Remeis naturals per a les picades de mosquit

Arriba l’estiu i amb ell la calor i també, sense ser convidats, els temuts mosquits. Les picades de mosquit són realment molestes i tot sovint ens resulta gairebé impossible no rascar-nos, però és essencial no fer-ho. És per això que en aquest article et donem remeis naturals per calmar les picades de mosquit.

Per què ens piquen i cremen les picades de mosquit?

Quan els mosquits ens claven el fibló i ens succiona la sang entra en contacte amb la nostra pell la seva saliva, que és la que ens provoca una reacció al·lèrgica. És per això que al voltant de la picada sens queda una fava vermella que ens pica molt.

La picada és molt molesta i només pensem a rascar-nos per calmar la picor, però hem d’intentar evitar-ho de totes totes perquè se’ns pot infectar la zona i podem augmentar la irritació.

Remeis naturals per a les picades de mosquit

Àloe vera

L’àloe vera té propietats fantàstiques per a la pell. En el cas de les picades de mosquit serveix per alleujar la cremor produïda per la saliva del mosquit i, en cas d’haver-nos rascat, per a curar la ferida.

Ceba

La ceba, com l’àloe vera, és molt aconsellable per a molts problemes de la pell. Si un mosquit ens ha picat, hem de posar-nos una rodanxa molt fina a la picada, deixar-la actuar uns minuts i, després, esbandir-nos amb aigua i sabó neutre.

Vinagre de poma

El vinagre de poma té un potent poder antisèptic que contribueix al fet que la ferida no s’infecti. En cas de picada de mosquit, hem de mullar una gasa o cotó amb vinagre de poma i aplicar-ho com una compresa a sobre de la fava.

Sabó neutre

El sabó neutre és molt útil, en primer lloc, per a netejar-nos les picades i evitar infeccions. Però, a més a més, s’aconsella que el fem servir en pastilla per posar-nos una capa a sobre de la fava perquè, d’aquesta manera, ens alleujarà la picor.

Mel

La mel també té poder antisèptic i, com l’àloe vera i altres remeis naturals, moltes propietats curatives per a la pell. Es recomana posar-ne una mica a sobre de la picada, deixar que s’assequi i després esbandir-la amb aigua tèbia.