Per què s’enganxen els badalls?  

Els badalls són una reacció física que poden experimentar els humans i alguns animals com els gossos o els peixos. La comunitat científica no es posa d’acord sobre la seva finalitat biològica, però alguna raó de pes ha de tenir, ja que s’ha mantingut al llarg dels segles i ha sobreviscut a l’evolució de les espècies. A banda de la seva finalitat, un altre dels grans misteris que rodeja aquest fenomen és per què s’enganxen. Cosa que sí que ha quedat demostrada. Analitzem aquest fet a partir de les diferents teories que s’han proposat al llarg dels anys.

 

Els badalls s’encomanen

 

Està científicament provat que els badalls s’encomanen i de fet, el 60% de les persones és susceptible de contagiar-se.  Quin fet els poden desencadenar?

  • Son.
  • Cansament.
  • Avorriment.

 

Tradicionalment els badalls s’han lligat a aquestes tres raons, ja que solen aparèixer abans d’anar a dormir i només despertar. Però el cert és que quan es contagien, poden no confluir cap d’aquestes tres raons. I no només es poden contagiar veient badallar a una altra persona, també amb l’únic fet d’estar llegint sobre això.

 

També ha quedat demostrat que ja badallem abans de néixer, a partir de les 20 setmanes de gestació; a més els malalts d’esquizofrènia o aquells que tenen autisme es contagien en menor mesura dels badalls.

 

Per què s’enganxen els badalls?

 

Un dels darrers estudis que s’han publicat parlen sobre les dues teories més acceptades:

 

  • Comunicació i sincronització. Els humans actuen per imitació, mengem quan tothom menja, ens movem quan tothom ho fa. Segons Mathew Campbell això seria una forma de sincronització del grup.
  • Empatia. Més que d’una imitació aquesta teoria parla de la nostra capacitat per interpretar com es senten altres persones i ens posem en el seu lloc. Compta amb nombrosos estudis que la secunden.

 

També s’ha estudiat el fet que els nens fins als 5 anys no badallen per contagi amb facilitat, i que entre familiars i amics és més freqüent que amb persones desconegudes. Tot i això, està provat que els badalls s’enganxen però queda molta feina per fer que ajudi a desvetllar el perquè definitiu del contagi dels badalls.

El ganxet amb tires de drap: Un univers per reforçar la memòria i la concentració

Activitats com cosir o cuinar ajuden a relaxar-se i desfer-se de l’estrès diari i les rutines. Es tracta de pràctiques que requereixen un alt nivell de concentració i atenció, ja que equivocar-se en una puntada o en la quantitat d’un ingredient pot canviar el resultat final i enviar a Norris la recepta o el patró de roba. El ganxet amb tires de drap és un bon exemple d’activitat que permet reforçar la memòria i la concentració.

 

Què és el ganxet amb tires de drap?

 

El ganxet és una tècnica per teixir labors amb fil, llana i altres materials com poden ser les tires de drap. Es fa servir una agulla curta cilíndrica que acaba en ganxo, d’aquí el seu nom. Aquesta agulla pot ser de diferents materials (plàstic, metall, fusta…) i de diverses mides (depenent del gruix del material escollit).

 

El seu origen no està clar, es creu que és una evolució de les pràctiques tradicionals àrabs i xineses, però la primera vegada que es van constatar proves de l’existència d’aquesta tècnica no va ser fins al segle XVIII. A Europa es van popularitzar i els primers patrons es van publicar l’any 1924 a la revista alemanya Penélope.

 

El ganxet amb tires de drap consisteix en la mateixa tècnica però utilitzant drap reciclat, es pot comprar a botigues especialitzades fruit dels excedents de les fàbriques tèxtils o bé fer servir tires de samarretes velles que tinguem a casa.

 

El ganxet amb tires de drap té el seu origen a Portugal, tot i que en els darrers anys ha experimentat una pujada de popularitat i es practica a diferents països del món.

 

Per què el ganxet amb tires de drap reforça la memòria i la concentració

 

Com hem dit a l’inici aquesta activitat ajuda a la teva capacitat memorística, t’expliquem com i per què:

 

  • Activa el cervell (el ganxet ens demana estar atents a l’activitat que estem desenvolupant, cosa que activa el cervell i contribueix a mantenir un estat saludable de l’òrgan més important).
  • Desperta la creativitat (fer ganxet ens posa al capdavant diferents reptes a l’hora d’idear la labor en la qual estem treballant. Colors complementaris, teixits adequats per a la finalitat del patró, etc.)
  • Treballa la paciència (molt necessària quan es treballa contant punts i cadenes, ja que és molt fàcil equivocar-se, i això significa rectificar i desfer files de punts).
  • Potencia la memòria (és imprescindible anar contant els punts i les cadenes, el més senzill és fer-ho “de memòria”, tot i que algunes persones s’ajuden d’una llibreta on van prenent notes).

Coneix els Smoothie Bowls: Una gran aportació per a la salut  

El clàssic bol de llet amb cereals té els dies comptats. El món healthy i vegà ja fa temps que va arribar per quedar-se i els esmorzars i berenars s’estan reinventant a un ritme frenètic. També creix l’oferta hostalera que ofereix aquest tipus d’aliments i preparacions saludables. Ha nascut l’smoothie bowl: Descobrim en què consisteix i per què és bo per a la salut.

 

Què és un Smoothie Bowl?

 

Es tracta d’un bol al qual s’aboca fruita congelada triturada, iogurt, llet vegetal i diferents toppings que poden ser cereals, fruits secs, espècies, muesli o fruita natural tallada o bé deshidratada. Normalment es pren com a esmorzar, break de mig matí o berenar. Es pot acompanyar de, cafè, té, sucs naturals i torrades amb proteïna (ous remenats, pollastre, tonyina…). Amb aquests extres es converteix en un àpat complet i molt nutritiu.

 

Smoothie Bowls saludables: Per què?

 

Els smoothie bowls inclouen aliments nutritius, amb vitamines i fibra com les fruites, i amb greixos que aporten energia com els fruits secs. A més, aquesta nova moda ha fet que descobrim aliments desconeguts a Europa com l’açai i altres que s’han denominat com a superaliments per la seva alta concentració de nutrients com el pol·len. A més, també s’han començat a introduir a les dietes aliments que abans no es contemplaven com és el cas del quefir.

 

  • Açai: Una fruita que prové del Brasil i que s’ha convertit en la reina del bowls saludables. És rodona, d’uns 14 mm de diàmetre, de color morat i amb un gust que recorda a una barreja entre fruits vermells i xocolata.
  • Kéfir: Un producte lacti semblant al iogurt amb un gust més agredolç fruit d’un procés de fermentació.
  • Pol·len: Es recull del rusc de les abelles, són elles les que ho agafen de les plantes, el transporten i el converteixen en petits grans de color groc. Conté molts aminoàcids i nutrients, es sol consumir en pols o líquid.

 

Recepta d’un Smoothie Bowl saludable

 

Ingredients

 

  • Fruita congelada (les que combinen millor per fer un smoothie bowl són l’açai, les maduixes, els fruits vermells i el mango).
  • Beguda vegetal (d’avena, de soja, d’ametlles, llet de coco…).
  • Iogurt grec o mató.
  • Fruita natural tallada (kiwi, poma, pinya, préssec…).
  • Fruita deshidratada (coco, per exemple).
  • Muesli (mols inclouen cereals com la quinoa i l’avena, llavors com la xia o les pipes de carabassa, fruits secs com les nous, avellanes o ametlles…).
  • Crema de cacauet.
  • Pol·len en pols.

 

Elaboració

 

  1. Tritura la fruita escollida i afegeix un rajolí de la beguda que més t’agradi fins que quedi una barreja espessa.
  2. En un bol de cuina col·loca la fruita, pots afegir si vols una mica de iogurt o de quefir remenat o bé per damunt a un costat.
  3. Tot seguit talla la fruita natural i la col·loques formant una fila per tota la cantonada de la meitat del bol.
  4. Fes el mateix amb el muesli i el coco deshidratat
  5. Reserva un espai per col·locar una cullerada de crema de cacauet
  6. Escampa el pol·len per sobre del bol.
  7. Gaudeix del teu smoothie bowl saludable!

 

Gelea reial, mite o realitat?

Amb l’arribada de la tardor i la baixada de les temperatures, comencen els primers refredats, notem que estem més cansats i volem solucions ràpides per acabar amb la sensació d’anar a mig gas. Un dels productes estrella de la temporada és la gelea reial, són molts els professionals mèdics que la recomanen i és habitual que els pares li donin als seus fills per evitar que es posin malalts quan arriba la tardor. Una pràctica que sol durar fins a l’arribada de la primavera. Però la gelea reial, realment funciona?

 

Què és la gelea reial?

 

Es tracta d’una substància àcida i viscosa que segreguen les abelles obreres i que serveix per alimentar a les abelles reines (durant tota la seva vida) i a les larves (durant els tres primers dies de vida). La seva composició és, segons l’EFSA (European Food Safety Authority):

 

  • Sucres.
  • Proteïnes.
  • Àcids grassos.
  • Aminoàcids.
  • Vitamines.
  • Sals.
  • Entre un 60-70% d’aigua.

 

Les propietats de la gelea reial

 

Les propietats que s’atribueixen a la gelea reial són molt variades, però es relacionen majoritàriament amb l’increment de les defenses en època de fred.

 

  • Increment de les defenses naturals
  • Millora del sistema immunològic.
  • Increment del to muscular i la vitalitat.
  • Salut per a la pell.
  • Vitalitat física i intel·lectual.
  • Ajuda per a la salut del cor i per a mantenir un nivell equilibrat de colesterol i lípids al cos.

 

Controvèrsia entorn la gelea reial

 

La composició de la gelea reial ha estat comprovada per diferents estudis científics, té aquests nutrients esmentats i és un producte natural. Tot i això, els efectes concrets que pugui tenir sobre la salut de les persones han generat opinions enfrontades. N’hi ha professionals que plantegen que els aliments per si sols no tenen efectes concrets, ni curen. D’aquí que molts rebutgin els anomenats superaliments. La col “kale” no té efectes miraculosos, tampoc l’espirulina ni les llavors de chia. D’altres experts es recolzen en les propietats d’aquests aliments per potenciar al seu consum.

 

En el cas concret de la gelea reial, des de l’EFSA (l’agència europea de seguretat dels aliments) asseguren que les propietats atribuïdes a la gelea reial “no estan suficientment caracteritzats. No existeix relació causa-efecte entre el consum de gelea reial i aquests efectes”. Una conclusió que s’extreu de l’estudi EFSA Jornal 2011;9(4):2083 que es pot consultar AQUÍ.

 

Hem de tenir en compte que aquest estudi ve d’una agència pública, per contra, existeixen estudis privats com el de l’Institute of Food Technologists que asseguren que les propietats terapèutiques de la gelea reial estan demostrades i es relacionen amb els flavonoides. Tot i que no presenten dades ni estudis concrets. Una publicació que es pot consultar AQUÍ.

 

En conclusió, les propietats terapèutiques no han estat demostrades científicament però sí que és veritat que la gelea reial és un producte natural amb nutrients. Així que queda a la teva elecció consumir-la durant les èpoques de fred. El que està clar és que amb l’arribada de la tardor és necessari incrementar la ingesta de nutrients per evitar els virus i la millor manera de fer-ho és portant una dieta equilibrada.

Cada quant haig d’acudir al podòleg?

Els peus són una part molt important del cos a la que no es para l’atenció necessària. La nostra societat té molt interioritzada la necessitat de visitar un cop l’any el dentista, el dermatòleg i el ginecòleg, però ningú té en compte els podòlegs, a menys que es tingui alguna molèstia als peus. Cada quant haig d’acudir al podòleg? Es recomana fer una visita anual, una revisió per assegurar-nos que tot marxa bé. I és que els peus suporten tot el pes del nostre cos i tenen un paper molt important en la nostra salut.

 

Quines problemàtiques tracten els podòlegs?

 

Encara avui dia es manté la idea que els podòlegs són una mena de “callistes” que s’encarreguen de tractar les dureses, els galindons i les ungles encarnades. Tot i que sí que s’encarreguen de pal·liar aquestes problemàtiques des d’un punt de vista mèdic i no estètic (quan provoquen dolor i dificulten el fet de caminar o realitzar activitats de la vida diària); el podòleg tracta un ventall molt més ampli de malalties del peu.

 

  • Lesions als peus i turmells.
  • Problemes de la marxa (anomalies en caminar).
  • Peus plans.
  • Infeccions per fongs.
  • Anomalies als dits (malformacions de naixement o per l’ús de cert calçat: dits en garra, etc).
  • Sudoració excessiva.

 

Consells per tenir uns peus sans

 

Com ja hem apuntat anteriorment, es recomana visitar el podòleg una vegada l’any independentment de l’edat. Es pensa que els podòlegs només tracten gent gran i no és així. Certament, les persones majors tenen més problemes associats als peus, ja que el descens de la flexibilitat dificulta que mantinguin una bona neteja dels peus. Tot i això, la visita al podòleg també és important en el cas dels nens, per poder posar fre a certes patologies que poden desenvolupar, com els peus plans (col·lapse de l’arc de la planta del peu que provoca que tota o quasi tota la superfície tingui contacte amb el terra).

 

  • Tallar les ungles regularment, llimar-les i evitar que es clavin als costats. Per això és bàsic no tallar-les massa i sempre en sentit horitzontal.
  • Utilitzar xancles a piscines i banys públics. També si utilitzen lavabos a hotels o altres indrets que no siguin casa nostra-. Així evitarem els fongs.
  • Utilitzar un calçat adequat. És molt important fugir de les sabates de mala qualitat que s’elaboren amb materials que poden ser perjudicials per a la pell. El preu pot ser atractiu, però es recomana utilizar-ho només en ocasions especials i que el calçat diari sigui de pell i subjecti el peu correctament (les xancles de platja o les denominades “ballarines” no es recomanen). El millor és que la sabata tingui un taló mínim de 2 o 3 cm.

 

Encara que es tinguin en compte aquests consells, és important visitar-se regularment amb el podòleg igual que ho farien amb el dentista per poder detectar problemàtiques que puguin afectar els nostres peus i que no sabem detectar a casa.

Com prevenir les contractures musculars

Les contractures musculars les poden patir tant persones actives com sedentàries i no sempre tenen a veure amb la postura o l’esforç físic com es creu popularment. De fet, cada vegada és més habitual que apareguin contractures amb un origen emocional (estrès, nervis…). Les contractures són molestes perquè generen un dolor que no ens permet moure’ns amb normalitat. És freqüent que afectin les zones del coll i l’esquena.

 

Què és una contractura?

 

Com el seu nom indica es tracta de la contracció involuntària i permanent d’un múscul. És important tractar les contractures en l’àmbit físic, amb l’ajuda d’un fisioterapeuta, que pot aplicar massatges i tractaments de xoc com corrents o ultrasons. De totes maneres, a banda del tractament s’ha d’anar a l’origen que ha causat la contractura, si no es repetiran en el temps.

 

Causes de les contractures musculars

 

  • Sedentarisme: Provoca un baix to muscular i facilita les contractures.
  • Excés d’activitat física: Si es practica més del que estan acostumats els nostres músculs, això pot provocar les contractures. El millor és fer exercici de manera progressiva i anar incrementant la intensitat.
  • Aire condicionat. L’aire directe a la cara o l’esquena pot provocar contractures.
  • Estrès. Portar una vida amb presses i nervis pot fer que els músculs es tensin i apareguin contractures.
  • Mala alimentació. Si el nostre organisme no rep els nutrients que necessita per funcionar en condicions una de les parts que es poden veure afectades són els músculs.

 

Com prevenir les contractures musculars?

 

  • Practicar exercici de forma moderada i incrementar la intensitat progressivament. Si un dia notem que hem treballat més del compte, està indicat aplicar calor sobre la zona. I sobretot, abans de començar a fer exercici s’ha de donar molta importància a la part de l’escalfament.
  • Fer exercicis d’estiraments. Es recomana el ioga o el mètode Pilates, ja que a banda de treballar el múscul també es tracta la part emocional i serveixen com a relaxació.
  • Correcció postural. És molt important seure i ajupir-se correctament. Et deixem AQUÍ un petit vídeo sobre la manera correcta de fer aquests moviments i postures.
  • Vida saludable. És imprescindible, ens ajudarà a tenir sota control l’estrès, l’ansietat, els nervis… I també, una alimentació saludable permetrà que el nostre organisme compti amb els nutrients necessaris per tenir una musculatura forta.

Arribat el cas que no hagis aconseguit evitar la contractura, et recomanem aquest canal de Youtube que explica exercicis i aporta consells per pal·liar el dolor de les diferents contractures musculars que pots patir.

Mútua Penedès i el nostre servei de neurologia

Les malalties neurològiques estan més presents en el nostre dia a dia del que imaginem. Segurament, al parlar del neuròleg, imaginem un professional que tracta casos de Parkinson o Alzheimer, però en realitat també depenen d’aquest especialista altres malalties més freqüents i quotidianes com les migranyes o les cefalees.

 

Es calcula que a Espanya al voltant de 7 milions de persones, un 16% de la població, estan afectades per algun tipus de malaltia neurològica. S’estima que amb l’increment de l’esperança de vida el número de diagnòstics neurològics augmentaran en els pròxims anys.

 

Què és la neurologia?

La neurologia estudia les malalties del sistema nerviós central i perifèric.

 

  • El sistema central inclou:
    • Cervell.
    • Medul·la espinal.
  • El sistema perifèric inclou:
    • Nervis.
    • Músculs.

 

Quines malalties es consideren neurològiques?

 

  • Migranya.
  • Cefalees.
  • Insomni.
  • Pèrdua de memòria.
  • Parkinson.
  • Alzheimer.
  • Esclerosi múltiple.
  • Neuràlgies.
  • Epilèpsia.

 

El camp de la neurologia és una de les potes de la medicina que té un camp més ampli per explorar. La majoria de malalties que afecten el sistema nerviós no tenen cura avui dia i per això la investigació és crucial.

 

La Societat Espanyola de Neurologia es va crear l’any 1949 i aglutina investigacions i avenços per aconseguir curar malalties com l’Alzheimer o el Parkinson. Fins ara, només existeixen teràpies per endarrerir els efectes i les fases finals de malalties que canvien per complet les vides d’aquells que les pateixen.

 

El fet que l’esperança de vida ha augmentat en les darreres èpoques, fa que la gent gran es vegi afectada amb més freqüència per aquestes malalties que afecten majoritàriament a persones d’edat avançada.

 

A banda de les malalties més greus, com l’esclerosi múltiple, el servei de neurologia pot aportar solucions a algunes afeccions que poden afectar a la vida diària de les persones, tant a nivell personal com laboral. Parlem de les migranyes, l’insomni o les pèrdues de memòria. Amb la medicació adequada es pot aconseguir millorar la qualitat de vida dels afectats.

 

Front qualsevol símptoma que et faci sospitar que pots patir una malaltia neurològica, és recomanable fer-se una revisió amb el neuròleg. Des de Mútua Penedès oferim un servei complet que permet que et facis les proves complementàries necessàries. Per a més informació pots contactar amb nosaltres des d’AQUÍ.

Com evitar picar entre hores

Arriba el final de l’estiu, i amb ell, la tornada a les rutines. Aquesta setmana comencen a incorporar-se, a poc a poc, tots aquells que havien marxat de vacances, un temps de canvis d’horaris i canvis de dieta. Com podem evitar picar entre hores? Es tracta d’una pràctica que s’incrementa quan s’abandonen les dietes saludables i equilibrades (cosa que es practica en un alt percentatge en època estival). Et donem un llistat de consells per aconseguir evitar els pica-piques.

  1. Portar una dieta sana i equilibrada. Si ens alimentem de forma correcta, tindrem menys gana entre àpats. Opta per aliments saciants i nutritius. Per exemple, menjar brioxeria industrial, a banda que aporta sucres i greixos saturats gens recomanables, no ens aporta nutrients, els encarregats de saciar i d’alimentar de forma real el nostre cos. Haurem menjat les anomenades calories buides. Ens ajudarà a engreixar-nos i no a alimentar-nos. Per això hauries d’optar per:
  • Fruites i verdures (vitamines i hidrats de carboni).
  • Greixos saludables (com l’oli d’oliva o l’alvocat).
  • Proteïnes animals o vegetals (carn, peix, ous, faves…).

 

  1. Menjar 5 vegades al dia. Tradicionalment, esmorzem, dinem i sopem. Però és molt important prendre un àpat a mig matí i un altre a mitja tarda, el clàssic berenar. Això farà que no arribem amb tanta gana als àpats principals i que no piquem quan no toca.

 

  1. Incrementar les proteïnes ingerides. Els aliments que tenen proteïnes fan que el cos tingui més sensació de sacietat. Les podem trobar a carns i peixos, ous, llegums i productes especials proteïnats (ens podem fer batuts de proteïnes, per exemple).

 

  1. Beure més líquids. El més important és consumir molta aigua, a més d’hidratar-nos, no aporta cap caloria i per contra aconsegueix emplenar l’estómac. Una altra bona idea és prendre més infusions.

 

  1. Substituir els pica-piques no saludables. Moltes vegades quan tenim molta gana fora dels tres àpats principals, mengem aliments poc saludables als altres 2 àpats recomanats i fins i tot mengem més del compte entre aquestes hores. T’expliquem algunes pautes per menjar sa:

 

  • Fruits secs (aporten energia i greixos saludables).
  • Fruita (vitamines i sucres bons: fructosa).
  • Iogurt natural o formatge batut 0% (si ets intolerant a la lactosa, pots provar amb el quefir o el pudding de chía que es fa amb les llavors i llet de coco).
  • Xocolata sense sucres afegits amb més d’un 70% de cacau.
  • Podem acompanyar aquests aliments amb infusions de camomil·la, té, rooibos…

 

A banda d’aquests consells pràctics, és importar canviar alguns aspectes de la nostra vida diària que recomana l’Institut d’Obesitat, com per exemple:

 

  • Dormir 8 hores (diversos estudis han demostrat que dormir poc incrementa les ganes de menjar).
  • Menjar a poc a poc, el senyal de sacietat tarda a arribar al nostre cervell, per això, si mengem molt ràpidament, és possible que consumim més aliments dels que necessitem.

Alvocat: una fruita per a l’estiu

Com el tomàquet, l’alvocat és una fruita i no una verdura com es creu popularment. Procedeix de Centreamèrica i és en aquella zona on el seu consum és més habitual. Tot i això, en els darrers anys s’ha popularitzat també a Europa i el seu ús a la cuina és cada vegada més freqüent.

 

L’increment de les al·lèrgies alimentàries i una major difusió de dietes com la vegana, la vegetariana i la flexitariana han contribuït al fet que l’alvocat s’hagi convertit en un dels reis de la cuina més moderna, alternativa i saludable. Fins i tot s’ha creat una organització mundial, la World Avocado Organization, que explica les bondats d’aquest aliment, promociona el seu consum i publica receptes per cuinar-lo de la millor manera possible.

 

Per què hauríem de consumir alvocat a l’estiu?

 

  • És un aliment de temporada. Sol créixer entre els mesos de maig i novembre.
  • Es sol consumir cru. Normalment es conserva a la nevera per mantenir totes les seves propietats i no és necessari cuinar-lo, per això està fresquet: ideal per prendre en èpoques de calor.
  • És saciant. A l’estiu és habitual perdre la gana i sentir que ens falten les forces, tot provocat per la calor. Amb un consum regular d’alvocat aconseguim nutrients importants per saciar-nos i alimentar-nos amb poca quantitat.

 

Les propietats beneficioses de l’alvocat

 

Igual que amb la resta de fruites, l’alvocat és una font de nutrients espectacular, per això en molts àmbits se’l considera un “superaliment” o superfood, ja que amb el seu consum aconseguim nodrir al cos amb vitamines, minerals i altres propietats importants.

 

  • Ric en greixos saludables. Conté àcid oleic que també està present a l’oli d’oliva i el seu consum moderat és bo per reduir els nivells de colesterol.
  • Ric en fibra. Això provoca que tingui un efecte saciant gairebé immediat.
  • Conté minerals. En concret magnesi i potassi, cosa que permet mantenir a ratlla la salut dels ossos i la pell.
  • Conté vitamines. Aporta Vitamina E i C, per tant actua com a antioxidant natural i augmenta les defenses del cos.

 

El consum de l’alvocat

 

Encara que no ho sembli, l’alvocat es pot consumir de maneres molt diferents i no sempre com a fruita, ja que les seves propietats el converteixen a l’aliment perfecte per substituir-ne d’altres.

 

  • Cru en amanides. El millor és que estigui una mica verd, així serà molt més fàcil a l’hora de tallar-lo i barrejar-lo amb la resta d’ingredients (altres fruites, hortalisses, llavors, fruits secs…).
  • Triturat com a topping de torrades o farcits. Oblida’t dels patés, hummus i altres cremes, amb un gran component calòric. L’alvocat triturat a sobre d’una torrada amb un rajolí d’oli és un dels esmorzars més sans. Et recomanem que facis servir alvocats ben madurs perquè sigui fàcil triturar-los i quedin ben cremosos.
  • Salses. L’alvocat és l’ingredient perfecte per fer salses tradicionals com el guacamole mexica. També és recomanable que estigui ben madur i que s’afegeixi la llavor per evitar que s’oxidi la barreja.
  • Substitut d’altres aliments. L’alvocat es pot utilitzar en receptes de dolços vegans i/o saludables, ja que actua com a substitut de la mantega i l’oli. Gràcies al seu greix, totes aquelles persones amb intolerància a l’ou o la lactosa, poden gaudir de dolços deliciosos. També els vegans, que no consumeixen productes d’origen animal.

 

La conservació de l’alvocat

 

L’alvocat s’oxida fàcilment amb el contacte amb l’aire, el millor és conservar-lo a la nevera amb paper film si ja l’hem obert i retirat la pell. També es pot fregar la polpa amb llimona per evitar que canviï de color.

Sexualitat: Qüestió d’edat

La sexualitat és una característica inherent a tots els éssers humans. Podem diferenciar entre dos significats:

 

  • El conjunt de característiques, tant físiques com psicològiques, pròpies de cada sexe.
  • El conjunt d’activitats i comportaments relacionats amb el plaer sexual.

 

Ens centrarem en aquest darrer significat de la paraula sexualitat per poder fer una anàlisi de com es viu segons l’edat de les persones. No és el mateix gaudir del plaer sexual quan tens 20 anys, que quan tens 50 o 80.

 

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la sexualitat ha de tenir un enfocament positiu i respectuós que permeti a totes les persones poder gaudir d’una bona salut sexual.

 

De què parlem quan parlem de sexualitat?

 

  • Erotisme. Capacitat de sentir plaer mitjançant les relacions sexuals.
  • Vincle afectiu. Capacitat d’establir relacions.
  • Reproducció. Capacitat reproductiva.
  • Sexe. El gènere físic i/o psicològic.

 

A més, l’OMS indica que la sexualitat es pot experimentar mitjançant pensaments, accions, desitjos i fantasies. Sobre aquesta qüestió s’han publicat infinitat d’estudis que han parat atenció en aspectes molt diferents: sexualitat en la dona, sexualitat adolescent, el sexe després dels 60 anys… Hem resumit tots aquells que tenen a veure amb l’edat i podem establir tres èpoques destacades en la sexualitat de l’ésser humà:

 

  • Despertar sexual. L’edat pot variar depenent del caràcter de la persona, l’entorn i el desenvolupament físic. Segons un estudi de la Universitat de Granada, els joves espanyols s’inicien en les relacions sexuals al voltant dels 15 anys.
  • Sexualitat adulta. Com ja hem dit anteriorment, les franges d’edat poden variar segons el comportament, creences i tipus de vida que porti la persona en qüestió. Però se sol establir un període que va dels 20 als 40 anys, una època durant la qual descobrim el que ens agrada, gaudim de la nostra orientació sexual i tenim molt presents qüestions com la planificació familiar (mètodes anticonceptius).
  • Maduresa sexual. La gran majoria d’experts coincideixen a dir, que a partir dels 40 anys, es produeix una mena de desinhibició que fa que es gaudeixi de forma més plena de les relacions sexuals. També es deixen enrere altres pors i som més directes a l’hora de dir el que ens agrada i el que no.

 

L’Institut Kinsey, als Estats Units, és un dels centres més reconeguts en matèria d’estudis sobre sexualitat. Des d’Espanya, es pot accedir als diferents recursos que estan penjats en línia per poder conèixer més sobre aquest tema. Informes elaborats per l’Institut Kinsey i altres centres i universitats rellevants.