6 consells per a lluitar contra la síndrome premenstrual 

Es calcula que entre el 20 i el 50% de les dones en edat reproductiva pateixen la Síndrome Premenstrual (SPM), un 5% de forma molt intensa i dolorosa. L’SPM es caracteritza per la irritabilitat, ansietat, dolor a les mames i cefalees entre 7 i 10 dies abans de la regla. En l’actualitat continua sense existir un tractament efectiu al 100% en tots els casos i es tracta de manera multidisciplinar combinant fàrmacs i canvis a la dieta i altres hàbits de vida. Des de Mútua Penedès et donem alguns consells per a lluitar contra la síndrome premenstrual.

Consells per a lluitar contra la síndrome premenstrual

Encara no existeixen tractaments efectius al 100% però els estudis de les darreres dècades han demostrat que el paper de la dieta, l’estrès i un bon descans poden afectar els nivells d’intensitat de la síndrome premenstrual.

1. Dormir 8 hores. Això implica que les hores de son no han de ser estrictament 8, poden anar de 7 a 9 hores depenent de la persona. El que és imprescindible és que el temps de son sigui reparador i impliqui uns horaris. Això significa llevar-se i anar a dormir a la mateixa hora i intentar que variï el mínim possible durant els caps de setmana.
2. Exercici regular. L’esport és una activitat que no només ens permet estar en forma, també ajuda a alliberar endorfines, l’hormona de la felicitat. És adequat per a complementar les dietes, controlar l’estrès i gestionar la síndrome premenstrual.
3. Exercicis de relaxació. Pot ser meditació o disciplines més completes com el ioga, que també permeten la pràctica d’exercicis d’esport. Una ment en calma disminuirà els efectes de l’SPM.
4. Dieta equilibrada. El que mengem afecta quasi tots els aspectes de la nostra vida. Alimentar-se de manera equilibrada, menjant aliments reals i establint uns horaris afavorirà la desaparició d’alguns dels senyals de la síndrome premenstrual. També és recomanable prescindir de certs aliments i begudes com el cafè o té, ja que ens poden alterar.
5. Medicació oral. En alguns casos pot ser necessària, normalment es recepten antiinflamatoris i analgèsics com l’ibuprofèn o l’aspirina. En els casos més greus es pot provar amb la manipulació hormonal amb la prescripció d’anticonceptius o progesterona. També ajuden els ansiolítics en el cas dels símptomes relacionats amb les emocions, però no són recomanables, ja que poden crear dependència o addicció.
6. Cirurgia. Només en els casos més greus es pot realitzar una intervenció que elimina els cicles menstruals: L’extirpació quirúrgica dels ovaris.