Mites sobre els queixals del seny

Els tercers molars es diuen queixals del seny perquè solen aparèixer al voltant dels 18 anys, quan la persona aconsegueix certa maduresa. Però, coneixes tots els mites que s’amaguen sobre els queixals del seny? Te’ls expliquem avui.

En moltes ocasions els queixals del seny solen provocar problemes de salut bucodental entre els adults. No obstant això, a moltes altres persones, els tercers molars els surten sense causar cap problema. Cal destacar també que a un percentatge de la població mai els arriben a sortir aquests queixals.

Normalment tenim quatre queixals del seny, però no sempre

Els queixals del seny, igual que la resta de peces dentals, es van desgastant tant per la part per la qual masteguem com per la qual es troba entre les dents. Amb l’evolució de l’ésser humà, aquestes peces dentals també van desapareixent, ja que actualment els ossos maxil·lars són més petits. A més, el desgast que fem en mastegar els aliments no requereix utilitzar també aquests queixals.

Els tercers molars creixen al final de les genives i apareixen al final del creixement de les altres peces. La majoria de la gent en té quatre, una en cada extrem, però no sempre es compleix aquesta norma. Quan es decideixen a sortir es topen que l’espai que han deixat la resta de les 28 peces dentals és insuficient. A causa d’aquesta falta d’espai, els queixals del seny poden sortir torts o emergir solament parcialment.

Si causen molèsties o dolor continu és necessari examinar-los per decidir si cal extreure-les o no. Si el queixal no pot sortir amb facilitat, pot provocar dolor i inflamació de la geniva, podent ocasionar infeccions i càries. Un dels falsos mites és el coneixement general que els queixals del seny han d’extreure’s sempre. Però cal destacar que no és així. Sempre que hi hagi espai suficient, no hi ha risc d’infecció ni arriba a perjudicar a les altres peces.

Falsos mites sobre els queixals del seny

Moltes vegades aquestes peces es queden dins de l’os i no provoquen molèsties. Els professionals aconsellen que si els queixals del seny no donen problemes, és millor no intervenir, doncs es tracta d’un procediment invasiu. En moltes ocasions cal treure os, la qual cosa suposa un postoperatori. Encara que no és complicat, sí que és una mica molest.

Un altre mite estès entre la societat és que l’ideal és operar-se abans dels trenta anys. Però això no és del tot cert. No existeix un patró definit perquè tot dependrà d’altres circumstàncies com la posició molar, el nervi dentari o els queixals adjacents.

També hi ha la creença que els queixals del seny poden desplaçar a la resta de les dents. Fins i tot poden canviar l’estructura de la dentadura. En general, els tercers molars poden influir, però no és determinant.

Un altre dels mites és que no serveixen per res. Però no és cert. Sempre que estiguin ben situats, poden exercir la mateixa funció que la resta dels molars.

Finalment, també se sol dir que quan un pacient ha de posar-se aparells, és necessari extreure aquests queixals. No hi ha una conclusió exacta sobre aquest mite, però sí que és cert que l’odontòleg haurà de fer un estudi per veure si és necessari o no.