Consells per a prevenir el càncer de còlon

El càncer de còlon és el tercer tipus de tumor més diagnosticat al món. Es calcula que cada any es detecten 2 milions de casos nous. Darrerament, també s’ha observat un increment dels diagnòstics entre gent jove, quan històricament ha estat un càncer que afecta persones de més de 60 anys. Des de l’especialitat de digestologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquen quins són els factors de risc per a l’aparició d’aquest tipus de tumor i quins consells es poden aplicar per a prevenir-lo.

Els factors de risc de patir càncer de còlon

El càncer de còlon està fortament relacionat amb els hàbits i l’estil de vida. De fet, els experts asseguren que més de la meitat dels casos es podrien evitar amb millores de la dieta i altres hàbits saludables. Els factors de risc més destacats són:

  • Consum habitual d’alcohol.
  • Menjar sovint carn vermella processada.
  • Fumar.
  • Practicar el sedentarisme.
  • Patir sobrepès.

Els factors de prevenció del càncer de còlon

Tot indica que uns hàbits saludables poden ser determinants per evitar l’aparició d’un càncer de còlon. Tanmateix, existeixen alguns consells en concret que poden afavorir la prevenció. Un estudi publicat a la revista científica Nature Communications ha demostrat que els lactis redueixen la possibilitat de patir aquest càncer. En concret, la investigació determina que la ingesta diària de 300 mg de calci (un got de llet, per exemple) s’associa a una reducció del 17% del risc de desenvolupar un tumor colorectal. 

El calci també s’obté de les begudes vegetals enriquides o les verdures de fulla verda com el bròquil o els espinacs. Altres factors preventius són:

  • Incrementar el consum de fibra a la dieta: fruites, verdures i cereals integrals.
  • Activitat física diària.
  • Reducció del consum d’alcohol.

Si et preocupa la salut dels teus intestins o tens factors de risc de patir aquesta malaltia, demana la teva cita al servei de digestologia del Centre Mèdic Mútua Penedès per fer-te una revisió.

Què és la síndrome de congestió pelviana? 

Les varius són un dels problemes de salut més comuns que tracten els departaments d’angiologia dels centres mèdics. Afecten majoritàriament les dones i moltes vegades es redueixen a un fet purament estètic. Tot i això, sense un seguiment adequat poden comportar problemes greus. La majoria de les varius apareixen a les cames, però també poden detectar-se a la zona de la pelvis i provocar la síndrome de congestió pelviana. L’especialitat d’angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’explica què són les varius pelvianes, com prevenir-les i com tractar-les.

Què és una variu pelviana?

Les varius pelvianes són dilatacions de la xarxa de venes de la zona de l’úter, produeixen un increment de la pressió i poden generar altres varius a zones adjacents com genitals o cames.

Les varius a la pelvis incrementen el risc de patir trombosi i en casos més extrems el desenvolupament d’un tromboembolisme pulmonar, una condició molt greu que pot posar en risc la vida de la persona que la pateix.

Causes de les varius pelvianes

  • Haver estat mare recentment. Tot i que en aquest cas són més comunes les varius vulvars, que normalment desapareixen per si soles després del part.
  • Patir la síndrome de Nutcracker (compressió de la vena renal esquerra).
  • Patir la síndrome de May-Thurner (compressió de la vena ilíaca esquerra).

L’aparició de la síndrome de congestió pelviana

Quan les varius pelvianes provoquen compressions venoses dificultant el retorn venós i apareixen símptomes associats, podem parlar de la síndrome de congestió pelviana. Una problemàtica molt comuna, però difícil de diagnosticar que provoca dolor abdominal crònic. Altres símptomes són:

  • Dolor durant i després de les relacions sexuals.
  • Alteracions en la micció (dificultat per orinar o sang a l’orina).
  • Menstruacions doloroses.
  • Pesadesa a les cames o la zona genital.
  • Dolor lumbar.
  • Varius vulvars que es veuen a simple vista.

Des del servei d’angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès recorden que la síndrome de congestió pelviana es tracta embolitzant les venes afectades mitjançant una punció. Si la causa són les síndromes de Nutcracker i May-Thurner, s’implanta un stent a les venes afectades (ilíaca o renal) per a afavorir la circulació de retorn venós.

10 consells per tenir cura de la teva pell aquest estiu

Tenir cura de la pell s’ha associat tradicionalment a l’àmbit estètic més que no pas al sanitari. Afortunadament, en els últims anys l’especialitat de dermatologia ha recuperat el prestigi popular i la població sap valorar la importància de prevenir i tractar les malalties i problemàtiques associades a la pell, l’òrgan més extens del cos humà. Amb l’arribada de l’estiu, la calor i l’exposició solar més perllongada es multipliquen els problemes cutanis i s’han d’extremar les precaucions. Des de la consulta externa de dermatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès fem un recull amb consells per cuidar la pell aquest estiu.

Per què tenir cura de la pell a l’estiu?

L’estiu és sinònim de sol, platja, més activitats a l’aire lliure, calor, la brisa marina, els passejos al capvespre (amb mosquits), la roba més lleugera… Encara que no ho sembli totes aquestes accions representen un factor de risc per a la nostra pell. Els raigs UVA poden cremar l’epidermis, els mosquits fan picades que es poden infectar si ens rasquem i el vent i la brisa combinada amb la humitat i la calor poden ressecar la pell i fer que apareguin reaccions cutànies o al·lèrgiques.

Consells per tenir cura de la pell durant l’estiu

Els hàbits saludables amb la teva pell són imprescindibles durant l’estiu per protegir-la de factors externs com el sol o les infeccions.

  1. Escollir un factor solar 50 independentment del to de pell que tinguis.
  2. Aplicar la protecció solar 30 minuts abans de l’exposició solar. Només en cas de tractar-se d’un protector mineral (també anomenat físic) l’exposició podria ser immediata. Ja que el producte no absorbeix, sinó que es queda damunt la pell fent de barrera. Els filtres físics són els més naturals i respectuosos amb la pell, per això es recomana que nens i embarassades només facin servir aquests. L’únic inconvenient és que poden crear la sensació de “cara pintada”.
  3. Repetir l’aplicació del protector solar cada dues hores.
  4. Evitar l’exposició solar directa en les hores centrals (12 h a 17 h).
  5. Mantenir-se hidratat bevent prou aigua i aplicant-se locions corporals i facials.
  6. Vestir amb roba lleugera i de teixits naturals (lli, cotó orgànic…).
  7. Evitar l’ús de perfums i altres productes amb alcohol sobre la pell.
  8. Netejar diàriament la pell amb un sabó suau sense fregar-la en excés.
  9. Utilitzar polseres i pegats de citronel·la i altres olis essencials per evitar les picades dels mosquits de forma natural.
  10. Desinfectar les picades dels mosquits per evitar reinfeccions i l’aparició de ferides a la pell.

Durant l’estiu, la cura de la pell ha de ser més exhaustiva que en altres èpoques de l’any. Des del servei de dermatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, advoquen per una exposició solar responsable com la millor prevenció de futures malalties a la pell.

Efectes del tabac en la visió

Amb motiu de la Setmana Sense Fum, que conclourà amb el dia Mundial sense tabac (31 de maig), recordem alguns dels efectes adversos del tabac per a la salut ocular. Cal recordar que, segons recull la OMS, el tabac és letal: actualment 8 milions de persones moren cada any a causa del seu fum nociu. El millor consell de salut per a les persones que fumen és que ho deixin.

El tabac pot afectar la visió?

Sí, el tabac pot afectar els ulls de manera interna i externa.

D’una banda, el fum entra en contacte amb els ulls i el seu voltant, per la qual cosa pot provocar bosses sota els ulls, inflamació o irritació a les parpelles, ulls grocs i altres trastorns de la pell que podrien arribar a afectar els ulls.

D’altra banda, en fumar, les toxines inhalades es distribueixen per tot el cos a través del torrent sanguini, de manera que arriben també als ulls. Això fa que augmenti el risc de patir malalties oculars com les cataractes, l’ull sec, la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), la retinopatia diabètica, la neuropatia òptica, l’orbitopatia tiroïdal o la uveïtis. Moltes d’aquestes patologies poden arribar a causar una pèrdua de visió o fins i tot ceguera si no es tracten a temps.

Què podem fer per evitar-ho?

Deixar de fumar redueix considerablement el risc de patir alguns trastorns oculars, també de les persones que no consumeixen tabac directament però hi estan exposades.

Addicionalment, aquests consells poden ajudar a protegir els ulls i la visió després d’haver estat en contacte amb el tabac:

  • Ventilar espais on hagi quedat retingut el fum
  • Mantenir una bona higiene i hidratació dels ulls
    • parpellejar freqüentment
    • descansar la vista de manera regular
    • fer servir llàgrima artificial si hi ha sequedat
  • Seguir hàbits de vida saludables (alimentació, exercici físic, descans…)
  • Controlar els nivells de colesterol, glucosa en sang i la pressió arterial
  • Fer una revisió oftalmològica completa cada any

Guia pràctica per a curar una ferida superficial

Esgarrapades, abrasions o cops amb ferida oberta. Els accidents existeixen, sobretot a les llars amb nens petits; així que és habitual que moltes famílies apliquin cures casolanes a una ferida superficial per evitar infeccions que obliguin a desplaçar-se a un centre de salut per a un tractament més específic. El departament d’infermeria del Centre Mèdic Mútua Penedès ha elaborat una guia pràctica per a curar ferides superficials. La vols consultar? Pren bona nota de totes les recomanacions i passes que detalla el nostre personal sanitari. 

Què he de fer per curar una ferida superficial?

Les ferides superficials no comprometen la integritat de la persona que les pateix, per això és indispensable comprovar, primer de tot, que la ferida no és profunda. Si en taponar-la i fer pressió no para de sagnar és necessari acudir immediatament a un centre mèdic. En cas contrari, t’expliquem quines passes hauries de seguir:

  1. Netejar la ferida amb aigua i sabó suau. També pots fer servir sèrum fisiològic.
  2. Assecar la ferida amb una gasa estèril fent petits tocs, mai fregant-la.
  3. Aplicar un antisèptic per evitar infeccions com pot ser el iode. Et pots ajudar d’una altra gasa neta.
  4. Cobrir la ferida amb un embenatge estèril o un apòsit.
  5. Canviar l’embenatge dos cops al dia o com a mínim una vegada.
  6. Evitar rascar-se la ferida, ja que pot endarrerir la curació i facilitar la infecció.
  7. Fer servir roba de cotó 100% o teixits orgànics que no freguin la zona de la ferida.

Abans de seguir totes aquestes passes és important que la persona que faci les cures es netegi les mans amb sabó per evitar traslladar bacteris a la ferida oberta. En cas que després de dos o tres dies la lesió tingui un pitjor aspecte és imprescindible consultar amb un professional mèdic. Pots demanar cita al nostre servei d’infermeria al Centre Mèdic Mútua Penedès.

Els cinc tipus d’analítiques de sang més comunes

Les analítiques de sang són una de les proves diagnòstiques mèdiques més comunes en el món de la salut. És fàcil, ràpida, pràcticament indolora i permet fer comprovacions de l’estat de salut d’una persona en poc temps. Des del departament d’anàlisis clíniques del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem més a fons què són i per a què serveixen les anàlisis de sang i també els diferents tipus d’exàmens de sang que existeixen. 

Les analítiques de sang: proves comunes i poc invasives

L’estudi de les mostres de sang permet observar les cèl·lules, proteïnes i altres substàncies. Les analítiques formen part habitual de les revisions mèdiques més rutinàries, ja que es tracta d’una prova ràpida i que obté resultats en poc temps.

Les analítiques ajuden a diagnosticar malalties, fer un control de les malalties cròniques i també serveixen per a avaluar el funcionament dels òrgans.

Els cinc tipus d’analítiques de sang més comunes

Hi ha molts tipus d’analítiques de sang per a detectar i estudiar diferents valors i concentracions de substàncies, però les més comunes són aquestes:

  • Comptatge sanguini complet (CSC). Mesura els glòbuls blancs i vermells, plaquetes i hemoglobina.
  • Panell metabòlic bàsic. Mesura substàncies químiques de la sang com poden ser la glucosa, el calci i els electròlits.
  • Proves d’enzims sanguinis. Els enzims són proteïnes que acceleren algunes reaccions químiques. Les més comunes s’utilitzen per esbrinar si s’ha produït un atac de cor o si el múscul cardíac ha patit danys.
  • Proves de colesterol i triglicèrids per a detectar possibles malalties cardíaques.
  • Proves de coagulació de la sang. Permeten detectar un excés o dèficit de coagulació, incrementant o reduint els sagnats.

La punció venosa és la forma més comuna d’extracció d’una mostra de sang. Personal d’infermeria introdueix una petita agulla a una vena del braç per aconseguir-la. Altres maneres d’obtenir sang del pacient passen per una punxada al dit, normalment per a mesurar el sucre en sang; la punció del taló que es realitza als nadons per a detectar malalties metabòliques i l’anàlisi de sang arterial al canell o l’engonal per a mesurar els nivells d’oxigen.

Els especialistes mèdics del Centre Mèdic Mútua Penedès et derivaran al nostre departament d’anàlisis clíniques sempre que precisis aquesta prova diagnòstica.

Com tractar els quists sebacis: prevenció i extirpació

Pigues, berrugues, granets, barbs… Les lesions benignes de la pell són molt habituals i freqüents entre la població sana. De fet, la pell del cos és una barrera natural de protecció dels músculs, ossos i vísceres. És l’òrgan més extens del cos humà i està format per un total de 3 capes diferents: epidermis, dermis i hipodermis. La majoria de lesions cutànies són inofensives, però algunes es poden complicar si creix la seva mida, s’infecten o molesten. És el cas dels quists sebacis. Des del departament de cirurgia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem què és un quist sebaci, quan es forma i quan és necessari extirpar-lo amb una petita cirurgia ambulatòria.

Què és un quist sebaci i com detectar-lo?

Els quists sebacis, també denominats epidermoides, són petits bonys que apareixen sota la pell. Són inofensius, indolors i apareixen habitualment a la cara, el coll o el tronc. De tota manera, de vegades poden augmentar de mida provocant molèsties o infectar-se i ser necessari seguir un tractament o la seva extirpació. Els signes més evidents són els següents:

  • Bony petit i rodó sota la pell.
  • Petit barb negre que obtura l’obertura del quist.
  • Bony inflamat o infectat.
  • Bony que supura i fa pudor.

Com tractar un quist sebaci?

Quan apareix una lesió a la pell, el més recomanable és visitar la consulta de dermatologia. Però de vegades serà necessària una derivació al departament de cirurgia perquè valori si s’ha d’extirpar. Normalment això succeeix quan apareixen els següents senyals:

  • El quist creix ràpidament.
  • Es trenca, és dolorós o s’infecta.
  • Es troba en una part del cos on molesta perquè frega constantment amb la roba i altres objectes.

Els quists sebacis es formen normalment degut a una irritació o lesió de la pell o també per un fol·licle capil·lar. Si tens molèsties a un quist sebaci i el vols extirpar, demana cita al nostre servei de cirurgia al Centre Mèdic Mútua Penedès.

Per què tinc l’ull vermell?

L’ull vermell és un símptoma relativament freqüent que es produeix en moltes patologies i condicions oculars. L’enrogiment de la part blanca de l’ull indica una inflamació ocular que sovint es deu a la dilatació o inflamació dels vasos sanguinis de la zona, que pot tenir diversos orígens.

Pot anar acompanyat (o no) d’altres símptomes, com dolor, febre o pèrdua de visió. En aquests tres casos concrets, és molt important acudir al servei d’urgències oftalmològiques.

Possibles causes de l’ull vermell

Alguns dels motius més comuns pels quals l’ull es mostra vermell són:

  • Conjuntivitis. En funció de la causa, pot ser molt molesta i contagiosa. Si sospites que podries tenir conjuntivitis (ull vermell, secrecions…), cal que avisis al centre mèdic perquè prengui les mesures necessàries.
  • Sequedat ocular. La manca d’hidratació, l’ús prolongat de pantalles i/o de lents de contacte, l’aire condicionat o una qualitat insuficient de la llàgrima poden provocar sequedat (picor, sensació de sorra dins l’ull…) i, en conseqüència, un enrogiment dels ulls.
  • Al·lèrgia, refredat o grip. El cos pot emetre respostes defensives contra certes infeccions o al·lèrgens, que fan dilatar els vasos sanguinis dels ulls.
  • Uveïtis. Aquesta inflamació de la capa intermèdia de l’ull produeix una vermellor més subtil, però sovint provoca més dolor i problemes de visió. 
  • Tabac. Fumar irrita els ulls i augmenta les probabilitats de patir malalties com la degeneració macular o les cataractes. 
  • Falta de son. Si no es dormen les hores que el cos necessita, els ulls poden envermellir.
  • Altres afeccions, com el glaucoma (alguns tractaments per la malaltia causen envermelliment de l’ull), la queratitis, el pterigi, l’úlcera corneal o l’herpes ocular, per exemple.

Què hi puc fer?

El més important si tens els ulls vermells és acudir a la consulta d’oftalmologia al més aviat possible, fins i tot d’urgències, si no en detectes un motiu clar, l’envermelliment ha durat més d’una setmana o va acompanyat d’altres símptomes, com els descrits a l’inici de l’article. En cas contrari, per a l’ull vermell pots aplicar llàgrima artificial sense recepta o bé compreses fredes sobre els ulls tancats. Evita fregar-te els ulls i renta’t les mans amb freqüència.

Ecografies: usos i avantatges

Les ecografies són una de les proves diagnòstiques més utilitzades, ja que aconsegueixen diagnòstics molt acurats de forma ràpida i sense dolor. Així que juntament amb les analítiques de sang o la ressonància magnètica, completa el pòdium del diagnòstic mèdic. Des del servei integral d’ecografies del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem en què consisteix aquesta prova i els seus usos i avantatges.

Què és una ecografia?

Una ecografia és una prova de diagnòstic per la imatge que fa servir els ultrasons per obtenir imatges dels òrgans i altres sistemes de l’organisme com el vascular (venes i artèries) o el muscular. En definitiva, mitjançant ones sonores (imperceptibles per a l’oïda humana) es creen imatges bidimensionals o tridimensionals, cosa que permet als professionals observar l’interior del cos sense cirurgia. Es fa servir un transductor, una eina en forma de micròfon que emet aquestes ones d’alta freqüència sobre la pell amb l’ajuda d’un gel; i es recullen els ecos que reboten als teixits que una màquina amb pantalla converteix en imatges.

Els usos i els avantatges de les ecografies com a prova diagnòstica

Els usos principals de les ecografies són:

  • Monitoratge de la salut i el desenvolupament d’un fetus durant el període de gestació.
  • Diagnòstic per la imatge que permet detectar diferents malalties o afeccions mèdiques dels teixits tous com òrgans, glàndules i vasos sanguinis. També lesions musculars en fisioteràpia.
  • Com a guia visual en certs procediments mèdics com poden ser una biòpsia, una amniocentesi o una transferència d’embrió en un procés de Fecundació In Vitro.

Els avantatges de les ecografies són:

  • No es coneixen efectes secundaris associats a les ecografies.
  • No fa servir radiació ionitzant.
  • És una prova econòmica.
  • Procediment indolor.
  • Execució ràpida.

En tractar-se d’una prova diagnòstica són els especialistes mèdics els que cursen la petició per a realitzar aquest procediment si ho creuen convenient. Si necessites fer un seguiment d’alguna lesió o afecció mèdica, demana cita amb els nostres especialistes, qui et derivaran al nostre servei d’ecografies al Centre Mèdic Mútua Penedès.

Consells per a millorar els símptomes de l’al·lèrgia primaveral

L’arribada de la primavera és sinònim de bon temps, més hores de llum i plans a l’aire lliure. Però no tota la població celebra de la mateixa manera que arribi aquesta estació de l’any, ens referim a les persones amb al·lèrgia al pol·len. Per a molts la primavera és sinònim de congestió i degoteig nasal, irritació ocular, esternuts o llagrimeig. Uns símptomes molt molestos que pateixen les persones al·lèrgiques. Des del servei d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, et proporcionem alguns consells per a millorar els símptomes de l’al·lèrgia primaveral. 

6 consells per a millorar el malestar de l’al·lèrgia a la primavera

Els símptomes de l’al·lèrgia primaveral poden arribar a ser molt incòmodes i molestos impedint, fins i tot, desenvolupar amb normalitat la rutina diària. Els mocadors d’un sol ús es converteixen en l’aliat més gran dels al·lèrgics, però tot i així no ajuden a sentir-se millor. Així que des de Mútua Penedès t’expliquem alguns trucs per a millorar el teu benestar i reduir la simptomatologia.

  1. Proves d’al·lèrgia. El prick-test és una tècnica que permet detectar a quin tipus de pol·len tens al·lèrgia i a partir d’aquí poder rebre un tractament farmacològic adequat. Recorda que el nostre departament d’infermeria pot dur a terme aquesta prova a petició del servei d’al·lergologia. Visita el Centre Mèdic Mútua Penedès i assessora’t com més aviat millor. 
  2. Neteja en profunditat de la llar. Els espais on més al·lergògens s’acumulen són catifes, cortines, matalàs, roba i altres tèxtils. Aspirar-los sovint t’ajudarà a combatre la teva al·lèrgia primaveral.
  3. Ús de sèrum fisiològic. Per a alleujar la rinitis, les rentades nasals són molt efectives. T’ajudarà a descongestionar el teu nas i respirar millor. De fet, a pediatria és l’únic tractament que prescriuen quan els menuts tenen mocs i encara no saben expulsar-los ells mateixos.
  4. Hidratació. És molt important beure molta aigua i mantenir-se hidratat durant tot el dia. Ja que això permetrà diluir el moc i la congestió.
  5. Increment del consum de vitamina C. Té un efecte antihistamínic i antial·lèrgic. Aliments com les fruites cítriques, el bròcoli, el tomàquet o la maduixa són grans aliats contra l’al·lèrgia al pol·len i altres partícules. A banda de l’alimentació, també es poden incrementar els nivells d’aquesta vitamina mitjançant suplements, que a més, milloraran el teu sistema immunitari.
  6. Protecció del pol·len. Per exemple, mantenint tancades les finestres de casa, de la teva oficina i també del cotxe. Així no entraran les partícules. Una altra opció és fer servir ulleres de sol. D’aquesta manera, mentre siguis al carrer, evitaràs que els teus ulls s’irritin.

Amb aquests trucs podràs alleujar tots els símptomes de l’al·lèrgia primaveral. Posa’ls en pràctica i segur que aquesta primavera serà diferent. I si no, demana la teva cita amb al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès perquè valorin el teu cas de manera individual.