Història de la ciutat de Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és capital de la comarca de l’Alt Penedès. Té una extensió de 19,63 km². El municipi està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, Can Salines i la Serreta. És coneguda internacionalment pels seus vins Denominació d’Origen Penedès (D.O.). També és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major. Aquesta última compta amb un dels dracs més antics d’Europa (de l’any 1600).

Orígens de Vilafranca del Penedès

Es creu que Vilafranca es va fundar cap a mitjan segle XII com a conseqüència de la decadència de la veïna Olèrdola. Es considera que la vila va néixer entre els anys 1108 i 1151, quan es troba la primera referència de la ciutat. Vilafranca es va fundar i va créixer al voltant de l’antiga Torre Dela, que es trobava a prop de la Via Augusta. Des del seu naixement se celebrava un mercat i, gràcies a la protecció del Comte de Barcelona, va esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La Vila es distribuïa com una típica ciutat medieval: amb muralla, call jueu, gremis i noblesa.

A partir del segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social. Rep protecció i privilegis, i la converteix en una de les poblacions més notables de la Catalunya de l’època. Al mateix temps s’estableixen diferents cases monàstiques.

Època medieval

El desenvolupament de Vilafranca del Penedès durant la segona meitat del segle XII es deu gràcies a la seva situació com a via d’enllaç entre les terres cristianes amb les musulmanes. Es feien conjuntament les celebracions religioses amb les fires i mercats a tota la vila. A més, l’església de Vilafranca va exercir un notable poder econòmic i jurídic gràcies als drets de notaria concedits.

La ciutat medieval girava entorn la primitiva parròquia de Santa Maria. Al seu voltant es van construir altres edificis notables, com palaus o convents. Fins a la meitat del segle XIV, Vilafranca va viure una època de creixement. Però, a partir de la meitat d’aquest segle, s’inicia un cicle de calamitats arreu del país. Aquest cicle s’inicia amb les males collites. Continuarà amb la pesta del 1348 i diverses epidèmies com la còlera i la grip.

Època moderna

Malgrat tota aquesta situació, l’activitat econòmica i comercial no es va aturar. Catalunya és escenari de batalles. Vilafranca va ser saquejada diverses vegades des de 1808. Amb el pas de les guerres, el conreu vinícola va continuar creixent a la comarca, cosa que va ser decisiu pel creixement demogràfic. El 1879, la plaga de la fil·loxera va devastar les vinyes i es va iniciar una davallada econòmica i demogràfica. Així i tot, sempre ha mantingut el seu caràcter agrícola i vinícola.

Passada la fil·loxera, el ressorgiment econòmic va propiciar l’arribada del corrent artístic i social del moment, el Modernisme. Els receptor d’aquesta nova corrent són els propietaris agrícoles i comerciants que, alhora, impulsen edificacions d’acord amb el moviment del moment i la seva posició econòmica.

Època contemporània

Del 1950 al 1981, Vilafranca té un gran creixement. Diverses indústries i el sector del vi i del cava propicien aquest desenvolupament. Avui en dia és un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions.