Pot tenir estrabisme una persona adulta?

Malgrat que sovint està vinculat a pacients de pediatria, les persones més grans també poden patir estrabisme (falta de paral·lelisme entre els eixos dels ulls i l’objecte de fixació). De fet, es consideren d’estrabisme de persona adulta tots aquells casos que sorgeixen a partir de finals de la segona infància, és a dir, dels 6-8 anys en endavant.

En persones adultes, l’estrabisme pot manifestar-se després de molts anys latent, de manera que ja era present en la infantesa, o bé aparèixer a conseqüència d’alguna malaltia, com ara la diabetis, la malaltia tiroidal (Graves), la miastènia Gravis, traumatismes cefàlics, tumors al sistema nerviós central o accidents cerebrovasculars (com infarts o hemorràgies cerebrals). Ocasionalment, també pot aparèixer després de cirurgies com la de cataracta o la del despreniment de retina.

Tractament de l’estrabisme en edat adulta

Actualment hi ha diverses maneres de corregir l’estrabisme en edat adulta:

• Teràpia visual, un tractament d’unes setmanes de durada que inclou la pràctica d’exercicis per reforçar algunes habilitats visuals. Aquestes activitats inclouen l’ús de llums, diferents lents, pilotes i altres materials propis. 
• Ulleres amb prismes, unes lents que desvien el curs dels raigs de llum i permeten, per tant, alinear les imatges per tal que coincideixin amb els eixos visuals. No corregeixen el problema, però alleugen la visió doble.
• Neuromoduladors, és a dir la injecció d’una toxina que permet immobilitzar alguns músculs extraoculars amb molta activitat, de manera que s’estabilitza la funció muscular i s’alleuja la desviació.
• Cirurgia, que podrà millorar l’aparença del/la pacient, el paral·lelisme ocular, eliminar la visió doble, restablir la visió binocular, reduir la fatiga visual i ampliar la visió perifèrica. En els casos d’estrabisme infantil no tractat en la infantesa, no es podrà corregir l’ambliopia (ull gandul) que se n’ha derivat, però sí que podrà millorar l’aspecte físic i la percepció de l’espai i del camp visual.

En qualsevol cas, el/la professional d’oftalmologia (preferiblement especialitzat/da en estrabisme) serà qui valori cada cas per recomanar l’opció de tractament més indicada.