5 beneficis de la quiropòdia estacional

L’especialitat de podologia té cada cop més visibilitat en la societat actual. Les molèsties, síndromes i problemàtiques associades als peus es tracten com qualsevol altra afecció. Anys enrere ningú sabia el que era un estudi de la marxa i la seva importància a l’hora de practicar esports com el running; o el calçat respectuós i les conseqüències de fer servir sabates que no tenen en compte la fisiologia i l’anatomia del peu. Ara per ara, la feina divulgativa dels professionals de la podologia ha aconseguit que la població en general es conscienciï i tingui cura dels seus peus. Al marge de les revisions periòdiques, l’ús de barefoot o proves específiques com els estudis de la marxa; és important la realització de quiropòdies per mantenir els peus en un estat saludable. Des de la consulta de podologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquen què és una quiropòdia estacional i alguns beneficis de practicar-la.

Què és una quiropòdia?

Sobre quiropòdies ja hem parlat anteriorment al blog de Mútua Penedès. Es podria definir com el tractament podològic que elimina durícies, ulls de poll i alteracions de les ungles. L’objectiu principal és prevenir el dolor i les molèsties a més d’evitar que empitjorin les lesions i que derivin en altres problemàtiques com els fongs o els papil·lomes.

Els beneficis de les quiropòdies estacionals

Com el seu nom indica, una quiropòdia estacional és aquella que té lloc a diferents èpoques de l’any. Cada estació té una raó específica per dur a terme aquest tractament. En el cas actual, ens trobem en la temporada tardor/hivern que implica:

  • Canvi a calçat tancat (major pressió, augmenta risc d’ungles encarnades o durícies).
  • Menor transpiració.
  • Reducció de l’estrès visual sobre els peus.
  • Menor exposició al sol (millor cicatrització si hi ha durícies o ulls de poll profunds).
  • Pell més seca a l’hivern (més risc de clivelles si no es tracta a temps).

Aquestes característiques converteixen aquesta època en la temporada perfecta per a cuidar i preparar els peus de manera preventiva, abans que apareguin problemes més visibles o dolorosos a la primavera-estiu. Però quins són els beneficis específics d’una quiropòdia estacional?

  1. Prevenció de patologies abans que facin mal.
  2. Revisió general pel podòleg (mentre realitza la quiropòdia aprofita per a revisar l’estat dels peus).
  3. Millora de la petjada i el confort amb el canvi de calçat.

Cada quant hauria de fer-se una quiropòdia?

L’ideal és un mínim de dues vegades a l’any, ara a la tardor/hivern i després a la primavera/estiu. Però tot dependrà del cas individual de cada persona: edat, activitat diària, patologies prèvies com la diabetis, pràctica d’esport…

Des del servei de podologia del Centre Mèdic Mútua Penedès et conviden a demanar cita amb aquesta especialitat per poder fer-te una quiropòdia i un seguiment regular dels teus peus. 

Com la diabetis afecta la visió

Segur que has sentit a parlar de la diabetis, aquesta malaltia que apareix quan el pàncrees no segrega prou insulina o quan la que produeix no s’utilitza de manera prou eficaç. La insulina regula la concentració de glucosa a la sang i, si no funciona prou bé, pot produir hiperglucèmia i afectar diferents òrgans de forma lenta i progressiva.

De fet, les persones amb diabetis tenen un risc més alt de patir diverses malalties oculars que, si no es detecten a temps, poden provocar pèrdua de visió, fins i tot de forma irreversible. La bona notícia és que amb un control adequat de la glucosa i revisions oftalmològiques regulars, la majoria d’aquestes complicacions es poden prevenir o frenar.

Malalties oculars associades a la diabetis

De totes les malalties oculars a conseqüència de la diabetis, la més freqüent és la retinopatia diabètica, que apareix quan els nivells elevats de glucosa es mantenen de forma sostinguda en el temps i acaben malmetent la retina. Això pot causar hemorràgies, vessaments de líquid o fins i tot el creixement de nous vasos anòmals a la retina, i finalment compromete la visió.

Una altra complicació comuna és l’edema macular diabètic, que es produeix quan s’acumula líquid a la màcula —la zona central de la retina responsable de la visió més nítida—, provocant visió borrosa o deformada. 

També s’observa una incidència més gran de cataractes i glaucoma en persones diabètiques.

La importància de la detecció precoç

Moltes d’aquestes malalties es desenvolupen sense símptomes inicials, però es poden detectar a la consulta amb una imatge del fons de l’ull. Per això és essencial fer-se revisions oftalmològiques de manera regular. Un diagnòstic precoç permet iniciar tractaments que podrien evitar una pèrdua visual greu.

A més, es recomana seguir hàbits saludables (alimentació, exercici, descans…), tant si t’han diagnosticat diabetis com si no en tens. I si pateixes aquesta malaltia o en tens antecedents a la teva família, caldrà que, a banda d’acudir als controls mèdics pertinents, vigilis els nivells de glucosa, la pressió arterial i el colesterol.

Què és l’impetigen i com evitar-lo?

Les malalties pediàtriques que afecten la pell de nadons i criatures petites són difícils de tractar pel tipus de pacient. Molts encara no tenen o no dominen el llenguatge i encara no tenen desenvolupada la capacitat de raonament. Tot això dificulta el tractament i empitjora els símptomes. Una de les malalties més freqüents en nens de 0 a 5 anys és l’impetigen, des del departament de pediatria del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem què és, com es tracta i com intentar evitar-lo amb alguns consells que els pares poden seguir per intentar que la canalla col·labori. 

Què és l’impetigen?

Totes les guies de salut defineixen l’impetigen com una infecció bacteriana superficial i localitzada a la pell que afecta principalment infants d’entre 2 i 5 anys. Normalment, és de caràcter lleu, però molt contagiosa, ja que es pot estendre fàcilment a altres zones del cos i a altres persones per contacte directe o indirecte.

L’impetigen és més habitual en nens i nenes amb pell atòpica perquè és freqüent que pateixin brots si aquesta no està ben hidratada o es resseca per activitats com la natació. Això crea petits èczemes que piquen molt i si les criatures tenen les ungles llargues o es rasquen, és probable que s’infectin. Una vegada infectada la zona pot aparèixer l’impetigen i propagar-se a altres zones de la pell que les criatures es rasquin.

Com es tracta l’impetigen i consells d’actuació

L’impetigen es tracta amb antibiòtics i cremes d’ús tòpic. És molt contagiós i pot tardar algunes setmanes a desaparèixer. És important seguir alguns consells per aconseguir curar-lo del tot:

  • Ungles tallades (molt curtes) per evitar que les rascades siguin profundes.
  • Evitar que la canalla afectada es rasqui els èczemes i ferides.
  • Fer servir roba de cotó o altres materials tèxtils orgànics que siguin respectuosos amb la pell i evitin les reinfeccions.
  • Mantenir la pell hidratada.
  • Bona higiene dels èczemes (eixugar bé la zona després del bany per evitar que estiguin humits).

L’impetigen és més comú en estacions com l’estiu i també a principis de la tardor, ja que la calor i la humitat afavoreixen la seva aparició. És freqüent que es manifesti en entorns escolars i altres centres en què hi ha molt contacte entre les persones. 

Des del servei de pediatria del Centre Mèdic Mútua Penedès ajudem als teus fills i filles amb el tractament d’infeccions bacterianes com l’impetigen i també de malalties inflamatòries cròniques com la pell atòpica. Demana la teva cita.

Malaltia tiroidal: l’impacte ocult en la salut sexual i reproductiva de les dones

Les malalties tiroidals són entre 5 i 8 vegades més freqüents en dones que en homes. Aquesta prevalença entre el sexe femení ha fet que la investigació dels problemes de salut relacionats amb desequilibris de la tiroide sigui pràcticament inexistent. L’anomenada bretxa de gènere o l’oblit històric que ha patit la dona al llarg de la història de la medicina té conseqüències. Les malalties tiroidals són només un exemple de tots aquells problemes de salut que no s’investiguen prou. Es sap que afecten la fertilitat i la menstruació, però, per què no es detecten abans? Des del departament d’endocrinologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem quin és l’impacte ocult que té la tiroide en la salut sexual i reproductiva de les dones.

L’impacte ocult de les malalties tiroidals en dones

Les malalties de la tiroide alteren la vida diària de les dones que les pateixen i sovint es confonen amb problemes emocionals o ginecològics. Moltes vegades es diagnostiquen tard perquè no s’analitza la tiroide com a causa inicial. Entre els problemes de salut que poden causar les tiroides destaquen:

  • Alteració dels cicles menstruals.
  • Síndrome d’ovari poliquístic (SOP).
  • Dificultats per a aconseguir o mantenir un embaràs.
  • Menopausa precoç o alterada.
  • Efectes en la sexualitat, una qüestió molt invisibilitzada:
    • Disminució del desig sexual.
    • Problemes de lubricació.
  • Fatiga i autoestima alterada que afecta les relacions.

La major part de les vegades aquest tipus de malalties que afecten la tiroide estan infradiagnosticades i suposen per les dones rebre medicacions equivocades com ansiolítics o anticonceptius quan el problema principal és la tiroide.

Des del servei d’endocrinologia del Centre Mèdic Mútua Penedès apostem per la salut integral femenina i et convidem a demanar cita amb aquesta especialitat on podran fer-te un seguiment adequat de l’estat del teu sistema hormonal i un perfil de la tiroide.

6 raons per visitar periòdicament el teu metge de família

La medicina familiar és la base de qualsevol sistema sanitari. Tradicionalment, aquesta especialitat era menystinguda pels mateixos pacients, però amb el pas dels anys s’ha anat demostrant la seva importància cabdal per a la prevenció i el diagnòstic precoç de malalties i altres problemàtiques de salut. Per això, al marge de visitar l’atenció primària quan patim un problema o dolor, els experts recomanen fer-se revisions periòdiques per a prevenir afeccions. Des de l’equip de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem algunes raons per fer aquestes visites regularment.

6 raons per visitar el teu metge de família

Els professionals d’atenció primària són experts en la prevenció de malalties i també en fer diagnòstics de forma precoç, cosa que pot avançar els tractaments i evitar desenllaços no desitjats. Apunta’t aquestes sis raons per visitar el teu metge de capçalera amb regularitat:

  1. Prevenció i detecció primerenca. La medicina familiar permet detectar, anticipar i evitar malalties abans que apareixen els símptomes com per exemple la hipertensió, el colesterol, la diabetis, el càncer de còlon, de mama o de pròstata. 
  2. Detecció de riscos cardiovasculars. Els professionals d’atenció primària poden anticipar-se als accidents cardiovasculars si tenen en compte l’historial familiar d’un pacient, el seu estil de vida, la pressió arterial i la detecció d’un perfil lipídic i de glucèmies a les proves de laboratori. D’aquesta manera poden establir un pla de prevenció i tractament individualitzat.
  3. Control de malalties cròniques. El control periòdic és imprescindible per a monitorar l’avenç o estat de malalties com poden ser la diabetis o la hipertensió.
  4. Salut mental i emocional. El metge de família pot ajudar en l’inici d’un problema de salut mental o emocional derivant al professional adequat o recomanant un pla d’acció per a millorar aquests aspectes.
  5. Estil de vida. En atenció primària s’encarreguen de vetllar per a mantenir els tres pilars bàsics del benestar i una bona salut general: bon descans, bona alimentació i pràctica d’esport regular.
  6. Vacunació i controls periòdics. El metge de família s’encarrega de mantenir actualitzat el carnet de vacunacions de cada pacient i fer controls periòdics. 

Des del servei de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès et conviden a demanar cita amb aquesta especialitat on podran fer-te un seguiment regular del teu estat de salut. 

La visió pot afectar el rendiment escolar?

Molta de la recerca que s’ha fet en aquest àmbit apunta que, efectivament, la visió d’infants i adolescents pot repercutir en el seu rendiment escolar. Sovint els estudis posen en relleu la importància de fer revisions oftalmològiques periòdicament, també durant aquestes etapes, per descartar problemes de visió, que també afecten la seva qualitat de vida i el seu rendiment acadèmic.

Quins problemes de visió poden afectar el rendiment escolar?

Algunes de les condicions oculars més freqüents durant la infantesa i adolescència són:

  • L’ambliopia o ull gandul. És important detectar-la aviat, ja que es pot tractar en nadons i infants petits, però són irreversibles més endavant.
  • L’estrabisme. Quan els ulls no es mouen de manera paral·lela, hi podria haver estrabisme, que alhora podria estar causat per algun defecte refractiu o una malaltia ocular.
  • La miopia i l’astigmatisme. Cada vegada més freqüents. És important fer-ne seguiment (control de miopia) per aturar-ne el progrés.
  • La hipermetropia. És el defecte refractiu més habitual en la infantesa i s’ha de corregir amb l’ús d’ulleres. Tenir-ne sense diagnosticar podria alterar els seus resultats a l’escola.
  • La discromatòpsia. Es tracta d’una alteració de la visió que impedeix o dificulta la percepció dels colors. L’exemple més conegut és el daltonisme.
  • La conjuntivitis, que pot ser molt contagiosa i encomanar-se ràpid en entorns escolars.

Cal fer revisions oftalmològiques per detectar i tractar aquestes i altres condicions oculars, encara que no s’apreciïn símptomes o l’infant no es queixi. 

Estudis com el que publica la revista JAMA Ophthalmology han demostrat que, en general, el rendiment acadèmic és millor en alumnes que han acudit als controls i que han començat a dur ulleres, en cas que, sense saber-ho, ho necessitessin. Es tracta de descartar obstacles en el seu camí acadèmic.

5 senyals i símptomes d’un problema al cor

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort en tot el món segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Les cardiopaties, trombosis i els accidents cerebrovasculars són les principals problemàtiques que es troben els especialistes diàriament. La prevenció és cabdal per aconseguir rebaixar la taxa de mortalitat. Per això, des de l’especialitat de cardiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquen alguns senyals i símptomes que et podrien estar avisant que tens un problema al cor. 

Senyals d’un problema cardíac

  1. Fatiga inexplicable. És un símptoma molt comú que es produeix en reduir-se el bombeig i el flux sanguini a les diferents parts del cos. També es redueixen les quantitats d’oxigen i nutrients que arriben. 
  2. Problemes estomacals. Les nàusees, una indigestió o la sensació d’emplenar-se molt ràpid poden ser un senyal primerenc de problemes al cor.
  3. Dolor a les cames o malucs. També té a veure amb la disminució del flux sanguini en aquest cas cap a les extremitats. Que també pot donar lloc al popular dolor en el braç que es relaciona amb els problemes cardíacs.
  4. Marejos i confusió. Quan el cor no bomba la sang de la manera adequada, arriba menys oxigen i això pot provocar un mareig.
  5. Inflamació d’extremitats inferiors. Les cames, peus i genolls es poden inflamar si no arriba bé l’oxigen.

Els problemes respiratoris i el dolor al pit són altres símptomes inequívocs de complicacions cardíaques, però són prou coneguts per la població general. Val a dir que les dones no presenten habitualment els símptomes més coneguts: 

  • Pressió al pit i no dolor.
  • Dolor a la mandíbula.
  • Falta d’alè.
  • La resta de senyals indicats anteriorment que es poden camuflar com a causes d’altres malalties: fatiga, problemes estomacals, dolor i inflamació a les extremitats inferiors i marejos o confusió.

Des del servei de cardiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès recomanen fer-se revisions periòdiques per a detectar amb temps possibles complicacions. Pots demanar cita trucant al 93 891 71 00 o directament des del nostre web.

Com tractar la dismenorrea

Cada vegada és més habitual que els professionals de la ginecologia reconeguin que la dismenorrea (dolor menstrual) no és normal. Divulgadors a xarxes socials, entrevistes i podcasts relacionats amb la salut sexual i reproductiva fa anys que es fan eco d’aquest discurs. Això sí, fins ara no es donaven pautes a seguir en el cas d’aquelles dones que ara ja saben que el seu dolor no és normal, però tampoc tenien gaires solucions més enllà de la pressa d’antiinflamatoris. Des de l’especialitat de ginecologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquen com evitar el dolor menstrual i quines són les causes de la dismenorrea.

Les causes de la dismenorrea

Els tractaments farmacològics pel dolor menstrual són una solució provisional i a la llarga poden ser contraproduents. Les ginecòlogues i ginecòlegs actualitzats recomanen buscar l’origen d’aquest dolor. En qualsevol cas, les regles poden ser molestes, però no doloroses. On està la frontera entre aquests dos conceptes? Si el malestar no et deixa fer la teva vida amb normalitat i necessites prendre un antiinflamatori, això no és normal.

Per a detectar les causes del dolor menstrual és imprescindible individualitzar cada cas i estudiar algunes àrees concretes:

  • Duració del cicle.
  • Regularitat dels cicles menstruals.
  • Molèsties o canvis en el flux.
  • Símptomes digestius (inflor, diarrea, restrenyiment).
  • Insomni.
  • Fatiga.
  • Antecedents familiars d’endometriosi o altres trastorns hormonals com miomes o pòlips.

Com tractar el dolor menstrual

Els hàbits i rutines diàries influeixen també en la teva salut menstrual. Per poder tractar les regles doloroses és imprescindible:

  • Dieta saludable.
  • Exercici de força.
  • Gestió de l’estrès.
  • Higiene del son.
  • Hidratació.
  • Suplementació quan és necessària (una analítica de sang pot determinar l’excés o falta d’algunes vitamines i minerals que mantenen el cos en equilibri com el magnesi, l’Omega3 o les vitamines B i E, per exemple)

Els tractaments continuats amb antiinflamatoris poden provocar un efecte rebot i provocar encara més dolor i inflamació. Pautar pastilles anticonceptives tampoc és una solució real, per això és important fer un estudi acurat de la salut de la dona per a detectar l’origen del dolor seguint aquestes pautes.

Des del servei de ginecologia del Centre Mèdic Mútua Penedès recomanen fer-se revisions ginecològiques periòdiques per fer un cribat de les malalties relacionades amb l’aparell reproductor i també tractar altres qüestions com poden ser les molèsties menstruals o l’anticoncepció. Pots demanar cita trucant al 93 891 71 00 o directament des del nostre web.

6 consells per mantenir una dieta saludable

Segons el mite dels 21 dies es necessita aquest període de temps per adquirir una nova rutina. Tot i que l’evidència científica ha deixat clar que aquest és només un reclam publicitari i que per convertir en hàbit una rutina consolidada fan falta una mitjana de 66 dies. En tot cas, el mes d’octubre és el període en el qual es comencen a establir de forma ferma els nous hàbits després de la finalització dels processos de familiarització i adaptació a les escoles o l’inici de la pràctica esportiva una vegada passades les vacances. Una altra rutina clau és la de l’alimentació saludable després dels excessos de l’estiu. Des de l’especialitat de nutrició i dietètica del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem alguns consells per mantenir una dieta saludable tot l’any i no només 21 dies o dos mesos. 

Tips per mantenir una dieta saludable

Les bones intencions amb l’inici del mes de setembre són la tònica habitual d’aquesta època de l’any, però arribats a mitjans d’octubre, són molt pocs els que mantenen les rutines. Des de Mútua Penedès t’expliquem alguns consells per seguir en la bona línia i no fer passes enrere. 

  1. Planifica els àpats amb anticipació. L’ideal és crear com a mínim un menú setmanal. D’aquesta manera podràs organitzar-te per fer la compra dels aliments durant el cap de setmana i disposar de tot el necessari per cuinar. 
  2. Practica el batchcooking. No és més que deixar cuinades algunes bases dels àpats per tenir-los sempre a mà i evitar la mandra d’haver de cuinar en el moment o la nit anterior. Per exemple, pots tenir llesta a la nevera una bolonyesa de carn i cuinar en el moment o la nit anterior l’arròs o la pasta amb què la vulguis acompanyar.
  3. Prioritza els aliments saludables. Els àpats baixos en greixos saturats, sucres i sal faran que cada cop necessitis consumir menys ultraprocessats o aliments insans. 
  4. Nivell de sacietat a ratlla. Per mantenir el bon hàbit és imprescindible menjar les quantitats necessàries per dotar al cos de l’energia suficient per respondre al nostre ritme de vida i mantenir un nivell de sacietat adequat.
  5. Fixa objectius realistes. No és recomanable passar de menjar pasta, pizza i pa cada dia acompanyat de brioixeria industrial i begudes ensucrades a dinar una amanida amb un filet de pollastre a la planxa. Els canvis han de ser subtils, però sense pausa. Afegint a poc a poc aliments saludables.
  6. Registra les millores a la teva dieta. Escriure un diari on quedin registrats els canvis són un plus de motivació que permetrà veure quines són les teves fites i celebrar tot el que vagis aconseguint. D’aquesta manera no voldràs tornar enrere.

Des del servei de dietètica i nutrició del Centre Mèdic Mútua Penedès et conviden a portar una dieta saludable. Si necessites ajuda, pots demanar cita amb aquesta especialitat on podran donar-te les pautes necessàries i individualitzar el teu cas.

Per què es dilaten les pupil·les a les revisions oftalmològiques?

La dilatació pupil·lar és molt habitual en revisions oftalmològiques, ja que és fonamental per a una exploració completa de l’interior de l’ull. Es tracta d’un procediment segur i realitzat sempre sota criteri mèdic, habitualment a les primeres visites i consultes de retina.

Per què cal dilatar les pupil·les?

El principal objectiu d’aquest procediment és permetre a l’equip mèdic la visualització exhaustiva de diferents parts de l’ull, com la retina perifèrica, el nervi òptic o la màcula. Això permet detectar de manera precoç patologies com el glaucoma, la retinopatia diabètica, la degeneració macular, o lesions a la retina perifèrica.

A més, en el cas dels infants, la composició de les gotes emprades per dilatar les pupil·les permet mesurar amb precisió la graduació (miopia, hipermetropia, astigmatisme), ja que elimina la variabilitat provocada per l’enfocament espontani.

Com es dilaten les pupil·les?

Prèvia aprovació de l’equip oftalmològic, els i les TCAI (tècnics/ques en cures auxiliars d’infermeria) instil·len una o dues gotes de col·liris midriàtics a cada ull del/la pacient. Aquests fàrmacs actuen sobre els músculs de la pupil·la per evitar que es tanqui quan s’aplica llum intensa durant l’examen oftalmològic. Uns 15-30 minuts després, la pupil·la estarà més gran de l’habitual.

En pacients de pediatria, aquesta visita pot dividir-se en dues sessions per tal de facilitar la col·laboració de l’infant i obtenir dades més fiables. En un primer dia es faria l’exploració optomètrica i oftalmològica, i en una visita posterior, el control refractiu amb les pupil·les dilatades.

Segons considerin els equips d’òptica i oftalmologia, les gotes podrien haver-se d’administrar a casa, seguint les indicacions precises de l’equip mèdic, abans de la segona visita, o bé directament a la consulta. L’efecte d’aquests col·liris de vegades pot durar més de 24 hores.

Quins efectes té la dilatació pupil·lar?

El/la pacient pot notar una lleu coïssor en posar les gotes, així com visió borrosa o sensibilitat a la llum durant les properes hores. És per això que es recomana acudir acompanyat/da a la primera consulta d’oftalmologia. Cal recordar, a més, que no es podrà conduir durant les primeres hores després de la instil·lació.