La radiografia: característiques i consells

Avui parlem de la radiologia, una de les especialitats que Mútua Penedès disposa i que és encapçalada per la tècnica de radiologia Laura Olmedo Dominguez. L’objectiu d’aquest servei és la realització d’imatges de l’interior del cos per tal de diagnosticar malalties o patologies. I, aquestes es poden crear a través de raigs X, ultrasons o camps magnètics. 

La radiografia és la prova diagnòstica que més s’utilitza i s’obté mitjançant raigs X. Aquesta es fa servir per examinar estructures denses, com els ossos o els teixits, i es registra en format digital o pel·lícula. A la fotografia les diferents parts del cos es veuen clares o fosques segons la seva densitat. És per això, que les estructures denses apareixen de color blanc, i l’aire es veu de color negre. 

Aquest tipus de prova és totalment indolora, i serveix per diagnosticar una gran varietat d’afeccions, com fractures d’ossos, càries, pneumònies i pedres al ronyó. Ara bé, cal remarcar que, encara que en una radiografia la dosi de radiació és molt petita, només cal fer-la quan és estrictament necessari. A més, malgrat les baixes radiacions, se sol col·locar proteccions als nens i als joves per tal de protegir-los.

Tot i que en funció de la radiografia el metge t’indicarà les pautes a seguir, hi ha un seguit de mesures que pots prendre per tal de facilitar l’experiència:

  • Fes servir roba còmoda: aquest tipus de roba et permet desvestir-te millor.
  • No duguis complements: la joieria pot interferir en la visió de la imatge, per la qual cosa es recomana no dur cap mena d’objecte de metall.
  • Orina abans de la prova: un cop iniciat el procés no es pot abandonar la sala, motiu pel qual s’aconsella no beure massa aigua l’estona prèvia.

La radiografia permet que el metge obtingui informació per triar la tècnica que més s’adequa a les necessitats de cada pacient. Davant d’una intervenció quirúrgica la radiografia serveix com a “full de ruta” i, en un context postintervenció pot ajudar a valorar el resultat obtingut. La utilitat d’aquest examen és múltiple i els beneficis que se n’extreu també. Si necessites realitzar-te una prova, contacta amb Mútua Penedès.

Quan s’ha d’anar cardiòleg?

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a escala mundial, i ho verifiquen les recents dades publicades per l’OMS. Les cardiopaties isquèmiques, que es produeixen quan es taponen les principals artèries del cor, són un problema especialment perillós. I, quan es desencadenen, el percentatge de morir és molt elevat. Ara bé, es calcula que el 80% d’aquests esdeveniments cardiovasculars prematurs podrien prevenir-se controlant els factors de risc. La clau rau, doncs, en fer petits canvis als nostres hàbits i adaptar-los a un estil de vida més saludable.

Els factors de risc

Els factors de risc cardiovascular augmenten la probabilitat de patir malalties al cor, i poden ser inherents o relacionats amb els hàbits diaris. Entre els més comuns s’hi troben:

  • Antecedents familiars
  • Hipertensió arterial 
  • Colesterol alt
  • Tabaquisme
  • Diabetis
  • Sedentarisme
  • Dieta poc saludable

Com prevenir-los?

Encara que alguns tipus de malalties cardiovasculars són inevitables, molts altres es poden reduir considerablement modificant l’estil de vida. Alguns dels factors que t’ajudaran són:

  • Seguir una dieta sana 
  • Fer exercici
  • Deixar de fumar

Freqüència de visita al cardiòleg

En la majoria dels casos, es recomana acudir al cardiòleg anualment a partir dels 45 – 50 anys, ja que un cop passada aquesta franja les probabilitats de patir una patologia d’aquest tipus incrementa. No obstant això, aquells qui presenten algun factor de risc han de visitar-se abans de l’edat preestablerta, i amb certa freqüència, per tal de prevenir qualsevol ensurt.

A més, també és important acudir a un professional del cor quan es presenta algun símptoma preocupant, com podria ser:

  • Dolor toràcic
  • Pressió al pit
  • Palpitacions
  • Sensació d’ofec
  • Episodis de síncopes
  • Cansament intens

A Mútua Penedès disposem de dos professionals en cardiologia, el doctor Gabriel Rodriguez Gonzalez i el doctor Pere Carbonell Coll. El seu principal objectiu és diagnosticar i tractar les malalties que afecten el cor, i posar-hi solució com més aviat millor. Si hi ha algun aspecte relacionat amb aquest òrgan que et preocupa, demana hora de visita. Ambdós doctors t’atendran amb total dedicació.

Tornada a l’escola i al pediatre: les malalties més comunes en nens.

Al llarg de l’any hi ha moments en què apareixen brots de diferents patologies, i els primers mesos de tornada a l’escola són especialment propensos a l’augment de malalties contagioses entre els nens. Els canvis bruscs de temperatura i les pluges, freqüents durant la tardor, afavoreixen la proliferació de virus i bacteris. A més, el retrobament dels més petits i l’increment del contacte entre ells fan que la possibilitat de contraure una malaltia comuna es multipliqui.

Les malalties més comunes en nens

Les malalties més fàcils d’agafar a les guarderies i escoles són:

  • Refredats. Caracteritzats per la febre, la tos, els mocs i els esternuts, provenen de diferents virus i se solen contagiar via oral a través de l’aire. Davant d’aquests, es recomana molta hidratació i una prescripció mèdica específica per a cada cas.
  • Otitis. Destacades pel dolor d’oïda, la febre i el malestar general, es produeixen per l’entrada de bacteris que fluctuen del nas o la gola fins a l’orella. En la majoria de casos, es prescriu un antibiòtic. No obstant això, és necessari visitar el pediatre per avaluar la situació.
  • Gastroenteritis. Trastorn digestiu més freqüent en nens. Causada per una infecció vírica, la gastroenteritis produeix vòmits, diarrea, còlics i febre. El més habitual, és que el tractament recomanat sigui fer repòs i ingerir una elevada quantitat d’aigua. No obstant això, si el cas és greu s’haurà de consultar un metge.
  • Amigdalitis. Conegudes per ser una de les malalties més molestes pels infants, es contagien a través de l’aire. Els seus principals símptomes, com el fort dolor de gola o l’enrogiment de les amígdales, poden inclús dur a la dificultat d’empassar. Davant d’aquests casos, és primordial consultar un pediatre.
  • Laringitis. Caracteritzades per l’afonia i la ronquera, sovint acompanyades de dolor de gola i tos desmesurada, les laringitis són provocades per virus respiratoris. El seu tractament dependrà de la gravetat del cas i, si aquest és preocupant, s’haurà de visitar un professional.
  • Faringitis. Malaltia d’origen víric que consisteix en la inflamació de la faringe. Els seus símptomes són en el dolor de gola, la secreció nasal espessa o amb sang i la febre. En gran part dels casos infantils, els antibiòtics no són efectius, motiu pel qual es recomana prendre analgèsics, fer repòs i dur una bona alimentació.

Com prevenir-les?

Hi ha certes mesures que poden ajudar a prevenir aquestes malalties. 

  • Assegurar-nos que els nens compleixen amb el calendari vacunal.
  • Proporcionar-los una alimentació rica i equilibrada.
  • Verificar que dormen les hores necessàries.
  • Ensenyar-los a rentar-se les mans diversos cops al dia.
  • Explicar-los que s’han de tapar la boca en tossir o esternudar.

A Mútua Penedès disposem del servei de pediatria, encapçalat per la doctora Maria Claudia Colavita. Si aquesta tornada a l’escola els teus fils es posen malalts, no dubtis a contactar amb nosaltres!

Lesions i la importància de la rehabilitació

L’estiu és sinònim d’activitats a l’aire lliure, però també comporta un augment en el risc de patir lesions. Les activitats com el running, els esports aquàtics o fins i tot les llargues caminades per la muntanya poden portar a lesions com esquinços, distensions musculars, fractures, o tendinitis. Aquestes lesions, sovint causades per l’augment sobtat de l’activitat física o la falta de preparació, poden tenir un impacte negatiu en la qualitat de vida si no es tracten correctament.

Tipus de lesions més freqüents durant l’estiu

  1. Esquinços i distensions musculars: Sovint sorgeixen de moviments bruscos, especialment en terrenys irregulars com la sorra o la muntanya.
  2. Tendinitis: Pot aparèixer per un ús excessiu dels tendons, sobretot durant activitats repetitives com córrer o nedar.
  3. Fractures i contusions: Les caigudes són comunes durant l’estiu, especialment en activitats a l’aire lliure, provocant fractures o contusions que poden requerir una atenció especialitzada.

Prevenció: la millor defensa

La prevenció és fonamental per evitar lesions. Abans d’iniciar qualsevol activitat física, és important escalfar els músculs i preparar el cos per l’esforç. Utilitzar el calçat adequat, mantenir una hidratació òptima i respectar els límits del teu cos són claus per prevenir problemes. A més, és recomanable no improvisar, especialment en activitats esportives que no estiguem acostumats a practicar de manera regular.

La rehabilitació: clau per una recuperació completa

Quan una lesió es produeix, la rehabilitació esdevé essencial per tornar a la normalitat. La fisioteràpia no només accelera la recuperació, sinó que també ajuda a prevenir futures lesions. El procés de rehabilitació pot incloure:

  • Teràpies manuals: Per reduir el dolor i la inflamació, restaurar la mobilitat i la funció.
  • Exercicis de recuperació: Adaptats a la lesió, aquests exercicis milloren la força, la flexibilitat i la resistència del múscul afectat.
  • Educació i consells: El fisioterapeuta proporciona instruccions sobre com evitar recaigudes i com continuar amb una vida activa sense riscos.

La importància de seguir el pla de rehabilitació

És vital seguir el pla de rehabilitació fins al final, fins i tot si els símptomes disminueixen. Una recuperació incompleta pot provocar recaigudes, lesions cròniques o pèrdua de funció. Seguir les indicacions del fisioterapeuta i ser constant en els exercicis i teràpies recomanades garanteix una recuperació òptima.


Les lesions poden ser un obstacle molest, especialment a l’estiu, però amb una bona prevenció i un programa de rehabilitació adequat, és possible recuperar-se completament i tornar a gaudir de les activitats esportives. Si has patit una lesió o vols assessorar-te sobre com prevenir-les, el nostre equip de fisioterapeutes està a la teva disposició. Consulta els nostres professionals a Mútua Penedès – Fisioteràpia per obtenir el millor pla de rehabilitació adaptat a les teves necessitats.

Patologies respiratòries del son

Les patologies respiratòries del son, com l’apnea del son, són trastorns comuns que afecten la respiració durant el son, interrompent el descans i afectant la qualitat de vida. Aquestes condicions poden provocar serioses conseqüències a llarg termini, com ara hipertensió, malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i accidents cerebrovasculars, a més de fatiga crònica, irritabilitat i dificultats de concentració.

Comprendre l’apnea del son

L’apnea del son és la patologia respiratòria del son més coneguda i afecta un percentatge significatiu de la població, sovint sense que els pacients en siguin conscients. Es caracteritza per episodis repetits d’obstrucció parcial o total de les vies respiratòries superiors durant el son, provocant pauses respiratòries que poden durar des de pocs segons fins a més d’un minut. Aquests episodis d’apnea es poden repetir desenes o fins i tot centenars de vegades durant la nit, impedint un son profund i reparador.

L’apnea del son es divideix en tres tipus principals:

  • Apnea obstructiva del son (AOS): La més comuna, causada per una obstrucció de les vies respiratòries, sovint per l’enfonsament de la llengua o les parets de la gola durant el son.
  • Apnea central del son (ACS): Es produeix quan el cervell no envia els senyals adequats als músculs que controlen la respiració.
  • Apnea mixta o complexa del son: Una combinació d’apnea obstructiva i central.

Els símptomes més comuns inclouen roncs forts, sensació de sufocació durant el son, despertar-se amb mal de cap, sequedat de boca, i somnolència excessiva durant el dia. Si aquests símptomes es reconeixen, és crucial buscar atenció mèdica per avaluar i diagnosticar correctament la condició.

Altres patologies respiratòries del son

A més de l’apnea del son, existeixen altres trastorns que afecten la respiració durant el son:

  • Hipopnea: Reducció parcial del flux respiratori sense arribar a la completa obstrucció, la qual cosa provoca una disminució en els nivells d’oxigen a la sang.
  • Síndrome de resistència de les vies aèries superiors: Aquesta condició es caracteritza per una resistència augmentada a les vies respiratòries durant el son, sense arribar a les pauses respiratòries completes que es veuen en l’apnea obstructiva del son.

Síndrome d’hipoventilació relacionada amb l’obesitat: Afecta persones amb obesitat, i es caracteritza per una respiració inadequada durant el son, provocant nivells baixos d’oxigen i nivells alts de diòxid de carboni.

Diagnòstic i proves

Per diagnosticar aquestes patologies, s’utilitzen diverses tècniques, sent la polisomnografia la prova més completa. Durant aquest estudi, que es realitza en una unitat del son, es monitoren múltiples funcions corporals mentre el pacient dorm: la respiració, l’activitat cerebral, els nivells d’oxigen en sang, el ritme cardíac i els moviments musculars.

El diagnòstic precoç és fonamental per evitar complicacions a llarg termini. Si es detecta una patologia respiratòria del son, es pot començar un tractament adequat per millorar la qualitat del son i prevenir problemes de salut associats.

Tractament de les patologies respiratòries del son

El tractament de l’apnea del son i altres trastorns respiratoris del son depèn de la gravetat de la condició. Els mètodes més comuns inclouen:

  • Dispositiu CPAP (Pressió Positiva Contínua en les Vies Respiratòries): Aquest dispositiu manté les vies respiratòries obertes mitjançant la pressió d’aire, prevenint les obstruccions i assegurant una respiració contínua durant el son.
  • Dispositius d’avanç mandibular: Utilitzats principalment en casos lleus o moderats, aquests aparells mantenen la mandíbula en una posició que ajuda a prevenir l’obstrucció de les vies respiratòries.
  • Cirurgia: En alguns casos, pot ser necessària la cirurgia per corregir anomalies estructurals que contribueixen a l’obstrucció de les vies respiratòries.
  • Canvis en l’estil de vida: La pèrdua de pes, l’evitació de l’alcohol i els sedants, i canviar la posició de dormir poden ser mesures efectives per reduir els símptomes de l’apnea del son.

Les patologies respiratòries del son són condicions greus que requereixen atenció mèdica especialitzada. Ignorar els símptomes pot portar a complicacions greus de salut, per la qual cosa és crucial buscar ajuda professional si se sospita d’un trastorn del son. A Mútua Penedès, comptem amb un equip d’experts dedicats a diagnosticar i tractar les patologies respiratòries del son, oferint-te el suport necessari per millorar la teva qualitat de vida.

Quan cal portar els infants a una revisió oftalmològica?

La visió és fonamental en el rendiment i la qualitat de vida de totes les persones. Durant els primers anys de vida, cal parar-hi especial atenció, ja que es poden iniciar condicions com l’ambliopia (que es pot tractar fins als 8-9 anys; si no es fa abans, esdevé irreversible) o la miopia (que es pot mirar de frenar amb el control de miopia), entre d’altres.

A més, també existeixen malalties oculars d’origen genètic que es poden manifestar durant la infantesa i que cal abordar amb un/a especialista. En aquest cas serà important conèixer els antecedents familiars de l’infant pel que fa a malalties oculars genètiques.

Per tot això, és molt important fer les revisions oftalmològiques recomanades per els / les professionals d’oftalmopediatria: una cada any a partir dels 18 mesos, si no s’indica una altra cosa a la consulta. Es tracta d’examens visuals molt complets (s’acostumen a fer en dos dies separats) i adaptats a l’edat i la capacitat de concentració de l’infant.

També són motiu de consulta d’oftalmologia pediàtrica

La visita a l’especialista, evidentment, també s’haurà de fer si s’observa alguna anomalia en els ulls o la visió de l’infant. Alguns dels senyals que ens haurien d’alertar són la desviació dels ulls, envermelliment, llagrimeig, taques blanques a la pupil·la, visió doble o borrosa, moviments del cos per veure-hi millor (acostar-se molt al full en llegir, girar el cap per enfocar, tancar els ulls per mirar de lluny…), falta de concentració o rebuig d’activitats que requereixen enfocar de prop, com dibuixar o mirar contes.

Si es tracta d’un accident ocular (cop, punxada, incident amb productes nocius com alguns de neteja), caldrà acudir-hi d’urgències.

Un baix rendiment escolar també podria ser indicatiu d’una mala visió. Per això, per tal d’encarar bé el nou curs, recomanem demanar hora de visita per als infants amb especialistes en oftalmologia pediàtrica.

La lactància materna i els seus múltiples beneficis

La lactància materna és un acte que no només serveix per a nodrir al nadó sinó que aporta consol, tendresa, afecte i comunicació entre aquest i la mare. Ara bé, abans de repassar els avantatges d’aquesta acció volem deixar clar que dur-la a terme és una elecció totalment voluntària, i que tota dona és lliure de decidir quin tipus d’alletament vol proporcionar al seu infant. La lactància materna no té per què adaptar-se a tots els cossos i circumstàncies, i en cas que no s’opti per aquesta és important defugir del sentiment de culpa. Hi ha altres maneres de nodrir als nadons igual de vàlides i aquestes han demostrat garantir una adequada nutrició i desenvolupament de l’infant.

L’acte d’alletar

Tal com s’exposa al Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, “la lactància materna proporciona de manera natural un aliment perfectament adaptat a les necessitats de cada nadó.” I, afegeix que aquesta “influeix de manera positiva, tant en l’àmbit biològic com en l’emocional, en la salut de la mare i la del seu nadó.”

Excepte en situacions particulars, qualsevol dona és capaç d’alletar i tota llet materna és adequada. És més, durant els sis primers mesos de vida els nadons poden alimentar-se exclusivament de la llet de la seva mare. Una vegada complert aquest termini, es pot començar a complementar la lactància materna amb altres aliments.

Múltiples beneficis

L’acte d’alletar aporta diversos beneficis tant a les mares com els nadons i ho fa en termes biològics, psicoafectius, immunològics i nutritius.

Beneficis per a la mare

  • Afavoreix l’establiment del vincle entre la mare i el nadó.
  • Dona confiança i seguretat a la mare.
  • Disminueix el sagnat postpart.
  • Contribueix a la recuperació de la silueta.
  • Disminueix el risc de càncer de mama.

Beneficis per al nadó

La llet materna:

  • Conté els nutrients necessaris per al nounat.
  • És rica en proteïnes, vitamines, hormones i minerals.
  • Posseeix anticossos contra moltes infeccions comunes.
  • Conté glòbuls blancs que ajuden a lluitar contra les infeccions.
  • Promou la colonització de bacteris que protegeixen al nadó.
  • Contribueix al creixement i desenvolupament saludable.
  • Aporta més lactosa que altres llets.

A més, l’acte d’alletar:

  • Afavoreix un creixement maxil·lofacial adequat.
  • Assegura un desenvolupament psicomotor més bo.
  • És positiu pel nadó, ja que rep contacte, amor i escalfor.

Són diversos els especialistes que poden ajudar a resoldre els dubtes o dificultats sorgides envers l’alletament: pediatres, infermeres, llevadores… A Mútua Penedès disposem d’un servei especialitzat en pediatria, encapçalat per la doctora Maria Claudia Colavita, qui visita en horari de tardes els dilluns i els dimecres. No dubtis a demanar hora sempre que ho necessitis. Sovint, l’assessorament professional és la millor opció per a trobar resposta a tot allò que t’inquieta.

Cops de calor: causes, símptomes i prevenció

Ha tardat un xic més del compte, però sembla que ja és aquí la forta calor que ens ha acompanyat els darrers estius. Comencen les onades de calor i aquestes, sovint van acompanyades de greus trastorns de salut.

En aquest article ens centrarem en els cops de calor, la forma més greu de lesió per calor, i una de les patologies més tractades durant l’estiu. Aquest estat mèdic pot afectar persones de totes les edats, però és especialment perillosa quan la pateixen els infants, els ancians i els qui conviuen amb una malaltia crònica o problemes de salut subjacents.

Què és un cop de calor?

Un cop de calor es produeix quan el cos és incapaç de regular adequadament la seva temperatura interna, fet que provoca un augment perillós d’aquesta. En condicions normals, la temperatura interna oscil·la entre els 36 i 37 graus. Quan se supera aquest llindar, i l’escalfor s’acumula a l’organisme, la situació passa a ser preocupant.

Aquest fenomen sol produir-se a causa de l’exposició perllongada o la realització d’activitat física a altes temperatures. Això, combinat amb l’exposició directa al sol o ambients calorosos i humits, pot desencadenar en una fallada en el sistema d’eliminació de toxines, el que inicia un procés de mort cel·lular dels òrgans vitals. En un cas crític, un cop de calor pot arribar a ser mortal.

Símptomes

  • Temperatura corporal elevada.
  • Pell seca, calenta i envermellida.
  • Set intensa.
  • Esgotament.
  • Pols ràpid i fort.
  • Mal de cap intens.
  • Marejos o desmais.
  • Nàusees o vòmits.
  • Confusió o deliri.
  • Respiració i freqüència cardíaca accelerades.

    Prevenció

    Els cops de calor poden prevenir-se seguint una sèrie de pautes:

    • Hidrata’t de forma regular: beu abundant aigua, ja que es recomana ingerir, com a mínim, 2 litres diaris d’aquesta.
    • Evita el consum excessiu d’alcohol i begudes ensucrades o amb cafeïna: aquestes poden contribuir a la deshidratació.
    • Defuig de l’exposició directa al sol, sobretot durant les hores més caloroses: el període comprès entre les 12:00 i les 16:00 h és el més calorós del dia. Per això, s’aconsella evitar sortir al carrer durant aquesta franja, i si es fa, s’aconsella posar-se a l’ombra i refrescar-se.
    • Vesteix-te amb roba lleugera, colors clars i teixits transpirables: aquest tipus de peces permeten que el teu cos es refredi.També és recomanable l’ús de gorres o barrets i de crema solar per a més protecció.
    • Limita l’activitat física: fes descansos en llocs frescos i ingereix molt de líquid.
    • Utilitza sistemes de refredament: els ventiladors i aires condicionats ajuden a mantenir fresc el teu habitatge i, per consegüent, la teva temperatura corporal.

    Com actuar davant d’un cop de calor

    Si algú del teu entorn presenta símptomes d’estar patint un cop de calor és important que segueixis les següents mesures:

    • Truca al servei d’emergències mèdiques.
    • Trasllada la persona afectada a un lloc ventilat i fresc.
    • Refresca-li amb aigua la zona del front, els canells i la nuca.
    • Si està conscient, ofereix-li aigua.

    A Mútua Penedès, oferim un servei mèdic d’urgències sempre a punt per ajudar-vos en aquesta i qualsevol altra problemàtica. No dubtis a recórre-hi quan et faci falta.

    Les otitis externes, més freqüents durant l’estiu

    L’otitis és una inflamació de l’oïda, sovint causada per una infecció. Hi ha dos tipus d’otitis en funció de la part de l’orella afectada: la mitjana i l’externa. Si bé és cert que la més comuna és l’otitis mitjana, la qual afecta la mucosa de l’orella mitjana, durant l’estiu augmenten les otitis externes, també conegudes com les otitis del nedador.

    Les otitis externes es caracteritzen per una inflamació dels conductes auditius externs provocada per una infecció generalment bacteriana, que es veu afavorida per les altes temperatures i la humitat.

    Causes de l’otitis externa

    A l’estiu solem freqüentar les platges i les piscines i, la combinació de l’aigua amb els bacteris que s’hi troben dins és un dels principals eixos de propagació d’aquesta infecció. L’excés d’humitat en el conducte auditiu provocat per banys continus i la calor ambiental, pot comportar una irritació de la pell del conducte auditiu extern, fent que els gèrmens acabin causant una inflamació.

    Els aires condicionats també contribueixen en la propagació d’aquest tipus d’otitis. Aquests electrodomèstics redueixen la humitat del medi ambient, generant un clima fred i artificial que pot afectar a les vies respiratòries i, com a conseqüència a les oïdes.

    Símptomes

    Encara que tots som susceptibles a patir otitis, són els nens qui en pateixen amb major intensitat. Els més petits, solen passar una gran quantitat de temps dins l’aigua i, el fet de tenir els conductes auditius més curts fa que siguin més propensos a patir aquestes infeccions. Per això, que conèixer-ne els símptomes és important. Aquests són els següents:

    • Dolor. (Aquest sol empitjorar quan s’estira l’orella o quan es mastega).
    • Picor.
    • Sensació de taponament.
    • Pèrdua d’audició temporal.
    • Enrogiment.
    • Secreció o supuració.

    Tractament

    Les otitis externes se solen tractar amb antiinflamatoris, com ara l’ibuprofèn o bé amb gotes òtiques, sempre que aquestes hagin estat prescrites per un metge. Ara bé, hi ha un seguit de mesures que podem prendre per a millorar l’estat de la nostra oïda i intentar evitar les otitis:

    • Eixugar bé amb una tovallola les orelles després d’estar a l’aigua.
    • Evitar fer ús dels bastonets i altres objectes que puguin ferir la zona.
    • Utilitzar taps i casquets de bany.
    • Evitar nedar en aigües estancades o de qualitat dubtosa.
    • No submergir-se a massa profunditat.

    A Mútua Penedès, disposem de l’experiència i el coneixement del doctor Mario Felipe Alfonso, especialista en otorrinolaringologia. Cada dijous, el doctor Alfonso està disponible al nostre centre per atendre’t. Si experimentes qualsevol molèstia a l’oïda o tens alguna preocupació relacionada, no dubtis a demanar hora. La teva salut auditiva és la nostra prioritat, i estem aquí per oferir-te l’atenció que mereixes.

    Com evitar les intoxicacions alimentàries durant l’estiu

    Les intoxicacions alimentàries són malalties que es transmeten a través dels aliments i que es manifesten, sobretot, amb símptomes digestius, com els vòmits i les diarrees. Aquestes es produeixen quan una persona consumeix un aliment contaminat per microorganismes patògens i, com la calor afavoreix el creixement d’aquests microorganismes, l’estiu esdevé l’època de més risc de patir aquestes intoxicacions.

    A l’estiu, amb les altes temperatures  i el canvi d’hàbits associats al temps de lleure, tenir cura de la seguretat alimentària és clau per a evitar problemes de salut. Per això, us proporcionem un seguit de consells basats en les recomanacions de les agències de seguretat alimentària. Seguir-los us ajudarà a prevenir aquest tipus d’intoxicacions i poder gaudir amb tranquil·litat dels vostres àpats durant aquesta calorosa època de l’any.

    Són els següents:

    • Rentar-se bé les mans i netejar sovint els estris i equips de la cuina.
    • Seguir ordenadament les quatre normes bàsiques de seguretat alimentària: netejar, separar, coure i refredar.
    • Mantenir els aliments a una temperatura segura i posar-los a la nevera o al congelador tan aviat com sigui possible.
    • Consumir els aliments conservats en la nevera (4°C) en un màxim de 2-4 dies.
    • Evitar la contaminació creuada entre aliments crus i cuinats.
    • Cuinar bé els aliments (63°C) i no deixar-ne parts crues.
    • No descongelar els aliments a temperatura ambient.

    A Mútua Penedès disposem de servei de digestología, encapçalat pel doctor Blas Calahorra, qui visita dos dimarts al mes en horari de tardes.

    L’objectiu d’aquesta especialitat és diagnosticar i tractar totes les malalties que afecten el tracte digestiu i als òrgans glandulars associats, siguin causades per intoxicacions alimentàries o per qualsevol altre factor.

    Si sents que el teu sistema digestiu no funciona com caldria, o tens qualsevol pregunta sobre el tema, no dubtis a demanar hora i obtenir solució que necessites.