Com fer front als símptomes de l’al·lèrgia primaveral

L’arribada de la primavera significa per a moltes persones incomoditat, esternuts i viure envoltats de mocadors. Les al·lèrgies al pol·len provoquen una simptomatologia molt específica que afecta la vida diària de moltes persones: esternuts, picor als ulls, congestió nasal o cansament. En altres articles ja hem parlat de la importància de medicar-se adequadament, de les proves d’al·lèrgia i de diversos consells per alleujar els símptomes. Però, a més de tot això, hi ha un altre factor clau que sovint passa desapercebut: evitar alguns errors molt habituals que poden empitjorar l’al·lèrgia sense adonar-nos-en.

Des del servei d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem com fer front als símptomes de l’al·lèrgia primaveral parant especial atenció en els errors més comuns que es poden cometre, i que agreugen l’estat de salut de les persones al·lèrgiques.

Com fer front a l’al·lèrgia al pol·len evitant els errors més comuns

Un dels errors més habituals és ventilar la llar sense tenir en compte l’hora del dia. Obrir finestres a primera hora del matí o al vespre, quan els nivells de pol·len acostumen a ser més alts, pot fer que els símptomes s’intensifiquin. És preferible ventilar en les hores centrals de la jornada i durant poc temps.

També és habitual sortir a fer esport a l’aire lliure sense revisar els nivells de pol·len. L’activitat física és saludable, però en dies amb concentracions elevades pot agreujar la simptomatologia. Adaptar l’horari o optar per espais interiors pot marcar la diferència.

Un altre error freqüent és no canviar-se de roba, ni rentar-se els cabells en arribar a casa. El pol·len s’adhereix fàcilment a la roba i als cabells, i mantenir-los pot prolongar l’exposició durant hores, fins i tot dins de casa.

Finalment, moltes persones minimitzen els símptomes o s’automediquen sense consultar. L’al·lèrgia pot evolucionar d’un any a l’altre, i un seguiment mèdic adequat permet ajustar el tractament i evitar complicacions.

Fer front als símptomes de l’al·lèrgia primaveral no és només qüestió de prendre medicació, sinó també d’evitar petits hàbits que juguen en contra nostra. Identificar-los és un primer pas per viure la primavera amb més confort i tranquil·litat.

Recorda que pots demanar cita amb el servei d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès.

Cirurgia menor i medicina preventiva: per què treure una lesió a temps és clau

La medicina preventiva és clau per evitar problemàtiques futures, també en cirurgia menor. Existeixen tot un seguit de lesions, majoritàriament cutànies, que poden començar sent benignes, però que amb el temps, si no es solucionen poden provocar problemes importants i derivar en malalties. Des del servei de cirurgia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem la relació que existeix entre cirurgia i medicina preventiva, així com les lesions que s’han de treure a temps per evitar un empitjorament de l’estat general de salut de la persona i també de la mateixa lesió.

La medicina preventiva

La medicina preventiva, com el seu nom indica, és una especialitat mèdica centrada a evitar l’aparició de malalties, detectar-les precoçment i frenar la seva evolució. El més habitual és promoure hàbits saludables i identificant factors de risc en persones aparentment sanes. El seu objectiu principal és millorar la salut pública, augmentar l’esperança de vida i evitar complicacions o seqüeles innecessàries. 

En el cas concret de la cirurgia menor, la medicina preventiva es practica fent ús de petites intervencions quirúrgiques que permeten extreure o extirpar lesions que poden agreujar-se si no es tracten com, per exemple, els quists sebacis.

Aplicació de medicina preventiva amb cirurgia

És necessari tractar totes aquelles lesions que no són preocupants, però molesten per evitar que derivin en problemàtiques més greus:

• Quists sebacis. Solen ser benignes, però creixen amb el temps i poden inflamar-se o infectar-se si no s’eliminen. Una extirpació senzilla en consulta evita dolor i infeccions recurrents.

• Lipomes (boletes de greix). També són benignes i poden augmentar de mida o molestar amb el moviment. Si es treuen quan són petits, la cicatriu és mínima i el procediment ràpid.

• Berrugues i lesions víriques. Sovint causen dolor al caminar quan apareixen en els peus i altres molèsties quan es tracta d’altres parts del cos. En qualsevol cas es recomana tractar-les precoçment per evitar que s’estenguin. 

• Fibromes cutanis o “etiquetes de pell”. No són perillosos, però es poden enganxar amb la roba i fer mal. S’eliminen en minuts amb anestèsia local.

• Ungles encarnades. Són doloroses i poden infectar-se si no es corregeix el problema. Amb un petit procediment es pot resoldre el dolor i l’envermelliment. 

Recorda que pots demanar cita amb el servei de cirurgia del Centre Mèdic Mútua Penedès de dilluns a divendres de 8 h a 11 h.

Com preparar-se per a una analítica de sang

Les analítiques de sang són les proves de diagnòstic no invasiu que més es realitzen en el món. L’extracció d’una mostra de sang permet estudiar possibles alteracions, dèficits i nivells descontrolats de certes substàncies. Tot això permet elaborar al personal mèdic un diagnòstic acurat o proporciona pistes i una guia d’altres proves que s’haurien de dur a terme. Des del servei d’anàlisis clíniques del Centre Mèdic Mútua Penedès, ja hem parlat amb anterioritat dels tipus d’extraccions i ara ens centrem en la preparació prèvia que hauria d’anar associada abans de realitzar-se qualsevol anàlisi de sang.

La preparació prèvia a una analítica de sang

Abans de fer-se una analítica de sang és habitual tenir dubtes sobre si cal anar en dejú o si la medicació pot alterar els resultats. Conèixer aquesta informació prèviament ajuda a evitar errors i a garantir resultats fiables.

El dejuni

No totes les analítiques de sang requereixen dejuni, però la majoria sí. El dejuni és especialment important quan s’analitzen paràmetres relacionats amb el metabolisme. Les pautes habituals indiquen una forquilla d’entre 8 i 12 hores en proves com:

  • Glucosa.
  • Colesterol i triglicèrids.
  • Insulina.
  • Algunes analítiques hepàtiques.

Durant aquest temps no s’ha de menjar ni beure res que no sigui aigua. El cafè, les infusions, begudes ensucrades o fins i tot mastegar xiclet poden alterar els resultats. L’aigua, en canvi, està permesa i recomanada per evitar la deshidratació.

En altres analítiques (hormones, marcadors inflamatoris, controls rutinaris generals), el dejuni no sempre és necessari, però és important seguir les indicacions específiques del professional sanitari o del centre on es fa l’extracció.

Medicació que pot alterar els resultats

Alguns medicaments poden modificar certs valors de l’analítica de sang. Per això, és fonamental informar sempre de la medicació que es pren, encara que sigui puntual o sense recepta.

Entre els fàrmacs que poden influir en els resultats destaquen:

  • Antiinflamatoris i analgèsics.
  • Anticonceptius hormonals.
  • Medicació per a la tensió arterial.
  • Antidepressius.
  • Corticoides.
  • Suplements vitamínics o de ferro.

Això no vol dir que s’hagi de deixar la medicació abans de l’analítica. En la majoria dels casos, s’ha de continuar el tractament amb normalitat, però el personal mèdic tindrà en compte aquesta informació a l’hora d’interpretar els resultats.

Seguir correctament les indicacions de dejuni i comunicar qualsevol tractament mèdic garanteix que l’analítica reflecteixi realment l’estat de salut. Sempre és millor preguntar abans de la prova que repetir-la després.

Recorda que pots fer-te les teves extraccions de sang al servei d’anàlisis clíniques del Centre Mèdic Mútua Penedès de dilluns a divendres de 8 h a 11 h.

Mites i preguntes freqüents sobre la renovació del carnet de conduir

Aprovar l’examen del permís de conduir és un dels tràmits més estressants que existeixen. Les preguntes tipus test, l’examen teòric, les pràctiques de cotxe i el gran examen final. A més a més, de vegades pot repetir-se unes quantes vegades fins que s’obté l’aprovat definitiu. Ara bé, cada cert temps és obligatori renovar el permís de conduir i per aconseguir-ho s’han de complir tot un seguit de requisits. Els mites i preguntes freqüents al voltant de la renovació del carnet són molt habituals. Des del Centre Mèdic Mútua Penedès, resolem tots els dubtes que puguis tenir sobre la renovació d’aquest permís.

Per què és necessari renovar el carnet de conduir?

La renovació del permís de conduir té un objectiu molt clar: Comprovar que la conductora o el conductor encara és apte per a fer aquesta activitat. Al llarg dels anys la situació personal i de salut de les persones canvia. Per exemple, una dona després de donar a llum és possible que experimenti un increment de les diòptries si tenia miopia prèviament. També, amb l’edat es redueix la capacitat d’atenció i els reflexos al volant. Per això, a Espanya les renovacions s’estructuren per edat i així poder monitorar l’aptitud psicofísica segons l’envelliment:

  • Cada 10 anys fins als 65 anys.
  • Cada 5 anys a partir dels 65 anys.

D’aquesta manera es millora la seguretat viària per la pèrdua de facultats associades a l’envelliment.

Els mites de la renovació del carnet de conduir

Renovar el carnet de conduir pot gener dubtes, especialment si fa anys que no es condueix o si la situació personal ha canviat. Hem fet un recull de les qüestions que desperten més dubtes. 

Si porto ulleres, m’ho revisen?

Sí. Durant la revisió mèdica es comprova la teva capacitat visual, tant si portes ulleres com si no. Si les necessites per conduir, quedarà reflectit al carnet amb el codi corresponent. És important portar-les el dia de la revisió, ja que formen part de les teves condicions habituals de conducció.

Puc renovar si prenc medicació?

En la majoria dels casos, sí. Prendre medicació no implica automàticament que no puguis renovar el carnet. El que es valora és si aquesta medicació pot afectar la teva capacitat per conduir amb seguretat. Per això, és recomanable informar el personal mèdic sobre qualsevol tractament que segueixis.

Quan vaig haver de renovar l’última vegada?

Moltes persones no recorden la data exacta de la darrera renovació. Pots comprovar la data de caducitat al mateix carnet i iniciar els tràmits abans que caduqui per evitar sancions.

Què passa si no aprovo la revisió mèdica?

Si no superes la revisió, no vol dir necessàriament que perdis el dret a conduir de manera definitiva. En alguns casos, es pot limitar la validesa del carnet, establir condicions específiques o demanar informes mèdics addicionals. 

Higiene i revisió de les lents de contacte

Les lents de contacte (o lentilles) són unes lents que es col·loquen sobre la superfície de l’ull per corregir defectes refractius com la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme. S’adapten a les necessitats visuals i d’estil de vida de la persona que les duu pel que fa a la graduació, les característiques de la lent (toves, rígides, orto-k) i la freqüència amb què cal renovar-les (diàries, mensuals, llarga durada).

Consells d’higiene per a l’ús de lents de contacte

Per tal de fer un bon ús de les lents de contacte, cal seguir normes d’higiene:

  • Cal rentar-se bé les mans abans de manipular les lents.
  • Les lents només s’han de netejar amb la solució recomanada (mai amb aigua, saliva o altres líquids).
  • Tant la solució com l’estoig que les conté s’han d’anar renovant.
  • No s’haurien de portar posades a la dutxa, la piscina o la platja.
  • S’han de treure abans de dormir, excepte en casos especials com l’ortoqueratologia.
  • Es recomana seguir les instruccions del fabricant.
  • Si es presenten incidents amb les lentilles o símptomes com irritació, visió borrosa, molèsties, etc., cal acudir a la consulta d’oftalmologia.

No seguir aquests consells o en general fer-ne un mal ús augmenta el risc de patir lesions, al·lèrgies i infeccions com la queratitis. Si no es detecten i tracten podrien afectar la còrnia i arribar a causar una pèrdua de visió en aquell ull. 

Per això és molt important que les persones usuàries de lents de contacte tinguin especial cura de la seva salut ocular i facin un seguiment periòdic amb professionals de contactologia i oftalmologia. A més, cal tenir en compte que les lents de contacte són dispositius mèdics i que, com a tal, no es recomana fer-ne ús sense supervisió professional.

Si en dus habitualment i fa temps que no en fas una revisió, pots demanar hora per la propera.

Com conviure amb artritis reumatoide

Les malalties cròniques autoimmunes han deixat de ser unes desconegudes per a la societat i han aconseguit la rellevància i atenció que necessiten, tenint en compte que es tracta d’afeccions importants. Fa alguns anys els tractaments eren molt limitats, però ara la majoria d’especialistes en medicina interna aposten per un enfocament integral combinant medicació i bons hàbits de vida. L’artritis reumatoide és una de les malalties autoimmunes amb més afectats, des de l’especialitat de medicina interna del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem com conviure amb aquesta afecció. 

Què és l’artritis reumatoide?

L’artritis reumatoide és una malaltia autoimmune i crònica que provoca inflamació, dolor i rigidesa a les articulacions. Afecta principalment els canells i els dits, però també es pot manifestar a altres parts del cos i òrgans com els ulls, els pulmons o el cor.

Aquesta malaltia no té cura, tot i que el diagnòstic i tractament precoç permet controlar els símptomes, prevenir danys articulars i mantenir una vida activa.

Símptomes de l’artritis reumatoide

  • Dolor, calor, inflor i rigidesa a les articulacions, especialment en despertar-se (s’anomena rigidesa matutina prolongada).
  • Fatiga, febre baixa, pèrdua de la gana i de pes. 
  • Afectació simètrica (les dues mans i peus).

Com conviure amb artritis reumatoide

L’enfocament integral de la malaltia és molt important per a poder mantenir una bona qualitat de vida. Des de Mútua Penedès t’expliquem quins aspectes s’han de tenir en compte per a poder combatre la malaltia amb màximes garanties:

  • Tractament mèdic. És imprescindible seguir les indicacions del reumatòleg o metge internista, prendre la medicació prescrita i fer les revisions programades. 
  • Exercici adaptat. És important mantenir-se actiu combinant descans i activitat. Els exercicis de baix impacte com caminar, pedalejar o el ioga, acompanyats de rutines de força que siguin curoses amb les articulacions, són la clau. En aquest cas, un fisioterapeuta pot ajudar a crear un pla personalitzat.
  • Dieta antiinflamatòria. Equilibra els àpats escollint un estil mediterrani amb aliments rics en omega-3, vitamines, proteïnes i antioxidants. El peix blau i les verdures s’han de prioritzar i, per altra banda, s’han de limitar els greixos i els sucres.
  • Descans nocturn.
  • Gestió de l’estrès. Els exercicis de relaxació i meditació, i les respiracions completes i profundes poden ajudar-te.
  • Estil de vida saludable. Al marge de la nutrició, l’esport i el descans, per a combatre l’artritis reumatoide és necessari abandonar hàbits perillosos com el consum d’alcohol i tabac.
  • Altres ajudes. Al marge de totes aquestes recomanacions, una altra manera de combatre aquesta malaltia autoimmune té a veure amb l’autocura. Els símptomes es poden alleujar amb l’aplicació de compreses calentes per a relaxar els músculs i fredes per adormir el dolor o reduir la inflamació.

Tots els experts coincideixen afirmant que la combinació de medicació, exercici, bona alimentació, descans i gestió de l’estrès permeten conviure amb la malaltia amb garanties d’una bona qualitat de vida.

Recorda que sempre pots demanar cita amb el servei de medicina interna del Centre Mèdic Mútua Penedès.

Una vacuna per a prevenir les infeccions d’orina

Les infeccions d’orina són més habituals durant les èpoques de calor, però també poden aparèixer i cronificar-se a l’hivern. Afecten majoritàriament dones i en un petit percentatge es diagnostiquen com de repetició (més de tres episodis en un any o més de dos en sis mesos). És en aquest darrer cas, quan els tractaments necessaris amb antibiòtics es tornen habituals, quan és necessari buscar solucions més específiques per erradicar el problema. En els darrers anys s’han fet molts estudis sobre les ITU’s (Infecció del Tracte Urinari) de repetició i han aconseguit arribar a una vacuna efectiva per a prevenir-les. Des de l’especialitat d’urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem en què consisteix aquest vaccí.

Els símptomes de la infecció d’orina

Una ITU es caracteritza per tot un seguit de símptomes físics molt característics i fàcils de detectar (a excepció de les embarassades):

  • Dolor o ardor que provoca la sensació de coïssor en el moment d’orinar.
  • Micció freqüent i urgent amb la necessitat constant d’anar al lavabo i expulsant molt poca quantitat d’orina.
  • Canvis en l’orina (aspecte tèrbol, pudor o presència de sang)
  • Molèsties pelvianes amb rampes o pressió a la part baixa del ventre.

Els símptomes es poden agreujar amb l’aparició de febre, calfreds, dolor a l’esquena, nàusees o vòmits. En aquest cas és determinant buscar atenció mèdica immediata, ja que la infecció ha pogut traslladar-se als ronyons. 

Un vaccí per controlar les ITU’s

Tots els especialistes en urologia aposten per la prevenció per a poder evitar les infeccions d’orina: beure molt líquid, no aguantar les ganes d’orinar, evitar la roba arrapada, netejar la zona genital… Però en alguns casos concrets això no funciona i la vacuna desenvolupada per a prevenir les ITU’s és el millor tractament.

A Espanya, el vaccí és totalment personalitzat i s’extrau de la microbiota de la pacient. És a dir, es fan servir els bacteris que provoquen la infecció en aquell moment a la persona afectada.

Aquesta vacuna antibacteriana genera i incrementa els anticossos a les mucoses de l’organisme i s’ha demostrat que redueix la freqüència dels episodis d’ITU’s un 75%. L’aplicació de la vacuna és molt senzilla, només és necessari posar-se unes gotes o polvoritzar un esprai sota la llengua al llarg de tres o quatre mesos.

Recorda que sempre pots demanar cita amb el servei d’urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès i preguntar sobre aquest tractament i altres patologies relacionades amb l’aparell urinari.

Com combatre la grip estacional

Les primeres setmanes de l’any és habitual que els casos de grip es disparen i es registrin pics màxims de contagi de la malaltia. Aquesta situació provoca més ingressos hospitalaris, sobretot dels denominats pacients de risc: gent gran, amb malalties cròniques o embarassades. Tenen un sistema immunitari més delicat i això fa que apareguin les complicacions. De tota manera, enguany els pics de la grip s’han avançat i es van registrar als mesos de novembre i desembre de 2025. Igualment, es tracta d’una malaltia respiratòria que ens acompanyarà fins al final de l’hivern, així que des de l’especialitat de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès, han fet un recull de recomanacions per a combatre la grip estacional. 

Els símptomes de la grip estacional

La grip estacional és una malaltia respiratòria vírica que s’encomana molt fàcilment en èpoques de fred. Els símptomes principals són:

  • Comença de cop.
  • Febre alta.
  • Dura al voltant d’una setmana.
  • Mucositat o mal de cap o de coll.
  • Tos amb mocs.
  • Malestar general i dolor articular.
  • Pot cursar amb vòmits i diarrea.
  • Apareixen senyals de fatiga.
  • La pèrdua de l’olfacte i el gust és poc freqüent.

Recomanacions per a combatre la grip estacional

La prevenció és clau per a poder combatre el virus de la grip. Res t’assegura que no puguis contagiar-te, però existeixen tot un seguit de bones pràctiques que t’asseguren combatre-la més fàcilment:

  • La vacunació anual. Permet prevenir complicacions amb una simptomatologia més lleu. 
  • Higiene. Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó, cobrir-se amb el colze en tossir/esternudar i evitar tocar-se la cara.
  • Evitar contactes. Mantenir la distància amb persones malaltes. 

Una vegada s’ha produït el contagi el millor tractament per a combatre la grip és:

  • Repòs i descans. Dormir suficient pot ajudar al sistema immunitari.
  • Hidratació abundant (aigua, brou i sucs).
  • Medicaments de venda lliure (paracetamol/ibuprofèn).
  • Remeis casolans: Les inhalacions de vapor i les infusions calentes amb mel i llimona poden ajudar amb la congestió.
  • Quedar-se a casa per recuperar-se i evitar propagar el virus.

Si presentes dificultats respiratòries independentment de la resta de símptomes és imprescindible visitar un centre d’urgències mèdiques. Recorda que sempre pots demanar cita amb el servei de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès.

M’he de protegir els ulls a l’hivern?

Tot i que molta gent creu que els efectes del sol només es produeixen a l’estiu, el cert és que ens hauríem de protegir els ulls del sol durant tot l’any. 

A l’hivern, a més, molta gent aprofita els caps de setmana o moments de lleure per anar a la neu, tant per practicar esports d’hivern com per simplement anar-hi a passar el dia. 

Cal tenir present que els ulls estan especialment exposats en aquests entorns. La neu actua com un mirall i pot reflectir fins a un 90 % dels raigs solars, cosa que incrementa notablement l’impacte de la radiació ultraviolada (UV) sobre la vista.

Aquesta exposició pot provocar molèsties oculars i, en alguns casos, lesions que es podrien evitar fàcilment amb una bona protecció. Per això, portar ulleres adequades és imprescindible, no només en esquiar, sinó també en moments de passeig, descans o joc a l’aire lliure. 

Riscos per a la salut ocular i com prevenir-los 

Un dels problemes més freqüents a la neu és l’oftàlmia de la neu, també coneguda com a queratitis solar. Es tracta d’una cremada de la superfície de l’ull causada per l’excés de radiació UV que pot provocar envermelliment, dolor, sensació de sorra als ulls, visió borrosa, mal de cap… Aquests símptomes poden aparèixer hores després de l’exposició i resultar força molestos.

És per això que aconsellem protegir adequadament els ulls així:

  • Cal fer servir ulleres o goggles amb filtre UV del 100%.
  • És important que s’ajustin bé al rostre i no deixin passar llum als laterals.
  • Els materials de la muntura han de ser resistents i homologats, adaptats a l’activitat que es vulgui fer. 
  • Cal fer especial atenció a la protecció ocular dels infants, que també ha de reunir els requisits anteriors.

Protegir els ulls a la neu és un gest senzill que pot evitar problemes de salut ocular. En cas d’accident ocular o d’experimentar símptomes com els descrits anteriorment, cal consultar l’equip mèdic d’oftalmologia.

Què és el test prenatal no invasiu?

Les proves diagnòstiques durant l’embaràs són molt importants per a descartar i detectar alteracions genètiques, malformacions o defectes congènits que poden provocar malalties o forçar intervencions quirúrgiques en el nounat per a corregir certes problemàtiques. El camp de l’obstetrícia ha avançat molt en els darrers anys i cada vegada és possible detectar abans possibles alteracions. Això dona més marge per a valorar cada cas i actuar en conseqüència.  Una de les proves més esteses és la del test prenatal no invasiu, ja que permet detectar les principals alteracions cromosòmiques del fetus amb una simple analítica de sang. 

Des del servei d’obstetrícia del Centre Mèdic Mútua Penedès, expliquen en què consisteix aquest test que es pot dur a terme en la gran majoria de gestacions.

El test prenatal no invasiu: una prova de cribratge

La majoria de les famílies creuen que el test prenatal no invasiu permet diagnosticar alteracions, però això no és cert del tot. En realitat es tracta d’una prova de cribratge que calcula el percentatge de risc que el fetus pateixi alguna alteració. Si el risc és alt, aquest s’ha de confirmar amb una altra prova diagnòstica, normalment una amniocentesi, que analitza el líquid amniòtic en profunditat. Aquesta prova presenta alguns riscos per al fetus (per això es qualifica d’invasiva), ja que es punxa el sac amniòtic en el qual creix el fetus per aconseguir líquid necessari per analitzar-lo.

El principal avantatge del test prenatal té a veure amb la facilitat d’obtenir les estadístiques de risc, perquè només és necessari fer-se una analítica de sang, per això està descrita com una prova no invasiva.

Es pot realitzar a partir de la setmana 9 d’embaràs, tot i que alguns laboratoris recomanen esperar al final del primer trimestre, al voltant de la setmana 12.

Les alteracions que detecta el test prenatal no invasiu

El test prenatal no invasiu detecta les cèl·lules que venen de la placenta a la sang de la mare i així pot estudiar el material genètic del fetus. Quines alteracions detecta? Normalment, la majoria dels laboratoris estudien les següents anomalies:

  • Aneuploïdies cromosòmiques (els tests més bàsics inclouen la detecció d’alteracions als cromosomes 13 (síndrome de Patau), 18 (síndrome d’Edwards) i 21 (síndrome de Down). Els tests més complets detecten moltes altres síndromes).
  • Aneuploïdies en cromosomes sexuals.
  • Microdelecions.
  • Mutacions puntuals.
  • Sexe fetal.

És fonamental realitzar un seguiment mèdic de l’embaràs perquè els professionals indiquin les diferents proves que s’han de fer. Pots demanar cita amb el servei d’obstetrícia del Centre Mèdic Mútua Penedès per poder sol·licitar el test prenatal invasiu i altres proves diagnòstiques.