Què és la fibròlisi instrumental miofascial?

En aquest article expliquem d’una manera senzilla què és la tècnica de la fibròlisi instrumental miofascial. Aquesta tècnica també és coneix amb la tècnica dels “ganxos”.

Què és la fibròlisi discutània i quines utilitats té?

Tot i que el nom fa una mica de vertigen, la tècnica de la fibròlisi discutània instrumental, és una tècnica, molt utilitzada en la fisioteràpia i la rehabilitació, en què es fan servir unes eines molt similars als ganxos. Amb aquests s’intenta donar mobilitat, trencant adherències i fibrosi entre els músculs, lligaments, tendons i tot el que hi ha al voltant.

Hem de tenir en compte que el cos humà està composat de diferents teixits: nervis, tendons, músculs, ossos, etc. I tot ells estan interrelacionats mitjançant embolcalls de teixit fibrós conegut com a teixit conjuntiu. Aquest tipus de teixit es denomina conjuntiu perquè dóna forma i connecta el conjunt format per les diferents parts del cos.

Però, a més d’aportar-nos aquesta funció, aquest teixit permet el deslligament sense fricció dels diferents elements que formen part del nostre aparell musculo – esquelètic, facilitant el moviment entre ossos, tendons, lligaments, nervis, etc.

Existeixen cents de músculs al nostre cos, cadascun d’ells es pot contraure i treballar de forma independent. És un tipus de teixit conjuntiu anomenat mio-facial l’encarregat de rodejar el múscul i separar-lo dels del seu voltant. D’aquesta manera es pot treballar més eficaçment, contraient-se segons els requeriments, de manera independent o associada a altres músculs per a realitzar moviments encara més potents.

Però, moltes vegades, i per múltiples causes, aquest tipus de teixit es pot endurir, adherir-se i provocar el que es coneix com a fibrosi.

Què són les fibrosis?

Les fibrosis són zones on el teixit conjuntiu perd elasticitat i genera fixacions i adherències. Això provoca inflamació, pèrdua de mobilitat i dolor. Aquestes fibrosis o adherències es poden donar a tots tipus de teixits: tendons, lligaments, nervis, etc.

Quina utilitat tenen els “ganxos” en el tractament d’aquestes afeccions

Mitjançant aquesta tècnica els fisioterapeutes poden identificar, diagnosticar i tractar les zones de les adherències que es fan entre les diferents estructures. Aquestes eines en forma de ganxo els permeten penetrar d’una forma molt més precisa i eficaç entre els fascicles musculars, arribant a llocs on les mans no arriben.

Mitjançant aquesta tècnica es mobilitzen selectivament els diferents grups musculars o es realitzen “rascats” a zones d’inserció de lligaments i tendons. Aquesta tècnica és un magnífic complement per a tractar múltiples patologies i lesions com contractures musculars, tendinopàties, problemes de lligaments, etc. Moltes d’elles, com hem apuntat, associades a l’àmbit esportiu.