Què és la hiperèmesi gravídica? Una malaltia incapacitant de l’embaràs

L’embaràs és un estat fisiològic que forma part de la vida sexual i reproductiva de les dones; per tant, no és una malaltia, ni una patologia per se. De tota manera implica un ampli ventall de símptomes habituals que fan que sigui una etapa diferent i moltes vegades molesta respecte a qualsevol altra persona sana. Nàusees matutines, dolor d’esquena, cremor d’estómac… Són alguns dels símptomes que impliquen estar embarassada. Ara bé, durant aquesta etapa també es poden patir malalties específiques de la gestació i que poden ser incapacitants com la hiperèmesi gravídica. El servei d’Obstetrícia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’explica com es pot detectar i tractar.

Què és la hiperèmesi gravídica?

La hiperèmesi gravídica és una malaltia incapacitant de l’embaràs que cursa amb nàusees i vòmits intensos i persistents durant tota la gestació, en especial el primer trimestre. Pot provocar:

  • Deshidratació.
  • Pèrdua important de pes.
  • Desequilibris electrolítics.
  • Malestar general.
  • Pèrdua de l’apetit.
  • Irritació de la gola (provocada pels vòmits constants).

La principal diferència amb les típiques nàusees matutines i vòmits de l’embaràs és que es produeixen durant tot el dia, de forma constant i impedeix realitzar les activitats diàries. 

Com evitar i tractar la hiperèmesi gravídica?

La hiperèmesi gravídica no s’ha estudiat suficientment i ara per ara no es coneixen ben bé les causes, que segurament són multifactorials. Es sap que la part hereditària juga un paper rellevant, però tot i així, per intentar minimitzar els símptomes és bàsica una visita preconcepcional que valori: 

  • Una possible disbiosi intestinal o vaginal (microbiota alterada). 
  • La dieta que segueix la dona. És important consumir àpats equilibrats.
  • L’estat del sistema hormonal ha d’estar en ordre per evitar desequilibris. 

La hiperèmesi gravídica afecta al voltant del 3% de les dones embarassades i ens els casos més greus poden requerir ingrés hospitalari per administrar fluids de forma intravenosa que evitin la deshidratació. Al marge d’això, el tractament habitual en casos moderats consisteix en:

  • Medicació amb doxilamina succinat, piridoxina hidroclorur i metoclopramida hidroclorur. Medicines segures per a la gestació.
  • Reduir la quantitat dels àpats. Menjar menys quantitat d’aliments i més vegades al llarg del dia.
  • Evitar els àpats en format líquid, calents, greixosos, ensucrats, picants, especiats i condimentats.
  • Eliminar de la dieta els ultraprocessats i fregits.
  • Beure l’aigua freda i prendre els aliments freds.
  • Infusions de llimona i gingebre.

Com diferenciar grip, refredat i Covid?

Les malalties respiratòries són les afeccions més habituals durant l’època d’hivern. Tanmateix, el mes de gener en concret és el moment en què es produeix el pic més alt de casos registrats, no només en l’àmbit ambulatori, sinó també d’ingressos hospitalaris. Des del SAR, el Servei d’Atenció Ràpida del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquen com diferenciar entre grip, refredat i Covid, les tres malalties respiratòries més comunes de la temporada de fred.

Els símptomes de la grip

  • Comença de cop.
  • Febre alta.
  • Dura al voltant d’una setmana.
  • Mucositat o mal de cap o de coll.
  • Tos amb mocs.
  • Malestar general i dolor articular.
  • Pot cursar amb vòmits i diarrea.
  • Apareixen senyals de fatiga.
  • La pèrdua de l’olfacte i el gust és poc freqüent.

Els símptomes del refredat

  • No comença de cop.
  • No dona febre o com a molt, febrícula (entre 37,5 i 37,9 graus centígrads).
  • Es supera en pocs dies.
  • Mucositat o mal de cap o de coll.
  • Esternuts (la tos és poc freqüent).
  • No presenta malestar general o dolor articular.
  • Ni vòmits, ni diarrea.
  • No apareixen senyals de fatiga.
  • La pèrdua de l’olfacte i el gust és poc freqüent.

Els símptomes de la Covid

  • Comença de cop.
  • Febre alta i persistent.
  • Dura més d’una setmana.
  • Mucositat o mal de cap o de coll.
  • Tos seca.
  • Malestar general i dolor articular.
  • Pot cursar amb vòmits i diarrea.
  • Apareixen senyals de fatiga.
  • La pèrdua de l’olfacte i el gust és habitual.

Si presentes dificultats respiratòries independentment de la resta de símptomes és imprescindible visitar un centre d’urgències mèdiques com el Servei d’Atenció Ràpida de Mútua Penedès.

5 consells per a recuperar la rutina dels àpats després de Nadal

Les festes nadalenques sempre són un motiu de celebració i no hi ha cosa que ens agradi més a la nostra societat que reunir-nos al voltant d’una taula per menjar i celebrar. Ara bé, els àpats de Nadal s’allarguen moltes hores i els menús habitualment són copiosos i calòrics. No és gens estrany que la majoria de les persones faci un parèntesi en la seva dieta saludable i les seves rutines. Ara que les dates assenyalades ja són cosa del passat, des del servei de Nutrició del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquen alguns consells per a recuperar la rutina dels àpats després de Nadal.

Els horaris dels àpats diaris

La part més fàcil de tornar a la rutina després de les festes nadalenques és la que està relacionada amb el menjar. Tornada a la feina i a l’escola, amb uns horaris molt marcats que permeten establir de forma ràpida i poc traumàtica un retorn als horaris anteriors d’esmorzars, dinars, berenars i sopars. Aquesta és una bona premissa per iniciar de nou una dieta més lleugera i saludable en comparació amb els àpats copiosos de les celebracions.

Consells per a recuperar la rutina després de Nadal

La part més complicada té a veure amb la preparació dels àpats. Si prèviament s’ha menjat més dolç i salat del que és habitual, el cos continuarà demanant aquestes altes dosis. 

  • Treballar la palatabilitat dels aliments: introduir de nou i a poc a poc aliments amb menys contingut de sucre i sal.
  • Introduir més espècies i condiments a la teva cuina per incrementar el sabor dels aliments. Això els farà més palatables com els productes menys saludables que segurament has consumit aquest Nadal.
  • Cuinar plats equilibrats seguint les guies de la Generalitat. 
  • Optar per preparacions al vapor, a la planxa, al forn o en papillota.
  • Intentar fer els trajectes diaris caminant i pujar escales evitant els ascensors. Això permetrà recuperar una vida activa.

Cinc consells de salut ocular de cara a les festes

S’acosten dates de celebracions, decoracions festives, regals, jocs i àpats en família. Seran dies plens de bons moments, sobretot si evitem accidents que es podrien prevenir. Per això, en aquest llistat donem cinc consells nadalencs per tenir cura de la visió de tothom.

  1. Obrir ampolles amb compte. Cal anar amb compte a l’hora d’obrir algunes ampolles de vidre tancades amb tap de suro a pressió. Aquests taps poden sortir a una velocitat de 80 km/h i, efectivament, causar algun accident ocular. Idealment, s’haurien d’obrir col·locant l’ampolla en direcció allunyada a les persones, prement el tap cap avall mentre es gira l’ampolla. Així s’obrirà sense causar incidents.
  1. Mantenir les decoracions brillants allunyades dels ulls. Hi ha certs materials brillants emprats en les decoracions nadalenques que poden causar irritacions als ulls o, en el pitjor dels casos, una infecció, si es produeix una rascada. Per això és important evitar fregar-se els ulls amb els dits tacats de purpurina o abstenir-se de jugar amb aquests materials a prop de la cara.
  1. Optar per joguines segures i adequades. Les estones de joc dels infants haurien d’estar supervisades per persones adultes, especialment quan són més petits. De la mateixa manera, les joguines amb què interactuen han de ser adequades per a la seva edat i habilitats visuals. Cal evitar peces petites i punxants, projectils i làsers d’alta intensitat.
  1. Prendre precaucions a la cuina. En preparar menjar, es poden produir esquitxades d’oli, greix o aigua a altes temperatures que, si arriben als ulls, podrien provocar cremades severes. Es poden fer servir proteccions oculars o en els mateixos estris de cuina. Així mateix, cal vigilar amb objectes punxants i productes de neteja.
  1. Recórrer a professionals en cas d’accident. Si es produeix un accident ocular, cal demanar l’ajuda de professionals mèdics. En cas que sigui un dia festiu i la situació ho requereixi, s’haurà d’acudir al servei d’urgències per posar-hi remei de la millor manera possible i no comprometre les estructures de l’ull o la visió.

Les diferències entre l’hipertiroïdisme i l’hipotiroïdisme

La tiroide és una petita glàndula en forma de papallona situada a la part davantera del coll. Aquesta glàndula té un paper cabdal en la producció d’hormones que regulen els diversos òrgans vitals, com ara el cor, el cervell, els pulmons, els ronyons i el fetge. Quan la tiroide es desregula pot provocar desequilibris significatius en el funcionament del cos, com l’hipertiroïdisme o l’hipotiroïdisme.

L’ hipertiroïdisme

L’hipertiroïdisme és un trastorn que es caracteritza per un excés d’hormones tiroidals al cos. Aquesta alteració pot produir-se per diverses causes, com la presència d’anticossos que estimulen excessivament la glàndula tiroide, el desenvolupament d’un tumor benigne en aquesta, o bé un excés de iode a l’organisme. Els col·lectius amb més probabilitats de desenvolupar aquesta afecció són aquells que presenten antecedents familiars, malalties preexistents o consumeixen aliments amb altes dosis de sal. No obstant això, és important conèixer-ne els símptomes:

  • Pèrdua de pes.
  • Alteració del son.
  • Nerviosisme o irritabilitat.
  • Ansietat i tremolors.
  • Palpitacions.
  • Debilitat muscular.
  • Augment de sudoració.
  • Diarrees i evacuacions freqüents. 

Hi ha diversos tractaments farmacològics que ajuden a regular la producció d’hormones tiroidals i a bloquejar-ne l’excés d’activitat. Tot i això, és essencial consultar un professional de la salut per determinar el tractament més adequat en cada cas.

L’hipotiroïdisme

L’hipotiroïdisme és tot el contrari que l’hipertiroïdisme. Aquest trastorn es produeix quan el sistema immunitari ataca la glàndula tiroide, causant inflamació i, amb el temps, una disminució de la seva funció. Els factors de risc per desenvolupar aquest trastorn inclouen la tiroïditis de Hashimoto, el dèficit de iode, l’extirpació de la glàndula tiroide o haver rebut radioteràpia al cap o al coll. Així mateix, els majors de 60 anys i les dones tenen més probabilitats de patir-ne. Els símptomes principals d’hipotiroïdisme són:

  • Augment de pes.
  • Cansament i somnolència.
  • Intolerància al fred.
  • Dolor muscular i articular.
  • Estrenyiment.
  • Ritme cardíac més lent.
  • Problemes de concentració i memòria.
  • Depressió.

L’únic tractament per a fer front a l’hipotiroïdisme consisteix a prendre hormones tiroidals per a compensar el dèficit d’aquestes. Tanmateix, és important consultar un professional perquè t’aconselli durant el procés.

A Mútua Penedès disposem del servei d’endocrinologia, encapçalat per la doctora Melissa Novais Falcao. El seu principal objectiu és restaurar l’equilibri hormonal dins dels sistemes del cos, oferint un tractament personalitzat i eficaç. Si presentes algun problema relacionat amb la teva salut hormonal contacta amb nosaltres. La doctora Novais  t’aconsellarà sobre el tractament més adequat per a les teves necessitats.

Consells per als cuidadors de persones amb demència

La demència és una síndrome que es caracteritza per la pèrdua de la memòria, el pensament i el comportament. Aquesta dificulta la capacitat per a fer activitats quotidianes i és habitual entre persones grans. Tot i que l’origen de la demència pot ser molt variat, la causa més habitual, present en un 60% – 70% dels casos, és l’Alzheimer. 

Què és l’Alzheimer?

L’Alzheimer és un trastorn cerebral evolutiu que destrueix lentament la memòria i la capacitat de pensar. Aquest trastorn afecta tant les cèl·lules del cervell com als nervis, i impedeix el correcte funcionament dels transmissors neuronals. El seu principal símptoma es basa en la dificultat per a recordar esdeveniments recents. Ara bé, a mesura que la malaltia s’agreuja apareixen símptomes més preocupants.

Com afrontar l’Alzheimer d’un ésser proper

L’Alzheimer no només afecta les persones que el pateixen, sinó també el seu entorn més proper. És per això que adoptar mesures específiques i proporcionar una atenció adequada a les persones afectades per aquesta síndrome és essencial.

Des de Mútua Penedès et recomanem el següent:

  • Intenta que l’afectat mantingui una rutina estable.
  • Comprova que prengui la medicació de manera correcta.
  • Facilita-li un llistat de tasques per a les seves activitats diàries.
  • Procura que porti un estil de vida saludable (hores de son, alimentació, etc.)
  • Permet que sigui el màxim d’autònom possible.

A més, per tal de millorar la comunicació:

  • Mostra interès per allò que la persona afectada intenta comunicar.
  • Repeteix els missatges tants cops com calgui.
  • Potencia la comunicació no verbal.
  • Deixa un marge de temps perquè respongui.
  • Mantingues la calma i evita possibles enfrontaments.

Si sospites que un familiar podria estar començant a patir demència, no dubtis a demanar cita amb el servei de neurologia Mútua Penedès. La doctora Zanotti estarà a la vostra disposició per oferir-vos una atenció professional i personalitzada.

Pot tenir estrabisme una persona adulta?

Malgrat que sovint està vinculat a pacients de pediatria, les persones més grans també poden patir estrabisme (falta de paral·lelisme entre els eixos dels ulls i l’objecte de fixació). De fet, es consideren d’estrabisme de persona adulta tots aquells casos que sorgeixen a partir de finals de la segona infància, és a dir, dels 6-8 anys en endavant.

En persones adultes, l’estrabisme pot manifestar-se després de molts anys latent, de manera que ja era present en la infantesa, o bé aparèixer a conseqüència d’alguna malaltia, com ara la diabetis, la malaltia tiroidal (Graves), la miastènia Gravis, traumatismes cefàlics, tumors al sistema nerviós central o accidents cerebrovasculars (com infarts o hemorràgies cerebrals). Ocasionalment, també pot aparèixer després de cirurgies com la de cataracta o la del despreniment de retina.

Tractament de l’estrabisme en edat adulta

Actualment hi ha diverses maneres de corregir l’estrabisme en edat adulta:

  • Teràpia visual, un tractament d’unes setmanes de durada que inclou la pràctica d’exercicis per reforçar algunes habilitats visuals. Aquestes activitats inclouen l’ús de llums, diferents lents, pilotes i altres materials propis. 
  • Ulleres amb prismes, unes lents que desvien el curs dels raigs de llum i permeten, per tant, alinear les imatges per tal que coincideixin amb els eixos visuals. No corregeixen el problema, però alleugen la visió doble.
  • Neuromoduladors, és a dir la injecció d’una toxina que permet immobilitzar alguns músculs extraoculars amb molta activitat, de manera que s’estabilitza la funció muscular i s’alleuja la desviació.
  • Cirurgia, que podrà millorar l’aparença del/la pacient, el paral·lelisme ocular, eliminar la visió doble, restablir la visió binocular, reduir la fatiga visual i ampliar la visió perifèrica. En els casos d’estrabisme infantil no tractat en la infantesa, no es podrà corregir l’ambliopia (ull gandul) que se n’ha derivat, però sí que podrà millorar l’aspecte físic i la percepció de l’espai i del camp visual.

En qualsevol cas, el/la professional d’oftalmologia (preferiblement especialitzat/da en estrabisme) serà qui valori cada cas per recomanar l’opció de tractament més indicada.

Consells per a prevenir l’anèmia

La tardor sovint ve acompanyada de sensacions com el cansament i la debilitat, causades per la disminució de les hores de llum, el descens de les temperatures i l’alimentació poc equilibrada duta durant l’estiu. Tot això provoca que, durant aquesta estació, el cos redueixi la producció de glòbuls vermells, un fet que pot acabar derivant en anèmia.

Què és l’anèmia?

L’anèmia és un trastorn que es caracteritza per una reducció en la quantitat de glòbuls vermells o d’hemoglobina en la sang. L’hemoglobina, una proteïna present en aquests glòbuls, és responsable de transportar l’oxigen des dels pulmons fins a les diferents parts del cos. Per tant, quan els nivells d’hemoglobina són insuficients, el cos no rep l’oxigen necessari, fet que pot desencadenar diverses complicacions.

Aquesta malaltia pot ser causada per diferents factors: una mala alimentació, infeccions o inflamacions, malalties cròniques, antecedents familiars, afectacions obstetrícies o ginecològiques, etc. No obstant això, la causa principal sol ser una dieta baixa en ferro, motiu pel qual podem dir que l’anèmia és una malaltia previsible i totalment curable.

Símptomes de l’anèmia

Els símptomes més comuns de l’anèmia són els següents: 

  • Fatiga i debilitat.
  • Dispnea i taquicàrdia.
  • Marejos o sensació d’atordiment.
  • Fred a les mans o als peus.
  • Pèrdua de gana i pes.
  • Cefalea.
  • Pal·lidesa.

Encara que l’anèmia comença a manifestar-se com una disminució de la resistència a l’hora de fer exercici físic, quan aquesta es fa més intensa els símptomes s’accentuen, i apareixen amb el mínim esforç.

Com prevenir l’anèmia?

Introduir canvis a la dieta pot ajudar, en alguns casos, a reduir aquesta malaltia. Per això es recomana seguir una alimentació sana i variada:

  • Consumir aliments rics en ferro (carn vermella o magra, peix, llegum, cereals, aviram, etc.).
  • Consumir aliments rics en vitamina C (fruites i verdures). 
  • Evitar els aliments que alenteixen l’absorció de ferro (farina integral, avena, té, cafè, cacau, calci, etc.).

A més d’això, sempre que es presentin símptomes d’anèmia s’ha d’acudir a un especialista en el tema, aquest cas l’hematòleg. A Mútua Penedès disposem de servei d’hematologia, encapçalat pel doctor Jordi Zaragoza, qui s’encarrega de diagnosticar i tractar les malalties de la sang i els seus components cel·lulars. Si necessites concertar una visita amb aquest especialista contacta amb nosaltres. 

Els esmorzars més saludables

L’esmorzà és l’àpat més important del dia. Després de tota la nit sense menjar, l’organisme està en dejú i, ingerir quelcom en despertar-nos ens aporta l’energia suficient per enfrontar el nou dia. Això sí, cal que aquest sigui saludable, i que aporti els nutrients suficients que s’aniran necessitant al llarg de la jornada.

Què es recomana menjar?

Segons els experts, un esmorzar complet ha de tenir farinacis, làctics i fruita. Ara bé, no tot s’hi val. Els elements més recomanables són els següents:

  • Pa o torrades (preferiblement de llavors integrals i cuits amb fermentacions llargues).
  • Flocs de blat de moro.
  • Musli.
  • Arròs inflat.
  • Llet.
  • Iogurt natural.
  • Fruita fresca de temporada.
  • Fruita seca o dessecada.
  • Hortalisses.
  • Aliments proteics (ous, formatge, humus, etc.).
  • Aliments grassos (alvocat, crema d’ametlles, etc.).

Què es recomana evitar?

Sovint el desconeixement o la pressa de primera hora del matí poden conduir a no prendre l’opció més saludable. Hi ha alguns aliments els quals habitualment se solen consumir durant l’esmorzar que s’han d’evitar:

  • Cereals ensucrats.
  • Flams i natilles.
  • Aliments processats.
  • Brioixeria i galetes.
  • Sucs i batuts (porten sucres afegits).
  • Mantega i margarina.
  • Mel.
  • Melmelada.
  • Xocolata i cacau en pols.
  • Embotits i carns processades.

En definitiva, un bon esmorzar és clau pel teu benestar, gran part de la teva energia diària prové d’aquest. A Mútua Penedès vetllem per la teva salut, i per això hem volgut posar al teu abast aquests coneixements. Si vols ampliar la informació d’aquest article o sol·licitar una dieta que s’adapti millor a les teves necessitats posa’t en contacte amb nosaltres. Et proporcionarem una visita amb la doctora Naomi Navarro Garriga, especialista en dietètica i nutrició.

El que diuen les llàgrimes de la salut ocular

Et ploren els ulls? No tens prou llàgrima? Ambdues característiques poden ser indicadors de salut ocular o símptomes de condicions oftalmològiques. 

Les llàgrimes es produeixen per protegir l’ull i mantenir-lo hidratat, excepte en el cas de les llàgrimes psíquiques, que estan relacionades amb determinats estats emocionals i no cobreixen cap necessitat de l’ull. 

Hi ha dos altres tipus de llàgrimes: les basals, que estan sempre presents a la superfície de l’ull per lubricar-lo i protegir la còrnia d’agents extens; i les reflexes, que es generen espontàniament quan els ulls necessiten eliminar substàncies nocives com el fum o les molècules de la ceba que irriten la còrnia.

Excés de llàgrima

Així doncs, a priori produir llàgrima pot ser quelcom positiu, ja que indica que aquest sistema de protecció del cos està funcionant correctament. Tanmateix, si se’n produeix en excés, podria ser indicatiu de sequedat ocular o fins i tot síndrome de l’ull sec, al·lèrgia ocular, ús excessiu o incorrecte de lents de contacte, exposició reiterada a agents irritants (com el clor de la piscina), contusions, lesions cornials o fins i tot una obstrucció de les vies lacrimals…

Es recomana acudir a la consulta d’oftalmologia si el llagrimeig persisteix. En el cas que vagi acompanyat de dolor, el més recomanable és acudir-hi d’urgències. 

Falta de llàgrima

Amb l’edat, la producció de llàgrimes basals disminueix progressivament. Això pot comportar que es desenvolupin problemes com l’ull sec o la blefaritis, que en la majoria de casos es poden tractar a la consulta d’oftalmologia. En cas de dubte, es cal acudir-hi.