Un element imprescindible per a una bona nutrició: L’aigua

L’estiu és una de les èpoques preferides per a la majoria. Sol, platja, vacances… I també, bon temps! Els espais a l’aire lliure i les terrasses s’omplen de persones que gaudeixen d’una estona d’oci i fan més vida al carrer. Almenys molt més que a l’època d’hivern. Una de les raons principals és la climatologia, a l’estiu, és evident, fa calor. I això significa deslliurar-se dels abrics, jaquetes, sabates tancades i gaudir del sol, la brisa marina i, perquè no, dels gelats. Tanmateix, és important mantenir-se hidratat per motius de salut. Naomi Navarro Garriga, de l’especialitat de Nutrició del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells sobre l’aigua com a element imprescindible per a una bona nutrició.

L’aigua a una dieta equilibrada

Una bona hidratació és imprescindible per a un correcte funcionament del cos, així com per a tots els organismes de la terra. El cos és un 70-80% d’aigua i els humans la necessiten per a realitzar tots els processos biològics.

Beneficis de l’aigua pel cos

  • Ajuda a mantenir la temperatura corporal i evita la deshidratació.
  • Millora la qualitat i elasticitat de la pell i les mucoses.
  • Preveu el restrenyiment, la fatiga i oxigena la
  • Endarrereix la sensació de gana.
  • Aporta minerals vitals per al cos com el calci, sodi i potassi.

Consells per a facilitar la ingesta d’aigua i altres recomanacions

  • Aromatitzar amb menta, cítrics, gingebre o fruits vermells. Li donarà un gust diferent i aportarà valor nutricional.
  • Els experts assenyalen que seria important beure entre 2 i 3 litres d’aigua al dia (varia segons factors genètics, edat, esforç físic, temperatura ambiental…)

Vull tornar a fer esport, necessito fer-me una revisió cardiològica?

La pràctica esportiva és un dels pilars fonamentals d’una vida saludable. Juntament amb l’alimentació equilibrada i la gestió de l’estrès, conformen el que hauria de ser una base sòlida per a viure de forma sana. Ara bé, existeixen èpoques de la vida i etapes relacionades amb malalties que poden desequilibrar aquests fonaments. Si vas deixar de practicar esport i ara vols tornar a fer-ho, s’han de tenir en compte algunes variables per a aconseguir, a poc a poc, el nivell anterior. El doctor Gabriel Rodríguez González, de l’especialitat de Cardiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells per a tornar a una vida activa.

Les revisions cardiològiques per a la pràctica d’esport

L’objectiu del servei de cardiologia és diagnosticar i tractar totes les malalties que afecten al cor. I això també implica totes aquelles molèsties que es poden derivar d’activitats com la pràctica d’esport. Si una persona ha patit un infart o ha deixat de fer exercici físic durant molt de temps, és vital emprendre de nou la pràctica seguint unes pautes per a evitar complicacions. Ja que l’esport és saludable, però no de totes les maneres, ni en tots els moments.

Les proves cardiològiques

La prova d’esforç o ergometria és un procediment de gran utilitat en cardiologia. Actualment, aquesta prova s’utilitza no només amb una finalitat diagnòstica de patologia cardiovascular, sinó també en la valoració funcional, suport científic d’entrenament i entre altres coses, la prescripció d’exercici.

Valorar l’estat de salut del pacient i detectar anomalies no conegudes que pogués limitar o contraindicar la pràctica de l’esport és un dels propòsits fonamentals d’aquesta tècnica per a aquells que ja són esportistes i altres que es vulguin iniciar, per això a totes aquestes persones els oferim la possibilitat, de fer una visita amb cardiologia, una ecografia cardiològica i per a acabar de complementar-ho tot, un estudi i la prova d’esforç.

Totes aquestes proves serien les necessàries per a engegar en l’esport de manera activa i descartar qualsevol risc per a la salut.

Les xifres del servei de cardiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 724 visites, 285 electrocardiogrames, 109 ergometries i 79 holters al servei de Cardiologia durant l’any 2021. Quant al primer semestre d’enguany, s’han comptabilitzat 358 visites, 119 electrocardiogrames, 35 ergometries i 69 holters. Agenda la teva cita aquí.

Pots visitar-te dilluns de 16 a 18 h i dimarts de 17:40 a 20 h. L’ergometria o prova d’esforç es realitza dimarts de 16 a 17:40 h.

Gaudir del sol amb vista

Protegir els ulls dels raigs solars és important al llarg de tot l’any. Tanmateix, a l’estiu sovint passem més temps a l’exterior, hi ha més hores de llum i la intensitat de la radiació és més alta. Per això és especialment important tenir cura de la salut ocular durant aquests mesos. Per tal d’evitar lesions, es poden fer servir gorres i ulleres de sol, tot i que no tots els vidres i models són igual de vàlids. A continuació et donem alguns consells per triar unes ulleres que et protegeixin la vista de manera adequada.

Mesures indispensables

  • Cal adquirir les ulleres en centres especialitzats. Les ulleres que no són d’òptica podrien tenir distintius falsos.
  • Han de tenir homologació amb el distintiu de la CE de la ISO EN 1836:1997.
  • La protecció de la radiació ultraviolada (UV) ha de ser del 100%. Usar ulleres sense aquest filtre podria ser més perillós que no utilitzar-ne cap.
  • És important pensar en l’activitat que es realitzarà amb les ulleres. Per exemple, si són massa fosques, potser no serveixen per a conduir.

Altres recomanacions

  • Tenir en compte el nivell de protecció de la llum, que va del 0 al 4. Sigui quin sigui el nivell seleccionat, el filtre de la radiació ultraviolada ha de ser del 100%.
  • Si duus ulleres graduades, abans de triar una muntura caldria comentar la graduació amb la persona responsable de l’òptica i seleccionar primer els vidres.
  • Anar amb molta cura a l’hora de triar ulleres de sol per a infants, ja que els seus ulls són molt més vulnerables a la llum que els d’una persona adulta.

Més enllà de les ulleres de sol

Per gaudir d’una bona vista a l’estiu, és important que, a banda de protegir-la amb lents homologades, es faci prevenció: aplicant col·liri per netejar l’ull quan sigui necessari, fent un ús correcte de les lentilles, emprant ulleres de natació sota l’aigua….

En cas de presentar algun símptoma anòmal a l’ull, el més recomanable és consultar amb un oftalmòleg, demanant cita o acudint a les urgències oftalmològiq

Com prevenir les infeccions d’orina

Les infeccions del tracte urinari són, després de les de l’aparell respiratori, les més freqüents en la pràctica clínica diària. Afecten principalment dones joves, sent l’Escherichia coli el microorganisme implicat amb major freqüència en aquesta mena d’infeccions. El doctor Javier Tesedo Cubero, de l’especialitat d’Urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, explica alguns consells per a evitar les infeccions d’orina.

Anatomia de l’aparell urinari

L’aparell urinari està format per una sèrie d’estructures que tenen com a finalitat depurar la sang i recollir i eliminar substàncies de deixalla resultants dels processos bioquímics i metabòlics que permeten el manteniment de la vida. Ho formen els següents òrgans:

  • Ronyons. Formacions massisses situades a la regió lumbar, una a cada costat de la columna vertebral. S’encarreguen de la formació de l’orina.
  • Urèters. Són dos llargs conductes que uneixen els ronyons amb la bufeta urinària, transportant cap a aquesta l’orina.
  • Bufeta. Emmagatzema l’orina fabricada pels ronyons fins que arribi el moment adequat per a abocar-la a l’exterior
  • Uretra. Estructura que drena l’orina de la bufeta. En la dona mesura uns 3 cm de llarg i en l’home 20 cm, començant en la bufeta i passant per l’interior de la pròstata.

Els factors de risc per a les infeccions urinàries:

  • Ser dona. Amb una uretra més curta des de la bufeta, els bacteris han de viatjar menys distància per a causar infeccions. És relativament freqüent l’aparició de cistitis en la dona després de les primeres relacions sexuals.
  • Aproximadament un 20-30% de les dones joves amb episodi inicial de cistitis tenen infeccions recurrents.
  • Les causes d’aquestes recurrències se solen relacionar amb una predisposició biològica i es veuen afavorides per les relacions sexuals, l’ús de diafragma o espermicides.
  • Els canvis en l’anatomia pelviana, especialment durant la menopausa. Després de la menopausa, les dones solen estar més predisposades a la infecció, ja que la pèrdua d’estrògens comporta un augment del pH vaginal que produeix una alteració de la flora endògena.
  • Més del 20% de les dones de més de 65 anys presenten bacteriúria.
  • Aproximadament, entre l’1 i el 3% de les dones joves presenta almenys un episodi d’infecció del tracte urinari, dels quals la major part són cistitis no complicades. En les dones, l’activitat sexual, l’alteració de la flora vaginal i uretral per l’ús de diafragma i espermicides i l’ús d’anticonceptius orals i antibiòtics són factors que afavoreixen l’aparició d’infecció urinària.
  • Les infeccions del tracte urinari són rares en homes per sota dels 50 anys.

La prevenció de les infeccions urinàries

  1. Triar compreses sanitàries en lloc de tampons (és recomanable canviar-la cada vegada que es faci servir el bany).
  2. No usar dutxes, ni aerosols o pólvores d’higiene femenina. Com a regla general, no s’hauria d’utilitzar cap producte que contingui perfums en la zona genital.
  3. Dutxar-se en lloc de rentar-se a la banyera o bidet.
  4. Evitar els banys d’olis.
  5. Mantenir la zona genital neta. S’han de netejar les zones genitals i anals abans i després de l’activitat sexual.
  6. Orinar abans i després de les relacions sexuals. Prendre 2 gots d’aigua després de l’activitat sexual pot ajudar a estimular la producció d’orina.
  7. Netejar-se d’endavant cap endarrere després d’emprar el bany.
  8. Evitar els pantalons arrapats i fer servir roba interior de cotó (que s’hauria de canviar una vegada al dia).
  9. Rentar excessivament la zona urinària i genital altera l’equilibri dels gèrmens possibilitant que proliferin els negatius per sobre dels naturals i que es produeixin infeccions.
  10. Beure molts líquids, de 2 a 4 litres cada dia.
  11. Evitar les begudes que poden irritar la bufeta, com l’alcohol i la cafeïna.

Les xifres del servei d’Urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 814 visites, 206 ecografies urològiques, 46 cistoscòpies i 136 fluxometries al servei d’Urologia durant l’any 2021. Quant al primer semestre d’enguany, s’han comptabilitzat 229 visites, 60 ecografies, 46 fluxometries i 14 cistoscòpies. Agenda la teva cita aquí.

 

Ansietat: La seva relació amb dolors al pit i la falta d’aire

La salut mental ha adquirit un paper rellevant en els darrers anys i cada cop més estudis determinen que la seva relació amb algunes patologies físiques és determinant. Des de l’especialitat de Neurologia del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem els possibles motius que poden fer aparèixer molèsties físiques a partir d’un problema d’ansietat.

L’ansietat i l’estrès en el context actual

En la societat contemporània no és necessari enfrontar-se a perills que requereixin una solució armada o de lluita física. Afortunadament, ningú es troba animals perillosos quan surt al carrer i existeixen espais segurs on refugiar-se, com les llars. En canvi, a la prehistòria, els avantpassats dels homes i dones sobrevivien a depredadors, inclemències del temps, malalties…

Amb l’evolució tecnològica al llarg dels segles, el món s’ha convertit en un món més segur (depèn del lloc de residència, això sí); però  els humans conserven el component de sobre estimulació motora alta quan el cos interpreta que una situació és amenaçadora. L’encarregat de coordinar aquesta activació motora i tots els canvis físics relacionats és el sistema nerviós autònom (SNA) que forma part del sistema nerviós perifèric.

Què passa quan el cervell interpreta una situació perillosa? Es comunica amb el sistema nerviós autònom, que activa la branca simpàtica i afavoreix una sèrie de canvis físics per a preparar l’organisme per a lluitar o fugir.

Els símptomes més comuns de l’ansietat

L’ansietat es pot expressar de moltes maneres:

  • Sensació d’ofec.
  • Falta d’aire.
  • Espiral de pensaments negatius que desemboquen en una por a morir.
  • Parestèsies.
  • Nàusees.
  • Marejos.

De fet, molts senyals van més enllà de la simple activació fisiològica.

Altres símptomes d’ansietat

Existeixen tot un seguit de símptomes que solen cridar menys l’atenció com el dolor al pit per ansietat, un dels que genera més preocupació en els qui el pateixen. Potser és perquè aquest dolor pot imitar gairebé a la perfecció aquell que es percep durant un accident cardíac.

És per això que saber diferenciar l’origen causal d’un dolor al pit, especialment quan es produeix a la regió mediastínica, és tan important; ja que, en el pitjor dels casos, aquest tipus de dolor pot indicar un problema de salut urgent.

Davant l’aparició d’un dolor al pit, la primera mesura consisteix a buscar atenció mèdica immediata per si es pogués tractar d’una patologia greu de salut.

Les xifres del servei de Neurologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 157 visites al servei de Neurologia durant l’any 2021. Agenda la teva cita aquí. 08

Com afecta l’al·lèrgia a les gramínies i alguns consells per a alleujar els símptomes

La primavera ja està arribant al seu final, però encara són moltes les plantes i flors que són pol·linitzades i compliquen una mica la vida dels al·lèrgics. Com ja hem comentat anteriorment a Mútua Penedès, no afecten igual els mesos de març i abril que el maig o el juny, la resposta la trobem en l’època concreta de floració de les diferents plantes i arbres. Des de l’especialitat d’al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès ens centrem en l’al·lèrgia a les gramínies, que té especial incidència als mesos de maig i juny.

Gramínies, molt més que unes plantes

Segons la doctora Elena Hermida, al·lergòloga del Centre Mèdic Mútua Penedès, la temporada d’al·lèrgies al pol·len continua avançant amb el pas de les setmanes i ara s’inicia la pol·linització de les gramínies, tot i que sempre molt condicionada per la meteorologia.

Les gramínies són plantes silvestres o conreades (cereals) de la família botànica (Poaceae). El període de floració depèn de la zona climàtica, a Catalunya floreixen  de l’abril al juliol amb més incidència els mesos de  maig i juny.  Hi ha moltes espècies diferents de gramínies i entre elles presenten reactivitat creuada, és a dir, que les persones al·lèrgiques a les gramínies generalment ho són a totes.

Per l’extensa distribució i el seu grau d’al·lergogenitat, és un  pol·len amb gran capacitat de produir símptomes al·lèrgics, des de rinitis fins asma, originant una alteració important en la qualitat de vida de les persones que pateixen aquesta al·lèrgia.

Quines gramínies són les que donen al·lèrgia?

Normalment són les herbes de creixement de forma espontània que trobem als vorals de les carreteres i  al camp, la gespa i farratge també. Per contra, els cereals no solen ser un problema, el seu pol·len és massa pesat i perd la seva facultat de ser aerotransportat.

Les persones amb al·lèrgia al pol·len de les gramínies poden prendre cereals sense cap problema, tret que hagin estat diagnosticats d’al·lèrgia a alguns d’aquests aliments.

Les xifres del servei d’Al·lergologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 145 visites, 52 espirometries i 36 prick test (proves d’al·lèrgia) al servei d’Al·lergologia durant l’any 2021. Agenda la teva cita aquí. 

Si vols veure les recomanacions per a pacients amb al·lèrgia al pol·len, visita el nostre web.01

Quan haig de començar a portar un control del meu embaràs?

Les dones embarassades experimenten molts canvis físics i hormonals al llarg de tota la gestació. La seva salut es pot veure afectada en casos de risc, com l’edat avançada de la mare o patir malalties prèvies. En l’actualitat, els embarassos són cada vegada més tardans i les possibilitats de patir algun problema de salut s’accentuen. En qualsevol cas, l’equip de ginecologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, t’explica quins controls s’han de dur a terme per a garantir la seguretat de mare i nadó durant l’embaràs. Recorda que pots demanar cita online.

Els senyals d’embaràs

El seguiment gestacional ha de començar quan la dona sospiti que està embarassada. S’ha d’estar atenta als següents senyals:

  • Retard en l’arribada de la regla superior als 15 dies.
  • Si ja fa 6 setmanes des de l’última vegada que es va menstruar.
  • Test positiu d’embaràs en orina.
  • Pèrdues de sang o dolor abdominal després de la data prevista de regla sense que hagi aparegut.

Habitualment, la primera visita es gestiona cap a les vuit setmanes des de l’última regla, moment en el qual ja es podrà veure en una ecografia l’embrió a dins de l’úter de la mare.

Els controls obstètrics de l’embaràs

El seguiment de l’embaràs es realitza amb freqüència i regularitat per a vigilar possibles alteracions o trastorns que es puguin identificar abans de l’aparició de complicacions  maternes.

La freqüència de visites varia segons el grau de risc que presenta l’embaràs i la mare. Normalment, es duen a terme cites mensuals on es mesuren i controlen diferents aspectes:

  • Augment del pes matern.
  • Tensió arterial.
  • Realització de tests i estudis analítics per a detectar malalties o complicacions.
  • Ecografies per a conèixer l’estat del fetus.

El Protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya estableix els següents criteris:

  • 8-12 setmanes – S’obre la història clínica i es sol·licita l’analítica de primer trimestre.
  • 11-14 setmanes – Es porta a cap l’ecografia de primer trimestre. Amb aquesta informació es demana l’analítica de diagnòstic prenatal.
  • 15-16 setmanes – S’informa dels resultats del diagnòstic prenatal i si és necessari es pauta una prova de procediment invasiu. També s’informa de la possibilitat actual de diagnòstic prenatal segons DNA fetal a la sang materna.
  • 19-21 setmanes – Es fa l’ecografia de segon trimestre. Aquesta estudia la morfologia del fetus.
  • 21-22 setmanes – Es sol·licita l’analítica materna de segon trimestre, juntament amb el test d’O’Sullivan (24 -28 setmanes).
  • 25-26 setmanes – Es donen els resultats de l’analítica de segon trimestre.
  • 29-30 setmanes – S’administra la vacuna Anti-D si la dona és Rh negatiu. També s’informa de la vacuna de la Tos Ferina.
  • 32-34 setmanes – Es du a terme l’ecografia de tercer trimestre. Aquesta estudia el creixement del fetus.
  • 36-37 setmanes – Es sol·licita a la mare l’analítica de tercer trimestre i es realitza frotis vaginorectal per a detectar l’Estreptococ B Agalactiae. Es donen els consentiments informats necessaris per a l’assistència al part.
  • 38-39 setmanes – Es comprova que tota la informació necessària per al part està disponible. Es poden iniciar les proves d’estudi de benestar fetal.
  • 40 setmanes – Poden fer-se proves d’estudi de benestar fetal.
  • 41 setmanes – Poden dur-se a terme proves d’estudi de benestar fetal. S’informa de la possibilitat de fer la inducció si la dona no es posa de part espontàniament.

El servei de Ginecologia i Obstetrícia del Centre Mèdic Mútua Penedès està format pels professionals Enric Capdevila Vilamajó, Laura Cusiné López i Georgina Martínez Vidal que s’incorpora el pròxim 2 de juny.

Durant l’any 2021 es van dur a terme un total de 2.393 visites (tant de ginecologia com obstètriques), 802 revisions ginecològiques i citologies, 1.172 ecografies, 83 tractaments ginecològics en consulta, 546 mamografies i 112 ecografies mamàries.

Esgotament físic: Una possible anèmia?

L’esgotament físic i la sensació de cansament són habituals durant les èpoques d’entretemps, com per exemple ara, que ens trobem al bell mig de la primavera. Així i tot, s’ha de vigilar en cas que la sensació s’allargui en el temps o que empitjori, en aquest cas des del Centre Mèdic Mútua Penedès et recomanem visitar primer al teu metge de família, qui demanarà les proves mèdiques necessàries per a establir un diagnòstic i farà una possible derivació, si escau, al servei d’Hematologia en cas de patir anèmia o qualsevol altra afectació. Tot i que l’anèmia és un dels diagnòstics més usuals en persones sanes i amb un estil de vida saludable.

Els símptomes que acompanyen l’esgotament físic

El doctor Jordi Zaragoza del Centre Mèdic Mútua Penedès explica que en cas de cansament moderat o intens amb sensació d’ofec i pal·lidesa és imprescindible demanar cita amb un metge de família perquè valori la situació. Si es tracta principalment de persones grans o dones amb hipermenorrees o femtes de color negre sense causa justificada el primer pas seria demanar una analítica de sang bàsica amb un hemograma complet i una ferritina, per a poder valorar el nivell de ferro del o la pacient.

Com es pot distingir un esgotament fruit de la primavera d’un trastorn de la salut?

El doctor Zaragoza posa un exemple molt clar: Si els recorreguts a peu habituals comencen a ser més cansats i aquest esgotament no depèn del dia, sinó que s’allarga en el temps o fins i tot empitjora, és el moment de visitar a un especialista per a corroborar l’estat de salut.

Què determina un estat d’anèmia?

Des del punt de vista hematològic les dues proves principals per a determinar si hi ha anèmia són precisament l’hemograma complet i la ferritina. Si la ferritina aporta un valor baix hi ha moltes  probabilitats de patir una anèmia ferropènica. En cas contrari, s’ha de fer una derivació directa a Hematologia perquè el professional de torn faci un estudi i determini el motiu de l’anèmia. Una vegada localitzat el problema serà molt més fàcil iniciar un tractament.

El servei d’Hematologia de Mútua Penedès en xifres

L’any 2021 es van fer 128 visites d’hematologia al Centre de Vilafranca.Agenda la teva cita aquí.

 

 

8 consells de prevenció de les úlceres en pacients diabètics

Els casos de diabetis tipus 2 s’han incrementat en els darrers anys a conseqüència de l’estil de vida de la societat. En aquests casos la malaltia crònica s’origina quan el cos del pacient no produeix o no utilitza la insulina de forma adequada, una hormona, que recordem, ajuda que la glucosa (sucre) accedeixi a les cèl·lules per a subministrar energia. Això pot provocar que sense l’hormona, el sucre resti a la sang i s’originin problemes a llarg termini als ulls, ronyons, sistema nerviós i malalties cardíaques. Una dieta saludable i un estil de vida allunyat del sedentarisme redueixen les possibilitats de patir diabetis. Així i tot, si pateixes la malaltia, des del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem alguns consells de prevenció d’úlceres, molt freqüents en pacients diabètics. 

Consells de prevenció d’úlceres 

El 25% dels pacients diabètics poden desenvolupar úlceres o lesions cutànies de diferent consideració. Això té a veure amb l’afectació que provoca la malaltia als vasos, nervis i teixit epitelial. A més a més, aquests pacients tenen més risc d’infecció per la mateixa patologia, cosa que pot provocar complicacions. Apunta els següents consells: 

  1. Fer servir calçat ample i còmode que eviti qualsevol fricció. 
  2. Utilitzar mitjons de cotó sense costures. 
  3. Netejar cada dia els peus amb aigua tèbia o freda i sabó de pH àcid. 
  4. Assecar les extremitats curosament amb petits tocs amb una tovallola (evitar fregar la pell). 
  5. Mantenir una bona hidratació de la pell (beure aigua i aplicar cremes hidratants). 
  6. Tractar les callositats amb un podòleg i evitar aplicar solucions queratolítiques. 
  7. Tallar les ungles rectes. 
  8. Evitar caminar descalç. 

El titular del servei d’Angiologia del Centre Mèdic Mútua Penedès és Lluís Moga Donadeu. 

Les dades del servei d’Angiologia al Centre Mèdic Mútua Penedès 

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 244 visites, 119 ecografies Doppler vasculars i 35 fleboesclerosis al servei d’Angiologia durant l’any 2021. Agenda la teva cita aquí. 

Consells per a mantenir una bona salut ocular a través de l’alimentació

La dieta mediterrània és reconeguda per ser una de les més equilibrades i saludables del món, ja que contribueix a la prevenció de malalties com la diabetis o els trastorns cardiovasculars. Pel que fa a la salut ocular, aquesta no n’és una excepció, i és que aliments rics en vitamina C i E, Zinc, Luteïna i Omega 3 disminueixen el risc de contraure degeneració macular associada a l’edat, cataractes i ull sec. A continuació t’expliquem en quins aliments podem trobar tals nutrients i com milloren la nostra salut ocular amb alimentació.

Com millorar la salut ocular: Quins problemes de visió podem prevenir mitjançant la dieta? 

  • DMAE: La Degeneració Macular Associada a l’Edat és la causa més habitual de pèrdua de visió en els països desenvolupats i en persones majors de 65 anys. Diferents estudis han demostrat que la ingesta d’altes dosis de vitamina C i E, betacarotens i suplements de zinc retarden l’aparició de la DMAE. Aquests es poden trobar en aliments com els cítrics, la pastanaga, els llegums i els fruits secs.
  • Cataractes: Una cataracta és una opacitat en la transparència del cristal·lí de l’ull que pot dificultar tasques com llegir, conduir de nit o veure les expressions facials. Diversos estudis han demostrat que una dieta rica en antioxidants, presents a la fruita i a la verdura, poden reduir el risc de contraure aquesta patologia.
  • Ull sec: L’ull sec sol produir molèsties com coïssor, sensació de cos estrany i picor. La seva causa pot ser una escassa producció de llàgrimes que no compleixen la funció d’humitejar i protegir l’ull. Si bé les llàgrimes artificials i els medicaments són molt efectius, també es recomana una dieta rica en peix blau per pal·liar el dolor, ja que conté Omega-3 i Omega-6.
  • Retinopatia diabètica: És una malaltia derivada de la diabetis que es deu a l’alteració progressiva dels vasos sanguinis que nodreixen la retina. Es recomanen aliments que no disparin els nivells de sucre, com els cereals muesli, l’arròs integral o les nous.

Una alimentació saludable, juntament amb un control oftalmològic anual i un tractament adequat per a cada cas, ens permetran mantenir una bona salut visual al llarg de la nostra vida.