Per què a la primavera notes més congestió, pressió en les oïdes o pèrdua d’audició lleu?

Per què a la primavera notes més congestió, pressió en les oïdes o pèrdua d’audició lleu?

La primavera és sinònim d’al·lèrgies i pujada de les temperatures. Però el canvi d’estació no només ens prepara per a la calor de l’estiu, també pot suposar la detecció d’algunes molèsties que poden afectar les rutines i el dia a dia d’algunes persones. Al marge dels símptomes d’al·lèrgia primaveral, la primavera pot provocar congestió (i no precisament per refredats), pressió en les oïdes i fins i tot pèrdua temporal d’audició lleu. Des del servei d’otorrinolaringologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns dels motius que provoquen aquesta simptomatologia tan molesta.

Per què notem congestió i pressió a les oïdes a la primavera?

La primavera és l’estació de l’any amb una concentració més elevada de pol·len que juntament amb l’augment de les temperatures, afavoreix l’alliberament d’histamina provocant la inflamació de les vies respiratòries altes i molta de la simptomatologia típica de les al·lèrgies primaverals.

Quan el sistema immunitari reacciona al pol·len, genera inflamació i mucositat que pot bloquejar les trompes d’Eustaqui, els petits conductes que connecten l’oïda mitjana amb la part posterior del nas i que equilibren la pressió. 

Aquesta congestió provoca que moltes persones sentin pressió, sensació d’oïdes tapades o pèrdua d’audició temporal a causa de l’acumulació de fluids o la incapacitat de les trompes per “obrir-se” i regular la pressió. Pren nota dels principals causants de la congestió i la pressió a les oïdes:

  • Inflamació de la trompa d’Eustaqui. Els al·lèrgens provoquen que el revestiment del nas i la gola s’inflami, inclosa l’entrada de la trompa d’Eustaqui. 
  • Acumulació de mucositat. La rinitis al·lèrgica augmenta la producció de moc, que pot bloquejar aquests conductes, provocant una sensació d’oïda tapada.
  • Retenció de líquid: Quan la trompa està bloquejada, el fluid es pot acumular darrere del timpà, el que dificulta la transmissió del so i causa una pèrdua auditiva (temporal).

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’otorrinolaringologia del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites revisar alguns símptomes relacionats amb les teves oïdes.

Com protegir la visió durant la pràctica esportiva

Fer esport aporta molts beneficis per la salut, però cal dur-ho amb certes mesures per evitar riscos per la salut ocular. I és que la pràctica esportiva comporta un risc de traumatismes oculars, irritacions i lesions derivades de cops, radiació solar o contacte amb agents externs. Per això, la prevenció i les revisions oftalmològiques periòdiques són fonamentals per mantenir una bona salut visual i optimitzar el rendiment esportiu. 

Quins riscos hi ha per la salut ocular?

Cada disciplina esportiva presenta riscos diferents:

  • En la natació, el clor de les piscines pot provocar irritació o fins i tot infeccions als ulls.
  • En esports de contacte, com la boxa o el rugbi, els impactes directes poden provocar traumatismes oculars greus. 
  • En esports de raqueta, com el pàdel o el tennis, la velocitat de la pilota incrementa el risc de lesions als ulls. 
  • En activitats a l’aire lliure, l’exposició continuada al sol, al vent o a la sorra pot afectar la superfície ocular. 

A més, algunes alteracions visuals poden influir directament en el rendiment esportiu. La visió perifèrica, la coordinació ocular o la percepció de profunditat són capacitats essencials en moltes disciplines i, si es veuen alterades, poden afectar la precisió i la capacitat de reacció. 

Què puc fer per prevenir-los?

Cada esport requereix unes precaucions pròpies de la pràctica d’aquella activitat. Per a molts d’ells (fins i tot esports de contacte o raqueta) es recomana l’ús d’ulleres protectores homologades, fetes amb materials resistents i adquirides en establiments especialitzats. 

També és important protegir-se dels raigs UVA amb ulleres de sol adequades i evitar l’ús de lents de contacte sense protecció addicional, sobretot en esports aquàtics o amb risc de traumatisme ocular. 

Cal recordar, a més, que a les revisions a la consulta d’oftalmologia podem detectar problemes visuals que poden passar desapercebuts i que afecten tant la salut com el rendiment esportiu. En alguns casos, aquestes exploracions són necessàries fins i tot per obtenir llicències federatives. 

En qualsevol cas, davant qualsevol incident o molèstia ocular, acudeix ràpidament al centre d’oftalmologia per revisar-ho.

6 consells per evitar les digestions pesades, els gasos o la inflor

Els problemes digestius són un dels grans mals de les societats modernes als països desenvolupats. L’estrès crònic, l’ansietat, els ultraprocessats i els disruptors endocrins poden alterar el sistema digestiu i afectar la població, sobretot les dones, provocant gasos, inflor i digestions pesades. Des del servei de digestologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns consells per evitar aquestes molèsties i gaudir dels àpats sense preocupar-te dels efectes que pot provocar en tu una mala digestió o absorció dels aliments. 

Les causes més comunes dels problemes estomacals

Els problemes estomacals són la tònica habitual de l’estat de salut de moltes persones que conviuen amb molèsties. Les causes que provoquen aquestes digestions pesades, gasos o inflor poden ser multifactorials, algunes de les més comunes són les que et detallem a continuació: 

  • El bacteri Helicobacter pylori. Causa úlceres estomacals o inflamació del revestiment de l’estómac. 
  • Àpats copiosos que es tradueixen en reflux i cremor.
  • Sistemes digestius que no descomponen correctament alguns nutrients.
  • Mala fermentació d’aliments que els bacteris estomacals no han digerit adequadament.
  • Intoleràncies alimentàries (les més comunes són al gluten, la lactosa i la fructosa).

Com evitar les digestions pesades, els gasos i la inflor

Quan existeix una intolerància o altres problemàtiques fisiològiques, només es poden evitar les digestions pesades, la inflor i els gasos amb tractament farmacològic o evitant el consum de certs aliments. Ara bé, sempre es poden dur a terme certes pràctiques que ajuden a evitar aquests malestars:

  • Mastegar molt els aliments.
  • Menjar a poc a poc.
  • Àpats menys copiosos.
  • Evitar parlar quan es menja.
  • Descartar vestir roba molt ajustada.
  • Limitar el consum de begudes amb gas, xiclets i edulcorants artificials.
  • Els aliments flatulents com el bròquil o els llegums és millor consumir-los en format puré o hummus.
  • Incrementar el consum de fibra (civada i arròs integral), iogurt natural amb probiòtics, gingebre, papaia i pinya.
  • Activar-se després dels àpats principals (per exemple, sortir a caminar).
  • Infusions digestives com la camamilla o el fonoll després dels àpats.
  • Gestionar adequadament l’estrès. (afecta la motilitat intestinal augmentant la inflor).

Recorda que pots demanar cita amb el servei de digestologia del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites tractar alguna intolerància o problemes digestius.

5 errors que poden acabar en lesió si comences a córrer aquesta primavera

5 errors que poden acabar en lesió si comences a córrer aquesta primavera

El bon temps de la primavera convida a gaudir de l’oci a l’exterior i la pràctica d’esport es converteix en una de les opcions preferides per la majoria. De tota manera, encara que fer exercici és essencial per a mantenir un bon estat de salut, és imprescindible seguir certes pautes per evitar lesions. Des del servei de medicina de l’esport del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns dels errors més comuns que poden acabar en lesió si comences a córrer o a practicar altres esports aquesta primavera.

Els errors que poden acabar en lesió muscular

Els carrers i parcs de grans ciutats i municipis són l’escenari ideal per a tots els runners que han desempolsat les sabatilles de córrer aquesta primavera i han tornat a fer quilòmetres. Però s’ha d’anar amb compte per evitar alguns errors molt comuns que poden acabar en lesió si es comença a córrer durant aquesta estació. A Mútua Penedès t’expliquem quins són aquests errors:

  1. Reprendre l’exercici al mateix nivell que quan es va deixar. Tornar a practicar esport implica començar sempre de zero, a poc a poc, per donar temps al cos de tornar a adaptar-se a la intensitat de la pràctica. Si no es segueixen aquestes pautes el més probable és que aparegui una lesió.
  2. No escalfar la musculatura. Sempre s’han d’escalfar els músculs per activar-los abans de la pràctica esportiva. En cas contrari és més fàcil que la intensitat agafi la musculatura en fred i aparegui alguna lesió.
  3. Pràctica excessiva o inadequada. Sortir a córrer és beneficiós, permet enfortir els músculs i ossos, evitant la descalcificació. En qualsevol cas, un excés o mals hàbits poden derivar en lesions com fractures per estrès o el deteriorament del cartílag. Per a minimitzar riscos, la millor opció és combinar el running amb altres esports que no siguin d’impacte com la natació. 
  4. Un equipament inapropiat. El tipus de sabatilles que es fan servir per sortir a córrer tenen més importància de la que es pensa normalment. Un calçat de mala qualitat, d’una talla equivocada o que no s’adapti a les necessitats específiques de cada corredor, incrementa les possibilitats de patir una lesió.
  5. Obviar les revisions mèdiques anuals. És important revisar periòdicament el nostre estat de salut per a prevenir lesions que poden aparèixer si el nostre cos experimenta certs canvis. També cal saber que si es practica el running habitualment, encara que sigui de forma recreativa, aconsellem un seguiment amb un equip de fisioterapeutes experts en medicina de l’esport per prevenció.

Recorda que pots demanar cita amb el servei de medicina de l’esport del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites revisar fer un seguiment de la teva pràctica esportiva, estàs preparant alguna cursa important o vols evitar una lesió futura.

Lesions més freqüents en reprendre l’esport a la primavera i com evitar-les

Lesions més freqüents en reprendre l’esport a la primavera i com evitar-les

El sol de la primavera convida a fer més plans a l’aire lliure i no només d’oci, també tots aquells relacionats amb la pràctica d’esport. Els dies s’allarguen i les temperatures pugen, la combinació ideal per fer exercici a l’exterior. Aquest entusiasme fruit el bon temps pot amagar un regal enverinat, ja que moltes persones han estat menys actives durant l’hivern i una tornada no progressiva a l’esport pot provocar lesions. Des del servei de traumatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem algunes de les lesions més freqüents en reprendre l’esport a la primavera i com evitar-les.

Les lesions més freqüents a la primavera

Com ja hem apuntat, l’increment de l’activitat física a l’aire lliure durant la primavera comporta també un risc més elevat de patir certes lesions típiques d’aquesta estació. Des de Mútua Penedès fem un repàs de les més habituals:

  • Esquinços. En la seva gran majoria provocats per falta de preparació. L’augment de les caminades, la pràctica de senderisme o les activitats esportives en terrenys irregulars faciliten l’aparició d’esquinços.
  • Contractures, distensions i tendinitis. Es tracta de lesions derivades de la represa brusca de l’exercici (tenis, córrer, bicicleta) sense escalfament previ.
  • Ferides i rascades. Apareixen com a resultat de caigudes o accidents lleus durant activitats a l’aire lliure.
  • Fascitis plantar i altres problemàtiques als peus pel canvi de calçat. L’ús de xancletes, sandàlies planes o calçat no adequat per caminar llargues distàncies pot provocar dolor intens al taló.

Com evitar les lesions típiques de la primavera

  • Augmentar la intensitat de l’exercici de forma progressiva.
  • Utilitzar calçat adequat amb bona subjecció.
  • Realitzar escalfaments abans de qualsevol activitat esportiva.

Recorda que pots demanar cita amb el servei de traumatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites revisar alguna lesió preexistent per evitar problemes en el futur.

Coneixes bé els teus ulls?

Els ulls són òrgans molt complexos que, per permetre’ns la visió, disposen de molts components (cèl·lules, membranes, lents, músculs, nervis…). Conèixer les diferents parts de l’anatomia dels ulls ajudarà a entendre millor com funciona la visió i què passa quan hi ha algun problema.

Habitualment en oftalmologia es diferencien aquestes 4 zones:

  • Exterior del globus ocular. L’ull es troba dins de l’òrbita, la cavitat òssia que el protegeix, i es mou gràcies als sis músculs que hi queden adherits per la capa que recobreix l’ull, l’escleròtica.
  • Superfície de l’ull. Hi ha la conjuntiva, una membrana transparent que recobreix l’ull i la part interior de les parpelles. Aquesta zona de l’ull es manté hidratada gràcies a la glàndula lacrimal i les diferents parts de la pel·lícula lacrimal, que també el protegeixen.
  • Cambra anterior. Es tracta de la part frontal de l’ull. Just al davant hi ha la còrnia, la lent en forma de cúpula que permet l’entrada de la llum i suposa el 70% del poder d’enfocament de les imatges. Rere la còrnia hi ha l’humor aquós, un líquid generat i autoregulat pel propi ull per tal de nodrir-lo i mantenir la pressió ocular, i l’iris (la part acolorida), que amb la seva musculatura contreu i dilata la pupil·la regulant l’entrada de llum a l’ull. Finalment a la part més posterior hi tenim el cristal·lí, una lent natural que projecta la llum cap a la part posterior de l’ull i canvia de forma per enfocar millor, de manera que permet la visió propera i llunyana. 
  • Cambra posterior. Entre el cristal·lí i la cambra posterior hi trobem la cavitat vítria “plena” d’una substància gelatinosa anomenada humor vitri, a través del qual passa la llum enfocada per la còrnia i el cristal·lí fins a la retina, teixit sensible a la llum. A la retina hi ha bastons i cons, unes cèl·lules receptores de llum que permeten  la visió nocturna i diürna. També hi trobem una zona, anomenada màcula, que s’encarrega de la visió central i detallada. La retina transforma la llum en impulsos elèctrics, que envia al cervell a través del nervi òptic, formant així la visió.

Recorda que si tens qualsevol problema de visió, cal acudir a la consulta d’oftalmologia per tal que l’equip mèdic identifiqui correctament la mancança i pugui tractar-la al més aviat possible.

Què pot fer per tu el servei d’infermeria més enllà de les cures

La feina que desenvolupen les treballadores dels serveis d’infermeria a l’atenció primària i les consultes externes són molt importants imprescindibles per oferir una bona qualitat d’atenció al pacient. Normalment, es relacionen amb l’atenció assistencial i les cures:

  • Valoració, neteja i tractament de ferides i cremades (aplicació d’apòsits, embenatges, etc).
  • Extraccions de sang i col·locació de vies.
  • Administració de medicació (vacunes o injectables).
  • Realització d’algunes proves diagnòstiques com l’espirometria o el prick test d’al·lèrgies.
  • Presa de constants vitals (tensió arterial, temperatura, oxigen…)
  • Retirada de punts quirúrgics.
  • Seguiment i control dels pacients (glicèmia, Sintrom, etc).

Ara bé, la infermeria desenvolupa moltes altres funcions que no són tan conegudes per la població general. Des del servei d’infermeria del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem algunes de les més importants.

Les funcions del personal d’infermeria al marge de les cures

El servei d’infermeria va molt més enllà de les cures físiques directes, exercint un paper clau en la promoció de la salut, la gestió de malalties cròniques i el suport emocional:

  • Prevenció i promoció de la salut. L’objectiu principal és aconseguir conscienciar i educar a la població per prevenir malalties, fomentar hàbits de vida saludables, una nutrició adequada i la pràctica d’exercici moderat.
  • Gestió i acompanyament del pacient. El personal d’infermeria s’encarrega de gestionar l’atenció al pacient convertint-se en referents en el sistema sanitari, tant a l’atenció primària (centres de salut) com a l’hospitalària.
  • Educació sanitària. Formen als pacients i les seves famílies per gestionar malalties cròniques (diabetis, hipertensió) i per a l’autocura.
  • Especialització. Existeixen infermeres especialitzades en àrees com pediatria, salut mental, llevadores (obstetrícia-ginecologia), geriatria o cures intensives (UCI).

Al marge d’aquestes funcions específiques, les infermeres també s’encarreguen de dur a terme una feina silenciosa i cabdal com l’acompanyament, el seguiment i el suport emocional en situacions de malaltia crònica, per exemple. 

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’infermeria del Centre Mèdic Mútua Penedès si necessites acompanyament per millorar la teva qualitat de vida, l’aplicació de medicació o fer seguiment d’una malaltia crònica.

Els usos diagnòstics de les ecografies al marge de l’embaràs

Els usos diagnòstics de les ecografies al marge de l’embaràs

La majoria de les persones relacionen les ecografies amb l’embaràs, però en realitat aquesta prova diagnòstica serveix per identificar algunes patologies de salut general o fer seguiment d’altres existents. Des del servei d’ecografies del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns detalls sobre els usos i avantatges de les ecografies.

L’objectiu d’una ecografia

Les ecografies fan servir els ultrasons per obtenir imatges dels òrgans i altres sistemes de l’organisme com el vascular (venes i artèries) o el muscular. Tot i això, la creença popular associa les ecografies només al període de gestació i control obstètric de creixement del fetus en dones embarassades. I això és perquè a diferència de les radiografies, les ecografies no fan servir radiació, i per aquest motiu són les proves més segures per a embarassades i criatures.

L’ecografia com a eina diagnòstica permet la creació d’imatges bidimensionals o tridimensionals mitjançant ones sonores a diferents parts del cos, no només a l’úter de les gestants. Aquestes imatges ajuden als professionals a observar l’interior del cos sense cirurgia fent servir un transductor, un aparell que té forma de micròfon i que emet aquestes ones d’alta freqüència sobre la pell amb l’ajut d’un gel; es recullen els ecos que reboten als teixits que una màquina amb pantalla converteix en imatges.

Les ecografies permeten generar imatges en temps real convertint-se en un dels mètodes més versàtils a la medicina moderna.

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’ecografies del Centre Mèdic Mútua Penedès.

5 consells per a millorar la teva circulació

Mantenir una bona circulació de la sang és imprescindible per poder gaudir d’un bon estat de salut. De tota manera, de vegades el ritme actual de vida impossibilita o dificulta que el flux sanguini sigui l’adequat. Des del servei d’angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem alguns consells per poder millorar la teva circulació i també et fem algunes advertències sobre certs hàbits que poden empitjorar el teu sistema circulatori.

Consells per millorar la circulació

Mantenir una bona circulació no sempre depèn exclusivament dels nostres hàbits, existeixen algunes patologies que poden dificultar-la. De tota manera sí que podem prendre certes decisions que ens ajudaran a mantenir a ratlla el nostre sistema circulatori. T’expliquem què hauries d’aplicar a les teves rutines:

  1. Portar una vida activa. El sedentarisme és un dels principals enemics de la circulació. Per això, moure’t cada dia, encara que sigui poc és un dels millors consells que pots tenir en compte. Caminar, pujar escales o fer petits moviments si treballes assegut ajuda a activar el retorn venós.
  2. Educació postural. Evitar estar massa estona en la mateixa postura és primordial. Estar moltes hores assegut o dret dificulta la circulació, especialment a les cames. L’ideal és fer pauses cada hora per canviar de posició o caminar uns minuts.
  3. Elevar les cames sempre que sigui possible. A casa, posar les cames en alt uns minuts al dia facilita el retorn de la sang cap al cor i alleuja la sensació de pesadesa.
  4. Bona alimentació i hidratació suficient. Una dieta equilibrada, baixa en sal i rica en fruita i verdura, ajuda a mantenir una bona salut vascular. Beure aigua suficient també és clau per a una circulació fluida.
  5. Evitar roba massa ajustada i la calor excessiva. La roba ajustada pot dificultar el flux sanguini, especialment a cames i cintura. A més, la calor dilata les venes i pot empitjorar la sensació de cames cansades.

Els senyals d’alerta per una mala circulació

  • Sensació de cames pesades o cansades, sobretot al final del dia.
  • Inflor a turmells o peus.
  • Formigueig o entumiment a les extremitats.
  • Aparició de varius o venes visibles.
  • Canvis de color a la pell (pal·lidesa o to blavós).
  • Rampes freqüents, especialment a la nit.

Si aquests símptomes són persistents, és recomanable consultar amb un especialista en angiologia per fer una valoració adequada.

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès.

Què és el glaucoma?

Aprofitant que el passat 12 de març va ser, com cada any en aquesta data, Dia Mundial del Glaucoma, parlem d’aquesta malaltia i per què és tan important que la població la conegui.

El glaucoma és una malaltia ocular que afecta el nervi òptic i pot provocar pèrdua de visió irreversible i ceguera si no es detecta a temps. Sovint s’inicia de manera silenciosa (la persona que en pateix no percep cap símptoma) en les fases inicials, però a mesura que avança s’evidencia. 

Malauradament, quan això succeeix, la pèrdua visual ja està molt avançada i no es pot recuperar. Per això, la detecció precoç mitjançant revisions oftalmològiques és essencial, especialment a partir dels 40 anys, edat en què el risc comença a augmentar significativament. 

Algunes dades sobre glaucoma

  • El glaucoma és una de les principals causes de ceguesa prevenible al món. És considerada la segona causa de ceguera irreversible en països desenvolupats i una de les primeres en països en vies de desenvolupament.
  • L’Associació Mundial del Glaucoma considera que almenys la meitat de les persones que tenen glaucoma no en són conscients, degut a que la malaltia no presenta símptomes visibles en fases inicials.
  • Tot i que el o la pacient no percebi que pateix glaucoma, un examen oftalmològic complet sí que permet detectar-lo fins i tot a les primeres etapes. 
  • Aquesta detecció precoç és la que permetrà aplicar-hi un tractament per desaccelerar la progressió de la malaltia i evitar una pèrdua de visió ràpida i irreversible. 
  • Hi ha condicionants que augmenten el risc de patir glaucoma, com ara:
    • Miopia
    • Pressió intraocular elevada
    • Antecedents familiars de glaucoma
    • Ascendència africana 

La detecció precoç és fonamental en la salut ocular. Tinguis l’edat que tinguis, recorda acudir a revisions oftalmològiques periòdiques, sobretot a partir dels 40 anys, edat a partir de la qual poden iniciar-se malalties com el glaucoma de manera latent.