Mites i preguntes freqüents sobre la renovació del carnet de conduir

Aprovar l’examen del permís de conduir és un dels tràmits més estressants que existeixen. Les preguntes tipus test, l’examen teòric, les pràctiques de cotxe i el gran examen final. A més a més, de vegades pot repetir-se unes quantes vegades fins que s’obté l’aprovat definitiu. Ara bé, cada cert temps és obligatori renovar el permís de conduir i per aconseguir-ho s’han de complir tot un seguit de requisits. Els mites i preguntes freqüents al voltant de la renovació del carnet són molt habituals. Des del Centre Mèdic Mútua Penedès, resolem tots els dubtes que puguis tenir sobre la renovació d’aquest permís.

Per què és necessari renovar el carnet de conduir?

La renovació del permís de conduir té un objectiu molt clar: Comprovar que la conductora o el conductor encara és apte per a fer aquesta activitat. Al llarg dels anys la situació personal i de salut de les persones canvia. Per exemple, una dona després de donar a llum és possible que experimenti un increment de les diòptries si tenia miopia prèviament. També, amb l’edat es redueix la capacitat d’atenció i els reflexos al volant. Per això, a Espanya les renovacions s’estructuren per edat i així poder monitorar l’aptitud psicofísica segons l’envelliment:

  • Cada 10 anys fins als 65 anys.
  • Cada 5 anys a partir dels 65 anys.

D’aquesta manera es millora la seguretat viària per la pèrdua de facultats associades a l’envelliment.

Els mites de la renovació del carnet de conduir

Renovar el carnet de conduir pot gener dubtes, especialment si fa anys que no es condueix o si la situació personal ha canviat. Hem fet un recull de les qüestions que desperten més dubtes. 

Si porto ulleres, m’ho revisen?

Sí. Durant la revisió mèdica es comprova la teva capacitat visual, tant si portes ulleres com si no. Si les necessites per conduir, quedarà reflectit al carnet amb el codi corresponent. És important portar-les el dia de la revisió, ja que formen part de les teves condicions habituals de conducció.

Puc renovar si prenc medicació?

En la majoria dels casos, sí. Prendre medicació no implica automàticament que no puguis renovar el carnet. El que es valora és si aquesta medicació pot afectar la teva capacitat per conduir amb seguretat. Per això, és recomanable informar el personal mèdic sobre qualsevol tractament que segueixis.

Quan vaig haver de renovar l’última vegada?

Moltes persones no recorden la data exacta de la darrera renovació. Pots comprovar la data de caducitat al mateix carnet i iniciar els tràmits abans que caduqui per evitar sancions.

Què passa si no aprovo la revisió mèdica?

Si no superes la revisió, no vol dir necessàriament que perdis el dret a conduir de manera definitiva. En alguns casos, es pot limitar la validesa del carnet, establir condicions específiques o demanar informes mèdics addicionals. 

Higiene i revisió de les lents de contacte

Les lents de contacte (o lentilles) són unes lents que es col·loquen sobre la superfície de l’ull per corregir defectes refractius com la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme. S’adapten a les necessitats visuals i d’estil de vida de la persona que les duu pel que fa a la graduació, les característiques de la lent (toves, rígides, orto-k) i la freqüència amb què cal renovar-les (diàries, mensuals, llarga durada).

Consells d’higiene per a l’ús de lents de contacte

Per tal de fer un bon ús de les lents de contacte, cal seguir normes d’higiene:

  • Cal rentar-se bé les mans abans de manipular les lents.
  • Les lents només s’han de netejar amb la solució recomanada (mai amb aigua, saliva o altres líquids).
  • Tant la solució com l’estoig que les conté s’han d’anar renovant.
  • No s’haurien de portar posades a la dutxa, la piscina o la platja.
  • S’han de treure abans de dormir, excepte en casos especials com l’ortoqueratologia.
  • Es recomana seguir les instruccions del fabricant.
  • Si es presenten incidents amb les lentilles o símptomes com irritació, visió borrosa, molèsties, etc., cal acudir a la consulta d’oftalmologia.

No seguir aquests consells o en general fer-ne un mal ús augmenta el risc de patir lesions, al·lèrgies i infeccions com la queratitis. Si no es detecten i tracten podrien afectar la còrnia i arribar a causar una pèrdua de visió en aquell ull. 

Per això és molt important que les persones usuàries de lents de contacte tinguin especial cura de la seva salut ocular i facin un seguiment periòdic amb professionals de contactologia i oftalmologia. A més, cal tenir en compte que les lents de contacte són dispositius mèdics i que, com a tal, no es recomana fer-ne ús sense supervisió professional.

Si en dus habitualment i fa temps que no en fas una revisió, pots demanar hora per la propera.

Com conviure amb artritis reumatoide

Les malalties cròniques autoimmunes han deixat de ser unes desconegudes per a la societat i han aconseguit la rellevància i atenció que necessiten, tenint en compte que es tracta d’afeccions importants. Fa alguns anys els tractaments eren molt limitats, però ara la majoria d’especialistes en medicina interna aposten per un enfocament integral combinant medicació i bons hàbits de vida. L’artritis reumatoide és una de les malalties autoimmunes amb més afectats, des de l’especialitat de medicina interna del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem com conviure amb aquesta afecció. 

Què és l’artritis reumatoide?

L’artritis reumatoide és una malaltia autoimmune i crònica que provoca inflamació, dolor i rigidesa a les articulacions. Afecta principalment els canells i els dits, però també es pot manifestar a altres parts del cos i òrgans com els ulls, els pulmons o el cor.

Aquesta malaltia no té cura, tot i que el diagnòstic i tractament precoç permet controlar els símptomes, prevenir danys articulars i mantenir una vida activa.

Símptomes de l’artritis reumatoide

  • Dolor, calor, inflor i rigidesa a les articulacions, especialment en despertar-se (s’anomena rigidesa matutina prolongada).
  • Fatiga, febre baixa, pèrdua de la gana i de pes. 
  • Afectació simètrica (les dues mans i peus).

Com conviure amb artritis reumatoide

L’enfocament integral de la malaltia és molt important per a poder mantenir una bona qualitat de vida. Des de Mútua Penedès t’expliquem quins aspectes s’han de tenir en compte per a poder combatre la malaltia amb màximes garanties:

  • Tractament mèdic. És imprescindible seguir les indicacions del reumatòleg o metge internista, prendre la medicació prescrita i fer les revisions programades. 
  • Exercici adaptat. És important mantenir-se actiu combinant descans i activitat. Els exercicis de baix impacte com caminar, pedalejar o el ioga, acompanyats de rutines de força que siguin curoses amb les articulacions, són la clau. En aquest cas, un fisioterapeuta pot ajudar a crear un pla personalitzat.
  • Dieta antiinflamatòria. Equilibra els àpats escollint un estil mediterrani amb aliments rics en omega-3, vitamines, proteïnes i antioxidants. El peix blau i les verdures s’han de prioritzar i, per altra banda, s’han de limitar els greixos i els sucres.
  • Descans nocturn.
  • Gestió de l’estrès. Els exercicis de relaxació i meditació, i les respiracions completes i profundes poden ajudar-te.
  • Estil de vida saludable. Al marge de la nutrició, l’esport i el descans, per a combatre l’artritis reumatoide és necessari abandonar hàbits perillosos com el consum d’alcohol i tabac.
  • Altres ajudes. Al marge de totes aquestes recomanacions, una altra manera de combatre aquesta malaltia autoimmune té a veure amb l’autocura. Els símptomes es poden alleujar amb l’aplicació de compreses calentes per a relaxar els músculs i fredes per adormir el dolor o reduir la inflamació.

Tots els experts coincideixen afirmant que la combinació de medicació, exercici, bona alimentació, descans i gestió de l’estrès permeten conviure amb la malaltia amb garanties d’una bona qualitat de vida.

Recorda que sempre pots demanar cita amb el servei de medicina interna del Centre Mèdic Mútua Penedès.

Una vacuna per a prevenir les infeccions d’orina

Les infeccions d’orina són més habituals durant les èpoques de calor, però també poden aparèixer i cronificar-se a l’hivern. Afecten majoritàriament dones i en un petit percentatge es diagnostiquen com de repetició (més de tres episodis en un any o més de dos en sis mesos). És en aquest darrer cas, quan els tractaments necessaris amb antibiòtics es tornen habituals, quan és necessari buscar solucions més específiques per erradicar el problema. En els darrers anys s’han fet molts estudis sobre les ITU’s (Infecció del Tracte Urinari) de repetició i han aconseguit arribar a una vacuna efectiva per a prevenir-les. Des de l’especialitat d’urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem en què consisteix aquest vaccí.

Els símptomes de la infecció d’orina

Una ITU es caracteritza per tot un seguit de símptomes físics molt característics i fàcils de detectar (a excepció de les embarassades):

  • Dolor o ardor que provoca la sensació de coïssor en el moment d’orinar.
  • Micció freqüent i urgent amb la necessitat constant d’anar al lavabo i expulsant molt poca quantitat d’orina.
  • Canvis en l’orina (aspecte tèrbol, pudor o presència de sang)
  • Molèsties pelvianes amb rampes o pressió a la part baixa del ventre.

Els símptomes es poden agreujar amb l’aparició de febre, calfreds, dolor a l’esquena, nàusees o vòmits. En aquest cas és determinant buscar atenció mèdica immediata, ja que la infecció ha pogut traslladar-se als ronyons. 

Un vaccí per controlar les ITU’s

Tots els especialistes en urologia aposten per la prevenció per a poder evitar les infeccions d’orina: beure molt líquid, no aguantar les ganes d’orinar, evitar la roba arrapada, netejar la zona genital… Però en alguns casos concrets això no funciona i la vacuna desenvolupada per a prevenir les ITU’s és el millor tractament.

A Espanya, el vaccí és totalment personalitzat i s’extrau de la microbiota de la pacient. És a dir, es fan servir els bacteris que provoquen la infecció en aquell moment a la persona afectada.

Aquesta vacuna antibacteriana genera i incrementa els anticossos a les mucoses de l’organisme i s’ha demostrat que redueix la freqüència dels episodis d’ITU’s un 75%. L’aplicació de la vacuna és molt senzilla, només és necessari posar-se unes gotes o polvoritzar un esprai sota la llengua al llarg de tres o quatre mesos.

Recorda que sempre pots demanar cita amb el servei d’urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès i preguntar sobre aquest tractament i altres patologies relacionades amb l’aparell urinari.

Com combatre la grip estacional

Les primeres setmanes de l’any és habitual que els casos de grip es disparen i es registrin pics màxims de contagi de la malaltia. Aquesta situació provoca més ingressos hospitalaris, sobretot dels denominats pacients de risc: gent gran, amb malalties cròniques o embarassades. Tenen un sistema immunitari més delicat i això fa que apareguin les complicacions. De tota manera, enguany els pics de la grip s’han avançat i es van registrar als mesos de novembre i desembre de 2025. Igualment, es tracta d’una malaltia respiratòria que ens acompanyarà fins al final de l’hivern, així que des de l’especialitat de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès, han fet un recull de recomanacions per a combatre la grip estacional. 

Els símptomes de la grip estacional

La grip estacional és una malaltia respiratòria vírica que s’encomana molt fàcilment en èpoques de fred. Els símptomes principals són:

  • Comença de cop.
  • Febre alta.
  • Dura al voltant d’una setmana.
  • Mucositat o mal de cap o de coll.
  • Tos amb mocs.
  • Malestar general i dolor articular.
  • Pot cursar amb vòmits i diarrea.
  • Apareixen senyals de fatiga.
  • La pèrdua de l’olfacte i el gust és poc freqüent.

Recomanacions per a combatre la grip estacional

La prevenció és clau per a poder combatre el virus de la grip. Res t’assegura que no puguis contagiar-te, però existeixen tot un seguit de bones pràctiques que t’asseguren combatre-la més fàcilment:

  • La vacunació anual. Permet prevenir complicacions amb una simptomatologia més lleu. 
  • Higiene. Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó, cobrir-se amb el colze en tossir/esternudar i evitar tocar-se la cara.
  • Evitar contactes. Mantenir la distància amb persones malaltes. 

Una vegada s’ha produït el contagi el millor tractament per a combatre la grip és:

  • Repòs i descans. Dormir suficient pot ajudar al sistema immunitari.
  • Hidratació abundant (aigua, brou i sucs).
  • Medicaments de venda lliure (paracetamol/ibuprofèn).
  • Remeis casolans: Les inhalacions de vapor i les infusions calentes amb mel i llimona poden ajudar amb la congestió.
  • Quedar-se a casa per recuperar-se i evitar propagar el virus.

Si presentes dificultats respiratòries independentment de la resta de símptomes és imprescindible visitar un centre d’urgències mèdiques. Recorda que sempre pots demanar cita amb el servei de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès.

M’he de protegir els ulls a l’hivern?

Tot i que molta gent creu que els efectes del sol només es produeixen a l’estiu, el cert és que ens hauríem de protegir els ulls del sol durant tot l’any. 

A l’hivern, a més, molta gent aprofita els caps de setmana o moments de lleure per anar a la neu, tant per practicar esports d’hivern com per simplement anar-hi a passar el dia. 

Cal tenir present que els ulls estan especialment exposats en aquests entorns. La neu actua com un mirall i pot reflectir fins a un 90 % dels raigs solars, cosa que incrementa notablement l’impacte de la radiació ultraviolada (UV) sobre la vista.

Aquesta exposició pot provocar molèsties oculars i, en alguns casos, lesions que es podrien evitar fàcilment amb una bona protecció. Per això, portar ulleres adequades és imprescindible, no només en esquiar, sinó també en moments de passeig, descans o joc a l’aire lliure. 

Riscos per a la salut ocular i com prevenir-los 

Un dels problemes més freqüents a la neu és l’oftàlmia de la neu, també coneguda com a queratitis solar. Es tracta d’una cremada de la superfície de l’ull causada per l’excés de radiació UV que pot provocar envermelliment, dolor, sensació de sorra als ulls, visió borrosa, mal de cap… Aquests símptomes poden aparèixer hores després de l’exposició i resultar força molestos.

És per això que aconsellem protegir adequadament els ulls així:

  • Cal fer servir ulleres o goggles amb filtre UV del 100%.
  • És important que s’ajustin bé al rostre i no deixin passar llum als laterals.
  • Els materials de la muntura han de ser resistents i homologats, adaptats a l’activitat que es vulgui fer. 
  • Cal fer especial atenció a la protecció ocular dels infants, que també ha de reunir els requisits anteriors.

Protegir els ulls a la neu és un gest senzill que pot evitar problemes de salut ocular. En cas d’accident ocular o d’experimentar símptomes com els descrits anteriorment, cal consultar l’equip mèdic d’oftalmologia.

Què és el test prenatal no invasiu?

Les proves diagnòstiques durant l’embaràs són molt importants per a descartar i detectar alteracions genètiques, malformacions o defectes congènits que poden provocar malalties o forçar intervencions quirúrgiques en el nounat per a corregir certes problemàtiques. El camp de l’obstetrícia ha avançat molt en els darrers anys i cada vegada és possible detectar abans possibles alteracions. Això dona més marge per a valorar cada cas i actuar en conseqüència.  Una de les proves més esteses és la del test prenatal no invasiu, ja que permet detectar les principals alteracions cromosòmiques del fetus amb una simple analítica de sang. 

Des del servei d’obstetrícia del Centre Mèdic Mútua Penedès, expliquen en què consisteix aquest test que es pot dur a terme en la gran majoria de gestacions.

El test prenatal no invasiu: una prova de cribratge

La majoria de les famílies creuen que el test prenatal no invasiu permet diagnosticar alteracions, però això no és cert del tot. En realitat es tracta d’una prova de cribratge que calcula el percentatge de risc que el fetus pateixi alguna alteració. Si el risc és alt, aquest s’ha de confirmar amb una altra prova diagnòstica, normalment una amniocentesi, que analitza el líquid amniòtic en profunditat. Aquesta prova presenta alguns riscos per al fetus (per això es qualifica d’invasiva), ja que es punxa el sac amniòtic en el qual creix el fetus per aconseguir líquid necessari per analitzar-lo.

El principal avantatge del test prenatal té a veure amb la facilitat d’obtenir les estadístiques de risc, perquè només és necessari fer-se una analítica de sang, per això està descrita com una prova no invasiva.

Es pot realitzar a partir de la setmana 9 d’embaràs, tot i que alguns laboratoris recomanen esperar al final del primer trimestre, al voltant de la setmana 12.

Les alteracions que detecta el test prenatal no invasiu

El test prenatal no invasiu detecta les cèl·lules que venen de la placenta a la sang de la mare i així pot estudiar el material genètic del fetus. Quines alteracions detecta? Normalment, la majoria dels laboratoris estudien les següents anomalies:

  • Aneuploïdies cromosòmiques (els tests més bàsics inclouen la detecció d’alteracions als cromosomes 13 (síndrome de Patau), 18 (síndrome d’Edwards) i 21 (síndrome de Down). Els tests més complets detecten moltes altres síndromes).
  • Aneuploïdies en cromosomes sexuals.
  • Microdelecions.
  • Mutacions puntuals.
  • Sexe fetal.

És fonamental realitzar un seguiment mèdic de l’embaràs perquè els professionals indiquin les diferents proves que s’han de fer. Pots demanar cita amb el servei d’obstetrícia del Centre Mèdic Mútua Penedès per poder sol·licitar el test prenatal invasiu i altres proves diagnòstiques. 

Les causes de la dermatitis atòpica

Tenir cura de la pell està cada cop més normalitzat. Moltes malalties importants tenen efectes que es veuen a simple vista, així que cuidar-la és senyal de benestar i també una forma de prevenció d’altres problemàtiques que poden aparèixer a la pell. La picor, coïssor o els èczemes poden alterar la qualitat de vida de les persones, per això, des del servei de dermatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, recomanen fer-se revisions periòdiques i buscar solucions quan la pell es veu afectada d’alguna manera per factors externs. Una de les malalties amb més incidència a la població (entre el 5 i el 20% d’afectats) és la dermatitis atòpica; a Mútua Penedès t’expliquem en què consisteix, com es pot tractar i quines són les causes que la provoquen.

Què és la dermatitis atòpica?

Més coneguda popularment com a pell atòpica, aquesta malaltia cutània es caracteritza per la sequedat, l’aparició d’èczemes i picor. Pot afectar persones de totes les franges d’edat, però és més habitual en criatures i normalment millora amb els anys. La incidència d’aquesta malaltia està augmentant en els darrers anys, segurament per factors relacionats amb els hàbits de vida.

Les causes de la dermatitis atòpica

L’evidència científica estableix un conjunt de factors complexos i diversos que podrien causar l’aparició de la dermatitis atòpica:

  • Factors genètics.
  • Barrera cutània deficient.
  • Resposta immunitària alterada.

Aquests factors combinats provoquen que la pell sigui més sensible a alguns desencadenants externs com poden ser els al·lèrgens al pol·len o els àcars de la pols, irritants com els sabons o detergents, canvis de temperatura i estrès, entre altres.

Tractament de la pell atòpica

La dermatitis atòpica no es pot prevenir al 100%, però és important dur a terme algunes bones pràctiques per evitar al màxim la seva aparició o alleujar els símptomes. Per això és recomanable seguir una rutina de cura de la pell per a reforçar la barrera cutània:

  • Hidratació diària.
  • Neteja amb sabons suaus.
  • Evitar productes i teixits irritants com els sabons agressius, els detergents o la llana.
  • Gestió de l’estrès.
  • No rascar-se la pell i mantenir les ungles curtes, netes i ben llimades.

Al marge de la prevenció, quan apareix un brot, l’objectiu és reduir la inflamació i la picor amb tractaments farmacològics i d’ús tòpic.

  • Corticoides tòpics.
  • Inhibidors de la calcineurina.
  • Antihistamínics sedants.
  • En casos greus es poden fer servir embenatges humits o tractaments sistèmics (orals o injectables).

És fonamental seguir les indicacions dels tractaments mèdics i intentar al màxim evitar els brots. Des del servei de dermatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès a demanar cita amb aquesta especialitat per poder tractar qualsevol problemàtica que pateixis a la pell. 

Què puc fer si m’entra fum als ulls?

Les llars de foc, xemeneies i estufes de llenya s’encenen a moltes cases durant els mesos més freds i sobretot durant les festes nadalenques. Per gaudir de la seva calidesa i benestar, cal vigilar amb els riscos que impliquen el foc i el fum.

En el cas de la salut ocular, cal vigilar especialment amb el fum, que fàcilment pot entrar als ulls i fer malbé la seva protecció natural. Això pot fer que s’irritin els ulls, s’assequin i s’enrogeixin.

Els símptomes més freqüents del contacte del fum amb els ulls (picor, coïssor, sequedat, vermellor) són encara més molestos per a persones amb ull sec, blefaritis, conjuntivitis o usuàries de lents de contacte. 

Consells per alleujar els símptomes

Si t’entra fum als ulls, pots fer accions senzilles per trobar-te millor:

1. Esbandir els ulls amb aigua.
És el primer pas per eliminar qualsevol partícula irritant.

2. Utilitzar llàgrimes artificials.
Humidifiquen i calmen l’ull. Si ja en fas servir habitualment, és recomanable augmentar-ne una mica la freqüència.

3. Refredar la zona.
Una compresa freda o un col·liri guardat prèviament a la nevera poden aportar un alleujament immediat.

4. Evitar exposicions noves al fum.
Cal allunyar-se de fonts de fum, no fumar, ventilar els espais…

Normalment, aquests gestos són suficients perquè l’ull es recuperi. Però si la irritació, l’envermelliment o el malestar duren més d’una setmana, és important acudir a la consulta d’oftalmologia.

5 consells per tenir cura de la teva salut digestiva aquest Nadal

Nadal és sinònim de màgia, festa, germanor i menjar, molt menjar. Durant les festivitats nadalenques és habitual que les famílies i grups d’amics i companys de feina es reuneixin per celebrar Nadal, Sant Esteve, la nit de Cap d’Any o el dia de Reis. En aquestes trobades es consumeixen copiosos àpats que s’allarguen durant moltes hores i que inclouen aliments que no es mengen normalment la resta de l’any. Per regla general, parlem d’aliments greixosos i amb molt de sucre i sal afegits. A més a més, les quantitats són superiors al d’un àpat quotidià, fent que moltes persones deixin de costat la seva dieta saludable i fins i tot engreixin alguns quilograms durant la durada d’aquestes festes. Des del Servei d’Atenció Ràpida (SAR) del Centre Mèdic Mútua Penedès, han recollit tot un seguit de consells per tenir cura de la teva salut digestiva aquest Nadal i evitar visites inesperades als serveis d’urgències per indigestions. 

Els excessos gastronòmics de Nadal

Nadal s’aproxima i amb ell, també ho fan els àpats copiosos, sortir de la rutina i de la dieta saludable. Si ets una persona poc acostumada a menjar grans quantitats o a prendre aliments més greixosos i ensucrats del que és habitual en els teus àpats diaris, pots notar la diferència i patir una indigestió o malestar estomacal.

També s’accentuen les intoxicacions, per consumir plats que no sabem què porten o cuinar en grans quantitats que pot afavorir que alguns aliments es facin malbé abans. Per altra banda, les dates nadalenques són propícies per sortir a dinar o sopar a restaurants, incrementant així les probabilitats de patir alguna mena d’indisposició.

Consells per tenir cura de la teva salut digestiva aquest Nadal

Des del Servei d’Atenció Ràpida de Mútua Penedès t’expliquem alguns consells per evitar indigestions:

  1. Controlar la sacietat (quan l’estómac ens envia senyals per deixar de menjar perquè ja està tip, fer-li cas).
  2. Evitar menjar per inèrcia. La pressió de grup és la responsable que moltes vegades es mengin coses que no venen de gust o pel simple fet de no voler quedar malament i sentir-se en l’obligació de provar tots els plats que es posen a taula. En realitat és un error, des de Mútua Penedès t’encoratgem a rebutjar de manera assertiva aquells aliments que no et vinguin de gust o quan consideris, com hem indicat en el punt anterior, que ja estàs prou saciat o saciada.  
  3. Evitar saltar-se àpats. Encara que hagis fet un dinar copiós, saltar-se el sopar no és gens recomanable. Pots optar per un menú més lleuger. Tampoc és bona idea, no menjar prèviament per acudir a un àpat “amb gana”.
  4. Mantenir una dieta saludable durant els dies que no són festius. Menjar més copiosament el dia de Nadal o a Sant Esteve no és una excusa per continuar amb els mals hàbits els dies 27, 28, 29 i 30, per exemple. En realitat, durant les setmanes de Nadal, hi ha més dies “normals” que dies ”especials”. Importa el que fas la resta de dies.
  5. Prendre sal de fruites i antiàcids. Poden ajudar-te a millorar la digestió els dies d’àpats especials.

Des del Servei d’Atenció Ràpida (SAR) del Centre Mèdic Mútua Penedès et conviden a gaudir de les festes de Nadal i dels seus àpats amb responsabilitat seguint els consells per evitar indigestions. De tota manera, en cas que necessitis atenció mèdica, recorda que al Centre Mèdic Mútua Penedès t’atendrem en l’horari habitual d’aquesta especialitat, de 8 h a 20 h, tots els dies laborables del calendari.