Com evitar els còlics en nadons

Plorar és gairebé l’única eina comunicativa que tenen els nadons. Encara no saben parlar, ni assenyalar les coses o gesticular; així que mentre es desenvolupen cognitivament, plorar és l’avís per quan tenen gana, fred, dolor, precisen atenció… Ara bé, de vegades aquests plors es produeixen massa sovint o amb una intensitat fora del que es considera normal. En aquests casos sempre es recomana consultar amb un professional mèdic que pugui descartar patologies o diagnosticar la més comuna: els còlics en nadons. Des del servei de Pediatria del Centre Mèdic Mútua Penedès t’expliquem en què consisteixen els còlics i com evitar-los.

Els senyals que alerten d’un còlic en nadons

Un còlic es considera un episodi molt freqüent, consistent en una crisi de plor agut en lactants sans i ben alimentats. Aquest fenomen s’acompanya de congestió de la cara del nadó i flexió de les cames sobre l’abdomen sovint tibant i bombat.

Aquest escenari sol alarmar els pares provocant angoixa i preocupació, ja que no saben com consolar al nen. Pot passar entre el primer i el quart mes de vida; i és més freqüent a última hora de la tarda.

Les causes d’aquests còlics no es coneixen amb exactitud, però l’observació i l’experiència han permès establir algunes pràctiques que permeten prevenir-los.

Consells per a evitar els còlics

  1. Alimentar el nadó de forma correcta.
  2. Ajudar-lo a expulsar els gasos, amb moviments de pedaleig de les seves cames i carícies sobre l’abdomen.
  3. Col·locar al nen de bocaterrosa sobre les seves cames.
  4. Acaronar-lo mentre es balanceja suaument.
  5. Posar música relaxant.
  6. Fer una volta en automòbil aconsegueix calmar a molts nadons.
  7. Paciència, serenitat i amor.
  8. Evitar l’ús de medicaments a menys que ho indiqui el seu pediatre.

Agenda la teva cita aquí.

Seguretat ocular a la neu

Quan ve el fred de l’hivern, moltes persones en gaudeixen amb una escapada a llocs on hi ha neu. Malgrat que en general es coneix la importància de protegir-se els ulls davant els rajos del sol, hi ha persones que practiquen esports d’hivern sense la protecció adequada. Utilitzar unes ulleres adients augmenta la seguretat ocular davant els raigs ultraviolats, però també protegeix del fred, el vent i la possible entrada a alta velocitat de qualsevol partícula a l’ull.

Als indrets amb neu els efectes de la llum solar poden veure’s augmentats fins a un 90%. Per això cal ser conscients que les ulleres no només són necessàries durant la pràctica d’esquí o de snowboard, sinó durant tota l’estona que s’estigui exposat/da a la llum i a la neu.

És especialment important protegir la visió dels infants, sigui quina sigui l’activitat que realitzen, mentre es troben a un exterior nevat. No podem oblidar tampoc l’estona de descans en què continuen exposats/des als rajos UVA i UVB.

Per què cal fer servir unes ulleres adequades?

Si no es fa servir una protecció solar adequada a la neu, es pot produir el que es coneix com a queratitis solar o oftàlmia de la neu. Es tracta d’una condició relacionada amb l’exposició solar que pot provocar envermelliment dels ulls, inflamació de les parpelles, dolor, sensibilitat excessiva a la llum, mal de cap…

Per tal d’evitar-ho és rellevant escollir unes ulleres de protecció adients, que poden ser graduades o es poden combinar amb l’ús de lentilles, en cas de necessitar-ho. El més important és que disposin d’un bon filtre de protecció pels rajos UV.

Igual que per a la tria d’ulleres de sol a l’estiu, cal tenir en compte quina activitat durem a terme a l’hora d’adquirir la protecció adequada. Per a la pràctica d’esports d’hivern és essencial que les ulleres siguin còmodes, però quedin ben ajustades a la cara, siguin preferiblement lleugeres i no obstaculitzin el camp visual. A més, recomanem que estiguin fetes d’un material resistent als cops i a les rascades; en cas de caiguda, poden ajudar a prevenir un traumatisme ocular.

La teràpia d’ultrasons al Centre Mèdic Mútua Penedès

La teràpia d’ultrasons és una de les tècniques de rehabilitació que s’utilitzen en l’àmbit de la fisioteràpia. Permeten recuperar la salut i un bon estat de forma dels músculs després de patir un accident, de l’aparició de lesions provocades per l’estrès o del desgast, fruit de l’edat i del pas del temps. Descobreix com es realitza aquest tractament al servei de Rehabilitació i Fisioteràpia del Centre Mèdic Mútua Penedès.

En què consisteix la teràpia d’ultrasons?

0 que fa servir ones sonores amb una freqüència més alta que el nostre llindar d’audició. Es considera una teràpia tèrmica mecànica que, mitjançant la penetració de les ones sonores, és capaç d’obtenir beneficis particulars.

Entre els beneficis dels ultrasons en fisioteràpia destaquen:

  • Alleujament del dolor: Els ultrasons poden ajudar a reduir el dolor muscular i articular, especialment en casos de dolor crònic o agut.
  • Reducció de la inflamació: Els ultrasons poden disminuir la inflor i la inflamació en les articulacions i els teixits tous.
  • Millora de la circulació sanguínia: Les vibracions produïdes pels ultrasons poden augmentar la circulació sanguínia en la zona tractada, la qual cosa pot ajudar a reduir la inflor i promoure la cicatrització.
  • Major flexibilitat i mobilitat: Els ultrasons poden ajudar a millorar la mobilitat de les articulacions i augmentar la flexibilitat dels músculs, la qual cosa pot ser útil per a persones amb artritis o lesions musculars.
  • Rehabilitació postoperatòria: Els ultrasons poden ser útils en la rehabilitació postoperatòria per a millorar la circulació sanguínia i reduir el dolor i la inflamació en la zona tractada.

Aquesta tècnica és segura i efectiva en la majoria dels casos, tot i que pot resultar incòmoda per a algunes persones i no és adequada per a tractar totes les afeccions. És important parlar amb un professional de la salut abans de començar qualsevol tractament amb ultrasons.

Les xifres del servei de Rehabilitació i Fisioteràpia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat un total de 4.695 sessions de rehabilitació al servei de Fisioteràpia durant el primer semestre de 2022. Agenda la teva cita aquí.

El desenvolupament psicomotor dels nadons en els 12 primers mesos de vida

El desenvolupament psicomotor és l’adquisició progressiva i continuada d’habilitats que s’observen en el nen o nena durant tota la infància. Correspon tant a la maduració de les estructures nervioses (cervell, nervis, músculs…) com a l’aprenentatge que la criatura farà descobrint-se a si mateixa i al seu entorn. Des del departament de Pediatria del Centre Mèdic Mútua Penedès analitzen en detall aquest desenvolupament primerenc.

Les diferents fases del desenvolupament psicomotor en nadons

  • 1 mes: La posició natural del nadó és estirat horitzontalment. És molt difícil detectar senyals preocupants tan aviat.
  • 2 mesos: Els nadons a aquesta edat ja comencen a apujar el cap.
  • 3 mesos: Les criatures intenten agafar objectes, tot i que generalment no ho aconsegueixen. Encara no tenen aquesta capacitat motora, però els intents són un molt bon senyal.
  • 4 mesos: Ja pot aixecar el tòrax i girar-se sobre ell mateix.
  • 5 mesos: Aconsegueix agafar objectes.
  • 6 mesos: Es manté assegut i pot arrossegar-se sobre el seu abdomen.
  • 7 mesos: Pot gatejar sobre mans i genolls.
  • 8 mesos: S’asseu ell sol.
  • 9 mesos: S’aixeca agafant-se a algun moble.
  • 10 mesos: Pot caminar si algú el sosté per les mans.
  • 11 mesos: Es manté dret.
  • 12 mesos: Camina si se l’agafa de la mà.

De tota manera, que un nadó no segueixi exactament aquestes fases, no significa que hi hagi un problema de desenvolupament greu. Al final són orientatives, ja que cada criatura té el seu propi ritme i necessitats per adquirir les habilitats cognitives. Agenda la teva cita aquí al Centre Assistencial de Vilafranca.

Seguretat ocular a la cuina

Poques coses il·lustren tan bé l’esperit nadalenc com els grans àpats familiars dels pròxims dies. Però per tal d’assaborir tots els plats festius, cal que algú es posi darrere els fogons. Tant si és el vostre cas com el d’algú proper, és important que conegueu alguns dels riscos més comuns pel que fa a seguretat ocular a la cuina i com prevenir-los.

Abans de res, però, recordeu que en cas d’accident ocular, cal acudir al servei d’urgències oftalmològiques el més ràpid possible. Si es produeix un incident a l’ull o molt a prop, encara que no s’experimenti cap símptoma, recomanem fer una visita a l’oftalmòleg/òloga.

Què puc fer per cuinar de manera segura?

La prevenció és la millor estratègia per no patir conseqüències d’accidents oculars. Per això aconsellem prendre mesures en els següents àmbits:

  • Protegiu-vos d’esquitxades. Per evitar que el greix calent entri en contacte amb els ulls, es poden utilitzar ulleres de protecció ocular o fer servir tapes que cobreixin les cassoles.
  • Manteniu una higiene Després de manipular alguns aliments com la carn crua o espècies molt picants, cal rentar-se bé les mans. Així, si us fregueu l’ull involuntàriament, no l’exposareu a les partícules que podrien causar inflamacions o infeccions.
  • Alerta amb eines esmolades, especialment si hi ha infants a la vora. Els objectes afilats són la tercera causa més habitual de lesions oculars entre pacients de pediatria.
  • Tingueu l’espai de la cuina ordenat. La porta mal tancada d’un armari o un líquid abocat a terra podria provocar una caiguda, una de les principals causes d’accident ocular.
  • A l’hora de netejar, vigileu amb els productes químics com el lleixiu. Es recomana fer servir protecció ocular en manipular-los i, en cas d’accident ocular, rentar-los amb aigua abundant i buscar atenció mèdica ràpidament.

Amb aquests consells aconseguireu que la cuina sigui una mica més segura i us podreu dedicar més i millor a les propietats dels vostres plats. Bon profit i bones festes!

Tinc mal d’esquena, quan he de consultar a un especialista?

El mal d’esquena és un dels problemes mèdics més habituals a la societat. Aquesta patologia pot afectar a la part alta de l’esquena, la mitja o a la part baixa; i per descomptat, implica una pèrdua de la qualitat de vida. Des del departament de Traumatologia del Centre Mèdic Mútua Penedès analitzen en detall les causes que provoquen el mal d’esquena i com prevenir-lo.

Algunes de les causes més freqüents del mal d’esquena són:

  • Cansament.
  • Estrès.
  • Males postures.
  • Lesions a la columna vertebral.
  • Lesions per traumatismes.

El procediment ideal quan apareix el mal d’esquena és consultar l’origen de la patologia a un professional sanitari, sobretot quan aquest és molt recurrent o de llarga durada.

Què podem fer per a prevenir o tractar el mal d’esquena?

  • Relaxar-nos.
  • Col·locar calor a la zona del dolor durant 10 o 15 minuts.
  • Realitzar un massatge suau amb una crema antiinflamatòria.
  • Dormir en la posició adequada.
  • Mantenir un pes adequat.
  • Reduir l’estrès i l’ansietat.
  • Fer estiraments.
  • Tenir una bona higiene postural.

Com ja hem indicat anteriorment en aquest article, l’origen del dolor pot ser degut a múltiples causes, per això, si el dolor persisteix en el temps o apareix en diverses ocasions sempre cal consultar al metge de família o a un traumatòleg perquè faci un bon diagnòstic. I també cal seguir sempre la pauta de tractament més adequada a la lesió.

Agenda la teva cita aquí al Centre Assistencial de Vilafranca.

 

 

Les cures de cremades i erosions superficials al Centre Mèdic Mútua Penedès

Les cremades són les lesions domèstiques més comunes, tractar-les amb rapidesa és el més important per a evitar que la cremada afecti capes més profundes. Una cremada no és més que una lesió de la pell causada per un agent físic, químic o extern; que pot provocar una pèrdua de substància, de calor o infecció. Des del departament d’Infermeria del Centre Mèdic Mútua Penedès analitzen en detall aquest tipus de lesions i com es tracten al Centre Assistencial.

Els tipus de cremades i erosions superficials

Existeixen tres tipus de cremades:

  • Les de primer grau. Són cremades molt superficials, que afecten l’epidermis. Les més freqüents són les provocades pel sol, aquestes tarden en curar-se entre 3 i 5 dies. Es pot aplicar algun tipus de crema per a cremades o hidratant.
  • Les de segon grau. Són cremades que afecten l’epidermis i a la dermis. Poden aparèixer flictenes o ampolles i són bastant doloroses. Triguen més a curar-se i sempre s’ha de realitzar la cura en un centre sanitari. Com s’ha de dur a terme? És important netejar bé la ferida, administrar una pomada antibiótica, aplicar gases humides i finalitzar amb un embenatge suau.
  • Les de tercer grau. Per la seva urgència i gravetat sempre han de ser tractades en un hospital a unitats específiques per a cremades.

En el cas de tenir una erosió, cosa molt freqüent i habitual, aquesta no requereix un tractament específic, simplement netejar bé la ferida amb aigua i sabó, assecar i administrardurant 2 o 3 dies un antisèptic tipus iode.

Agenda la teva cita aquí al Centre Assistencial de Vilafranca.

 

Les diferències entre roncar i fer apnees

Els problemes de son entre la població general s’han agreujat i incrementat en les darreres dècades. Les causes són multifactorials: des de l’estrès o l’estil de vida a l’entorn de son (habitacions petites amb poca ventilació, etc.) Al marge de l’insomni, una de les problemàtiques més habituals són els roncs. De vegades es poden confondre amb apnees, que són més greus des del punt de vista mèdic. Des del departament de Pneumologia del Centre Mèdic Mútua Penedès expliquen millor aquests dos conceptes i les seves diferències.

Les principals diferències entre roncar i fer apnees

El ronc és el soroll que es produeix per la vibració del vel del paladar i la campaneta durant la respiració. Això no representa un risc per a la salut, però sí que pot ocasionar problemes personals i de relació social o de parella.

L’apnea és el cessament del pas d’aire durant almenys 10 segons; si aquesta es repeteix en diverses ocasions al llarg del son, comportarà una falta d’oxigenació i és més que probable que apareguin símptomes durant el dia. És el que es diu Síndrome d’Apnees Obstructives del Son. És lògic pensar que no oxigenar bé cada nit tindrà una sèrie de repercussions en la salut, a diferents nivells (tensió arterial, alteracions cardíaques, alteracions neurològiques…).

Davant la sospita d’aquest diagnòstic s’ha de sol·licitar una prova de registre del son, que es pot ser a casa (poligrafia). Aquesta prova ens confirmarà la presència o no d’apnees i ens dirà si la síndrome és lleu, moderada o greu, en funció de la quantitat d’apnees per hora que es registrin.

Les xifres del servei de Pneumologia del Centre Mèdic Mútua Penedès

El Centre Assistencial de Vilafranca ha realitzat el primer semestre d’enguany un total de 111 visites i 85 proves al servei de Pneumologia. Durant l’any 2021 es van dur a terme 253 visites i 256 proves mèdiques. Agenda la teva cita aquí.

7 consells de salut ocular per al dia a dia

Cal fer revisions oftalmològiques regularment, des de la infantesa i a cada etapa de la vida, especialment en el cas de persones a partir de 40 anys, esportistes, diabètiques o amb antecedents familiars de malalties oculars d’origen genètic. Tanmateix, hi ha motes accions i hàbits que es poden adoptar diàriament i que ajudaran a preservar una bona salut ocular. En destaquem set exemples:

Dur una bona alimentació.

Una dieta deficient podria arribar a causar ceguesa. Si és escassa en vitamines, podria malmetre el nervi òptic. Per això es recomana incloure-hi força fruita, verdura i aliments rics en nutrients.

Evitar el tabac.

Sabies que malalties com la cataracta, el glaucoma o la DMAE estan relacionades amb el tabac? Deixar de fumar pot millorar la salut en molts aspectes, també l’ocular.

Protegir els ulls d’agents externs.

Utilitza ulleres de sol que et protegeixin 100% dels raigs UVA. Quan practiquis esport o a l’hora de realitzar tasques del món de la construcció, en manipular productes químics o en la realització d’altres treballs manuals, utiliza la protecció ocular adecuada, en cas contrari, es poden produir lesions oculars.

Fer un bon ús de les lents de contacte

Les lentilles han de ser receptades per un metge o optometrista i adquirides en establiments autoritzats. A més, cal que les netegis i desinfectis adequadament per evitar infeccions, i que no les utilitzis ni més temps del que et recomanin ni en entorns com la piscina o el mar.

Tenir cura en l’ús del maquillatge

Es recomana fer servir només productes de maquillatge homologats, aprovats per l’administració o fins i tot prescrits per un/a oftalmòleg/òloga per evitar reaccions adverses. També és important eliminar-lo amb cotó i aigua o sabons especials per a maquillatge abans d’anar a dormir.

Conèixer l’estat de salut propi

Algunes condicions mèdiques com la pressió sanguínia poden afectar també la salut ocular. És important ser conscient de l’estat de salut d’un/a mateix/a i acudir al centre mèdic quan calgui poder-se tractar correctament. Això inclou no retardar les visites si es detecta una anomalia o lesió.

Seguir les indicacions del metge/essa

A les revisions oftalmològiques, els equips d’optometria i oftalmologia poden recomanar proves, medicaments o altres accions per millorar l’estat de la teva visió. No seguir les seves indicacions correctament pot afectar l’efectivitat del tractament. En cas de dubte, consulta-ho al/la metge/essa.

Coneix els tipus de vasectomia que es poden practicar

La vasectomia consisteix en la secció i lligadura dels conductes deferents. Com a conseqüència, en poc temps el semen ejaculat no conté espermatozoides. És un mètode de control natal o anticonceptiu, amb taxes molt altes de seguretat i efectivitat, així i tot pot revertir-se, però la probabilitat de recuperar la fertilitat i aconseguir un embaràs disminueix a mesura que passa el temps entre la realització de la vasectomia i la seva revocació.

Cada 20 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Vasectomia i des del departament d’Urologia del Centre Mèdic Mútua Penedès, aprofiten per a explicar en què consisteix i de quins tipus n’hi ha. Al Centre Assistencial de Vilafranca l’uròleg s’encarrega de fer el corresponent seguiment després d’una intervenció d’aquestes característiques.

Tipus de vasectomia

Hi ha dues maneres de realitzar la vasectomia, un mètode amb incisió i un altre sense ella. A continuació, detallem cada forma de realització d’aquesta intervenció de control de la natalitat:

  1. Vasectomia amb bisturí. Mitjançant un tall a l’escrot (bossa dels testicles), el cirurgià accedeix als conductes deferents, els lliga i els talla, bloquejant així el pas dels espermatozoides. També pot cauteritzar-los amb el bisturí elèctric.
  2. Vasectomia sense bisturí. En lloc d’utilitzar el bisturí per fer un tall, simplement es fa un petit orifici amb unes pinces especials per arribar a ambdós conductes deferents. En primer lloc, el cirurgià buscarà els conductes deferents amb la palpació de l’escrot i els subjectarà amb unes pinces en f08orma d’anella. A continuació, amb unes pinces més afilades, es fa una punció diminuta que permeti l’ accés als conductes deferents per lligar-los o cauteritzar-los.

En tots dos casos s’utilitza l’anestèsia local. La recuperació de la vasectomia és ràpida. L’home només necessitarà fer repòs durant uns dies perquè la ferida pugui cicatritzar correctament.

Agenda la teva cita aquí.