial per a mantenir un bon estat de salut, és imprescindible seguir certes pautes per evitar lesions. Des del servei de medicina de l’esport del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns dels errors més comuns que poden acabar en lesió si comences a córrer o a practicar altres esports aquesta primavera.

Els errors que poden acabar en lesió muscular

Els carrers i parcs de grans ciutats i municipis són l’escenari ideal per a tots els runners que han desempolsat les sabatilles de córrer aquesta primavera i han tornat a fer quilòmetres. Però s’ha d’anar amb compte per evitar alguns errors molt comuns que poden acabar en lesió si es comença a córrer durant aquesta estació. A Mútua Penedès t’expliquem quins són aquests errors:

  1. Reprendre l’exercici al mateix nivell que quan es va deixar. Tornar a practicar esport implica començar sempre de zero, a poc a poc, per donar temps al cos de tornar a adaptar-se a la intensitat de la pràctica. Si no es segueixen aquestes pautes el més probable és que aparegui una lesió.
  2. No escalfar la musculatura. Sempre s’han d’escalfar els músculs per activar-los abans de la pràctica esportiva. En cas contrari és més fàcil que la intensitat agafi la musculatura en fred i aparegui alguna lesió.
  3. Pràctica excessiva o inadequada. Sortir a córrer és beneficiós, permet enfortir els músculs i ossos, evitant la descalcificació. En qualsevol cas, un excés o mals hàbits poden derivar en lesions com fractures per estrès o el deteriorament del cartílag. Per a minimitzar riscos, la millor opció és combinar el running amb altres esports que no siguin d’impacte com la natació. 
  4. Un equipament inapropiat. El tipus de sabatilles que es fan servir per sortir a córrer tenen més importància de la que es pensa normalment. Un calçat de mala qualitat, d’una talla equivocada o que no s’adapti a les necessitats específiques de cada corredor, incrementa les possibilitats de patir una lesió.
  5. Obviar les revisions mèdiques anuals. És important revisar periòdicament el nostre estat de salut per a prevenir lesions que poden aparèixer si el nostre cos experimenta certs canvis. També cal saber que si es practica el running habitualment, encara que sigui de forma recreativa, aconsellem un seguiment amb un equip de fisioterapeutes experts en medicina de l’esport per prevenció.

Recorda que pots demanar cita amb el servei de medicina de l’esport del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites revisar fer un seguiment de la teva pràctica esportiva, estàs preparant alguna cursa important o vols evitar una lesió futura.

Lesions més freqüents en reprendre l’esport a la primavera i com evitar-les

Lesions més freqüents en reprendre l’esport a la primavera i com evitar-les

El sol de la primavera convida a fer més plans a l’aire lliure i no només d’oci, també tots aquells relacionats amb la pràctica d’esport. Els dies s’allarguen i les temperatures pugen, la combinació ideal per fer exercici a l’exterior. Aquest entusiasme fruit el bon temps pot amagar un regal enverinat, ja que moltes persones han estat menys actives durant l’hivern i una tornada no progressiva a l’esport pot provocar lesions. Des del servei de traumatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem algunes de les lesions més freqüents en reprendre l’esport a la primavera i com evitar-les.

Les lesions més freqüents a la primavera

Com ja hem apuntat, l’increment de l’activitat física a l’aire lliure durant la primavera comporta també un risc més elevat de patir certes lesions típiques d’aquesta estació. Des de Mútua Penedès fem un repàs de les més habituals:

  • Esquinços. En la seva gran majoria provocats per falta de preparació. L’augment de les caminades, la pràctica de senderisme o les activitats esportives en terrenys irregulars faciliten l’aparició d’esquinços.
  • Contractures, distensions i tendinitis. Es tracta de lesions derivades de la represa brusca de l’exercici (tenis, córrer, bicicleta) sense escalfament previ.
  • Ferides i rascades. Apareixen com a resultat de caigudes o accidents lleus durant activitats a l’aire lliure.
  • Fascitis plantar i altres problemàtiques als peus pel canvi de calçat. L’ús de xancletes, sandàlies planes o calçat no adequat per caminar llargues distàncies pot provocar dolor intens al taló.

Com evitar les lesions típiques de la primavera

  • Augmentar la intensitat de l’exercici de forma progressiva.
  • Utilitzar calçat adequat amb bona subjecció.
  • Realitzar escalfaments abans de qualsevol activitat esportiva.

Recorda que pots demanar cita amb el servei de traumatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites revisar alguna lesió preexistent per evitar problemes en el futur.

Coneixes bé els teus ulls?

Els ulls són òrgans molt complexos que, per permetre’ns la visió, disposen de molts components (cèl·lules, membranes, lents, músculs, nervis…). Conèixer les diferents parts de l’anatomia dels ulls ajudarà a entendre millor com funciona la visió i què passa quan hi ha algun problema.

Habitualment en oftalmologia es diferencien aquestes 4 zones:

  • Exterior del globus ocular. L’ull es troba dins de l’òrbita, la cavitat òssia que el protegeix, i es mou gràcies als sis músculs que hi queden adherits per la capa que recobreix l’ull, l’escleròtica.
  • Superfície de l’ull. Hi ha la conjuntiva, una membrana transparent que recobreix l’ull i la part interior de les parpelles. Aquesta zona de l’ull es manté hidratada gràcies a la glàndula lacrimal i les diferents parts de la pel·lícula lacrimal, que també el protegeixen.
  • Cambra anterior. Es tracta de la part frontal de l’ull. Just al davant hi ha la còrnia, la lent en forma de cúpula que permet l’entrada de la llum i suposa el 70% del poder d’enfocament de les imatges. Rere la còrnia hi ha l’humor aquós, un líquid generat i autoregulat pel propi ull per tal de nodrir-lo i mantenir la pressió ocular, i l’iris (la part acolorida), que amb la seva musculatura contreu i dilata la pupil·la regulant l’entrada de llum a l’ull. Finalment a la part més posterior hi tenim el cristal·lí, una lent natural que projecta la llum cap a la part posterior de l’ull i canvia de forma per enfocar millor, de manera que permet la visió propera i llunyana. 
  • Cambra posterior. Entre el cristal·lí i la cambra posterior hi trobem la cavitat vítria “plena” d’una substància gelatinosa anomenada humor vitri, a través del qual passa la llum enfocada per la còrnia i el cristal·lí fins a la retina, teixit sensible a la llum. A la retina hi ha bastons i cons, unes cèl·lules receptores de llum que permeten  la visió nocturna i diürna. També hi trobem una zona, anomenada màcula, que s’encarrega de la visió central i detallada. La retina transforma la llum en impulsos elèctrics, que envia al cervell a través del nervi òptic, formant així la visió.

Recorda que si tens qualsevol problema de visió, cal acudir a la consulta d’oftalmologia per tal que l’equip mèdic identifiqui correctament la mancança i pugui tractar-la al més aviat possible.

Què pot fer per tu el servei d’infermeria més enllà de les cures

La feina que desenvolupen les treballadores dels serveis d’infermeria a l’atenció primària i les consultes externes són molt importants imprescindibles per oferir una bona qualitat d’atenció al pacient. Normalment, es relacionen amb l’atenció assistencial i les cures:

  • Valoració, neteja i tractament de ferides i cremades (aplicació d’apòsits, embenatges, etc).
  • Extraccions de sang i col·locació de vies.
  • Administració de medicació (vacunes o injectables).
  • Realització d’algunes proves diagnòstiques com l’espirometria o el prick test d’al·lèrgies.
  • Presa de constants vitals (tensió arterial, temperatura, oxigen…)
  • Retirada de punts quirúrgics.
  • Seguiment i control dels pacients (glicèmia, Sintrom, etc).

Ara bé, la infermeria desenvolupa moltes altres funcions que no són tan conegudes per la població general. Des del servei d’infermeria del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem algunes de les més importants.

Les funcions del personal d’infermeria al marge de les cures

El servei d’infermeria va molt més enllà de les cures físiques directes, exercint un paper clau en la promoció de la salut, la gestió de malalties cròniques i el suport emocional:

  • Prevenció i promoció de la salut. L’objectiu principal és aconseguir conscienciar i educar a la població per prevenir malalties, fomentar hàbits de vida saludables, una nutrició adequada i la pràctica d’exercici moderat.
  • Gestió i acompanyament del pacient. El personal d’infermeria s’encarrega de gestionar l’atenció al pacient convertint-se en referents en el sistema sanitari, tant a l’atenció primària (centres de salut) com a l’hospitalària.
  • Educació sanitària. Formen als pacients i les seves famílies per gestionar malalties cròniques (diabetis, hipertensió) i per a l’autocura.
  • Especialització. Existeixen infermeres especialitzades en àrees com pediatria, salut mental, llevadores (obstetrícia-ginecologia), geriatria o cures intensives (UCI).

Al marge d’aquestes funcions específiques, les infermeres també s’encarreguen de dur a terme una feina silenciosa i cabdal com l’acompanyament, el seguiment i el suport emocional en situacions de malaltia crònica, per exemple. 

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’infermeria del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites acompanyament per millorar la teva qualitat de vida, l’aplicació de medicació o fer seguiment d’una malaltia crònica.

Els usos diagnòstics de les ecografies al marge de l’embaràs

Els usos diagnòstics de les ecografies al marge de l’embaràs

La majoria de les persones relacionen les ecografies amb l’embaràs, però en realitat aquesta prova diagnòstica serveix per identificar algunes patologies de salut general o fer seguiment d’altres existents. Des del servei d’ecografies del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns detalls sobre els usos i avantatges de les ecografies.

L’objectiu d’una ecografia

Les ecografies fan servir els ultrasons per obtenir imatges dels òrgans i altres sistemes de l’organisme com el vascular (venes i artèries) o el muscular. Tot i això, la creença popular associa les ecografies només al període de gestació i control obstètric de creixement del fetus en dones embarassades. I això és perquè a diferència de les radiografies, les ecografies no fan servir radiació, i per aquest motiu són les proves més segures per a embarassades i criatures.

L’ecografia com a eina diagnòstica permet la creació d’imatges bidimensionals o tridimensionals mitjançant ones sonores a diferents parts del cos, no només a l’úter de les gestants. Aquestes imatges ajuden als professionals a observar l’interior del cos sense cirurgia fent servir un transductor, un aparell que té forma de micròfon i que emet aquestes ones d’alta freqüència sobre la pell amb l’ajut d’un gel; es recullen els ecos que reboten als teixits que una màquina amb pantalla converteix en imatges.

Les ecografies permeten generar imatges en temps real convertint-se en un dels mètodes més versàtils a la medicina moderna.

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’ecografies del Centre Mèdic Mútua Penedès.

5 consells per a millorar la teva circulació

Mantenir una bona circulació de la sang és imprescindible per poder gaudir d’un bon estat de salut. De tota manera, de vegades el ritme actual de vida impossibilita o dificulta que el flux sanguini sigui l’adequat. Des del servei d’angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns consells per poder millorar la teva circulació i també et fem algunes advertències sobre certs hàbits que poden empitjorar el teu sistema circulatori.

Consells per millorar la circulació

Mantenir una bona circulació no sempre depèn exclusivament dels nostres hàbits, existeixen algunes patologies que poden dificultar-la. De tota manera sí que podem prendre certes decisions que ens ajudaran a mantenir a ratlla el nostre sistema circulatori. T’expliquem què hauries d’aplicar a les teves rutines:

  1. Portar una vida activa. El sedentarisme és un dels principals enemics de la circulació. Per això, moure’t cada dia, encara que sigui poc és un dels millors consells que pots tenir en compte. Caminar, pujar escales o fer petits moviments si treballes assegut ajuda a activar el retorn venós.
  2. Educació postural. Evitar estar massa estona en la mateixa postura és primordial. Estar moltes hores assegut o dret dificulta la circulació, especialment a les cames. L’ideal és fer pauses cada hora per canviar de posició o caminar uns minuts.
  3. Elevar les cames sempre que sigui possible. A casa, posar les cames en alt uns minuts al dia facilita el retorn de la sang cap al cor i alleuja la sensació de pesadesa.
  4. Bona alimentació i hidratació suficient. Una dieta equilibrada, baixa en sal i rica en fruita i verdura, ajuda a mantenir una bona salut vascular. Beure aigua suficient també és clau per a una circulació fluida.
  5. Evitar roba massa ajustada i la calor excessiva. La roba ajustada pot dificultar el flux sanguini, especialment a cames i cintura. A més, la calor dilata les venes i pot empitjorar la sensació de cames cansades.

Els senyals d’alerta per una mala circulació

  • Sensació de cames pesades o cansades, sobretot al final del dia.
  • Inflor a turmells o peus.
  • Formigueig o entumiment a les extremitats.
  • Aparició de varius o venes visibles.
  • Canvis de color a la pell (pal·lidesa o to blavós).
  • Rampes freqüents, especialment a la nit.

Si aquests símptomes són persistents, és recomanable consultar amb un especialista en angiologia per fer una valoració adequada.

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès.

Què és el glaucoma?

Aprofitant que el passat 12 de març va ser, com cada any en aquesta data, Dia Mundial del Glaucoma, parlem d’aquesta malaltia i per què és tan important que la població la conegui.

El glaucoma és una malaltia ocular que afecta el nervi òptic i pot provocar pèrdua de visió irreversible i ceguera si no es detecta a temps. Sovint s’inicia de manera silenciosa (la persona que en pateix no percep cap símptoma) en les fases inicials, però a mesura que avança s’evidencia. 

Malauradament, quan això succeeix, la pèrdua visual ja està molt avançada i no es pot recuperar. Per això, la detecció precoç mitjançant revisions oftalmològiques és essencial, especialment a partir dels 40 anys, edat en què el risc comença a augmentar significativament. 

Algunes dades sobre glaucoma

  • El glaucoma és una de les principals causes de ceguesa prevenible al món. És considerada la segona causa de ceguera irreversible en països desenvolupats i una de les primeres en països en vies de desenvolupament.
  • L’Associació Mundial del Glaucoma considera que almenys la meitat de les persones que tenen glaucoma no en són conscients, degut a que la malaltia no presenta símptomes visibles en fases inicials.
  • Tot i que el o la pacient no percebi que pateix glaucoma, un examen oftalmològic complet sí que permet detectar-lo fins i tot a les primeres etapes. 
  • Aquesta detecció precoç és la que permetrà aplicar-hi un tractament per desaccelerar la progressió de la malaltia i evitar una pèrdua de visió ràpida i irreversible. 
  • Hi ha condicionants que augmenten el risc de patir glaucoma, com ara:
    • Miopia
    • Pressió intraocular elevada
    • Antecedents familiars de glaucoma
    • Ascendència africana 

La detecció precoç és fonamental en la salut ocular. Tinguis l’edat que tinguis, recorda acudir a revisions oftalmològiques periòdiques, sobretot a partir dels 40 anys, edat a partir de la qual poden iniciar-se malalties com el glaucoma de manera latent. 

Com fer front als símptomes de l’al·lèrgia primaveral

L’arribada de la primavera significa per a moltes persones incomoditat, esternuts i viure envoltats de mocadors. Les al·lèrgies al pol·len provoquen una simptomatologia molt específica que afecta la vida diària de moltes persones: esternuts, picor als ulls, congestió nasal o cansament. En altres articles ja hem parlat de la importància de medicar-se adequadament, de les proves d’al·lèrgia i de diversos consells per alleujar els símptomes. Però, a més de tot això, hi ha un altre factor clau que sovint passa desapercebut: evitar alguns errors molt habituals que poden empitjorar l’al·lèrgia sense adonar-nos-en.

Des del servei d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem com fer front als símptomes de l’al·lèrgia primaveral parant especial atenció en els errors més comuns que es poden cometre, i que agreugen l’estat de salut de les persones al·lèrgiques.

Com fer front a l’al·lèrgia al pol·len evitant els errors més comuns

Un dels errors més habituals és ventilar la llar sense tenir en compte l’hora del dia. Obrir finestres a primera hora del matí o al vespre, quan els nivells de pol·len acostumen a ser més alts, pot fer que els símptomes s’intensifiquin. És preferible ventilar en les hores centrals de la jornada i durant poc temps.

També és habitual sortir a fer esport a l’aire lliure sense revisar els nivells de pol·len. L’activitat física és saludable, però en dies amb concentracions elevades pot agreujar la simptomatologia. Adaptar l’horari o optar per espais interiors pot marcar la diferència.

Un altre error freqüent és no canviar-se de roba, ni rentar-se els cabells en arribar a casa. El pol·len s’adhereix fàcilment a la roba i als cabells, i mantenir-los pot prolongar l’exposició durant hores, fins i tot dins de casa.

Finalment, moltes persones minimitzen els símptomes o s’automediquen sense consultar. L’al·lèrgia pot evolucionar d’un any a l’altre, i un seguiment mèdic adequat permet ajustar el tractament i evitar complicacions.

Fer front als símptomes de l’al·lèrgia primaveral no és només qüestió de prendre medicació, sinó també d’evitar petits hàbits que juguen en contra nostra. Identificar-los és un primer pas per viure la primavera amb més confort i tranquil·litat.

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès.

Cirurgia menor i medicina preventiva: per què treure una lesió a temps és clau

La medicina preventiva és clau per evitar problemàtiques futures, també en cirurgia menor. Existeixen tot un seguit de lesions, majoritàriament cutànies, que poden començar sent benignes, però que amb el temps, si no es solucionen poden provocar problemes importants i derivar en malalties. Des del servei de cirurgia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem la relació que existeix entre cirurgia i medicina preventiva, així com les lesions que s’han de treure a temps per evitar un empitjorament de l’estat general de salut de la persona i també de la mateixa lesió.

La medicina preventiva

La medicina preventiva, com el seu nom indica, és una especialitat mèdica centrada a evitar l’aparició de malalties, detectar-les precoçment i frenar la seva evolució. El més habitual és promoure hàbits saludables i identificant factors de risc en persones aparentment sanes. El seu objectiu principal és millorar la salut pública, augmentar l’esperança de vida i evitar complicacions o seqüeles innecessàries. 

En el cas concret de la cirurgia menor, la medicina preventiva es practica fent ús de petites intervencions quirúrgiques que permeten extreure o extirpar lesions que poden agreujar-se si no es tracten com, per exemple, els quists sebacis.

Aplicació de medicina preventiva amb cirurgia

És necessari tractar totes aquelles lesions que no són preocupants, però molesten per evitar que derivin en problemàtiques més greus:

• Quists sebacis. Solen ser benignes, però creixen amb el temps i poden inflamar-se o infectar-se si no s’eliminen. Una extirpació senzilla en consulta evita dolor i infeccions recurrents.

• Lipomes (boletes de greix). També són benignes i poden augmentar de mida o molestar amb el moviment. Si es treuen quan són petits, la cicatriu és mínima i el procediment ràpid.

• Berrugues i lesions víriques. Sovint causen dolor al caminar quan apareixen en els peus i altres molèsties quan es tracta d’altres parts del cos. En qualsevol cas es recomana tractar-les precoçment per evitar que s’estenguin. 

• Fibromes cutanis o “etiquetes de pell”. No són perillosos, però es poden enganxar amb la roba i fer mal. S’eliminen en minuts amb anestèsia local.

• Ungles encarnades. Són doloroses i poden infectar-se si no es corregeix el problema. Amb un petit procediment es pot resoldre el dolor i l’envermelliment. 

Recorda que pots demanar cita amb el servei de cirurgia del Centre Mèdic Mútua Penedès de dilluns a divendres de 8 h a 11 h.

Com preparar-se per a una analítica de sang

Les analítiques de sang són les proves de diagnòstic no invasiu que més es realitzen en el món. L’extracció d’una mostra de sang permet estudiar possibles alteracions, dèficits i nivells descontrolats de certes substàncies. Tot això permet elaborar al personal mèdic un diagnòstic acurat o proporciona pistes i una guia d’altres proves que s’haurien de dur a terme. Des del servei d’anàlisis clíniques del Centre Mèdic Mútua Penedès, ja hem parlat amb anterioritat dels tipus d’extraccions i ara ens centrem en la preparació prèvia que hauria d’anar associada abans de realitzar-se qualsevol anàlisi de sang.

La preparació prèvia a una analítica de sang

Abans de fer-se una analítica de sang és habitual tenir dubtes sobre si cal anar en dejú o si la medicació pot alterar els resultats. Conèixer aquesta informació prèviament ajuda a evitar errors i a garantir resultats fiables.

El dejuni

No totes les analítiques de sang requereixen dejuni, però la majoria sí. El dejuni és especialment important quan s’analitzen paràmetres relacionats amb el metabolisme. Les pautes habituals indiquen una forquilla d’entre 8 i 12 hores en proves com:

  • Glucosa.
  • Colesterol i triglicèrids.
  • Insulina.
  • Algunes analítiques hepàtiques.

Durant aquest temps no s’ha de menjar ni beure res que no sigui aigua. El cafè, les infusions, begudes ensucrades o fins i tot mastegar xiclet poden alterar els resultats. L’aigua, en canvi, està permesa i recomanada per evitar la deshidratació.

En altres analítiques (hormones, marcadors inflamatoris, controls rutinaris generals), el dejuni no sempre és necessari, però és important seguir les indicacions específiques del professional sanitari o del centre on es fa l’extracció.

Medicació que pot alterar els resultats

Alguns medicaments poden modificar certs valors de l’analítica de sang. Per això, és fonamental informar sempre de la medicació que es pren, encara que sigui puntual o sense recepta.

Entre els fàrmacs que poden influir en els resultats destaquen:

  • Antiinflamatoris i analgèsics.
  • Anticonceptius hormonals.
  • Medicació per a la tensió arterial.
  • Antidepressius.
  • Corticoides.
  • Suplements vitamínics o de ferro.

Això no vol dir que s’hagi de deixar la medicació abans de l’analítica. En la majoria dels casos, s’ha de continuar el tractament amb normalitat, però el personal mèdic tindrà en compte aquesta informació a l’hora d’interpretar els resultats.

Seguir correctament les indicacions de dejuni i comunicar qualsevol tractament mèdic garanteix que l’analítica reflecteixi realment l’estat de salut. Sempre és millor preguntar abans de la prova que repetir-la després.

Recorda que pots fer-te les teves extraccions de sang al servei d’anàlisis clíniques del Centre Mèdic Mútua Penedès de dilluns a divendres de 8 h a 11 h.