Símptomes oculars de les al·lèrgies i com tractar-los

Ha començat la primavera, una estació molt esperada per a moltes persones, però detestada per qui pateix al·lèrgies que hi estan associades. D’entre els al·lèrgens que les provoquen, en destaca el pol·len, que s’escampa fàcilment per l’aire i amb la mateixa facilitat provoca una reacció i uns símptomes que poden arribar a ser molt molestos per a les persones que els experimenten.

Símptomes de les al·lèrgies als ulls

Pel que fa als ulls, les al·lèrgies habitualment es manifesten a través de la conjuntivitis al·lèrgica o al·lèrgia ocular. Es tracta d’una inflamació de la conjuntiva (la membrana que recobreix la part blanca de l’ull i la part interior de les parpelles) després de l’exposició a l’al·lergen, la qual podria no ser evident pel/la pacient.

Els símptomes més freqüents de l’al·lèrgia ocular inclouen picor o coïssor als ulls, inflor de les parpelles, llagrimeig, visió borrosa, envermelliment, dilatació dels vasos sanguinis de la conjuntiva.

Tractament

La manera més eficaç de tractar la conjuntivitis al·lèrgica és, en la mesura del possible, evitar el contacte amb l’agent que la provoca. 

En el cas del pol·len, es recomana utilitzar ulleres o ulleres de sol per anar pel carrer durant aquesta època, tancar les finestres de casa i el cotxe, estendre la roba a l’interior perquè el pol·len no s’hi enganxi i evitar passar molt de temps a l’aire lliure quan els nivells de pol·len són elevats (a primera hora del matí i seguint la informació de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia clínica).

A més, també existeixen múltiples vies per alleujar-ne els símptomes oculars, com l’ús de llàgrima artificial, l’aplicació de compreses fredes als ulls o evitar el tabac com a substància irritant. 

Habitualment el tractament de la conjuntivitis al·lèrgica és amb col·liris antihistamínics pautats durant uns mesos, sovint la primavera. De vegades això es complementa amb antiinflamatoris, vasoconstrictors o gotes d’esteroides oftàlmics suaus o antihistamínics orals, en funció de cada cas.

Com evitar l’aparició de pedres a la vesícula

Dolor sobtat i intens a la part dreta de l’abdomen? Digestions pesades? Nàusees i vòmits freqüents? Coloració groguenca de la pell? El més probable és que tinguis pedres a la vesícula. La colelitiasi o litiasi biliar és una de les malalties de l’aparell digestiu més comunes al nostre país. Es calcula que al voltant del 5% de la població espanyola la patirà en algun moment de la seva vida. No és perillosa i la pateixen principalment dones a partir dels 50 anys. Des del servei de medicina interna del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem què signifiquen les pedres a la vesícula i com evitar la seva aparició i tractament.

En què consisteixen les pedres a la vesícula?

La colelitiasi consisteix en la presència de càlculs a la vesícula, un òrgan molt petit situat per sota del fetge i que emmagatzema la bilis, un líquid essencial per a la digestió dels greixos dels aliments. 

Aquestes pedres poden estar formades per colesterol, bilirubina o sals biliars. Quan un càlcul és molt gran pot bloquejar la vesícula o algun dels conductes i produir un còlic.

Com evitar els càlculs biliars?

La població general pot evitar l’aparició de càlculs biliars seguint una alimentació saludable i practicant esport amb regularitat. Els experts recomanen:

  • Consumir aliments amb un alt contingut en fibra (fruites, verdures i cereals integrals)
  • Descartar els carbohidrats refinats.
  • Evitar el sucre lliure a la teva dieta.
  • Menjar greixos saludables (alvocat, oli d’oliva verge, peix blau…)
  • Evitar els greixos no saludables com la brioixeria industrial, embotit ultraprocessat o fregits.

Aquestes recomanacions són especialment importants en el cas de les dones que prenguin anticonceptius orals o medicaments de teràpia hormonal, les que hagin tingut més d’un embaràs, antecedents familiars de càlculs a la vesícula, persones amb diabetis o sedentàries. Aquests són alguns dels principals factors de risc de patir aquesta malaltia.

Els experts de medicina interna de Mútua Penedès recomanen iniciar un tractament de forma ràpida en el cas que es presentin símptomes per aconseguir eliminar les pedres amb medicació o per cirurgia, evitant complicacions futures. En el cas dels pacients asimptomàtics la recomanació és la de controls periòdics per a comprovar com avança la malaltia i començar un tractament si és necessari.

Per què són perjudicials els vaporitzadors?

L’ús de vaporitzadors és cada vegada més habitual, sobretot entre el jovent. El seu ús es va començar a popularitzar ja fa una dècada, quan van proliferar les botigues especialitzades en venda de cigarretes electròniques. La seva desaparició va ser igual de ràpida que la seva irrupció al mercat, però van deixar la suficient empremta perquè s’obrissin pas fòrmules similars, en aquest cas els vaporitzadors. De diferents sabors i colors, s’han convertit en un imprescindible de molts adolescents, ja que la seva publicitat s’associa a quelcom aspiracional i d’estatus que tots els joves volen adquirir, ara que fumar ja no està tan ben vist com abans. Però, també impliquen riscos per a la salut d’igual manera que el tabac? Des del servei de pneumologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem les diferències amb el tabac i també els riscos que comporten els vaporitzadors per a la salut de les persones.

Les principals diferències entre cigarretes electròniques i vaporitzadors

Fumar és una pràctica gairebé tan antiga com l’ésser humà: fa 10.000 anys el tabac ja es cultivava de forma habitual i es feia servir en cerimònies entre els pobles indígenes d’Amèrica. Al llarg dels segles el seu consum ha anat canviant i amb l’arribada del segle XXI es van popularitzar primer les cigarretes electròniques que intenten imitar la mida de les cigarretes tradicionals. Tenen un filtre de silicona, una bateria i un atomitzador on es diposita el líquid. N’hi ha que fins i tot inclouen un llum LED a l’extrem per imitar la punta d’una cigarreta encesa. Per altra banda, un vaporitzador no s’assembla estèticament a les cigarretes tradicionals i té una bateria gran en un dels extrems. 

La cigarreta electrònica està dissenyada per evaporar líquids amb sabor que contenen nicotina i els vaporitzadors també desprenen substàncies sòlides sense nicotina, com herbes, resines i olis essencials.

Perjudiquen la salut els vaporitzadors?

L’ús de vaporitzadors s’ha presentat com una alternativa al tabac perquè no fan servir nicotina i també com una mesura per deixar de fumar. A més, les noves modes han introduït el factor estètic en aquest mercat que atreu molts joves pels dissenys, colors i sabors diferents que poden escollir. Tots els estudis posen sobre la taula que els vaporitzadors poden ser una porta d’entrada al tabac per als joves que no fumen i tampoc evita les malalties greus. 

Les primeres cigarretes electròniques es van comercialitzar a Espanya al voltant de l’any 2016, per això encara no existeixen estudis que investiguin els seus efectes a llarg termini. De tota manera els efectes perjudicials a curt termini sí que s’han demostrat i ens indiquen que els vaporitzadors: 

  • Presenten substàncies descrites com a cancerígenes.
  • Tenen altres compostos orgànics volàtils, formaldehid i productes químics saboritzants, alguns dels quals estan relacionats amb malalties pulmonars greus.
  • Generen aerosols i no vapor d’aigua.

Tot i que aquests productes no contenen nicotina, no els exclou de la resta de substàncies nocives que s’alliberen amb el seu ús. Per això els pneumòlegs són clars: els vaporitzadors poden ser perillosos per a la salut de les persones.

Les infeccions d’orina asimptomàtiques en embarassades

Les infeccions d’orina durant l’embaràs són bastant habituals i les estadístiques determinen que entre un 5 i un 10% de les gestants patirà alguna ITU (Infecció del Tracte Urinari). Els canvis fisiològics que suposa un embaràs incrementen el risc de patir una infecció d’orina en comparació amb la resta de la població no gestant. Alhora, presentar una ITU estant embarassada comporta més riscos, tant per la dona com pel fetus. Per això és important iniciar un tractament amb antibiòtics quan abans per evitar que la infecció arribi als ronyons i desencadeni una pielonefritis, un estat molt greu en embarassades que provoca ingrés hospitalari i pot derivar en un part prematur si no es tracta immediatament. En alguns casos no es pot evitar perquè durant l’embaràs són habituals les infeccions d’orina asimptomàtiques, és a dir, no provoquen cap símptoma. Es denominen bacteriúries asimptomàtiques. Des del servei d’urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem quins són els factors de risc de patir infeccions d’orina durant l’embaràs i com es poden prevenir.

Factors de risc de patir ITU durant l’embaràs

L’estat propi fisiològic de l’embaràs facilita que es desencadenin ITU’s, ja que el desplaçament dels òrgans pel creixement del ventre dificulten buidar completament la bufeta entre altres canvis:

  • Dilatació dels urèters (conductes que comuniquen els ronyons amb la bufeta).
  • Pressió sobre els urèters i la bufeta per la mida de l’úter que va creixent.
  • Poc to muscular als urèters.
  • Major reflux de la bufeta als urèters.
  • Augment del volum de la bufeta.
  • Increment del pH de l’orina.

A banda d’això, existeixen altres factors de risc que poden incrementar les possibilitats de patir una infecció d’orina durant l’embaràs:

  • Haver patit amb anterioritat infeccions d’orina de repetició.
  • Presentar un historial de pedres al ronyó.
  • Embarassos anteriors.
  • Tenir diabetis tipus 2.
  • Presentar malformacions uroginecològiques.
  • Patir malalties neurològiques que afecten la micció.

Com evitar les infeccions d’orina durant l’embaràs

Per evitar qualsevol mena d’Infecció del Tracte Urinari durant l’embaràs, els professionals recomanen fer cultius d’orina trimestrals per detectar bacteris. Per altra banda, en dones que tenen factors de risc afegits als que són habituals durant l’embaràs (ITU’s prèvies de repetició, historial de pedres al ronyó o còlics nefrítics, etc.) seria interessant mantenir un tractament amb probiòtics durant tota la gestació, sempre amb un seguiment exhaustiu per part de professionals mèdics que adeqüin les dosis al cas particular de cada dona.

L’ús de probiòtics en tractaments amb antibiòtic

L’accés a tractaments amb antibiòtics va revolucionar la medicina. Malalties que abans suposaven la mort del pacient, ara es podien curar. Aquests fàrmacs lluiten contra els microbis i n’hi ha de molts tipus: antibacterians, antivirals, antimicòtics i antiparasitaris. I també existeixen els antibiòtics denominats d’ampli espectre, perquè són eficaços contra diferents organismes. Això sí, com totes les medicines, els antibiòtics també tenen algunes contraindicacions que durant moltes dècades no s’han tingut en compte, ja que el benefici que ofereixen és major als efectes secundaris que poden suposar. Un dels més comuns té a veure amb l’alteració de la microbiota estomacal i vaginal, cosa que pot derivar en infeccions d’orina de repetició o l’aparició de fongs que debiliten l’estat de salut general de les persones. Des del servei de medicina general del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem com lluitar contra els efectes secundaris dels tractaments amb antibiòtic amb l’ajuda de probiòtics.

Els efectes secundaris de l’ús d’antibiòtics

El tractament amb antibiòtics és imprescindible en alguns processos d’infecció d’orina, faringitis, angines o refredat (sempre que l’origen sigui bacterià i no víric). També en altres circumstàncies com la infecció de ferides o cicatrius postoperatòries que pot expandir-se provocant una sepsia (una reacció en cadena per tot el cos). Així que l’ús d’antibiòtics està més que justificat, però té algunes conseqüències: 

  • El desajust en la microbiota de l’estómac provocant malestars digestius.
  • El desajust en la microbiota de la vagina facilitant les infeccions d’orina, malestar en les relacions sexuals i alteració de l’endometri (pot dificultar la implantació en processos de cerca de l’embaràs).
  • Aparició de fongs en el cas d’infeccions d’orina que faciliten les reinfeccions.

Per evitar aquests efectes secundaris no desitjables, els experts recomanen prendre probiòtics durant el tractament amb antibiòtic i allargar-lo uns dies després que hagi finalitzat.

Com prendre correctament probiòtics?

Normalment, els metges que recepten els antibiòtics també prescriuen l’ús de probiòtics per evitar alteracions de la microbiota i evitar reinfeccions. Però els farmacèutics també són una figura clau que poden recomanar-los.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) els probiòtics són microorganismes vius que si es consumeixen en quantitats adequades, proporcionen un benefici per a la salut. Aconsegueixen mantenir l’equilibri de la microbiota evitant que es reprodueixi un major nombre de bacteris dolents a l’intestí o la vagina.

Abans de prendre un probiòtic és important consultar amb un professional mèdic o farmacèutic que faci una recomanació personalitzada i ajustada a les circumstàncies de cada pacient.

Què és l’agudesa visual?

L’agudesa visual és la capacitat de cada persona de percebre, detectar o distingir detalls a una certa distància i en unes condicions específiques (il·luminació, contrast). Disposar d’una bona agudesa visual, en general, també està associat a una millor salut visual, però no sempre és sinònim de tenir una bona qualitat visual.

Com es mesura l’agudesa visual? 

Existeixen diferents proves que duu a terme el/la pacient sota la supervisió de l’especialista, com ara:

  • Test de Snellen. Es tracta d’uns símbols o lletres que es situen a una distància de 6 metres del/la pacient, que es taparà un dels dos ulls. Els símbols estan agrupats en files i van disminuint de mida. L’última filera que el/la pacient pugui llegir clarament determina la seva agudesa visual, que es definirà numèricament (20/20 equival a una visió normal).
  • Prova Random E. Es tracta d’una successió de grafies “E” de diferents mides i en diferents direccions (tal com la de la imatge, que utilitza una C en lloc d’una E). La persona que fa la prova ha d’indicar la direcció cap a la qual gira la lletra fins que no ho vegi.
  • Proves simplificades per a infants. Amb la mateixa idea que a les dues proves anteriors, es tracta d’optotips que en lloc de lletres contenen files d’il·lustracions que es van fent més petites a cada línia inferior. 

Qualsevol d’aquestes proves caldrà que sigui complementada amb un examen exhaustiu de la vista, que farà l’oftalmòleg/òloga a la consulta i que també tindrà en compte la salut de les diferents parts de l’ull (retina, nervi òptic, parpelles…).

Què passa si no tinc una agudesa visual del 100%?

Hi ha moltes persones que no tenen una agudesa visual de 20/20. En la majoria de casos, això es deu a defectes refractius (miopia, hipermetropia, astigmatisme o presbícia) i es pot corregir amb ulleres, lents de contacte o una cirurgia refractiva, que acostaran al/la pacient al 100%. Cal destacar que l’agudesa visual és essencial en infants en etapa de desenvolupament per diagnosticar i tractar correctament, si n’hi ha, ull gandul. En l’etapa adulta, si hi ha una manca d’agudesa visual que no pot ser corregida amb ulleres, aquesta pot ser causada per alguna malaltia ocular; caldrà acudir a la consulta d’oftalmologia per valorar-ho.

Quan és necessari fer-se un estudi biomecànic de la marxa?

El running ja fa temps que va arribar per quedar-se. Una manera fàcil i barata de practicar esport, siguis on siguis. Sense haver de pagar quotes de gimnàs o reservar sales. Es pot practicar a qualsevol hora i es necessiten poc més que unes sabatilles esportives i roba còmoda. 

El running, s’ha convertit en un dels esports estrella a entorns rurals i urbans; al marge de la proliferació de curses populars amb alta participació. Tot i això, no tots i totes les runners treuen profit de la seva pràctica esportiva al 100%. Sabies que si surts a córrer pots millorar els teus resultats amb un bon estudi biomecànic de la marxa? Els experts del servei de podologia al centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquen en què consisteix aquest estudi, que al marge de millorar el rendiment esportiu també pot ajudar a persones que tenen lesions al peu o pateixen dolors crònics.

Què és un estudi biomecànic de la marxa?

L’estudi biomecànic de la marxa diagnostica de forma precisa si el pacient camina de manera correcta o si la seva marxa pot generar alguna patologia o frenar la velocitat que adquireix quan es mou.

Per a realitzar l’estudi es fa servir una tecnologia que replica la geometria del peu obtenint un motlle virtual en format 3D. Després, un podòleg expert analitza els resultats i valora quins són els punts de suport del peu per aconseguir un diagnòstic acurat que permeti millorar la marxa.

En resum, l’estudi permet observar la postura i la forma de caminar del pacient, la relació entre els dos peus, genolls, malucs i columna. Entre els tractaments disponibles destaca l’ús de plantilles i altres exercicis i estiraments.

Qui pot fer servir un estudi biomecànic de la marxa?

Qualsevol persona pot fer-se un estudi biomecànic de la marxa per conèixer la seva forma de caminar, prevenir i tractar possibles lesions. Però majoritàriament està indicat per a:

  • Esportistes professionals, especialment corredors.
  • Esportistes recreatius, especialment corredors.
  • Persones amb molèsties o lesions als peus.

Caminar de forma inadequada pot provocar dolor i alteracions als peus. Si vols saber si és el teu cas, demana cita amb el servei de podologia de Mútua Penedès.

Què és el Boca Mà Peu? Una malaltia pediàtrica més comuna del que ens imaginem

L’arribada de l’hivern comporta l’aparició de virus respiratoris, que proliferen gràcies a la seva resistència a les baixes temperatures, i al fet que passem més temps en espais tancats amb poca ventilació. Això provoca que els contagis es tripliquin a indrets on s’acumulen moltes persones com residències de gent gran i centres escolars. 

Per això, majors i petits, no només són més vulnerables perquè el seu sistema immunitari és més feble, sinó que són més propensos a les malalties perquè comparteixen espais tancats. Una de les malalties més comunes a les llars d’infants és el Boca Mà Peu que sol ser lleu, però és altament contagiosa i a més es pot confondre amb altres afeccions típiques de la infància, més greus. Des del servei de pediatria del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem com es tracta i quines són les conseqüències de patir-la.

Els símptomes del Boca Mà Peu

El Boca Mà Peu és una infecció vírica molt freqüent en menors de cinc anys que es transmet per contacte directe amb les secrecions del nas i la gola, la saliva o la femta. El virus pot sobreviure durant molt de temps a les superfícies contaminades i els afectats i afectades el poden contagiar setmanes després d’haver-se curat.

Els símptomes més freqüents són:

  • Febre. La canalla pot presentar febre i altres símptomes compatibles amb una grip: mal de gola, pèrdua de l’apetit i malestar general.
  • Granellada. Aparició de petites taques vermelles amb ampolles principalment a la zona de les mans, els peus i al voltant de la boca que no piquen. També és habitual que bavegin més de l’habitual.
  • Aftes bucals.

Una possible conseqüència directa de la malaltia del Boca Mà Peu és la caiguda de les ungles. No sempre succeeix, però és habitual. De tota manera, no és preocupant, ni dolorós. De fet, els adults també poden contagiar-se, però no desenvolupen la granellada, únicament malestar general, cansament, de vegades febre i, de vegades, la caiguda d’algunes ungles setmanes després de patir la malaltia.

El tractament del Boca Mà Peu

No existeix un tractament específic, així que el més habitual és controlar la febre amb antipirètics pediàtrics, mantenir una bona hidratació i fer servir desinfectants de la pell per evitar que els grans s’infectin. Al voltant dels 7 dies els nens i nenes afectades milloren i una vegada que desapareix la granellada poden tornar a l’escola.

L’aparició dels grans pot fer que algunes famílies s’espantin i creguin que es tracta de varicel·la, per això és important que un professional mèdic revisi a la criatura i faci un diagnòstic acurat.

La malaltia del Boca Mà Peu apareix en brots que es poden desencadenar a qualsevol estació de l’any, especialment a la tardor. L’única manera de prevenir el contagi és una bona rentada de mans, netejar i desinfectar superfícies i evitar tocar-se ulls, nas i boca. Unes instruccions complicades de complir en entorns comunitaris com les llars d’infants on és habitual compartir joguines i alguns estris de neteja personal.

Quin paper juga l’homocisteïna en la salut de les persones?

La investigació científica i els avenços mèdics i tecnològics han permès posar nom a diferents alteracions que fa uns anys, simplement no es tractaven perquè no es coneixien. 

Paral·lelament al descobriment de nous indicadors de salut, s’han establert tractaments farmacològics o de complements vitamínics que han millorat la qualitat de vida de la població general. Un d’aquests indicadors és el de l’homocisteïna, un aminoàcid que en excés, pot ser un factor de risc cardiovascular. Des del servei de cardiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem en què consisteix l’homocisteïna i com mantenir-la a bons nivells per evitar problemes cardiovasculars.

Què és l’homocisteïna?

Els aminoàcids són molècules que el cos fa servir per a produir proteïnes. En el cas de l’homocisteïna, es tracta d’un aminoàcid molt important del cos i els seus nivells han de ser baixos. Per què? El cos utilitza la vitamina B12, B6 i l’àcid fòlic per a descompondre l’homocisteïna i transformar-la en altres substàncies que el cos necessita.

Nivells alts d’homocisteïna poden indicar deficiència d’aquestes vitamines o que el procés de descomposició no funciona del tot bé. I això alhora podria ser greu perquè els nivells alts d’homocisteïna poden danyar l’interior de les artèries i incrementar el risc de formació de coàguls sanguinis que provoquin un atac cardíac, accident cerebrovascular o altres malalties del cor.

Com tractar els nivells alts d’homocisteïna

Quan es detecten nivells alts d’homocisteïna en sang, els professionals mèdics pauten habitualment suplements de vitamina B12 i àcid fòlic, a més de recomanar incrementar el consum d’aliments rics en aquestes vitamines: espinacs, cacauets, ametlles, avellanes, porros o mongeta tendra.

Al marge del dèficit de vitamina B12 i àcid fòlic, un nivell alt d’homocisteïna pot indicar homocistinúria, una malaltia genètica poc comú que impedeix al cos produir certes proteïnes. Normalment es diagnostica durant la infància.Des de l’especialitat de cardiologia del centre assistencial de Vilafranca, recomanem fer-se analítiques de sang anuals, en persones adultes, per a comprovar que tots els indicadors de salut estan en ordre.

Puc contagiar-me de grip a través dels ulls?

Els ulls poden ser, igual que el nas o la boca, una via d’entrada d’alguns virus al cos si hi arriben restes de secrecions d’una persona infectada. Per exemple, en el cas de la grip, es pot transmetre d’un/a infectat/da a una persona sana que hi està físicament a prop; la primera persona estossega, expulsa petites gotes de saliva, de les quals una proporció arriba a la mà de la segona, qui sense ser conscient del que ha passat, es frega l’ull amb aquesta mà. Amb aquest gest aparentment innocu, el virus ha entrat al cos.

Per això, cal seguir les recomanacions habituals per evitar els contagis (tapar-se la boca i el nas en esternudar, rentar-se les mans amb freqüència, dur una vida sana en general, vacunar-se, etc.), a més de tenir en compte que també s’ha de posar atenció a la zona dels ulls. És a dir, addicionalment s’aconsella:

  • Evitar tocar-se els ulls quan no sigui imprescindible.
  • Abstenir-se de compartir objectes que vagin a la zona dels ulls (com ara maquillatge o tovalloles).
  • Evitar el contacte molt proper amb persones infectades.
  • Fer servir mocadors d’un sol ús.

Altres virus contagiosos a través dels ulls

Hi ha altres malalties infeccioses que es poden transmetre per contacte amb la superfície ocular, com el coronavirus o la conjuntivitis. Per això és important seguir els consells anteriors i, en cas de contagi, tractar els símptomes de manera adequada.Per tal de fer un bon diagnòstic i prescriure el tractament més indicat, caldrà acudir a la consulta mèdica. Si el/la pacient sospita que pot tenir una malaltia com les descrites anteriorment, es recomana que, a més, faci servir una mascareta.