Símptomes oculars de les al·lèrgies i com tractar-los

Ha començat la primavera, una estació molt esperada per a moltes persones, però detestada per qui pateix al·lèrgies que hi estan associades. D’entre els al·lèrgens que les provoquen, en destaca el pol·len, que s’escampa fàcilment per l’aire i amb la mateixa facilitat provoca una reacció i uns símptomes que poden arribar a ser molt molestos per a les persones que els experimenten.

Símptomes de les al·lèrgies als ulls

Pel que fa als ulls, les al·lèrgies habitualment es manifesten a través de la conjuntivitis al·lèrgica o al·lèrgia ocular. Es tracta d’una inflamació de la conjuntiva (la membrana que recobreix la part blanca de l’ull i la part interior de les parpelles) després de l’exposició a l’al·lergen, la qual podria no ser evident pel/la pacient.

Els símptomes més freqüents de l’al·lèrgia ocular inclouen picor o coïssor als ulls, inflor de les parpelles, llagrimeig, visió borrosa, envermelliment, dilatació dels vasos sanguinis de la conjuntiva.

Tractament

La manera més eficaç de tractar la conjuntivitis al·lèrgica és, en la mesura del possible, evitar el contacte amb l’agent que la provoca. 

En el cas del pol·len, es recomana utilitzar ulleres o ulleres de sol per anar pel carrer durant aquesta època, tancar les finestres de casa i el cotxe, estendre la roba a l’interior perquè el pol·len no s’hi enganxi i evitar passar molt de temps a l’aire lliure quan els nivells de pol·len són elevats (a primera hora del matí i seguint la informació de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia clínica).

A més, també existeixen múltiples vies per alleujar-ne els símptomes oculars, com l’ús de llàgrima artificial, l’aplicació de compreses fredes als ulls o evitar el tabac com a substància irritant. 

Habitualment el tractament de la conjuntivitis al·lèrgica és amb col·liris antihistamínics pautats durant uns mesos, sovint la primavera. De vegades això es complementa amb antiinflamatoris, vasoconstrictors o gotes d’esteroides oftàlmics suaus o antihistamínics orals, en funció de cada cas.