provocació bronquial

Què és el test d’hiperactivitat o provocació bronquial?

La prova de provocació bronquial provoca de manera artificial un broncospasme controlat per mitjà de mètodes farmacològics o físics. Aquests són capaços de causar la contracció del múscul i limitar el pas d’aire cap al pulmó. S’utilitza per demostrar si existeix o no una funció anormal de les vies respiratòries causada per la sensibilitat a certs estímuls.

Què és la prova de provocació bronquial? Què mesura aquesta prova?

Aquesta prova consisteix a inhalar quantitats controlades, cada vegada majors, de diverses substàncies o a realitzar determinats exercicis capaços de provocar un estrenyiment dels bronquis. L’objectiu final d’aquesta prova és confirmar o descartar la presència d’hiperreactivitat bronquial en la persona afectada.

Com es realitza la prova

La prova de provocació bronquial s’ha de realitzar per un infermer qualificat i sempre sota vigilància mèdica. Prèviament a la realització d’aquesta prova s’ha de confirmar l’absència de contraindicacions i que el pacient hagi complert el temps establert sense prendre medicació inhalada.

A continuació, es realitza una mesura de la funció pulmonar per mitjà d’una espirometria. Si el resultat és normal, se li administra petites quantitats de la substància en qüestió i se li torna a mesurar la funció pulmonar. Aquest procés es repeteix amb concentracions creixents de la substància. Si durant la realització de la prova la funció pulmonar baixés, se suspendria la prova.

Preparació abans de realitzar la prova

Prèviament a la realització de la prova de provocació bronquial, s’ha de seguir el compliment dels següents requisits. Així la prova serà satisfactòria:

  • No fumar 24 hores prèvies a la prova
  • Evitar la ingesta d’estimulants del sistema nerviós: cafè, te, alcohol o determinats medicaments com tranquil·litzants
  • Suprimir l’ús de certs aerosols que serveixen per modificar la grandària dels bronquis

En general, aquesta prova és ben tolerada per la majoria dels pacients. Les molèsties es relacionen directament amb el temps de realització de la prova i per la necessitat de practicar diverses espirometries per anar descartant les possibles insuficiències respiratòries.

Riscos de la realització de la prova

Com en tota actuació mèdica, el risc sempre està present. La major part de les vegades que es practica la prova, els riscos són mínims i la intervenció no produeix danys o efectes secundaris. Així i tot, és important conèixer els riscos que poden aparèixer en aquest procés.

Els més freqüents: tos, opressió en el pit i lleu dificultat per respirar. De vegades la prova provoca sensació de calor, suor o mareig.

Els més greus: excepcionalment es pot produir un atac sever d’asma amb insuficiència respiratòria, espasme de glotis o espasme coronari.

Contraindicacions

L’espirometria mai s’ha de realitzar en persones que presentin el següent quadre clínic:

  • Expulsió de sang amb la tos
  • Pneumotòrax
  • Falta de control de la tensió arterial, angina de pit o un infart recent
  • Dilatacions anormals de les artèries toràciques, abdominals o cerebrals
  • Cirurgia ocular recent o despreniment de retina
  • Malaltia aguda que interfereixi directament en la realització de la prova: nàusees, vòmits, etc.
  • Cirurgia toràcica o abdominal recent
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.