Què és l’estrabisme?

Coneixes algú que desvia un ull respecte de l’objecte que està mirant? És probable que aquesta persona pateixi estrabisme, un problema de salut ocular relativament freqüent en infants, però que també afecta molts adults. Es pot presentar a partir dels 6 mesos d’edat (estrabisme congènit), durant la primera infantesa (estrabisme infantil) o a partir dels 6-8 anys (estrabisme de l’adult).

En el cas dels infants, es pot produir per malalties que afecten la retina o el nervi òtic, un funcionament inadequat dels músculs oculars, un defecte refractiu (miopia, astigmatisme o hipermetropia) o a conseqüència d’un quadre d’estrès.

Pel que fa als adults, sovint es tracta o bé d’un estrabisme que havia quedat latent durant un temps, però es fa palès més endavant, o bé té l’origen en altres malalties, com accidents microvasculars (la diabetis, la hipertensió arterial…) accidents cerebrovasculars o tumors del sistema nerviós central. Puntualment, també podria aparèixer després d’una cirurgia ocular com la de cataracta, la de despreniment de retina o la de glaucoma (implant valvular).

Tractaments per l’estrabisme

Hi ha moltes opcions terapèutiques mèdiques i quirúrgiques per tractar l’estrabisme. La més adequada per cada cas la podrà indicar l’oftalmòleg/òloga després de la revisió del/la pacient i del seu historial clínic.

Alguns d’aquests mètodes són la teràpia visual (exercicis per modificar la manera de treballar l’ull), els prismes (lents en forma de falca que s’incorporen a les ulleres i desvien el curs dels raigs lluminosos, de manera que realineen les imatges per fer-les coincidir amb els eixos visuals), les injeccions de neuromoduladors (una toxina que immobilitza els músculs amb un excés d’activitat, amb la qual cosa s’estabilitza la funció muscular i s’alleugen els símptomes propis de la desviació) o la cirurgia d’estrabisme (ambulatòria, però sovint requereix més d’un procediment per aconseguir els resultats desitjats).

Aquestes opcions s’apliquen quan l’estrabisme no es pot corregir amb ulleres, de vegades acompanyades d’oclusions oculars amb pegats, que és un dels mètodes més habituals per tractar l’estrabisme infantil.

Estrabisme o ambliopia?

L’estrabisme sovint es confon amb l’ambliopia o ull gandul. Mentre que el primer implica que els dos ulls no mirin simultàniament al mateix punt, la segona es basa en la preferència que dona el cervell a la visió d’un dels dos ulls, la qual cosa provoca que l’altre ull no s’estimuli i no acabi fent la seva funció correctament.

La correcció de l’ull gandul o ambliopia no sol ser efectiva més enllà dels 8 anys. El tractament de l’ull gandul en infants es basa a tapar l’ull que té una visió millor (normalment el que no es desvia) per estimular visualment l’ull desviat o gandul, es realitza amb oclusions amb pegats durant unes hores determinades al dia i uns dies de la setmana a criteri de l’oftalmòleg/òloga.

No hi ha tractament per a l’ull gandul en adults (només per a l’estrabisme per millorar l’estètica del pacient). Per això és molt important fer les revisions oftalmològiques pertinents abans d’arribar als 8 anys; un diagnòstic a temps pot corregir l’ambliopia i evitar arribar al punt que no es pugui tractar.