Les al·lèrgies més habituals a l’estiu

Tal com es defineix al Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, l’al·lèrgia és una resposta immunitària exagerada de l’organisme en entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques. Les seves causes en són diverses, així com ho són els seus símptomes. Ara bé, sempre s’ha associat el risc de patir d’al·lèrgies a la primavera, que és quan aquestes són més comunes, tot i que es poden patir durant totes les èpoques de l’any. Inclòs, l’estiu.

Quines són les al·lèrgies més comunes durant  l’estiu?

Sabent doncs, que a l’estiu també es pot patir d’al·lèrgies, farem un repàs de les més comunes de l’època estiuenca.

Al·lèrgia al sol

Encara que a molts de nosaltres ens agradi exposar-nos als raigs UV durant aquests mesos, hi ha qui presenta reaccions al·lèrgiques davant d’aquesta exposició. Les reaccions més comunes són l’aparició de picor, coïssor, ronxes, èczemes, taques vermelles o enrogiment a les zones exposades al sol.

Quan es pateix d’al·lèrgia al sol, el millor que es pot fer és protegir-se amb roba que cobreixi la pell i aplicar-se una adequada foto-protecció. No obstant això, si el grau d’afectació és molt greu, es pot optar per prendre antihistamínics, els quals poden ajudar a controlar aquestes reaccions, facilitant així l’exposició regular al sol i la inducció natural de tolerància a aquest.

Al·lèrgia a les picades d’himenòpters

Els himenòpters constitueixen un dels grups més grans dins la classificació d’insectes, i l’activitat d’alguns dels més coneguts com les vespes i les abelles augmenta durant l’estiu. És per això que a l’estiu és quan més picades s’acumulen i, encara que tots presentem certes molèsties davant d’aquestes picades, hi ha qui pateix conseqüències més serioses.

Així doncs, sabem que una persona és al·lèrgica a aquest tipus de picades quan les seves reaccions passen a convertir-se en alarmants: aparició d’urticària, ronxes generalitzades, mareig, nàusees, vòmits, baixada de tensió arterial, etc. Davant d’aquesta situació, el més recomanable és demanar ajuda als especialistes.

Al·lèrgia a fruites i verdures de temporada

Una altra al·lèrgia freqüent durant l’estiu es troba en els aliments de temporada. D’entre les que més reaccions al·lèrgiques causen s’hi troben el préssec, la pruna, les nespres, l’albercoc, la nectarina, el paraguaià i les cireres, totes elles, típiques de la zona mediterrània.

Les persones més propenses a patir aquest tipus d’al·lèrgia són aquelles que també són al·lèrgiques al pol·len, ja que aquestes fruites compateixen amb el pol·len unes proteïnes anomenades profilines, que són les principals causants de les al·lèrgies. Ara bé, aquestes al·lèrgies solen ser lleus i acostumen a poder tractar-se amb l’ajuda d’un professional.

A Mútua Penedès disposem d’una especialista amb al·lergologia, la doctora Susana Cristina Ferrero, qui consulta al nostre centre un divendres al mes. L’objectiu del seu servei és identificar l’al·lergen responsable de la malaltia i proporcionar un diagnòstic per fer front a aquest.

Practicar esport a l’estiu: com fer-ho de manera responsable

Fer esport a l’aire lliure aporta molts beneficis: millora la teva salut mental, redueix l’estrès, et permet socialitzar, potencia el sistema immunitari i, fins i tot, fa que dormis millor. No obstant això, s’han de prendre certes mesures quan es practica durant les elevades temperatures de l’estiu, ja que si no aquest beneficiós acte pot acabar fent perillar el teu benestar.

Per què és important vigilar?

Quan es realitza exercici físic en un ambient especialment calorós la temperatura corporal augmenta, fent que la calor es propagui des del nucli fins a la pell. Ara bé, el mecanisme utilitzat per perdre calor, el qual es produeix amb el contacte de la pell amb el medi exterior quan la temperatura ambiental és més baixa que el cos, no es pot activar adequadament quan les temperatures són tan altes. Això fa que el cos recorri a la sudoració, i que els sistemes de convecció i radiació perdin l’efectivitat, el que representa un gran inconvenient per a la salut.

Quines pautes s’han de seguir?

El més important de quan es fa esport a l’exterior durant l’estiu és practicar-lo de manera responsable. D’aquesta manera, s’eviten lesions i deshidratacions. Així doncs, què hi pots fer al respecte?

  • Defuig de les hores més caloroses del dia. Les millors hores per fer esport durant aquesta estació de l’any són al principi del dia o al final d’aquest.
  • Vesteix amb roba lleugera i colors clars. Els colors clars no absorbeixen tant la calor, permeten suar menys i transpirar més. La roba lleugera fa que circuli aire per la pell i t’ajuda a mantenir-te fresc.
  • Posa’t protecció solar. Practicar esport a l’aire lliure augmenta el perill de cremar-se. Aplica’t protecció solar amb un filtre alt  i posa-te’n sovint.
  • Fes cas als senyals del teu cos. Si no et sents amb prou forces descansa en un lloc fresc, hidrata’t i consumeix aliments rics en líquid.

Hidratar-se, el factor més decisiu!

Hidratar-se contribueix a reduir el risc de patir un cop de calor, un episodi freqüent quan es practica esport a l’aire lliure durant l’estiu. És per això, que es recomana el següent:

  • Beure 500 ml abans de realitzar exercici (entre una o dues hores abans).
  • Ingerir entre 90 i 180 ml cada 15-20 minuts de forma regular mentre l’estàs practicant, per tal de compensar les pèrdues per la sudoració.
  • Restituir com més aviat millor el líquid perdut mentre feies esport. Això sí, amb compte! Beure massa aigua pot provocar sobre hidratació.
  • Ingerir aliments frescos i fruites. Una bona opció són les fruites de l’època, com la síndria i el meló, ja que, a més de ser altes en líquid aporten vitamines i minerals.

Els millors líquids a ingerir després de practicar esport són l’aigua, els sucs i les begudes isotòniques. En qualsevol cas, el més important és que aquestes begudes no siguin massa fredes, perquè sinó, no s’absorbeixen adequadament.

A Mútua Penedès disposem d’un equip d’especialistes en medicina de l’esport, una disciplina mèdica molt efectiva en el tractament de lesions dels teixits tous, tant si són relacionades amb l’esport com si no ho són. Des de molèsties o lesions articulars, musculars, dolor crònic i lesions tendinoses, els nostres professionals estan disponibles de dilluns a divendres per ajudar-te a mantenir un estil de vida saludable. Reserva la teva cita al nostre centre i comença el teu camí cap a una millor salut física.

Què fer per prevenir cremades solars?

El sol és un element que contribueix al teu benestar i que, sovint, millora el teu estat d’ànim. Ara bé, l’exposició prolongada als raigs UV pot acabar sent perjudicial per a la teva salut. Aquesta sobreexposició al sol no només produeix cremades, sinó que pot conduir a situacions més greus com el càncer de pell o l’envelliment prematur d’aquesta. És per això, que prendre consciència dels perills d’exposar-se al sol sense precaució durant un llarg període de temps és essencial.

Tipus de cremades de sol

Hi ha diversos tipus cremades solars depenent del seu grau de gravetat. Aquestes es divideixen en cremades de primer, segon i tercer grau.

Les cremades de primer grau es caracteritzen per l’enrogiment de la zona afectada i possible dolor d’aquesta. En aquests casos, s’aconsella una hidratació adequada amb l’aplicació de crema hidratant.

Les cremades de segon grau es distingeixen per l’aparició de butllofes i el que es recomana per curar-les és rentar la pell amb aigua freda i aplicar cremes especials.

Les cremades de tercer grau són les més greus de totes i es diferencien per la mort del teixit de la pell, la qual s’acaba tornant d’un color gris o negre. Davant aquestes circumstàncies, el que s’aconsella és rentar la zona amb aigua freda, cobrir-la amb un apòsit no adhesiu i acudir, sens falta, a un centre sanitari.

Com prevenir-les?

  • La millor defensa davant dels raigs UV és el protector solar. Es recomana que aquest sigui, com a mínim de 30 i si és resistent a l’aigua, encara millor. La manera d’utilitzar-lo és la següent: aplicar una quantitat generosa a totes les àrees exposades al sol entre 15 o 30 minuts abans de sortir a l’aire lliure. No obstant això, s’ha de tenir en compte que si et banyes a la platja o a la piscina, te n’has d’aplicar de nou més constantment, a poder ser cada dues hores.
  • També és important moderar l’exposició al sol regulant les hores en què t’hi exposes. Les pitjors hores de llum solar són les compreses entre les 12 h del migdia i les 4 h de la tarda. Exposar-t’hi en aquesta franja horària pot ser perillós, pel que es recomana defugir-ne.
  • Una altra forma d’estalviar-se cremades és evitar l’exposició directa, cosa que es pot fer buscant un lloc a l’ombra, o bé portant un para-sol per assegurar-te de tenir un espai protegit del sol. Organitzar descansos regulars en llocs amb ombra per tal que la pell es recuperi de l’exposició contínua podria ser una altra bona opció.
  • Portar roba ampla que cobreixi la major part del cos, o si més no, totes aquelles parts exposades al sol. S’aconsella que aquesta roba sigui tan opaca com sigui possible, ja que d’aquesta manera no traspassen els raigs de sol. A més, el fet de complementar-les amb l’ús de barret pot evitar-te de patir una insolació, i enllestir-ho amb ulleres solars de malmetre la vista.
  • Beure aigua també contribueix al benestar de la pell, fent que aquesta es mantingui suau i hidratada per fer front a l’exposició al solar. En aquest cas, les fruites de temporada d’estiu també poden ser una bona font d’aigua, per la qual cosa incorporar-les a la dieta seria molt adequat. Una hidratació adient és crucial per mantenir una pell saludable i prevenir cremades.

En definitiva, hi ha molts mètodes per prevenir les cremades solars i la combinació de tots aquests disminueix de bona manera el risc de patir-ne. A Mútua Penedès disposem de servei de dermatologia, encapçalat pel Dr. Albert Casurellas Gonzalez, qui visita durant els dijous. Per qualsevol altre dubte o recomanació podeu demanar consulta a la nostra web.

Com afecta l’embaràs a la visió?

Durant l’embaràs es produeixen múltiples canvis a tot el cos (físics, hormonals, de circulació, etc.) i això pot comportar també canvis en la visió. Acostumen a ser menors, temporals (desapareixen després del naixement del nadó o de la lactància) i habitualment no requereixen canvis de graduació de les ulleres ni tractament quirúrgic.

Embaràs i visió: com l’afecta?

Tanmateix, cada persona pot experimentar canvis en la visió en diferents graus. Per això, cal estar-ne pendent i fer-ne un seguiment. Algunes de les afectacions més habituals són:

  • Canvis en la còrnia. La curvatura i el gruix de la còrnia poden augmentar, de manera que afecten la visió de forma transitòria i indueixen canvis temporals en la graduació.
  • Reducció de la producció de llàgrima, que podria desencadenar la síndrome de l’ull sec i causar molèsties. Aquesta reducció passa més sovint si s’utilitzen lents de contacte.
  • Augment de la sensibilitat a la llum.
  • Migranyes oftàlmiques produïdes per canvis hormonals.
  • Disminució de la pressió intraocular. En pacients amb ulls sans, es pot produir una baixada de la pressió intraocular, que pot ser més pronunciada si prèviament la pacient tenia hipertensió ocular.  
  • Cloasma. Pot haver-hi un augment de la pigmentació a la cara, com ara en les zones al voltant de l’ull.
  • En casos excepcionals, es pot produir una ptosi (caiguda de la parpella). Tot i això, no acostuma a ser severa.

Aspectes importants d’embaràs i visió

També cal tenir present que hi ha malalties oculars preexistents que, durant l’embaràs, caldrà seguir de més a prop. Exemples d’aquestes patologies són la miopia mitjana o elevada, la retinopatia diabètica o l’uveïtis.

En aquest context és important revisar la visió durant l’embaràs, especialment si hi ha malalties oculars preexistents. A la consulta, caldrà notificar l’especialista d’oftalmologia de l’embaràs, per tal que pugui adaptar els criteris de revisió i les opcions de tractament.

Especialistes en oftalmologia

Per cuidar la visió durant l’etapa de l’embaràs, cal sotmetre’s a revisions mèdiques periòdiques. Al Centre Mèdic Mútua Penedès comptem amb especialistes d’alt nivell en oftalmologia que cuiden de la teva visió en tot moment. Fes clic aquí i reserva la teva cita.  

Coneix les 4 fases del cicle menstrual

Conèixer el cicle menstrual permet tenir cura d’una mateixa. Des del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’expliquem quines són les 4 fases del cicle menstrual.

De vegades les persones que tenen la menstruació no coneixen ben bé el seu cicle menstrual. Conèixer el cicle menstrual és molt necessari per tal d’incrementar l’autoconeixement i, per tant, l’autocura.

Les 4 fases del cicle menstrual

Les fases de què consta el cicle menstrual són la premenstrual, menstrual, preovulatòria i l’ovulatòria.

Fase premenstrual

Els símptomes més freqüents són la irritabilitat, fatiga, ansietat i mal de cap. En aquest sentit, és habitual preferir la soledat i introspecció.

Convé ingerir aliments amb greixos saludables i xocolata negra. Els nutricionistes també recomanen els plàtans, fruits secs i làctics. En aquesta línia, és una fase ideal per dedicar-se a les activitats creatives. 

Fase menstrual

Les manifestacions més comunes són el cansament físic i ganes de descansar. En un sentit psicològic, és un moment de sensibilitat, creativitat i espiritualitat.

Pel que fa a l’alimentació, és recomanable ingerir aliments diürètics i rics en vitamina C, omega-3, ferro i potassi. En aquesta línia, el més indicat és l’alimentació suau.

Fase preovulatòria

En aquest punt és natural notar més energia i vitalitat. És una fase ideal per a l’activitat i exercici físics. 

Respecte a la dieta, és la millor etapa per consumir carbohidrats, és a dir, pa, cereals, arròs i pasta. Els nutricionistes també recomanen reduir el consum de greixos.

Fase ovulatòria

En aquest punt és normal que baixi una mica l’energia del cos. Tot i això, augmenta la sociabilitat i l’empatia cap a les altres persones. És un moment ideal per a augmentar la vida social.

Pel que fa a l’alimentació, la millor opció és consumir aliments rics en ferro. Els aliments d’origen animal rics en ferro són les carns d’aus, les carns vermelles fosques i el salmó. Els aliments d’origen vegetal rics en ferro són el bròcoli, les llenties, els espinacs, els cigrons i les bledes.

Especialistes en ginecologia

En contrast amb la fase anterior, és recomanable reduir els aliments que són rics en carbohidrats, com ara els cereals i els productes làctics. Si tens qualsevol dubte, al Centre Mèdic Mútua Penedès comptem amb professionals en ginecologia d’alt nivell que t’atendran amb la màxima professionalitat. Fes clic aquí per demanar la teva cita.

Aquestes són les 5 verdures per a una bona digestió

Sovint, la digestió és un tema de salut de què moltes persones estan pendents. Des del Centre Mèdic Mútua Penedès, et presentem les verdures per a una bona digestió que has d’incorporar en la teva dieta.

Carxofes

La carxofa és una verdura amb un alt contingut en fibra, la qual alleuja el restrenyiment i absorbeix l’excés d’aigua provocat per la diarrea.

A més, les carxofes aporten prebiòtics, necessaris perquè creixin bacteris bons a l’intestí. Els prebiòtics, juntament amb els probiòtics, són imprescindibles per tal de tenir un intestí sa. Cada vegada més, la comunitat científica corrobora la connexió entre la salut de l’intestí i la salut general.

Verdures de fulla verda

A banda de vitamines, minerals, antioxidants i fitonutrients, aquest aliment aporta molta fibra. Aquestes propietats les converteixen en una de les 5 verdures per a una bona digestió que cal incorporar en el dia a dia. Les verdures de fulla verda contenen l’anomenada fibra insoluble. Aquest nutrient ajuda els intestins a eliminar les restes a través del tracte intestinal, així com a expulsar-les del cos.  

Carbassa

La carbassa conté els dos tipus de fibra, insoluble i soluble, encara que és la fibra soluble la que més protagonisme té. Aquest tipus de fibra es dissol en aigua, la qual cosa vol dir que, si hi ha diarrea o femtes toves, pot ajudar a tenir-ho sota control.

Bròquil

Activa un receptor que redueix la inflamació. Aquesta propietat la fa una de les verdures per a una bona digestió que resulta ideal per a les persones amb problemes digestius com ara la colitis.

Per tal de combatre la inflor i els gasos, n’hi ha prou amb preparar el bròquil al vapor. D’aquesta manera, s’aprofita al màxim la nutrició i fibra d’aquesta verdura.

Api

Aquesta verdura és rica en antioxidants, nutrients antiinflamatoris, fibra soluble i no soluble. A més, conté una classe de polisacàrid que millora el revestiment de l’estómac i disminueix les úlceres en aquest òrgan. També cal destacar que la gran quantitat d’aigua que té és ideal per a una digestió adequada.

Si vols revisar les teves digestions, al Centre Mèdic Mútua Penedès comptem amb especialistes en aparell digestiu que faran un seguiment del teu cas. Per a programar una visita, fes clic aquí.

Quins són els símptomes i el tractament de la conjuntivitis?

La conjuntivitis és una afecció comuna que es basa en la inflamació de la conjuntiva. T’expliquem quins són els símptomes i quins tractaments hi ha.

Per definició, la conjuntivitis és una inflamació de la conjuntiva (la membrana mucosa que recobreix l’interior de les parpelles i que va des de la zona anterior del globus ocular fins a la còrnia). Es tracta d’una afecció molt comuna que, si bé habitualment no és greu, pot ser molt molesta. Se’n distingeixen diferents tipus, que poden manifestar-se de diverses maneres. Cadascun es correspon amb un tractament de la conjuntivitis concret.

Conjuntivitis causada per un agent infecciós

La conjuntivitis infecciosa està causada per un virus o un bacteri i sol presentar-se de manera aguda.

Conjuntivitis vírica

És de les més freqüents, associada als refredats i virus del grup adenovirus. S’encomana ràpidament a través del contacte de llàgrimes, mans o objectes contaminats (una tovallola, un coixí, etc.).

Algunes de les manifestacions més habituals són enrogiment d’ulls, dolor que s’estén fins al costat de les orelles o el coll i que pot arribar a afectar la còrnia, la qual cosa podria provocar una disminució de la visió de manera temporal.

Tot i que de moment no hi ha cap tractament de la conjuntivitis vírica que resulti eficaç, es poden utilitzar lubricants, antiinflamatoris o antibiòtics en forma de col·liri o pomada per alleujar les molèsties, però el més important és seguir uns hàbits estrictes pel que fa a la higiene.

Conjuntivitis bacteriana

Aquest tipus de conjuntivitis no és tan habitual i pot estar causat per bacteris del propi organisme de la persona que en pateix.

Si no hi ha complicacions més greus, els símptomes acostumen a ser lleus, com ara enrogiment de l’ull, molèsties a les parpelles, picor o sensació de cos estrany, secrecions groguenques que poden enganxar les parpelles a l’hora de despertar-se al matí i, ocasionalment, visió borrosa.

Pel que fa al tractament de la conjuntivitis bacteriana, sovint es recepten antibiòtics d’ampli espectre en forma de col·liri o pomada i es recomana anar eliminant les secrecions amb rentats a base de sèrum fisiològic.

Conjuntivitis causada per un al·lergen

També anomenada al·lèrgia ocular, es tracta d’una inflamació de la conjuntiva causada pel contacte d’un al·lergen amb els teixits oculars. El sistema immunitari hi respon amb una reacció d’autodefensa, que es pot manifestar als ulls amb llagrimeig, enrogiment, coïssor, picor o inflor.

Aquest tipus de conjuntivitis és més recurrent entre la població durant la primavera, ja que un dels al·lèrgens més freqüents és el pol·len. Tot i això, pot donar-se en qualsevol època de l’any.

Amb relació al tractament de la conjuntivitis causada per un al·lergen, hi ha diferents medicaments (antiinflamatoris, antihistamínics, etc.) que permeten alleujar-ne els símptomes, però el més efectiu per tractar la conjuntivitis al·lèrgica és conèixer quin és l’agent que la causa i evitar-hi el contacte.

Si presentes qualsevol dels símptomes descrits anteriorment o creus que podries tenir algun dels tipus de conjuntivitis, és important que acudeixis a l’oftalmòleg/òloga perquè pugui examinar el cas i prescriure el tractament més adequat.

Com cuidar la pell del cos?

La pell és un òrgan impermeable, flexible i resistent. Tot i això, està exposada a agressions internes i externes, de forma que cal aplicar-hi cures diàries. Des del Centre Mèdic Mútua Penedès, us ensenyem a cuidar la pell del cos.

Neteja-la correctament

Per aconseguir-ho, hem de triar el sabó i exfoliant adequats per a la nostra pell. Qualsevol persona pot fer servir el sabó neutre, ja que el seu pH és neutre i apte per a qualsevol tipus de pell. Aquesta mena de sabons té un pH de 7. Pel que fa a l’exfoliant, també n’existeixen de neutres que s’adapten a tots els tipus de pell.

Hidrata’t adequadament

Hidratar-se correctament és necessari per cuidar la pell del cos. Per això, cal beure entre 1,5 i 2 litres d’aigua al dia i evitar llargs períodes de temps sense consumir líquids. Els aliments rics en aigua també ens ajuden a mantenir-nos hidratats. Les fruites, com ara els cítrics, i les verdures de fulla, com per exemple els espinacs, contenen molta aigua.  

Protegeix-la amb crema solar

Per protegir la pell dels rajos solars, cal aplicar-se productes amb un índex de protecció solar alt. La crema solar no és exclusiva dels mesos d’estiu, sinó que és necessari fer-la servir durant tot l’any. Encara que el temps no sigui calorós, els rajos solars estan presents i actuen sobre la nostra pell.  

Segueix una alimentació equilibrada

Una alimentació equilibrada que sigui rica en fruita i verdura és essencial per cuidar la pell del cos. El consum regular de fruites i verdures aporta una gran quantitat de vitamines, minerals i antioxidants. Aquests nutrients mantenen la pell en un bon estat de salut. La quantitat ideal se situa en un mínim de 3 racions de fruites i verdures al dia.

Dorm les hores de son adequades

Un bon descans afavoreix la síntesi cel·lular, un procés que ajuda a cuidar la pell del cos. D’aquesta manera, la pell es regenera. Durant un cicle de son, les cèl·lules es renoven i el cos expulsa toxines. Al llarg de les hores de descans, es dona peu a la regulació del col·lagen, un component beneficiós per la pell que aporta densitat i fermesa.

Al Centre Mèdic Mútua Penedès, comptem amb especialistes en dermatologia per fer un seguiment de la teva pell en tot moment. Per concertar una visita, fes clic aquí.

Com baixar la pressió arterial alta?

La pressió arterial és un paràmetre de salut que cal tenir controlat, especialment a partir dels 50 anys. Des del Centre Mèdic Mútua Penedès, us expliquem què cal fer per baixar la pressió arterial alta.

Un de cada tres adults al món té hipertensió arterial, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Es tracta d’una condició mèdica que pot comportar problemes cardiovasculars, tot i que es poden incorporar certs hàbits en el dia a dia per baixar la pressió arterial alta.

Augmenta l’activitat física

L’esport permet augmentar el ritme cardíac i respiratori. Com a conseqüència, el cor s’esforça menys per bombejar la sang. Això es tradueix en menys pressió a les artèries per part de l’òrgan i, d’aquesta manera, es redueix la pressió arterial.

Controla el consum de sal

Les dietes baixes en sodi ajuden a baixar la pressió arterial alta. Per aquest motiu, és important cuinar amb poca sal i, sobretot, consumir aliments frescos. Les fruites, les verdures i els llegums tenen una concentració de sal més baixa respecte dels aliments ultraprocessats.  

Menja més aliments amb potassi

El potassi disminueix la sal del cos i alleuja la tensió que s’acumula als vasos sanguinis. Avui dia, tenim molts aliments a l’abast amb un alt contingut de potassi, com ara els productes lactis baixos en greixos, entre els quals hi ha la llet i el iogurt. També podem optar pel peix, així com fruites i vegetals.

Redueix l’estrès

Hi ha diverses maneres de baixar el nivell d’estrès del dia a dia. Podem optar per fer algun esport que ens relaxi, com ara el ioga, o bé practicar la meditació. Tant una opció com l’altra baixen els nivells d’estrès, i com a conseqüència, disminueixen la pressió arterial.

Dorm correctament

Quan dormim, la pressió arterial baixa. Per aquest motiu, baixar la pressió arterial alta és possible amb uns hàbits de son adequats. Per establir una bona rutina de descans, és important que ens marquem un horari regular i que ens decantem per una activitat relaxant abans d’anar a dormir. És imprescindible que dormim en un espai que ens resulti còmode.  

Al Centre Mèdic Mútua Penedès, comptem amb professionals en angiologia que s’ocupen del teu sistema vascular. Informa’t de com demanar visita aquí.

Com detectar, prevenir i tractar la degeneració macular associada a l’edat?

La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una malaltia que afecta la part central de la retina i que progressa a mesura que avança l’edat del pacient.

Febrer és el mes de la conscienciació per la DMAE, la degeneració macular associada a l’edat, una de les principals causes de pèrdua de visió en persones de més de 50 anys. Es tracta d’una malaltia que afecta la part central de la retina, la màcula. Tal com indica el nom, la degeneració macular associada a l’edat augmenta conforme passen els anys. Aquesta patologia implica una pèrdua de la visió central (la visió perifèrica es manté), que pot desembocar en ceguesa legal si no es tracta a temps.    

La degeneració macular associada a l’edat es presenta en dues variants. Per una banda, hi ha la seca o atròfica, en què el teixit de la zona de la màcula es va aprimant a poc a poc. Per altra banda, hi ha la humida o exsudativa, d’evolució més ràpida, que consisteix en l’engruiximent del teixit de la màcula arran d’una inflamació. Aquesta segona variant va acompanyada de líquid i/o de sagnat dels vasos de la retina.   

Com detectar la degeneració macular associada a l’edat?

Durant les primeres fases, la malaltia pot ser asimptomàtica. A mesura que l’edat del pacient avança, apareixen símptomes com la dificultat per llegir, alteració dels colors, visió de línies rectes deformades o altres alteracions de la visió central.

Per detectar la degeneració macular associada a l’edat, existeix una prova molt senzilla que es pot fer a casa. Simplement hem de mirar línies rectes com les que apareixen a la següent imatge a una distància de lectura, primer amb un ull obert i l’altre tancat, i després canviar. Si les línies no es veuen rectes, caldrà acudir a l’especialista, que s’encarregarà de dur a terme un diagnòstic basat en una exploració completa amb més proves.

Es pot prevenir?

L’edat avançada és el principal factor de risc d’aquesta malaltia, però no és l’únic. La recerca sobre aquesta malaltia conclou que uns hàbits de vida saludables (evitar el tabac, dur una alimentació equilibrada, fer exercici físic, etc.) podrien ajudar a retardar-ne l’aparició. A més, és important fer-se revisions mèdiques generals i controls oftalmològics regularment.

Com es pot tractar?

Avui dia la degeneració macular associada a l’edat no té cura, però hi ha tractaments que en poden frenar o alentir l’evolució. Pel que fa a la DMAE exsudativa, existeixen injeccions intravítries dels fàrmacs anti-VEGF. En el cas de les fases inicials de la DMAE atròfica, hi ha  suplements nutricionals que ajuden a combatre la malaltia.          

Actualment, s’està duent a terme molta investigació sobre aquesta malaltia, amb la finalitat de trobar opcions eficaces per pal·liar els efectes de la DMAE. En aquest sentit, hi ha resultats preliminars prometedors de medicaments com el Pegcetagoplan, que ha demostrat efectivitat en bloquejar els factors de complement implicats en la inflamació crònica de la retina.

Si pateixes degeneració macular associada a l’edat o coneixes algú que en tingui, és important sotmetre’s a controls oftalmològics periòdics i consultar amb especialistes en retina les possibilitats de tractaments.